Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  16.11.2010  16:59

Autor/s: David Prats

Els castells ja són Patrimoni de la Humanitat

La noticia ha arribat des de Kenya a primera hora de la tarda d’aquest dimarts

Men?ame
 

A Valls l’acte de declaració s’ha seguit per Internet a la Plaça del Blat des d'una pantalla gegant. Un cop s'ha conegut el veredicte, han començat a repicar les campanes de l'església de Sant Joan, s'han llançat 21 salves pirotècniques i s'han deixat anar un miler de globus. Acte seguit, han tingut lloc els parlaments, la descoberta d'una placa commemorativa i els pilars de les dues colles locals, Vella i Joves.

Els castells (vídeo) i el cant de la Sibil·la han estat declarats patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat pel Comitè Intergovernamental per la Salvaguarda de la UNESCO reunit aquests dies a Nairobi (Kenya). La candidatura castellera havia rebut el suport unànime del Parlament de Catalunya, amb una resolució aprovada l'11 de juny de 2008, i, al cap d'un any, una delegació integrada per representants de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, la revista Castells i el Centre UNESCO de Catalunya va presentar la documentació a la seu de la UNESCO de París.

Finalment després de tres anys d’espera, el projecte de la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, entre d’altres institucions adherides s’ha fet realitat. Per tant la força, l’equilibri, el valor i el seny que en el seu dia va batejar el poeta Anselm Clavé ha volgut que un aspecte cultural, una tradició nascuda a la capital de l’Alt Camp fa més de 200 anys, arrel de l’antic Ball de Valencians hagi estat declarada Patrimoni Inmaterial de la Humanitat per part de la salvaguarda UNESCO.

A Valls, la declaració de la UNESCO s'ha seguit en directe a través d’una pantalla gegant instal·lada a la Plaça del Blat, on s'hi han aplegat castellers i alumnes dels instituts. Valls va marcar l’inici de la segona època d’or d’aquesta tradició, gràcies al 4 de 9 amb folre descarregat el 1981 a Santa Úrsula de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. A més també hem de dir que el 1993 naixerien els castells de gamma extra, gràcies al 2 de 9 amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa. L’última pàgina d’or que s’ha escrit en el llibre Guinness d’aquest popular costum ha estat el 2 de 8 sense folre dels Castellers de Vilafranca, descarregat per primera vegada a la història el passat 1 de novembre a la Diada de Tots Sants i que era considerat per alguns la bèstia indomable del món casteller.


Cant de la Sibil·la

A més de la dels castells, també s'ha presentat la del cant de la Sibil·la de Mallorca. Cada 24 de desembre la majoria d'esglésies mallorquines canten les matines de la nit de Nadal per commemorar el naixement de Jesús. Un dels moments més esperats és el cant de la Sibil·la, d'origen medieval, que amb versos profètics anuncia la fi del món. La tradició sibil·lina es remunta als temps de la conquesta de Mallorca, esdevinguda el 1229. A Ciutat de Mallorca es va suprimir dues vegades, però es va reinstaurar definitivament el 1692. D'aleshores ençà la Sibil·la s'ha mantingut viva la Nit de Nadal a la Seu de Ciutat i a les esglésies dels pobles mallorquins.

Tres dels cent seixanta-sis elements ja inscrits a la llista són dels Països Catalans: la Patum de Berga (2008), la Festa d'Elx (2008) i el Tribunal de les Aigües de l'Horta de València (2009).

Per poder-s'hi presentar els elements han de respondre a una sèrie de criteris, com el de contribuir a fer conèixer el patrimoni cultural immaterial i afavorir la presa de consciència de la importància que aquest patrimoni té. Adoptada el 2003 i ratificada per cent trenta-dos estats, la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial promou la protecció d'elements com ara tradicions i expressions orals, arts de l'espectacle, pràctiques socials, rituals i celebracions festives, coneixements i pràctiques relacionats amb la natura i l'univers i tècniques artesanals tradicionals.

 

Els vídeos d'uns castells històrics

La dita 'segona època d'or dels castells' (la primera s'esdevingué durant la segona meitat del segle XIX) començà el 1983, quan la Vella dels Xiquets de Valls va descarregar per primera volta en gairebé cent anys un castell de nou: el quatre de nou amb folre. D'aleshores ençà les colles de Valls i els Castellers de Vilafranca han anat consolidant la recuperació dels castells de nou. A aquest grup selecte, s'hi van incorporar els Minyons de Terrassa, que el 1993 van carregar per primera vegada un castell que no s'havia vist mai: la torre de nou amb folre i manilles. Aquest castell va ser l’espurna de l'anomenat bum casteller i el començament de les construccions de gamma extra. El 1998 els Minyons van recuperar un castell que feia més d'un segle que no es veia, el quatre de nou net. I aquell mateix any els terrassencs i els Castellers de Vilafranca van protagonitzar una cursa apassionant per a consumar el primer castell de deu pisos de la història. Els verds foren els primers a coronar-lo, i una setmana més tard els Minyons el van poder descarregar. Aquests últims anys la colla de Vilafranca ha estat la grans dominadora i ha arribat a aixecar castells que es consideraven impossibles, com la torre de nou sense manilles, carregada el 2006, el tres de nou amb agulla i, no fa pas gaire, la torre de vuit neta.

Men?ame