Ormuz, el tic-tac de la guerra pel petroli

  • Preguntes i respostes sobre la tensió creixent al golf Pèrsic, que pot afectar greument l'economia global

VilaWeb
Vicent Partal
26.06.2019 - 21:50
Actualització: 27.06.2019 - 10:34

Els incidents a l’estret d’Ormuz, l’estreta boca de mar que dóna accés al golf Pèrsic, o al golf Arabo-Pèrsic, han fet créixer l’alarma mundial. Uns atacs pocs clars contra diversos petroliers i un atac per part de l’Iran contra un dron dels Estats Units han elevat la tensió al màxim. Les amenaces dels Estats Units contra l’Iran i la guerra interposada que mantenen l’Iran i l’Aràbia Saudita en diverses àrees del Llevant continuen alarmant la comunitat internacional, que tem una escalada de la tensió més gran encara. Sobretot, per les conseqüències econòmiques globals que tindria.

Què és l’estret d’Ormuz?

L’estret d’Ormuz és una llenca d’aigua que connecta l’oceà Índic amb el golf Pèrsic. Té uns cinquanta quilòmetres d’amplada en el seu punt més estret, però a causa de la profunditat, els vaixells només poden circular per dos corredors, un d’entrada i un d’eixida, que no fan més de quatre quilòmetres d’amplada. La proximitat a terra i el fet que les maniobres siguen molt delicades i s’hagen de fer amb molta cura fan que el pas per aquest estret siga un dels més perillosos i difícils del planeta. La tensió entre els països i la presència de pirates al golf de Somàlia dificulta encara més la situació.

Per què és important l’estret d’Ormuz?

És la benzinera del món. Per l’estret, hi circulen cada dia en petroliers vint milions de barrils de petroli, cosa que equival a una tercera part de tot el petroli que circula en vaixells. També hi passa una tercera part del gas, sobretot provinent de Catar. Dins el golf Pèrsic, hi ha els jaciments de petroli i gas més importants del món i el pas per Ormuz era fins fa poc l’única manera de transportar-lo. Ara hi ha dos grans oleoductes que intenten disminuir l’impacte de l’estret, un que travessa tot l’Aràbia Saudita i ix al mar Roig i un altre que travessa els Emirats Àrabs Units per anar al golf d’Oman. Però aquests oleoductes no poden transportar la quantitat de petroli que transporten els vaixells. Hom considera que la gran part del petroli produït per l’Aràbia Saudita i l’Irac i gairebé tot el que produeixen l’Iran, els Emirats Àrabs, Kuwait, Catar i Bahrain circula per aquesta via marítima.

Es pot interrompre el trànsit dels petroliers o tancar el Golf? Què passaria?

Si l’estret d’Ormuz deixa de ser practicable, l’economia mundial es podria col·lapsar ràpidament per la manca de cru. La major part d’estats tenen reserves estratègiques, però no poden durar gaires mesos. Interrompre el pas no seria gaire difícil, només caldria impedir el trànsit pels dos petits marges per on han de circular obligatòriament els vaixells. Ara bé, això significaria la guerra. La Cinquena Flota Naval dels Estats Units té com a missió principal mantenir obert aquest estret.

L’Iran podria tancar l’estret?

L’Iran està sotmès a dures sancions dels Estats Units que compliquen molt la seua economia. La temptació de tornar el colp tancant l’estret és lògica, però significaria que l’Iran no podria exportar petroli i, per tant, perdria també la seua principal font d’ingressos. En aquest sentit, no ho sembla pas, una opció lògica.

La circulació per l’estret s’ha interromput mai?

Completament, no. Durant la guerra entre l’Iran i l’Irac, molts petroliers es van veure afectats per les operacions militars i els atacs, però mai no es va arribar a prohibir del tot la navegació. El 2011, quan els Estats Units va imposar les sancions contra l’Iran per a castigar l’intent d’adquirir material nuclear, el govern iranià va amenaçar amb el tancament de l’estret, però no hi ha insistit més des d’aleshores. Ara alguns observadors consideren que darrere els atacs no identificats contra petroliers podria haver-hi els iranians, amb la voluntat de dificultar el pas sense assumir-ne les conseqüències.

Quants petroliers han estat atacats aquestes darreres setmanes?

Entre maig i juny, hi ha hagut sis atacs importants contra petroliers, de diverses companyies i amb diverses banderes. Un d’ells, de l’Aràbia Saudita, portava més de dos milions de barrils; dos, un de l’Aràbia Saudita i un de les Illes Marshall, portaven prop d’un milió de barrils cadascú; i tres més, de Noruega, els Emirats Àrabs Units i el Panamà, quantitats menors.

La tensió ja afecta l’economia?

Sens dubte. El preu del transport de petroli ha pujat. A part de l’augment del preu del transport en si, hi ha l’anomenat ‘premium pel risc de guerra’. Per aquesta assegurança, cada vaixell pagava 30.000 dòlars a primer d’enguany, i ara paguen 185.000 dòlars de mitjana. Aquestes despeses addicionals i la caiguda dels estocs de reserva han fet que el preu del petroli haja pujat un 11% aquestes darreres setmanes en alguns mercats.

Pot esclatar una guerra si continuen els atacs?

Una guerra entre els Estats Units i l’Iran pot esclatar en qualsevol moment per causes diverses, a la vista de l’agressivitat de Donald Trump i del tancament del règim iranià a qualsevol possible pacte. El secretari d’estat nord-americà, Mike Pompeo, va dir, poc després dels primers atacs, que els Estats Units garantirien el trànsit dels vaixells però sense aclarir com.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any