Les falles tornen a València amb una esplendor i una grandiositat doblement efímeres

L’augment de les subvencions oficials per a sostenir els gremis fa que els monuments d’enguany siguen els més grans de la història 

VilaWeb
Esperança Camps Barber
15.03.2022 - 06:53
Actualització: 15.03.2022 - 07:53

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Amb permís del temporal Cèlia, que duu vent, pluja i un celatge quasi fantasmal, València viu abocada a la setmana de les Falles. “Són unes falles com les d’abans.” Com les d’abans de la pandèmia, és clar. Aquest és el comentari que se sent habitualment pel carrer. Una frase que és afirmació i desig a parts iguals. Els fallers i les falleres s’esforcen a esborrar el mal regust que deixà la interrupció de la festa l’any 2020, i el succedani que es va organitzar el mes de setembre passat, amb unes falles que no van arribar a tenir el nom de festes, perquè la pandèmia encara no havia dit la darrera paraula. Uns dies fallers que es van viure encara amb confinament nocturn i amb la cremà quasi clandestina, sense públic.

Aquesta expressió –”com les d’abans”– implica també que els monuments són nous, no com els que es cremaren el mes de setembre, que eren els reciclats de les falles interruptes del 2020. Molts es van guardar als magatzems dels tallers o, fins i tot, al recinte de Fira València i es van replantar al final de l’estiu amb tota l’esplendor que els va deixar el pas dels mesos i l’enginy dels artistes que van fer mans i mànegues per a demostrar la seua mestria.

Les més grans de la història

Són nous i més i més grans, els monuments. Més alts, més voluminosos i, també, més cars. De fet, seran les falles més cares de la història. I això serà així gràcies al mecanisme impulsat per les institucions públiques per a mantenir amb vida els sectors relacionats amb la festa. Els artistes fallers, els pirotècnics, els indumentaristes, els floristes. Tots aquests professionals es van trobar amb els magatzems plens d’encàrrecs que no van poder cremar o no van poder servir i, per tant, no en van poder fer de nous. El perill de deixar que la màquina s’aturàs era que, amb tota probabilitat, hauria estat impossible de tornar-la a engegar.

Per això la Generalitat va activar els fons de resiliència per a mantenir el sector amb respiració artificial. El sistema de subvencions per a les falles d’enguany establia que les comissions havien d’esmerçar en el monument el 75%, pel cap baix, de la inversió del 2020, i l’administració els ajudava amb un altre 75%. Així, doncs, enguany les comissions han destinat entre un 150% i un 200% més del pressupost que tenien el 2020.

Les falles de València s’organitzen en seccions, segons la mida i el preu. A la secció especial, les més grans, enguany hi ha dotze monuments. Han de costar un mínim de 90.000 euros –l’any 2019 eren 85.000. Per dalt, no hi ha topall. Com a exemple, la falla més gran, que serà la de Convent Jerusalem – Matemàtic Marzal, ha costat 300.000 euros; i la d’Exposició, 235.000. Globalment, entre les grans i les petites, les falles de la secció especial costen 2.835.000 euros.

També ha augmentat el pressupost de què disposa la Junta Central Fallera per a fer les seues activitats. Enguany disposa de 2.676.060 euros, un 16,4% més que el 2021 i un 5,3% més que el 2020.

Un miratge, preludi d’una crisi

Però aquesta esplendor d’enguany pot ser un miratge, les vespres del començament d’una etapa crítica a les falles. El director del Museu Faller, i estudiós del món de les falles, Gil Manuel Hernández Martí, explica que la sensació de renaixement, de ressorgiment després d’una etapa molt dura, pot tapar la crisi que vindrà quan s’apaguen les cendres, el 20 de març a la matinada.  “A les Falles del 2023 ja no hi haurà aquestes subvencions tan extraordinàries d’enguany. Els artistes fallers passen una crisi greu; aconseguir les matèries primeres és complicat i seran més cares.”  Hernández Martí pronostica que els mesos vinents hi haurà desocupació i conflictivitat social. També diu que serà complicat que moltes comissions puguen mantenir el nombre de fallers apuntats que paguen la quota que serveix per a pagar totes les activitats del casal.

L’esclat de la guerra d’Ucraïna encara empitjorarà la situació, perquè als problemes de subministraments s’haurà d’afegir l’encariment de les despeses de transport.

La normalitat que Cèlia permet

Amb tot, les comissions falleres intenten que ni aquestes preocupacions ni el drama d’Ucraïna no embruten la celebració i ja fa dies que han començat a gaudir de la festa. Aquest cap de setmana, amb dos dies assolellats i temperatures que feien exclamar allò de “fa un dia de falles”, la ciutat ja s’ha omplert de visitants i la plaça de l’Ajuntament ha tornat a atapeir-se, de gom a gom, a l’hora de les mascletaes. Milers de persones, moltes sense màscara, amb ganes de fruir de la pólvora a la plaça.

VilaWeb
VilaWeb

Els tendals de les comissions ja són al carrer, com les xurreries, i les barres, i les disco-mòbils. També les bandes de música que acompanyen les comissions fan cercaviles ací i allà. La fundació municipal Visit València havia fet càlculs d’ocupació hotelera a la ciutat. Fins divendres havia de ser del 70% i el cap de setmana, del 84%. Unes xifres pràcticament pre-pandèmiques.

Tot semblava a punt per a la festa. Però tot això va ser un miratge. Ahir ja es va haver de suspendre la mascletà perquè les fortíssimes ratxes de vent impedien de disparar-ne els focs aeris. Segons tots els pronòstics, els dies vinents plourà bona cosa.

El regidor de Protecció Ciutadana, Aarón Cano, demana molta prudència tant als fallers com al públic, en previsió que el vent faça caure els remats dels monuments o puga malmetre els tendals o les instal·lacions de la il·luminació extraordinària.

Ahir de vesprada hi hagué diversos incidents relacionats amb la caiguda de remats de diverses falles. Per exemple, a la Falla Malva-rosa, que enguany tornava a concursar en la secció especial, una a Benicalap i una altra a Quart de Poblet.

VilaWeb
VilaWeb
El remat d'una falla que el vent ha tombat
El remat d'una falla que el vent ha tombat

Plantà avançada

En previsió del mal oratge, la majoria d’artistes va avançar la plantà al cap de setmana i han completat els treballs que depenien de la utilització de grans grues abans de l’arribada de la tempesta. A banda el vent, la pluja també és perillosa, perquè el material porós dels monuments fa que xuclen l’aigua i n’augmente molt el pes. Segons la federació de falles, aquestes no són les millors condicions, però pensen que l’esperit dels fallers els ajudarà a superar qualsevol inconvenient.

La pluja abundant que s’anuncia dijous i divendres tampoc no és la situació desitjada per als 93.000 fallers que tenen previst de desfilar per a fer l’ofrena de flors a la Mare de Déu. Així i tot, els responsables de l’organització recorden l’existència dels paraigües i dels davantals transparents per a protegir la seda i els brodats dels vestits de llauradora.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Tot i que s’han avançat tant les tasques, la plantà infantil s’ha fet aquesta nit. Ahir es va anunciar quin era el ninot indultat i avui al matí ja han de passar els jurats per a elegir la millor falleta. La plantà de les falles grans s’ha d’haver acabat oficialment demà de matí.

La falla municipal, fora de concurs, i testimoni diari de les mascletaes, ja està també pràcticament llesta. El batlle de la ciutat, Joan Ribó, la va visitar ahir per a encoratjar els artistes i recordar que el tema triat, la conservació del medi, concerneix tothom. El monument és obra d’Alejandro Santaeulàlia i de l’artista urbà Dulk. És un homenatge a Jacques Cousteau, fa 22 metres d’alçada i l’ajuntament n’ha pagat 205.000 euros.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes