Era un matí assolellat de la primeria de juny quan vam arribar-nos al celler que el viticultor Oriol Artigas té a Llinars del Vallès (municipi del Vallès Oriental en procés d’incorporació a la Denominació d’Origen Alella). Juntament amb la seva companya, Anouk Boitiere, estaven enfeinats. Oriol Artigas ha renovat tota la seva gamma de vins amb una imatge nova i també els ha rebatejats. Els seus vins de parcel·la ja no porten el nom de la vinya que els ha vists néixer (excepte la Prats) ni l’etiqueta rústica protagonitzada pel dibuix d’un cep. També ha fet desaparèixer la marca de Mas Pellicer. Ara les nou referències que proposa (que, de fet, en són dotze si comptem els vins que neixen de projectes de col·laboració amb uns altres viticultors) tenen un altre aire i noms nous: ha abandonat la rusticitat per optar per una imatge més contemporània, que transmet un vi joiós, més divertit també, amb ganes de joc, que s’acosta a un món de ficció. Són dibuixos i il·lustracions obra d’Elisa Munso, que l’any passat va idear l’etiqueta del vi la Rumbera. Un aire més juvenil, fresc, mariner i feliç, amb un punt naïf, s’ha instal·lat en el projecte d’Oriol Artigas, coincidint també amb l’arribada d’Anouk Boitiere.

És certament una etapa nova per a Oriol Artigas, que no ha deixat de definir-se i redefinir-se des que va començar com a viticultor, adaptant-se a les circumstàncies de cada anyada i prenent les oportunitats que la vida li ha anat brindant. “La vida et parla”, diu ell. En aquests moments, el seu projecte és apassionant, ple d’experimentació i risc, ple de passió també. I per això cal seguir-lo, perquè si bades una mica, en aquesta tessitura, pots perdre la pista amb facilitat d’aquest viticultor i el seu projecte.

Prendre decisions

“Durant el temps de verema sóc molt instintiu i tinc planificats els vins que vull fer, però no em fa res variar la primera idea, canviar, perquè el que faig és adaptar-me a les condicions reals. I no és fins a la primavera, quan comences a explicar cada vi, que vas digerint el que has fet”, explica. El trobem, doncs, en el moment de construcció del relat dels vins que han nascut de la verema 2016. I quines decisions van prendre l’Oriol i l’Anouk?

La decisió més cridanera va ser posar sota la marca Brutal un dels vins que van néixer al celler. Brutal és un nom genèric que comparteixen sis o set vins més que es poden trobar al mercat europeu, nascuts en cellers de viticultors catalans, francesos, austríacs, italians… Perquè és un vi que forma part d’una iniciativa internacional, que proposa embotellar amb aquest nom vins naturals de producció molt limitada (al voltant de tres-centes ampolles) i que tenen la gràcia de ser vins experimentals, rareses, de fet. El Brutal d’Oriol Artigas no era dels vins que havia planificat, va néixer de manera accidental. “La nostra idea no era fer un Brutal, però ens va passar que teníem un petit dipòsit amb cabernet sauvignon i hi va sortir un tel i es va tornar extremadament salí. I ens va agradar tant, i els cuiners als quals el fèiem tastar s’hi imaginaven uns maridatges tan estimulants, era tan excepcional, que vam acabar decidint fer-ne un Brutal.”

“Enguany de la vinya la Prats de Vilassar de Dalt, n’han sortit molt poques ampolles, menys de tres-centes, igual que de la vinya la Peça d’en Blanc d’Alella i de la vinya de Llebeig a la Serra de Sant Mateu. Les vinyes velles de la banda de mar han patit molt a causa dels dos últims anys de sequera. Han donat raïm de molta qualitat, però en quantitat molt escassa. En canvi, a la banda del Vallès la quantitat ha estat bona.”

Quina Canya!

Unes altres decisions preses en la collita del 2016: la Rumbera només porta pansa blanca (l’any passat era un cupatge amb una part de garnatxa blanca) i és feta de vinyes velles, d’entre setanta-cinc anys (la Vinya d’en Mundu) i trenta-cinc (Vinya de Llebeig i Vinya d’en Costa). “I què havia de fer amb la garnatxa blanca de les vinyes joves de Tiana i de Llinars que porto? La vaig barrejar amb el godello i una part de pansa blanca. Vaig vinificar el raïm tot junt i va néixer un vi nou, la Canya. D’aquí n’han sortit nou-centes ampolles destinades al mercat català. Hi vam posar aquest nom perquè és una expressió divertida i amb interpretacions diverses: una canya per llançar, un ham per al consumidor dels nostres vins.” En boca es va mostrar gras i untuós, amb una part també hidrocarburada més salvatge.

Quan vam visitar Oriol Artigas encara no tenia els vins embotellats, de manera que el primer que va fer va ser treure una mica de vi de tots els contenidors i posar-lo en ampolles, marcar-les amb el nom amb un retolador permanent blanc i portar-les al pati. I vam començar el tast.

Mapa de situació de les vinyes d’Oriol Artigas.

La Prats expressa el sumoll

Tastada la Canya, que va ser el primer vi, vam passar a conèixer la Prats 2016. Recordem que aquest vi neix d’una vinya de 104 anys que conté una vintena de varietats i que Oriol Artigas les verema totes el mateix dia, que sempre és l’11 de setembre. Durant l’anyada 2016, la Prats va patir, però n’ha sortit un vi molt expressiu, on es troba el caràcter del sumoll, segons la percepció d’Oriol Artigas, que el defineix així: “Fluid, lleuger, substanciós, molt salí.”

La Rumbera i el Rumbero, vins de territori

Tastem la Rumbera, amb pansa blanca de les dues bandes de la DO i que en boca aporta molta pera. “En una anyada tan calenta, com fou la del 2016, hem aconseguit salvar l’acidesa, cosa difícil a vegades. Vam veremar tard, però seguit, vint-i-un dies seguits, tres setmanes sense parar. És un vi amb molta profunditat. I és un any tan salí que a les fires no cal que expliquem que som al costat del mar, ja ens ho pregunten directament.”

Continua Artigas: “Així com la Rumbera és un vi blanc de territori, vam pensar de fer el mateix amb un negre. De manera que enguany el negre que havíem embotellat com a Mas Pellicer es diu el Rumbero, amb la intenció que l’any vinent també contingui garnatxa negra del Maresme. Enguany el Rumbero conté 50% de syrah, 30% de merlot, 15% de garnatxa i 5% de sumoll.” I com l’ha elaborat? “Enguany vam perdre la major part de la garnatxa perquè vam tenir un atac de míldiu a la floració. En properes veremes, la intenció és augmentar el percentatge de garnatxa i disminuir el de syrah. Aquest any hem fet fermentar el syrah amb el raïm sencer igual que el sumoll, la garnatxa l’hem desrapada i el merlot l’hem fet amb premsatge directe. El resultat és un vi feliç, el primer que vam fer plegats amb l’Anouk.”

La Bella i la Bèstia, treballar la pansa blanca

Si la Rumbera i el Rumbero van en parella, també hi van dos vins més, la Bella i la Bèstia, dos vins de pansa blanca nascuts de dues parcel·les veïnes de Sant Fost de Campsentelles: de la Vinya d’en Mundo neix la Bèstia, de la Vinya d’en Costa neix la Bella. Tots dos 100% pansa blanca, però amb un sòl una mica diferent: el primer, és de gneis (granit metamòrfic, que es trenca en cubs), el segon de sauló blanc. Tots dos són vins 100% de pansa blanca, però Oriol Artigas hi ha cercat expressions diferents: el raïm de la Vinya d’en Costa, d’on neix la Bella, es va collir més fresc i es va fermentar amb la pell, fent una maceració d’onze dies. Una maceració llarga que hi confereix una estructura de taní com de vi negre. Transmet el sauló i és molt especiat.

La Bèstia també va viure una maceració del seu raïm més madur (era una part petita) i això va fer pujar molt el grau alcohòlic. El van deixar fent criança oxidativa i va néixer com un contrapunt a la Bella. “En boca és molt sucós i molt més madur”, diu Oriol Artigas, que també explica com a curiositat que la Bella és el vi amb menys graduació alcohòlica de l’anyada 2016, mentre que la Bèstia és el que té més grau.

La Família, un rampell, un record d’infantesa

El vi la Família tampoc no era previst. Va anar així: cada 11 de setembre Oriol Artigas, acompanyat per una vintena de familiars i amics, verema la Prats. L’11 de setembre del 2016 veremar la Prats va ser més ràpid que uns altres anys, la feina es va acabar molt d’hora. Després de dinar al celler de Llinars i fer la migdiada, Artigas es va despertar amb un rampell: “Hem de fer un vi!” Va donar una caixa a cada infant de l’aplec i els va proposar de collir el raïm de syrah que es trobava més a punt en aquell moment. El viticultor i enòleg va fer-lo fermentar, la meitat sencer i l’altra meitat el van trepitjar entre tots. El rampell de la Família es convertirà en 140 màgnums d’un vi tànic i amb molta capacitat d’evolució. Oriol Artigas creu que aquest vi donarà sorpreses.

El Monstre, la joia de la corona

El vi que neix de l’anyada 2016 de la Peça d’en Blanch és fet amb el raïm de tota la parcel·la. Es va veremar tot el raïm junt i es va fer fermentar el raïm sencer per capes: una capa de raïm negre, una capa de raïm blanc, una capa de raïm rosat i una capa de raïm negre. El resultat és un vi que porta per nom el Monstre, un dels més impressionants d’aquesta anyada 2016 d’Oriol Artigas. Així el descriu ell: “És molt fresc en boca, tot i que hi trobem gust de fruita madura. És un vi negre que et transmet la part salina com si fos un blanc. I té un final d’ametlla amargant d’una gran elegància. Només en sortiran unes 350 ampolles.”

Brutal, l’europeu accidental

Finalment tastem el Brutal, del qual ja hem parlat. És el vi accidental, fet un 50% amb cabernet sauvignon i un 50% amb pansa blanca. Un vi dels que tenen duende, tocat per la màgia, marcat per l’oxidació i la salinitat. És pura elegància.

A més d’aquest desplegament de vins de territori, de parcel·la i de rampell, Oriol Artigas també ha elaborat quatre vins més en col·laboració amb viticultors i col·lectius. Tanmateix, són projectes que conviden a explicar-los en un altre article, per emmarcar-los en el seu context. Amb tot, els anotem: els Bardissot, dos vins elaborats conjuntament amb Pep Pou i Pilar Rossell, amb vinyes a Granollers, Cardedeu i Vallgorguina; 3 Porcs, un vi fet conjuntament amb dos viticultors més amb qui comparteix la manera de veure i viure el vi, Francesc Ferrer, del celler Frisach a la Terra Alta, i Albert Domingo, del celler Tuets a l’Alt Camp; i el vi Ale Ale, dels estudiants del Cicle de Grau Superior de Gestió Comercial i Màrqueting Enològic de l’Institut d’Alella, on Oriol Artigas fa classes.

[Aquest article ha estat publicat originalment al número 48 de la revista Papers de vi.]

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb