Què és patrimoni cultural immaterial de la UNESCO als Països Catalans? Novetats aquesta setmana

  • Aquesta setmana el Comitè de la UNESCO encarregat d'atorgar aquest reconeixement decidirà si els raiers i el toc manual de campanes s’afegeixen a la llista · Ahir les Festes de l'Ós del Pirineu van obtenir el reconeixement

VilaWeb
Redacció
29.11.2022 - 21:40
Actualització: 30.11.2022 - 19:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Comitè de Salvaguarda de patrimoni cultural immaterial de la UNESCO es reuneix a Rabat aquesta setmana per examinar gairebé una cinquantena de candidatures amb opcions a ser guardonades. L’objectiu és reivindicar i preservar aquest patrimoni, considerat primordial per a garantir la diversitat cultural. A mesura que el comitè avanci en les seves decisions, es faran públiques a temps real al compte de Twitter de la UNESCO.

De fet, ahir al vespre, ja van ser reconegudes les Festes de l’Ós del Pirineu, una representació popular de teatre i dansa entorn la cacera d’una ossa en moments assenyalats de l’hivern. Es mantenen a Andorra —on es fan “L’última ossa d’Ordino”, que té lloc la primera setmana de desembre, i “El ball de l’ossa d’Encamp”, que se celebra el dilluns de Carnaval— i al Vallespir, que se celebren successivament en tres diumenges no coincidents després de la Candelera, el 2 de febrer, a Prats de Molló, Arles i Sant Llorenç de Cerdans.


Enguany, però, hi ha unes quantes candidatures del país que opten al reconeixement. Una són els raiers, que encara estan pendents de saber si rebran aquest homenatge. A la Pobla de Segur i a Pont de Claverol (Pallars Jussà), a Coll de Nargó (Alt Urgell) i a Antella (Ribera Alta) confien d’aconseguir-ho. Diuen que ser considerats Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO contribuiria a preservar l’ofici i serviria per a retre homenatge a totes les persones que durant anys van destinar la vida al transport fluvial de la fusta. També opta al reconeixement el toc manual de campanes –que defensen unes quantes organitzacions del país.

Ara bé, el patrimoni dels Països Catalans és molt ric i d’ençà que es va començar a atribuir aquest reconeixement, hi ha desenes de festes i tradicions que ja l’han rebut. Repassem els elements patrimonials inscrits a la Llista Representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO.

Misteri d’Elx (2001)

El Misteri d’Elx és una de les joies del patrimoni immaterial europeu que encara es manté viva i que ho fa en català. És un famós drama líric assumpcionista de la capital del Baix Vinalopó, on l’anomenen la Festa, i que es representa a la basílica de Santa Maria. És una obra teatral que parteix d’un text, unes músiques i una posada en escena originaris de l’edat mitjana i el Renaixement. Recrea la mort, l’assumpció i la coronació de la Mare de Déu amb elements lingüístics, musicals i escenogràfics de gran valor que han perdurat durant tots aquests segles. El Misteri d’Elx ha calat fort en la cultura popular, al llarg dels anys se n’han fet refranys i frases fetes, segells, composicions literàries i versions musicals.

VilaWeb
VilaWeb

La Patum de Berga (2005)

D’ençà de l’any 2005, aquesta festa amb més de sis-cents anys d’història ha estat catalogada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la seva riquesa i originalitat. Durant els dies que dura la festa, el foc i els balls s’apoderen dels carrers de Berga. Una celebració marcada pels salts de plens, els tirabols, les patums completes i les patums de lluïment. A més, també hi ha sortides de tota mena de peces d’imatgeria festiva centenàries, com ara les guites, els nans vells i nous, l’àliga i els cavallets.

 

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

El Tribunal de les Aigües de l’Horta de València (2009)

Aquesta institució jurídica de gestió de l’aigua va ser introduïda pel costum, i encara preval actualment, des de l’època d’al-Àndalus. És un òrgan tradicional i dipositari d’una cultura mil·lenària solidària i democràtica de l’aigua. És format per agricultors triats democràticament i treballen per dirimir els conflictes entre regants de manera oral, ràpida, econòmica i pública. Es reuneixen cada dijous al migdia d’ençà de fa milers d’anys per garantir un bon repartiment dels cabals del riu Túria, les seves vuit séquies i els canals.

Els castells (2010)

L’any 2010 els castells van elevar-se a la categoria de patrimoni cultural immaterial de la humanitat. En la valoració de la candidatura, el comitè de la UNESCO va destacar que els castells “són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació i que proporcionen un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat”. És per aquest motiu que va atorgar-los aquest reconeixement.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

El cant de la Sibil·la (2010)

Cada 24 de desembre la majoria d’esglésies mallorquines canten les matines de la nit de Nadal per commemorar el naixement de Jesús. Un dels moments més esperats és el cant de la Sibil·la, d’origen medieval, que amb versos profètics anuncia la fi del món. La tradició sibil·lina es remunta als temps de la conquesta de Mallorca, l’any 1229. A Ciutat es va suprimir dues vegades, però es va reinstaurar definitivament el 1692. D’aleshores ençà la Sibil·la s’ha mantingut viva la Nit de Nadal a la Catedral de Mallorca i a les esglésies dels pobles mallorquins.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
L’escolania dels ‘blauets’ del santuari de Lluc, amb la Sibil·la al mig.

La dieta mediterrània (2010)

La dieta mediterrània inclou tots els coneixements, rituals i tradicions relacionats amb els cultius, les collites, la pesca i la cria d’animals. També reconeix la manera de conservar i de cuinar concreta que tenim al país. L’acte de menjar en comunitat és un dels factors que ha permès de preservar la identitat i els trets culturals d’aquesta dieta: “Menjar junts és la base de la identitat cultural i la continuïtat de les comunitats de tota la conca mediterrània. És un moment d’intercanvi i comunicació social, d’afirmació i renovació de la identitat familiar, grupal o comunitària”, assenyala el comitè. Aquesta candidatura va ser presentada conjuntament per diversos indrets de la riba mediterrània: l’estat espanyol, Itàlia, Grècia i el Marroc.

 

La falconeria (2010)

La falconeria és l’art i la pràctica tradicionals d’entrenar falcons i fer-los volar. Fa més de quatre mil anys que es practica i d’ençà de l’època medieval que és documentada a moltes parts del món. Originalment, fou un mitjà d’obtenció d’aliments, però amb el temps ha anat adquirint altres valors i s’ha integrat a les comunitats com una pràctica social i recreativa. Aquesta candidatura va ser presentada conjuntament amb la Unió dels Emirats Àrabs, Bèlgica, la República Txeca, França, Corea del Sud, Mongòlia, Catar, l’Aràbia Saudita, Síria i el Marroc.

Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí (2011)

Les festes de la Mare de Déu de la Salut, a Algemesí (Ribera Alta), són un dels actes de cultura popular més destacats del país. Aquesta celebració, que data del segle XVII i que té lloc al setembre, converteix la ciutat en un museu vivent. Inclou tot de peces teatrals, balls i músiques únics al món que s’estructuren entorn de tres processons que barregen elements laics i religiosos i que sempre són encapçalades per la imatge de la Mare de Déu i el seu seguici. De tots aquests elements, el més destacat i popular és la muixeranga, però la festa inclou set balls més: els bastonets, la carxofa, els pastorets, el bolero i els tornejants.

Les festes del foc del solstici d’estiu dels Pirineus (2015)

Les festes de foc del solstici d’estiu als Pirineus són un conjunt de celebracions d’origen ancestral que tenen lloc cada any, pels volts de Sant Joan. De l’any 2015 ençà, les falles d’Isil, al Pallars Sobirà, formen part del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, juntament amb més festes que es fan al Pirineu pel solstici d’estiu. La primera referència contemporània que es té de la festa és del 1902 i se n’ha mantingut l’estructura pràcticament intacta fins ara. Se’n fan a molts indrets com ara BoíCasós, el Pont de SuertVilaller i Andorra la Vella. L’espectacularitat de la festa ve del fet que mentre els carrers i les places són a les fosques, la muntanya s’il·lumina. Desenes de portadors, amb un tronc encès a l’espatlla, permeten als vilatans de veure una ziga-zaga de foc enlluernador. La processó lluminosa arriba fins als pobles on s’encén la falla principal i es fan danses tradicionals al voltant.

Les Falles de València (2016)

Quan arriba el mes de març, per a donar la benvinguda a la primavera, València es transforma i s’omple de color i de pólvora. La música, la gent i centenars de falles són les protagonistes del carrer. La setmana fallera comença amb la plantà i s’acaba amb la cremà de totes les falles. És una festa que contribueix i propicia la creativitat col·lectiva i la salvaguarda de les arts artesanes i tradicionals, així com la perdurabilitat i la difusió de la cultura del país.

Rituals de tamborades (2018)

Les tamborades són rituals de repics sonors i intensos, en què milers de tambors sonen alhora. Una tradició que omple els espais públics de les ciutats i dels pobles i que a més, es transmet de generació en generació. Formen part de les celebracions de Setmana Santa i tenen un significat específic segons el lloc. Han rebut el reconeixement de la UNESCO la Rompuda de l’Hora de l’Alcora (Alcalatén), una tamborada que se celebra el Divendres Sant d’ençà del 1939 i que vol expressar l’agonia per la mort de Jesús i l’Exaltació del Tambor i el Bombo d’Alzira (Ribera Baixa). Aquesta jornada es coneix popularment com a “Tamborada Local” i és una desfilada de bandes de tambors. Estan documentades per primera vegada l’any 1539.

Coneixements i tècniques de l’art de construir murs en pedra seca (2018)

Aquest art és el coneixement que permet de fer construccions de pedra, solament apilant pedres les unes sobre les altres, sense fer servir cap altre material. Aquestes estructures reconegudes per la UNESCO testimonien els mètodes i les pràctiques que feia servir la gent des de la prehistòria fins a l’actualitat per organitzar el seu espai de vida i de treball optimitzant els recursos naturals. Tenen un paper fonamental en la prevenció d’esllavissades, inundacions i allaus, i en la lluita contra l’erosió i la desertització de la terra. És reconegut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat als Països Catalans, però també en altres indrets com ara Croàcia, Xipre, l’estat francès, Itàlia, Grècia, Suïssa i Eslovènia.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes