Els serveis secrets espanyols, el CNI, van canviar la setmana passada la direcció, en un relleu estrany, forçat per la interinitat del govern de Pedro Sánchez. La llei del CNI reclama que el director cessi en el càrrec de manera automàtica quan es compleixen els cinc anys del nomenament. I alhora s’indica que un govern en funcions no pot nomenar un nou director del CNI. D’aquesta manera, l’única solució possible ha estat que la direcció sigui assumida per la persona al càrrec de la Secretaria General del CNI, que normalment és qui substitueix el director en cas d’absència o malaltia. Aquesta persona és Paz Esteban, que esdevé la primera dona a dirigir els serveis secrets espanyols.

Paz Esteban era actualment la responsable de l’espionatge espanyol a l’estranger, on el CNI reconeix que té desplegats operatius en una cinquantena d’estats. Hom la considera una especialista en afers relacionats amb el gihadisme i té un gran coneixement del Llevant i el nord de l’Àfrica. Va ingressar al CNI l’any 1983, quan encara portava el nom de Centre Superior d’Informació de la Defensa.

Des de la seva posició dins el CNI, Paz Esteban era l’encarregada d’evitar que arribessin les urnes als col·legis electorals catalans durant el referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de 2017, operació que va ser un dels fracassos més sonats de la història dels serveis secrets espanyols. Es van repartir vora deu mil urnes per tot el Principat sense que en fos descoberta ni una de sola. Esteban havia d’assegurar-se especialment que les urnes no arribarien de cap país estranger ni aconseguirien d’entrar a Catalunya. Aquest fracàs feia pensar que impediria que arribés al capdamunt del CNI, però la interinitat del govern espanyol ha obligat que això sigui així.

A més, el nomenament arriba quan, durant el judici i en algunes entrevistes, l’ex-director general de seguretat de govern espanyol, José Antonio Nieto, ha acusat el CNI de tenir la culpa de la presència de les urnes. També el director del CNI ara ja substituït, Félix Sanz Roldán, va fer unes declaracions polèmiques en una conferència en què explicava que el 2 d’octubre hi havia hagut ‘cares molt llargues’ al CNI pel fracàs a detectar l’operació.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.