Corpus 2022: catifes de flors, processons, l’Ou com Balla i la Patum

El Corpus Christi pren formes molt diverses de cap a cap del país · Enguany se celebra el 16 de juny, però no serà festiu

VilaWeb
Redacció
09.06.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Diuen que, durant molts anys, Corpus va ser l’autèntica festa major de moltes ciutats. Tot i que la tradició la va fer néixer l’Església Catòlica al segle XVI per celebrar el cos de Crist, sempre ha tingut un rerefons molt laic. Es va expandir per tot el país a causa del dinamisme de les ciutats i de la societat d’aquell moment. Segons que sembla, activitats originades aleshores, com ara la processó festiva, han servit de precedent per a moltes peces d’imatgeria actuals –els gegants i el bestiari, per exemple– i les músiques i els balls que encara avui perduren.

Enguany Corpus s’escau el 16 de juny i pels volts d’aquella data arreu del país s’organitzen activitats per celebrar-ho. La tradició pren formes molt diverses: de les catifes de flors i les processons a l’Ou com Balla i la Patum.

Catifes i enramades

Una de les manifestacions més tradicionals de la festa són les catifes de flors, que es podran veure entre aquest cap de setmana i el vinent a molts indrets del país. Són especialment populars les de Sitges, al Garraf (el 18 i el 19 de juny), i les de la Garriga, al Vallès Oriental (de l’11 al 19 de juny). Tant en l’una com en l’altra, els clavells són l’element cabdal i per confeccionar-les hi participen petits i grans.

Una variant més expansiva de les catifes són les enramades, que podem veure del 16 al 22 de juny en algunes viles, com ara Arbúcies (Selva) i Sallent (Bages). En aquesta festa, les decoracions, fetes sempre amb elements naturals, omplen les façanes de les cases i travessen el carrer de banda a banda. La festivitat a Arbúcies, declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional, és una autèntica exhibició; enguany l’element comú és el cinquantè aniversari dels gegants del municipi. Originàriament, les enramades de Sallent eren de caràcter religiós, però amb el pas dels anys la temàtica s’ha ampliat molt i ara hi podem trobar elements d’actualitat i reivindicacions veïnals.

A més, en aquests municipis s’organitzen tota mena d’activitats durant la setmana, com ara tallers, concursos, cercaviles de gegants, concerts i ballades de sardanes.

corpus

Processons arreu del país 

Un dels emblemes de Corpus Christi és la processó. Com que la festa es va crear coincidint amb el moment de creixement de les principals ciutats del país, són especialment destacades les de Barcelona i de València. A Barcelona es farà el 19 de juny i consistirà en una desfilada laica amb tots els elements del seguici popular, com ara els Gegants de la Ciutat, els del Pi, els de Santa Maria del Mar, l’Àguila, el Lleó i el Bou.

La processó de Corpus de València, també el 19 de juny, és una de les més riques del país per la gran varietat d’elements de cultura popular que en formen part. S’hi destaquen les roques, onze carros triomfals de fusta que, arrossegats per cavalls, expliquen relats bíblics i la vida de sants. També hi participen un seguit de personatges a peu disfressats i guarnits amb màscares que representen escenes bíbliques. Finalment, tanquen la processó els balls al ritme de la dolçaina i el tabalet, com ara el de la Moma, que representa els set pecats capitals, o el dels nanos i els gegants. 

Una altra processó destacada és la d’Ontinyent (Vall d’Albaida) el 18 i el 19 de juny. En aquesta festivitat s’escenifiquen les cinc danses tradicionals més importants de la vila: el Ball de Cabets, el dels Gegants, el dels Arquets, el dels Cavallets i el de la Veta.

De processons, n’hi ha arreu. Diumenge vinent, 19 de juny, a les 18.00 es farà la de Corpus a Lleida. L’àguila, els capgrossos, els gegants i els cavallets encapçalaran la comitiva religiosa que sortirà i acabarà a la catedral. En el recorregut, les figures festives oferiran les danses tradicionals enmig de les catifes de flors que han fet els veïns.

Del 16 al 19 de juny els veïns de Solsona també celebraran Corpus. La pirotècnia hi té un paper fonamental, sobretot, a la roda de foc, quan la Mulassa, el Bou i el Drac dansen solament amb la il·luminació dels petards. El ball es farà el dia 17 a les 11.00 a la plaça Major. Diumenge serà el torn dels trabucaires, que durant la cercavila inundaran el nucli antic de pólvora i foc. A més, durant els quatre dies no hi faltaran mostres de dansa, castells i concerts.

La Patum, una celebració rica i original

Probablement, la variant més especial de la festa del Corpus és la Patum de Berga, que enguany començarà el dimecres 15 de juny i s’allargarà fins al diumenge 19. És catalogada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO d’ençà de l’any 2005, per la riquesa i l’originalitat. La Patum ha esdevingut una demostració única de cultura popular que la fa excepcional dins les activitats tradicionals de la festa de Corpus. Després de dos anys marcats per la pandèmia, a Berga tornen amb força i amb moltes ganes de festa. Cinc dies de salts de plens, tirabols, Patums completes i Patums de lluïment. També sortiran peces d’imatgeria festiva centenàries, com ara les Guites, els Nans Vells i Nous, l’Àliga i els Cavallets.

corpus

L’Ou com Balla, una tradició curiosa 

Un altre element molt singular de les celebracions de Corpus és l’Ou com Balla, documentat per primera vegada a Barcelona al segle XV. Té un origen i un significat incerts, però actualment és una de les tradicions més atractives de la diada. Per a alguns és una metàfora del cicle de la vida i una referència al temps i al moviment continu. Alguns altres el veuen com un simple joc d’entreteniment, propi de l’edat mitjana. Del 16 al 19 de juny, se’n podran veure vint-i-un en diversos espais de Barcelona, com ara l’Ateneu Barcelonès, l’església de Santa Anna i els Jardins Rubió i Lluch. Ara, són molt coneguts els dels palaus gòtics, com ara el Museu Frederic Marès i la catedral de Barcelona.

corpus

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes