02.02.2025 - 21:40
The Washington Post · Haq Nawaz Khan, Rick Noack i Shaiq Hussain
Peshawar, Paquistan. Després d’anys a la baixa, els casos de poliomielitis han començat a repuntar significativament al Paquistan. S’han atenuat, doncs, les esperances que, després de ser eradicada a pràcticament tot el planeta, aquesta malaltia vírica també pugui ser eradicada ací.
Al Paquistan se’n van notificar setanta-tres casos –pel cap baix– l’any passat, i el 2021 se n’havia notificat un i prou. Les autoritats sanitàries paquistaneses diuen que el virus es propaga ràpidament per les dues regions políticament més inestables del país, el Balutxistan i el Khyber-Pakhtunkhwa, on els grups de combatents han posat els treballadors sanitaris –i, particularment, els encarregats de les campanyes de vaccinació– en el punt de mira.
Aquestes províncies remotes fan frontera amb l’Afganistan, l’únic país del món on la poliomielitis continua essent endèmica. Allí també hi han augmentat els casos, que han passat de tan sols l’any 2022 a vint-i-cinc l’any passat.
La campanya mundial contra la poliomielitis, que havia estat la principal causa de paràlisi infantil al món, és considerada un dels grans triomfs en matèria de salut pública de l’era moderna. La malaltia, tanmateix, ha persistit a l’Afganistan i a les regions més remotes del Paquistan, on les taxes de vaccinació són baixes. El retorn dels talibans al poder a l’Afganistan, l’any 2021, va reobrir moltes àrees del país a les campanyes de vaccinació. En canvi, l’efecte a l’altra banda de la frontera ha estat tot el contrari.
L’any passat, el govern paquistanès va informar de més de dues dotzenes d’atacs a treballadors de campanyes de vaccinació contra la poliomielitis –i els agents de seguretat que solen acompanyar-los– al país. Les preocupacions a Islamabad se centren sobretot en els intents dels talibans paquistanesos –també coneguts per Tehrik-e-Taliban Pakistan, o TTP– d’aturar, sovint a la força, les campanyes de vaccinació al nord-oest del país. També hi ha hagut atacs contra treballadors sanitaris a la província sud-occidental del Balutxistan, on aquests darrers mesos les forces separatistes han intensificat la lluita armada contra el govern paquistanès.
Ahmad Bhittani, de vint-i-quatre anys, explica que va plegar de treballador d’una campanya de vaccinació, en una zona remota del Khyber-Pakhtunkhwa, ara fa vuit mesos, juntament amb una trentena de treballadors més.
Bhittani diu que fou colpit pel segrest d’uns quants col·legues i l’atac mortal contra un agent de policia que custodiava un comboi de treballadors. El risc, diu, era simplement massa alt, i la paga –uns 17 euros el dia– massa baixa.
“Ara ni tan sols puc tornar al meu poble natal –explica Bhittani–. Em fa por que els combatents em disparin per la feina que vaig fer [en la campanya de vaccinació].”
El TTP considera com a objectius legítims els treballadors de campanyes de vaccinació custodiats per soldats o agents de policia, i darrerament s’ha atribuït uns quants atacs d’aquesta mena.
Molts guerrillers diuen que el govern paquistanès fa servir les campanyes de vaccinació com a tapadora per a espiar rivals polítics. La sospita, per forassenyada que sembli, respon a un greuge històric: la falsa campanya de vaccinació contra l’hepatitis que la CIA orquestrà al país, l’any 2011, amb l’objectiu de recollir mostres d’ADN de ciutadans paquistanesos i examinar si les mostres coincidien amb les del cap d’Al-Qaida, Ossama bin Laden.
El Paquistan, que durant les dues dècades de guerra nord-americana a l’Afganistan va ser sovint acusat de donar refugi als talibans, ara es troba en la posició d’haver de demanar a Kabul que mantingui a ratlla el TTP, que jura lleialtat als talibans afganesos.
El govern afganès nega tenir influència sobre el TTP, però un informe de l’ONU conclou que els talibans afganesos han assistit els seus homòlegs paquistanesos en la planificació d’atacs transfronterers, i també que els han subministrat armes i material militar.
Els atacs del TTP han crescut aquest darrer any, tant en freqüència com en intensitat, fins al nivell més alt de la darrera dècada, segons un report publicat el mes passat per l’Institut d’Estudis per a la Pau del Paquistan, un centre de pensament amb seu a Islamabad.
El TTP, que nega rebre suport dels talibans afganesos, diu que els atacs contra el personal sanitari són una part imprescindible de la seva insurrecció contra l’estat paquistanès. Si els treballadors de campanyes de vaccinació acceptessin de ser custodiats pel TTP en substitució de l’exèrcit paquistanès, afegeix un alt comandant del grup, “els garantiríem seguretat total en les nostres àrees d’influència”.
Muhàmmad Shoaib Khan, de vint-i-sis anys, va ser un dels quatre treballadors sanitaris segrestats a final del 2023 per militants no identificats en una zona remota del Khyber-Pakhtunkhwa, on és sabut que operen el TTP i les faccions dissidents.
“Els nostres segrestadors ens van dir que fer la gihad contra els treballadors [de les campanyes de vaccinació de poliomielitis] és una obligació religiosa”, recorda Shoaib Khan, que explica que el van acusar a ell i als seus companys de voler matar els seus fills.
Els treballadors, finalment, van ser alliberats després de la intervenció dels patriarques locals. Shoaib Khan va continuar treballant en campanyes de vaccinació contra la poliomielitis fins l’estiu passat, quan decidí de plegar per les súpliques de la seva família.
“Aquests treballadors arrisquen la vida tot i cobrar molt poc”, lamenta Muhàmmad Nasir Rana, un pediatre paquistanès, que demana a Islamabad que escolti les reclamacions d’aquests “herois nacionals”.
Islamabad afirma que ha pres totes les mesures que té a l’abast per protegir els treballadors sanitaris. Ayesha Raza Farooq, alta funcionària del comitè per a l’eradicació de la poliomielitis al Paquistan, afirma: “Els problemes de seguretat persisteixen en alguns focus aïllats”, si bé matisa que en la majoria de zones s’han aconseguit avenços significatius en la reducció d’aquests riscs.
La seguretat no és l’únic factor que dificulta les campanyes de vaccinació contra la poliomielitis. Els metges paquistanesos també apunten a la manca de finançament i als problemes per a mantenir els vaccins en fred a l’hora de transportar-los.
Nasir Rana diu que el govern paquistanès tampoc no s’ha preocupat de la prevenció. N’és un exemple el subministrament d’aigua potable a comunitats rurals, atès que el consum d’aigua contaminada és una de les principals vies per què els infants no vaccinats poden contreure la poliomielitis. “Això no importa a ningú”, lamenta el pediatre.
La lluita per a contenir la poliomielitis al Paquistan podria fer un nou pas enrere arran de la decisió de Trump de suspendre el repartiment d’ajuda a l’exterior i de retirar els Estats Units de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’any 2023, sota la presidència de Biden, Washington va proporcionar gairebé set milions de dòlars al programa d’immunització contra la poliomielitis al Paquistan. El secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, va informar dimarts passat que la suspensió no s’aplicaria als programes d’ajuda humanitària, però Washington encara no ha aclarit quins programes restaran coberts per l’exempció i quins no.
Hamid Jafari, director del programa regional d’eradicació de la poliomielitis de l’OMS, explica a The Washington Post que l’impacte “podria tenir conseqüències significatives d’ací a un parell de mesos”. I afegeix: “Qualsevol pas en fals en aquesta etapa crucial podria retardar significativament les feines d’eradicació de la poliomielitis, cosa que augmentaria el risc que la malaltia s’escampés internacionalment”.
Històricament, l’Afganistan i el Paquistan han experimentat brots de poliomielitis simultàniament, atès que els casos sovint passen de l’una banda de la frontera a l’altra. Ara es tem que la malaltia s’encomani independentment en tots dos països alhora, cosa que en dificultaria encara més el seguiment i el control.
Després d’anys de donar suport a les campanyes de vaccinació, el govern talibà de l’Afganistan ha començat a posar traves a les campanyes de porta a porta. Els talibans continuen permetent que vaccinin infants en mesquites i més indrets públics; tanmateix, prohibir el porta a porta podria comportar un 30% menys de vaccinacions en les zones més afectades pel brot. Ho explica un alt funcionari de salut pública del nord-est de l’Afganistan, que parla anònimament perquè no té autorització per a fer comentaris sobre la qüestió. El Ministeri de Sanitat afganès, d’una altra banda, no ha respost a les preguntes de The Washington Post.
El metge paquistanès Rana Muhàmmad Safdar, ex-responsable del programa d’eradicació de la poliomielitis del país, té por que la situació es continuï complicant a mitjà termini. “Tant el Paquistan com l’Afganistan hauran d’afrontar-ne les conseqüències”, adverteix.
Hussain informa d’Islamabad estant, i Noack, de París estant.
Subscribe to The Washington Post
Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
