Quin significat té l’Ou com Balla? On i quan es pot veure?

Tot i ser una de les tradicions més atractives de Corpus, té un origen incert · El primer document que n'acredita l'existència és de l'any 1636 a la catedral de Barcelona

VilaWeb
Redacció
13.06.2022 - 21:40
Actualització: 16.06.2022 - 16:56

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Diuen que, durant molts anys, Corpus va ser l’autèntica festa major de moltes ciutats. Enguany s’escau el 16 de juny i pels volts d’aquesta data de cap a cap del país s’organitzen activitats per a celebrar-ho. Pren formes molt diverses i una de les més conegudes és l’Ou com Balla, una tradició genuïnament barcelonina. Però quin significat té aquest element tan singular? Quin n’és l’origen? On i quan es pot veure?

Tot i ser una de les tradicions més atractives de la diada, té un origen i un significat incerts. Sí que es pot assegurar que l’any 1636 es va fer un Ou com Balla al claustre de la catedral de Barcelona. “Tenim constància documental de la compra d’ous per les dates de Corpus”, explica Amadeu Carbó, folklorista i escriptor. A més, també s’ha documentat el pagament al fadrí que girava l’aigua, cosa que demostra que ja es coneixia aquesta tècnica.

Per això, tot i que no ho poden demostrar, pensen que la tradició podria ser anterior. “El 1580 ja hi havia el costum d’enramar el claustre i el sortidor de la catedral, de manera que, probablement, l’Ou com Balla ja era una realitat”, afegeix. Això, segons Nil Rider, tècnic de l’Arxiu Capitular de Barcelona, pot tenir un paral·lelisme amb la custòdia, atès que també s’enramava d’ençà de mitjan segle XV.

ou com balla

Tot i que aquesta tradició va néixer a Barcelona, hi ha teories que diuen que podria venir del món àrab o de Nàpols. Tanmateix, no se n’ha pogut comprovar cap. “No tenim coneixement de cap Ou com Balla a Nàpols i la teoria de l’ou arabitzant no l’hem poguda comprovar”, diu Carbó.

Quines interpretacions s’han fet sobre l’Ou com Balla?

L’Ou com Balla és format per quatre elements: l’ou –que ha de ser blanc–, l’aigua, la decoració floral i una panera de cireres que es posa just sota l’ou. Tot plegat, és una manifestació de l’art efímer del Corpus.

 

Una de les interpretacions que s’han fet de l’Ou com Balla és la de veure’l com la representació d’una custòdia. “L’ou blanc que gira dalt d’un raig d’aigua representaria l’hòstia consagrada, i el receptacle sobre el qual ho fa, les cireres, simbolitzarien la sang de crist. Per tant, parlem d’un element eucarístic que representa la sagrada forma“, diu Carbó.

El fet que balli sobre l’aigua permet d’establir un vincle amb el baptisme. El Corpus és una festa pasqual vinculada amb la Resurrecció, que és el dia en què tradicionalment es batejava els infants.

També hi ha qui, en l’Ou com Balla, hi veu un simple joc senzill propi de l’edat mitjana. I els qui el relacionen amb una simbologia primaveral i de regeneració de la natura. Per alguns, tal com recull Jan Grau, tècnic especialista en cultura popular i tradicional, també pot ser una metàfora del cicle de la vida i una referència al temps i al moviment continu. Tot i això, en tots els casos va vinculat a la Pasqua i a la Resurrecció.

Com pot ser que un ou balli?

Molta gent es demana com pot ser que un ou s’aguanti movent-se damunt d’un raig d’aigua. Quina màgia hi ha?

El secret és que és un ou que s’ha buidat prèviament. Perquè giri bé, s’hi ha de posar una mica d’aigua a l’interior i tapar el forat amb cera. D’aquesta manera, s’aconsegueix l’efecte de mantenir-lo sempre dret, atès que l’aigua sempre queda en el punt més baix de l’ou. Tot i això, la millor manera per a descobrir-ne tots els misteris és acostar-se als diferents punts del país on es pot veure.

On i quan es pot veure?

Tot i que la tradició és originalment barcelonina, avui es pot veure a tot el país. “Al Principat es pot veure a molts altres municipis, com ara Manresa, Igualada, Tarragona i la Garriga“, diu Carbó.

ou com balla

A Barcelona, fins el 19 de juny, se’n podran vint-i-un en diversos espais. Són molt coneguts els dels palaus gòtics, com ara el Museu Frederic Marès i la catedral de Barcelona. També es podrà veure a:

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes