Operació Fubelt

«Al costat de tot això que hem de continuar reclamant i criticant, no acabe d'entendre que no es done gens de valor a la capacitat amb què el govern va saber resoldre, per exemple, totes les vagues que tenia davant»

Vicent Partal
Vicent Partal
14.01.2019 - 11:20
Actualització: 14.01.2019 - 12:20
VilaWeb
El senador americà Frank Church va destapar la participació dels Estats Units en el colp d'estat a Xile contra el president Allende, en l'anomenada operació Fubelt.

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Frank Church fou un gran senador nord-americà, dissortadament poc conegut fora del seu país. Es va morir el 1984, però abans va avisar amb gran valentia dels terribles poders que anaven acumulant les agències d’espionatge contra els ciutadans. Els seus advertiments sobre la NSA, ja en aquella època, susciten admiració per tan premonitoris com van ser: ‘He pogut comprovar la capacitat que hi ha que la tirania siga total als Estats Units, i hem d’assegurar-nos que la NSA i totes les agències que posseeixen aquesta tecnologia funcionen dins la llei i sota la supervisió adequada, perquè és tan sols com no caurem mai en aquest abisme, un abisme del qual no hi ha marxa enrere.’

Church va lluitar tota la vida per fer públiques les maniobres del deep state, d’aquest estat profund que a tot el món s’ha posat al servei dels interessos del gran poder, on es confonen l’economia, les armes i la política, menystenint la democràcia i els ciutadans. I va aconseguir de traure a la llum per primera vegada d’una manera irrefutable algunes tàctiques i alguns mètodes creats i inventats per a contrarestar decisions democràtiques incòmodes per a aquest gran poder. La comissió que ell va presidir al senat i que porta el seu nom es va fer famosa mundialment quan va exposar d’una manera perfectament documentada la participació dels Estats Units en el cop d’estat de Xile contra el president Allende. L’operació Fubelt.

El món és una còpia permanent. Tots copiem de les ensenyances del passat i així és com Fubelt va esdevenir –en part gràcies, paradoxalment, a la tasca de Church– el manual per a totes les campanyes de desestabilització que després s’han fet al món: de la compra de mitjans de comunicació –a Xile va ser El Mercurio– fins a l’ús de petites desavinences personals per a esquerdar un moviment polític, tot es va inventar i tot es va estereotipar allí. I és important d’entendre’n el perquè si volem copsar la importància que té en el nostre país, avui.

L’arquitecte d’aquella monstruositat va ser Henry Kissinger. I l’origen de tot plegat és un text confidencial seu en què explica per quin motiu cal fer les coses d’aquella manera, subvertint la llei però d’amagat. Kissinger diu que Allende és el primer marxista a guanyar unes eleccions, cosa que no era certa, però que ara no fa al cas. I diu que, precisament, que haja arribat a la presidència per la via de les eleccions li confereix una legitimitat interna i internacional contra la qual no es pot oposar un colp d’estat clàssic –tot i que, desesperats perquè el projecte no funcionava com preveien, el van acabar fent. En aquell text, Kissinger deixa escrit l’objectiu a aconseguir: ‘Cal enfonsar la seua capacitat de governar.’ Si no pots derrotar la legitimitat del govern, embruta’l per fer-lo perdre.

Impedir la capacitat de governar es pot fer de moltes maneres, però el pla Fubelt va reblar dues tècniques que després s’han anat repetint a tot arreu, una vegada i una altra. La primera era sembrar la divisió entre els partidaris d’Allende i la segona, dificultar al màxim la vida quotidiana, sobretot creant, a través dels mitjans, un clima pel qual el govern de la Unitat Popular acabàs tenint la imatge d’un govern incapaç, inútil, polèmic, ridícul. Els texts dels experts que la CIA va posar a treballar en el Fubelt remarquen ara i adés que la sola manera de derrotar una majoria és fer perdre en els votants, un a un, la confiança en els polítics que abans han votat conscientment. I constaten que la millor eina per a aconseguir-ho és crear un ambient de decepció exagerada. Per a això, afirmen, cal amagar qualsevol èxit del govern i amplificar moltíssim qualsevol mínim error. I així, anar-lo desgastant, anar-ne enfonsant la capacitat d’actuar.

El pla Fubelt tenia dues possibilitats. La primera era tombar Allende per aquesta via nova i la segona, si tot fracassava, fer un colp d’estat foragitant a la força el govern legítim i anul·lant el parlament, com els Estats Units havien fet sempre fins aleshores. En el nostre cas, la segona via va ser la primera: el 155; però vist que la població va resistir el 21-D i no va atorgar la victòria als unionistes, l’estat s’ha trobat amb la necessitat de recórrer a la primera via que dibuixava el pla Fubelt. I com que no té cap full de ruta alternatiu és a això que es dedica amb passió –i jo diria que amb bastant èxit.

Hi ha molts votants independentistes, potser vós mateix, que tenen la sensació que aquest govern fa aigües i que no anem enlloc. I que el president Torra o el vice-president Aragonès no estan a l’altura de l’envit. És evident que l’objectiu central, que és fer efectiva la República, no s’ha acomplert. I que el govern legítim no ha estat restituït, tot i que d’això en té molta més culpa la pressió del jutge Llarena sobre el parlament que no pas el govern. És evident que aquest govern té problemes greus, com ara l’actuació d’alguns nuclis del Mossos. És cert que les picabaralles de partit no ajuden gens i fomenten un clima tòxic. Però al costat de tot això que hem de continuar reclamant i criticant, i ho dic només com una reflexió per a mantenir viu el debat, no acabe d’entendre que no es done gens de valor a la capacitat amb què, per exemple, va saber resoldre totes les vagues que tenia davant. O que no es done gens d’importància a aquesta capacitat demostrada de dir que no al pressupost de Pedro Sànchez i de resistir-se a les seues melodies d’Hamelin, de manera que abandona el paper històric de subordinació a qui mana a Madrid. I això no és poca cosa, en absolut.

I no ho dic per lloar-los, sinó perquè pense que potser hauríem d’aprendre’n un poc, també, del passat. D’aquells mateixos manuals que han estudiat els qui voldrien veure’ns completament arraconats.

 

PS. He rectificat l’editorial, gràcies a la crítica que m’ha fet Isaac Garcia. Té molta raó i em sap greu haver-me equivocat.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jesús Jordana
Jesús Jordana
13.01.2019  ·  22:12

Recordo una definició de la fe: Fe és creure el que no veiem”. Tenim fe. Tindrem fe.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
13.01.2019  ·  22:27

Mai he dubtat que el govern autonòmic funcioni mes o menys be, be dins les possibilitats.

El que no veig és que funcioni el govern de la república.

I no funciona entre d’altres coses, però crec que principalment per que cada cop que es prova de fer un acte sobirà, o simplement marcar una mica de no-submissió a Madrid, apareix molt ràpidament algú de ERC que ho desmenteix o ho fa impossible.
Segur que no son els únics, però si els que mes si escarrassen.

Josep Usó
Josep Usó
13.01.2019  ·  22:42

Espanya s’ha agafat el “problema català” com una guerra. I a les guerres es fan servir tota mena d’armes. També la desestabilització de l’enemic. Històricament, totes les guerres per a abandonar el jou espanyol les han guanyades els colons. I, de moment, malgrat totes les dificultats, el govern català manté posicions fermes (per exemple, no aprova el pressupost) i malda per passar el dia a dia. Per exemple, ha deixat el FLA. Podem pensar que són victòries menors; però la pressió de l’atac de l’adversari és ferotge. Continuarem endavant.

jaume vall
jaume vall
13.01.2019  ·  22:54

Va, faig un vot de confiança -l’antepenúltim, el penúltim, l’últim- a aquest govern nostre que gestiona raonablement bé, tot i tenir unes estructures delmades. Va. Va, també demano disculpes per no haver entès la ironia de l’article d’en Barnils de diumenge. Va. També em repensaré la decisió cada cop més ferma de votar en blanc en les properes eleccions, no com a enrabiada, sinó com a coherència si el que em proposen no em convenç. Va.
Ara, repeteixo, la paciència ha de tenir un límit. Perquè si no, no esdevenim ciutadans, sinó continuem súbdits. Si nosaltres, els administrats, hem de tapar-nos el nas per votar “els nostres” administradors, manifestament millorables, perquè l’alternativa són “els seus”, no hem avançat gaire.
NO VULL replicar una espanyeta autoritària i irresponsable, a la manera dels estats mediterranis pseudo-fallits, VULL una república catalana on els “primus inter pares” també siguin els primers a sotmetres a la “accountability” dels paísos anglosaxons, amb ciutadans més exigents, amb polítics més responsables. L'”accountability” podria traduir-se com l’exercici de retre comptes per la gestió que fa qui més poder executiu té envers la societat que li ha atorgat -provisionalment- aquest poder.

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
13.01.2019  ·  22:55

No hem d’oblidar que nosaltres som a casa, i els nostres polítics i representants d’entitats ciutadanes, no.

S’estan castigant les movilitzacions pacífiques d’ANC i Òmnium, tota la resta són tapadores de mal perdedor. Però tenen molt a perdre i juguen amb cartes trucades, mentre els polítics en actiu es mantenen en la partida.

Ànims i paciència. I resistència per a una carrera de fons.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
13.01.2019  ·  22:55

Sabem que tenim un Govern subjugat a un Parlament que no ha respectat la voluntat d’un POBLE. Sabem que aquesta gent no té cap futur. Ells ho entreveuen i van fent la viu-viu. Tot s’aclarirà!

Enric Ubach
Enric Ubach
13.01.2019  ·  23:19

A mi em falta per ser optimista, unitat i un full de ruta. Mentrestant, resistirem, no ens en queda cap altra.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
14.01.2019  ·  00:52

El problema no es si el Govern pot desplegar la República(Que NO pot ni vol)

No ho farà perquè quedaria empantanegat.I va fent la viu-viu

El Sánchez està amenaçant de passar.se al PPC’s
Això demostra que NINGÚ TE IDEOLOGIA

jordi amat
jordi amat
14.01.2019  ·  01:10

Doncs va, ja ho sabem: l’enemic és més ric i nombrós, va armat, juga amb l’àrbitre a favor i, per descomptat, juga brut… Ara ja podem començar a competir entre nosaltres pel títol de campió intercomarcal de la raó absoluta. Una mica com fins ara, vaja. I el vencedor tindrà el gran privilegi d’aixecar el premi a l’enèsima derrota col·lectiva.
Que algú em desmenteixi, si us plau! I, si pot ser, que no ho faci amb l’index assenyalant el culpable si no és ric, nombrós, va armat, juga amb l’àrbitre a favor i, a més, juga brut.

Antonieta Jarne
Antonieta Jarne
14.01.2019  ·  06:56

Una vegada més, és molt lloable l’optimisme de l’editorial. De ben segur que el deep state fa la seua feina i l’exemple del Xile d’Allende és ben trobat. Des del moment que va guanyar les eleccions es va posar en marxa el “colp preventiu”, després el “bloqueig invisible”… i així fins l’11 de setembre de 1973. Però l’existència d’una guerra bruta contra Catalunya no explica el comportament dels partits polítics (PDCAT, JxCAT, ERC) en el Parlament, respecte a la ciutadania i respecte al president Torra, al qual es permeten “ningunejar-lo” sense cap mena de pudor.

josep SELVA
josep SELVA
14.01.2019  ·  08:11

Henry Kissinger fou l’inventor, o si mes no qui va practicar la “política dels petits passos” que serveix per acostar posicions molt allunyades. En l’aspecte positiu va servir per acabar la guerra de Vietnam amb els acords de París el 1973, cosa que els va valer a tots dos ser premi Nobel de la Pau.
El mateix principi del petits passos també serveix per allunyar posicions quan es fa en sentit invers i aixó va passar al Xile de Allende, tal com expliques. La conclusió que en trec es que un polític, com un soldat al camp de batalla no ha de tenir escrúpols, matar quan cal i ser un heroi quan cal, forma part del mateix paquet. I quan dic “no ha de tenir” no manifesto que hi estigui d’acord, sino que es tal com funciona el sistema.
El nostre Govern fa el que pot, peró no es un Govern de polítics, es un govern voluntarista, peró mermat, i dubto que practiqui una política de petits passos, que sempre s’ha de fer a l’ombra, res de tonteries de llum i taquígrafs, i aquest es el gran problema: no tenim deep estat, no pas perque no tinguem Estat, que no en tenim, sinó perque ens falta el deep . M’agradaria equivocar-me

joan rovira
joan rovira
14.01.2019  ·  08:28

Efectivament, la societat catalana va derrotar a les urnes el cop d’estat del 155 i, actualment està resistint l’embat post 1-O que consisteix a debilitar el govern del MHP Torra.

Que l’estat ho fes era previsible, la sorpresa arriba quan es fa des de partits que teòricament estaven per la independència com des d’altres estaments públics, deixant al descobert a intermediaris i repobladors.

Estem descobrint dues coses: primera, el govern mana menys del que la societat es pensava a causa dels “intermediaris” i “repobladors” i, segona, la societat de l'”un a un” està més preparada del que l’estat suposava.

En definitiva, sóc optimista, perquè el govern reconeix que presideix una Generalitat autonòmica, juntament amb els nous ens en marxa del “Consell per la República”, les “Primàries”, la “Crida” i altres que amb el lideratge indiscutible del poble català de l'”un a un” estem construint un país democràtic, eficaç i creatiu.

No en tingueu cap dubte, ho saben més a l’estat, per la seva por amb els empresonats i exiliats, i a l’estranger, pel respecte que genera el procés d’autodeterminació català; que els que vivim dia a dia què vol dir el pas de l’alliberament personal al nacional.

Albert Miret
Albert Miret
14.01.2019  ·  08:29

Felicitats Vicent! L’oportunitat del teu editorial és important en aquests moments. Tots els que mantenim la fe en què el Procés va pel camí correcte i/o possible, comencem a estar cansats de la depressió intermitent dels coneguts i saludats que fan cara de displicència cada vegada que surt el tema. Sempre és més fàcil a curt termini seguir el guió que et marca l’amo, però també crida l’atenció la volatilitat de la gent, que quan durant quinze dies no passa res remarcable ja no creuen en la possibilitat de la independència, però si es produeix un gest des de Barcelona o des de Waterloo, tornen a ser independentistes de primera fila. I és que penso que hi ha un problema de comunicació greu tant a Barcelona com a Waterloo. La gent, per a continuar fent camí, i sobretot quan aquest camí es fa més abrupte, necessitem rebre missatges clars i continuats dels nostres líders, i també necessitem que aquests missatges ens aportin coses noves. No n’hi ha prou amb repetir els mateixos missatges, perquè això porta directament a l’avorriment. S’exploten poc els crassos errors del gobierno enemic que són continus i garrafals. Es fan amenaces de portar els que desbarren a judici i després no es fa res. No es tenen en compte lleis bàsiques de la informació. En poques paraules, ho feu molt més bé l’equip de VilaWeb que no pas els governs, i això, que jo celebro pels de VW, em sembla un defecte prou gran i suficient per a dissoldre el nostre objectiu. Què ens passa als catalans que som tan tímids a l’hora de proclamar per terra, mar i aire els nostres èxits i els seus continus fracassos?

Jaume Asens
Jaume Asens
14.01.2019  ·  09:30

Ben cert!. Podriem anar millor però tampoc anem tan malament. Un any i hem portat a l’estat a un autojudici que pot tenir unes conseqüencies força interessants. Hem pagat un preu, l’enorme sacrifici d’unes persones que han demostrat al mon que queden politics que son capaços de pagar un preu molt alt per mantenir la fidelitat als seus electors.
Tampoc està tant malament…..

Gemma R.
Gemma R.
14.01.2019  ·  09:43

Molt d’acord amb Albert Miret. El caràcter català, molt marcat per les continues derrotes històriques, és peculiar. Vam passar de creure en tots els àudios de particulars que ara els coneixem com a “jugades mestre”, a no creure en ningú “ens han enganyat” i “la independència no és possible en els pròxims 20 anys, ells ténen la força” (parlo d’un sector important, no tothom) . Personalment em faig un fart d’apel.lar a un equilibri. No ens van enganyar, van creure en una Espanya i Europa molt més democràtica del que és. Però si alcem la mirada hem avançat molt i ho tenim molt més bé ara que fa un any. Ara bé la repressió està fent massa mal. Els polítics de segona fila que han hagut de passar a primera per força, miren massa a les presons, i ténen un greu problema de comunicació, tant cap a nosaltres com entre els partits. No només no defensen bé les seves victòries, tampoc saben explicar bé les decisions que nosaltres no entenem. En política si les decisions que prens no són compreses, perds legitimitat, per molt que la legalitat t’hagi donat poder. I en això s’han d’esmerar. Tant de cara als seus, com de cara a la resta de partits independentistes. És el període més complicat per governar Catalunya en democràcia, i ho han de processar. Han de treballar el doble que fa uns anys, en tots els sentits, i prendre decisions molt difícils. Però el que no accepta ningú, és no comprendre, perquè això crea frustració. Dit això, la gent també ha de fer un esforç molt més gran en tot. Hem de créixer com a ciutadans, perquè al cap i a la fi, els nostres representants són el nostre reflex. Si creixem i ens deixem de derrotisme infundats, pors improductives i actituds destructives i esdevenim una societat positiva, propositiva sense renunciar a l’exigència de que es faci política amb majúscules i no petitona, fratricida i ploramiques, guanyarem. Però només guanyarem si cadascú de nosaltres guanya al seu jo intern més conservador i espantadis amb qui aquesta societat conecta quan les coses van maldades i que ens fa buscar culpables per tot arreu de la nostre frustració. Res, tots a empènyer, proposar i exigir el mateix, empenta i propostes, el fratricisme que el provoquin a l’altre banda en tot cas, precisament perquè sóm els febles, hem de ser mentalment els més forts.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
14.01.2019  ·  09:45

Una ment sobirana és capaç de valorar els èxits per anar construint el país i això és fruit de l’educació i de la intel·ligència.
No parlo de tenir títols universitaris, parlo de mirar totes les cares de la piràmide i treballar per la que ens va a favor.
Alerta amb els comentaris unionistes infiltrats entre indepes!!!!!

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!

Pep Agulló
Pep Agulló
14.01.2019  ·  09:59

NO HI POSEM UN KISSINGER EN LA NOSTRA MENT

Hauríem de tenir sempre en compte la presència constant en els inputs que rebem, de l’existència de la guerra psicològica del menysteniment, la desmoralització, la divisió en les files de l’enemic, l’atiament de la impotència: la desconfiança en les nostres forces pròpies, etc.

Quan ho veiem tot massa negre ens hauríem de preguntar quina d’aquestes “desgràcies” són fruïts d’un pessimisme calculat que se circumscriu als objectius del deep state per anorrear-nos.

Ens hauríem de preguntar si molta “collita pròpia” de l’independentisme no és induïda pels plans de l’enemic. Com li fem front a la guerra bruta de l’Estat i quan li fem el joc.

¿El partidisme divisor entra dins els plans del deep state? ¿Els derrotistes del “mai podrem” li fan la feina? ¿Els del determinisme històric de la derrota del catalans figuren en algun apartat d’aquests manuals de guerra bruta? ¿Els dels de la derrota definitiva perquè sempre fallem, és algun subapartat del manual? Etc.

Hauríem d’ignorar els grans titulars derrotistes i cercar aquelles notícies del bon fer de l’independentisme (crítiques a part) que no surten per enlloc. VilaWeb fa un treball important i ens fa veure l’enemic amb peus de fang. Us escric, una vegada més, aquella frase de Jim Larkin: “Els grans no és que sigui grans, és que nosaltres estem de genolls. Aixequem-nos, doncs”. La frase conté una gran veritat per combatre la manipulació de l’Estat.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
14.01.2019  ·  10:08

Gràcies Vicent, un article molt aclaridor. Personalment estic sorprès de la manca de perspectiva de molts conciutadans al no valorar els èxits aconseguits fins ara. Uns exemples entre molts: LaVaguardia en català, la majoria repetida independentista, el 9N, el referèndum sagnant, la majoria independentista novament, el fracàs del 155, la caiguda del Gobierno del PP, l’èxit dels tarragonins contra la plataforma Castor, la sortida del FLa, la innocència de Puigdemont reconeguda pels tribunals alemans,la destitució de facto d’en Borrell… Molts d’aquests trumfos són regals del Reino, si no ho sabem veure potser no ens mereixem la independència ni la República. Siguem seriosos i que regni la calma. Ni els exiliats ni els presoners, O el president Torra, s’han tirat a una piscina sense aigua.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
14.01.2019  ·  10:11

Tens raó Vicent, és de manual, no hauríem de caure en el parany.

Josep Albà
Josep Albà
14.01.2019  ·  10:47

És probable que tingui raó l’editorial en això de l’estratègia dels espanyols per trencar l’independentisme i fer caure la confiança en el Govern.
És probable també que el Govern hagi aconseguit èxits en un context difícil.
Però és també irrefutable i inacceptable que el feixisme més violent i odiós s’ha instal·lat als Mossos. De manera reiterada i implacable contra els manifestants republicans i sempre en defensa de les accions i provocacions feixistes.

Però, a part d’això, hi ha una foto que ho diu tot i que, ja em perdonareu, però desmunta els arguments d’aquest editorial.
És la foto de Torra, Aragonés i Artadi somrients al costat de Sánchez, Calvo i Batet, que també riuen, lògicament. Les víctimes somrients al costat dels seus botxins.
Què us penseu, què ens podem pensar que es deriva d’aquesta foto?
Per mi, i veig cada dia que per molts independentistes, se’n deriva vergonya, deshonor i ràbia de veure com han acabat els qui vam votar per arraconar el Block155 i retornar a aquest país el seu Govern Legítim i la seva dignitat.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
14.01.2019  ·  11:29

Bon article per cridar l’atenció contra el derrotisme i per defensar-nos de manipulacions.
Es tracta de veure l’ampolla mig plena per comptes de mig buida, com vol el Deep State.

Estic d’acord que el govern de Quim Torra i Pere Aragonès fa el que pot amb el que té. Que podria fer algo més, també és cert.

Estic d’acord en que el principal fre a fer efectiva la República ha vingut del Parlament, no del govern. Quan en Roger Torrent no va voler restablir a la Presidència en Puigdemont, incomplint pel seu compte lo acordat amb JxCat i la CUP, va fer un important pas en rere, per motius foscos, i va cedir terreny a en Llarena.
O quan al Juny en Roger Torrent, President del Parlament, va acceptar que en Llarena pogués marcar qui és diputat o no, alterant als tribunals la majoria que el poble Soberà va escollir.

Siguem positius, però cerquem UNITAT, sense aquesta ho tenim cru, i sembla que Junqueras això no ho veure.

Ara un exemple de maniobres del Deep State, per minar les conviccions fermes i reduir-les a simples posicionaments, les tenim en TV3 “la nostra”.

Havent-t’hi una diferència de 7 a 1, pel cap baix, entre mitjans naZionalistes espanyols i les TVs en català (i d’aquestes podríem esborrar alguna que de catalana només té l’idioma), a què ve el perseguir una pretesa equitat informativa que alhora de la realitat no ho és?

Davant d’una audiència catalana i procatalana molt majoritàriament, es convida a Ines Arrimadas, Albert Rivera, Cañizares, Albiol, Espejo, darrerament de Bou del PP, etz. etz., perquè ens insultin, insultin la nostra intel·ligència i amenacin els 4 mitjans catalans per adoctrinament.
Aquest mateixos ponents gaudeixen a totes les altres TVs i ràdios i diaris d’uns altaveus molt més potents. Mitjans als quals tenim accés tots els catalans i al contrari no, els espanyols no veuen TV3, i no per l’idioma només, no poden,

La equitat o l’equilibri informatiu, Sr. Sanchís, hauria de ser posant a la taula els temps de reciprocitat i l’audiència potencial destí.
Conclusió, no ens calen entrevistar aquests feixistes espanyols perquè diguin la seva, llevat que l’entrevistador, fent ús sempre de la veritat, els posi contra les cordes, els posi en evidència, de forma contundent, professional i valenta.
Convidar-los i no fer-ho així és fer la tasca del Deep State Sr. Sanchís.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
14.01.2019  ·  11:52

Te don tota la raó. Molt especialment on culpes aquest vergonyant President del Parlament que ha vetat Puigdemont.
Endavant!

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
14.01.2019  ·  12:04

Algú pot explicar perquè els mossos van manllevar les urnes dels col.legis electorals ‘1-O, mentre la gent es partia la cara per votar? Algú sap per què la premsa els va elogiar?

Si no es van controlar ni els mossos, què es podia esperar. No s’entén.

Ningú ha explicat res de res; no volem que ens prenguin el pèl.

Vicenç Mateu
Vicenç Mateu
14.01.2019  ·  12:26

Més enllà de paral•lelismes i recurrències històriques, cada guerra és diferent a la resta.
Hi ha una necessitat urgent per a l’èxit anhelat, una formació social i una conscienciació a prova de bombes.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
14.01.2019  ·  13:21

El Sr. Torrent no hauria d’aver cedit a les pressions d’en Llarena. El Sr. Isaac Garcia no té cap raó i em sap greu que hagis rectificat l’article per ell.
Si la voluntat del Sr. Torrent era investir en Puigdemont, s’hauria d’haver investit. I punt.
El Sr. Torrent em recorda un nen ploramiques: … no l’he investit, perqué Espanya m’ha pegat!
Que jo sàpiga el Sr. Torrent no és un nen. Ara, potser si que és ploramiques….

Lluís Paloma
Lluís Paloma
14.01.2019  ·  13:28

He aprofitat per a compartir aquest editorial amb unes amistats a Xile, on crec que el resum sobre l’Operació Fubelt serà molt apreciat. Sobre Torra, jo penso que és un fiasco total. I, malgrat tot, una unionista a qui ja he bloquejat a les xarxes socials estava tan en contra d’ell, que és a través d’ella que sé que malgrat tot Torra ha d’estar fent alguna cosa bé, fins i tot encara que jo no la sàpigui discernir.
Sobre Puigdemont, penso que ha comès errors, però també ha tingut encerts tan importants que jo el reconec sense ambigüitats ni dubtes com el President de la República Catalana i, per tant, com el meu president.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
14.01.2019  ·  13:49

És evident que l’estat espanyol fa (i ha fet) tot allò possible per dividir i destruir Catalunya. No en tinc cap dubte.
Una de les armes principals que utilitza l’Espanya-militar-borbonica és aprofitar que hem après a veure’ns perdedors durant generacions.
Amb jutges prevaricadors i policies, Madrid aconsegueix que culpem els nostres polítics indecisos de tot allò que hauríem de culpar Llarena, Aznar, Rivera o SSSantamaria.

No tothom té la mateixa fortalesa. Considerem injustamet traïdors els polítics més dèbils psicològicament.
Això és el que volen. Que ens destruïm i desconfiem uns dels altres.
Però no crec que hi hagi tant traïdor entre nosaltres.
Hi ha algun poruc i no el podem condemnar; només l’hauríem de criticar amb honestedat.

jordi Rovira
jordi Rovira
14.01.2019  ·  14:05

I una constatació: sota la idea de victoria i derrota s’amaguen contradiccions com les que fa palès en Ramón Resina en aquest mateix digital: és una victòria l’estat sense nació espanyol de matriu castellana, dels hidalgos que viuen de xuclar la saba, i que no seran capaços de fer possible un ordre liberal, industrial i amb prou vigor econòmic com si fan altres nacions europees?
A diferencia del deep state que a USA dominen un imperi mundial, a España l’estat profund malda per no perdre prerrogatives i avantatges d’un sistema al que la seva propia corrupció enfonsa. No és qüestió de bons o dolents, simplement que els seus destructius argumentaris, ja no dissimulen que si a ells no els queda res, a tu, poc te’n deixaran.

Ramon Sans
Ramon Sans
14.01.2019  ·  16:05

¿PORQUE CUANDO SALE LA VERDAD DE LA INCINERADORA Y LOS MOSSOS NINGUN LIDER INDEPENDENTISTA MUERDE , Y MUERDE Y VUEVE A MORDER CON DECLARACIONES PONIENDO A PARIR AL PP, CIUDADANOS Y PSOE-PSC ???? estaban acusndo en masa que el Govern era una STASI , QUE ESPIABA POLITICOS , PERIODISTAS … se sabe la verdad y se demuestra y NADIE SALE A LIMPIAR EL NOMBRE Y LA IMAGEN DE LAS INSTITUCIONES CATALANAS????

La primera estructura de estado es PONERSE DE ACUERDO TODOS LOS LÍDERES INDEPENDENTISTAS EN ALGO… tan sencillo y dificil como es dar información/ opinión para hacer los titulares del día … o al menos intentarlo …

To talmente de acuerdo con el Sr Partal … EL RELATO QUE DESTRUYE LA IMAGEN DEL GOBIERNO Y SU BUEN HACER , NO ES CONTRARESTADO POR UNA ACCIÓN INFORMATIVA QUE VAYA MÁS LEJOS DE LOS INTERESES DE PARTIDO, los intereses de las instituciones .

Huelgas , “les hemos hundido la sanidad” , retrasar el pago a la Generalitat y quedarse las farmacias sin cobrar … dicen “el govern perjudica la economia” mientras presionan a empresas para que se vayan … ¿ que han dicho sobre las llamadas del rey los líderes independentistas …??? pués eso …

Oriol Roig
Oriol Roig
14.01.2019  ·  16:09

El cas és que molts catalans hem tastat la llibertat i ens ha agradat. Des dels grans que encara recorden la Guerra Civil i la represió del franquisme en primera persona als petits que no coneixen més que una Espanya dins la UE. Uns pocs la van tastar a Arenys de munt. Molts més el 9N i encara més l’1 d’octubre. I aquest tast s’encomana, perquè l’alternativa fa vomitar. I tot l’esforç del “deep state” està dedicat a que la recepta no s’escampi, perquè un cop algú tasta la llibertat, en vol més, no menys. Nosaltres, a segui cuinant, amb la sal que anem fent, i que els veïns n’ensumin l’olor. I si cal, convidem els veïns a dinar, que segur que els agrada. Salut!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
14.01.2019  ·  16:29

Jo tampoc estic d’acord amb l’editorial. El govern (i el Parlament amb el sr. Torrent al capdavant) ho estàn fent molt malament en el terreny polític, havent cedit el control a l’aparell judicial espanyol. Es veritat que alguns dels seus membres més que d’altres, però globalment és un desastre.
Però també està fallant enormement en la gestió de l’administració de la Generalitat. La paràlisi és un fet en la majoria dels departaments, principalment en aquells en que hi ha hagut canvi de color dels seus responsables, amb un ball constant de càrrecs i remodelacions internes (constatables a través del DOGC), problemes que s’eternitzen sense solució i falta de nous projectes. La prova és que els mateixos departaments, que són els que haurien de publicitar els nous projectes i els resultats dels reptes assolits estan ben calladets. No senyor Partal, no és la operació Fubelt, és la inoperància feta realitat.
I per tal de poder constatar-ho, li faig una proposta per a la secció de societat de VW: expliquin’s quines coses bones i noves està fent aquest govern.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
14.01.2019  ·  16:33

Gracias Sr. Partal por el apunte histórico, muy interesante.

Dicho esto, yo, la verdad, cada vez entiendo menos el vodevil este que se traen las diferentes partes.

Apelamos a la unidad cuando aquí, los únicos que se han pasado la unidad por el arco del triunfo son los partidos políticos. Los que no somos políticos hemos demostrado y seguimos demostrando hasta la saciedad que nosotros SÍ estamos unidos. Unidos en torno a un objetivo común.

No, si los patéticos actores del vodevil que se traen los partidos políticos terminarán por convencernos de que la culpa es nuestra por haber querido votar y por haber votado.

A mí me parece muy bien lo de mantener la confianza, la hermandad, la esperanza, el “we are the world we are the people” pero, por favor, no pecando de ingenuos más de lo admisible.

Aquí (me refiero en Catalunya) son muy pocos los que han tenido el valor de decir que los partidos políticos han secuestrado el voto independentista y para más INRI montando espectáculos inaceptables entre ellos. Muy pocos. Quizás la respuesta haya que encontrarla en el artículo de Gerard Sesé en La República cuando dice: “I sóc conscient que aquest article em tancarà moltes portes a tots aquells àmbits de la comunicació que estiguin sota les influències d’ERC, que no són pocs, precisament.” Añado que tanto monta monta tanto con los PdCat que cortan bacalao.

https://www.larepublica.cat/per-que-em-dono-de-baixa-derc/

Sr. Partal lo de que el Govern ha hecho cosas bien suena muy bien pero también suena a lo de: “Mire, no tenemos huevos pero tenemos huevina y la verdad es que la tortilla queda muy rica”.

En fin, verlo para creerlo.

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
14.01.2019  ·  16:36

i que Vicent Partal, esmenti l’errada que li ha fet veure en Garcia. Tot el seu relat és encomia,ble, recordar-nos Kissinger polític nefast. L’afer Fublet, convertit en estratègia tenebrosa d’estats pràctics en maneig de tiranies en diverses cares , el, 155, per ensorrar Catalunya, on les classes treballadores reberen de valent, tot presentant-t’ho de normalitat. propi de l’Espanya del reialme . la trampa del 21-D que els va ser fracàs, malgrat l’engany financer de C’s, no van aconseguir-ho, el comportament del poble encomiable i guanyador, els diners fraudulents dels fons de desenvolupament regional europeu, estafa tramada Arrimadas, Felipe VI, i Juncker. ,El prou de submissió a la metròpoli, El NO, als pressupostos del PSOE, una victòria. I fàstic dels Comuns, l’esquerra caviar seguint els relats orgànics del govern de l’estat que mostra tostemps que no ix de l’extrema dreta.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
14.01.2019  ·  17:34

Jo també estic d’acord amb l’Albert Miret i amb en Vicent. Tenim ganes d’aconseguir la República però això no és tan fàcil ni tan ràpid. No desesperem, anem fent i això si, no baixem la guàrdia! estiguem a punt.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
14.01.2019  ·  19:23

M’agrada la reflexió de Gemma R, a les 09:43. Tanmateix crec que, sense voler desacreditar ningú, en Torrent no ha sabut aguantar el torcebraç a Llarena i ha marcat la deriva de sotmetiment a un poder que, lluny de mantenir la separació, abusa de la intervenció. Un home sol, ficat a dit, no pot creure’s per sobre d’un electorat sobirà i massiu. Montesquieu prima.

eva salas
eva salas
14.01.2019  ·  19:56

Se. Jaume Vall no m extranya que la seva paciència tingui límits si fóra capaç de votar en blanc en les eleccions que sigui. Té una paciència a l’alçada de la seva determinació.

No els entenc a alguns de vostès.

Jaume Riu
Jaume Riu
14.01.2019  ·  21:26

Sense conèixer l’operació Fubelt o, al menys, no la coneixia amb aquest nom, sí que estic convençut, i ho he estat de fa temps, que aquesta revolució catalana ens ha portat a una guerra freda on les armes no són les convencionals, i Vicent Partal les descriu molt bé.
De fa anys jo em dedico a discernir i preveure els embats del regne d’Espanya per derrotar Catalunya amb un pla Fubelt (ara sé que en podem dir així) i no se n’han sortit!!!
Tenim un antídot molt eficaç que abans no existia i consisteix a ESTAR INFORMAT però NO DES DELS MITJANS CONTROLABLES. Totes les emissores de ràdio -totes-, totes les TV públiques i privades -totes-, i gairebé tota la premsa escrita, són susceptibles de ser controlats pel bàndol dominant (p.e., fins i tot el diari Ara és un diari català conservador que no ha volgut fer publicitat de l’1-O per prioritzar els objectius d’empresa al objectius de país)…, però ara tenim les xarxes socials a temps real i d’abast internacional, de manera que tots podem ser crítics i tornar-nos immunes als controls d’opinió que ens volen imposar per debilitar-nos fins a la rendició.
És una victòria de la intel·ligència de la població.
Això no havia passat mai encara.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies