Omnium club

TEMA DEL DIA
Decadència. L’any 2002 Òmnium Cultural era una entitat moribunda, amb quinze mil socis, segons dades de l’entitat, molts dels quals eren morts però constaven en les llistes per dissimular la decadència de l’associació. En aquella època, sota la presidència de Josep Millàs, cada any hi havia més baixes que no inscripcions, no pas per discrepàncies, sinó per defunció d’una massa social envellida, refugiada al vell Palau Dalmases del carrer de Montcada de Barcelona. Disset anys més tard, Òmnium és la primera entitat de la societat civil catalana, amb 140.190 socis, 6.000 dels quals es van fer ahir mentre el seu president, Jordi Cuixart, declarava davant el Tribunal Suprem espanyol. Una xifra que supera la del FC Barcelona, que en té més de 142.000, segons les últimes dades facilitades pel club, però, d’aquests, més de 10.000 provenen de fora de Catalunya. Òmnium, per tant, li ha arrabassat el lideratge civil. Un ascens vertiginós paral·lel al procés independentista, però que va començar el 18 novembre de 2002, amb l’arribada de Jordi Porta a la presidència, després d’un procés electoral molt accidentat.

L’entitat fou fundada l’11 de juliol de 1961 pels empresaris Lluís Carulla i Canals, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Joan Vallvé i Creus i Pau Riera i Sala per defensar la cultura i la llengua catalanes sota el franquisme, cosa que va fer amb valentia i èxit. I de resultes d’això fou clausurada del 1963 al 1967. La tasca d’Òmnium durant el franquisme va ser clau per al manteniment de la llengua i la cultura catalanes. Però amb l’arribada de la transició, algunes funcions, com ara les classes de català, van anar perdent sentit, perquè foren assumides per la Generalitat. L’entitat, en lloc d’adequar-se als nous temps, es va anar anquilosant i l’immobilisme de la directiva presidida per Millàs feia impossible qualsevol intent de renovació. L’existència d’un sistema de vot delegat dificultava tot intent de canvi. Millàs va presidir l’entitat durant setze anys, del març del 1986 a l’abril del 2002, sense que es convoqués cap elecció.

Però el 2002 es va configurar una candidatura renovadora, anomenada Òmnium 21, impulsada per joves independentistes provinents del Bloc d’Estudiants Independentistes i l’Associació Catalana de Professionals. L’encapçalava Jordi Porta, ex-president de la Fundació Bofill, i comptava amb gent de totes les sensibilitats del sobiranisme, des de CDC fins a la CUP, però també d’Iniciativa. Les eleccions a la junta directiva, l’abril del 2002, van ser plenes d’irregularitats, perquè van aparèixer saques de vots delegats que ningú no sabien d’on venien. Millàs va haver de dimitir i es va acordar de convocar unes altres eleccions, el 18 de novembre, que ja es van fer amb normalitat i que va guanyar Jordi Porta clarament, enfront d’un candidat de prestigi, Josep Espar i Ticó, que va acceptar el resultat.

La nova junta directiva de Porta va emprendre un procés de renovació, sense renunciar a la seva tradició, però adaptant-la a les necessitats de la societat civil del segle XXI; mantenint la transversalitat política social però recuperant la independència envers les institucions. Amb l’ajuda d’empresaris com Pep Colomer, l’entitat va poder deixar el Palau Dalmasses i instal·lar-se al pis del carrer de la Diputació on hi ha la seu actual. L’equip de Porta va professionalitzar l’entitat per poder assumir aquell desafiament ambiciós, cosa que ha estat una de les claus de l’èxit. Independència política i funcionament professional. Amb aquests dos eixos va continuar treballant la nova presidenta, Muriel Casals, que es féu càrrec de la presidència el març del 2010, després de dues legislatures de Porta. Casals va eixamplar encara més aquesta transversalitat, però va deixar la presidència el 21 de juliol del 2015 per integrar-se en la candidatura electoral de Junts pel Sí. La va rellevar temporalment el vice-president Quim Torra, actual president de la Generalitat, fins el desembre del 2015, quan hi hagué unes noves eleccions que va guanyar Jordi Cuixart, al capdavant de l’única candidatura que es va presentar, amb el suport de Porta, Casals i Torra.

L’arribada de Cuixart és l’etapa de màxima activitat política de l’entitat, sense perdre mai la transversalitat i la independència respecte dels partits polítics. Dins la junta hi ha gent que prové d’ERC i de CDC, però la independència de l’entitat s’ha reforçat perquè l’equip professional que dirigeix Oleguer Serra va sanejar econòmicament l’entitat, que ja no rep ni un euro de subvencions públiques. Aquesta independència financera li ha permès la independència política i el carisma de Cuixart ha fet la resta, amb un discurs independentista sense matisos, favorable a la desobediència civil, que desborda el dels partits parlamentaris.

La repressió contra Òmnium d’aquests darrers mesos ha enfortit l’entitat, ha disparat el nombre de socis, i l’empresonament injust de Jordi Cuixart, amb Jordi Sànchez, ha reforçat el seu lideratge moral. El seu discurs desacomplexat davant el Suprem espanyol el converteix en un dels dirigents independentistes amb més projecció de futur, més enllà de la sentència que pugui dictar el tribunal. Cuixart és l’únic dirigent independentista empresonat que no fa política partidista i per això és cridat a tenir un paper clau en el procés, perquè suscita un consens ampli. I té darrere l’entitat sobiranista més potent del país.

MÉS QÜESTIONS
El Bloc farà primàries malgrat el rebuig de la resta de socis de Compromís.
El Bloc ha decidit finalment de fer primàries per triar els candidats a les eleccions espanyoles del 28 d’abril, mentre que la resta de socis de Compromís encara no ho tenen decidit, per manca de temps. Aquesta decisió ha incomodat Iniciativa pel País Valencià i els Verds-Equo. El Bloc triarà els candidats per al congrés i el senat espanyols perquè els seus estatuts ho estableixen i després d’haver proposat de fer primàries conjuntes a Compromís, com s’ha fet per a la llista a les Corts, a les municipals i a les europees del 26 de maig. En el cas de les candidatures per al congrés, es farà un doble procés. D’una banda, tots els registrats en el cens del País Valencià a les primàries del Bloc podran triar el cap de llista, que previsiblement serà l’actual portaveu, Joan Baldoví. D’una altra banda, la resta de la llista serà triada per l’àmbit de la seva circumscripció. Pel que fa al senat, sí que hi haurà un únic procés de primàries obertes a la ciutadania, tot i que també serà per circumscripcions. Les votacions es faran els dies 6, 7, 8 i 9 de març.

València ingressa 29 milions d’euros gràcies a la persecució del frau fiscal. Del 2015 fins a l’any passat, els ingressos de l’Ajuntament de València han crescut gràcies a la inspecció de tributs, que han aportat 24,1 milions d’euros d’imposts impagats. Una xifra que s’uneix al conveni signat amb l’Institut Valencià d’Administració Tributària el 2018 per al cobrament de les multes als residents fora de la ciutat i que ha reportat un ingrés de 4,9 milions d’euros. En total, el frau destapat durant aquest mandat arriba a 29 milions d’euros. El batlle, Joan Ribó, ha explicat que a València no hi havia cap mena d’inspecció perquè era ‘un semiparadís fiscal’. Durant la presentació de l’execució del pressupost del 2018 i el balanç d’aquests tres anys de govern municipal, Ribó ha indicat que els únics imposts que s’havien apujat eren a les empreses importants de la ciutat, no a les famílies. En canvi, ha afegit que durant aquests anys s’ha treballat la inspecció de tributs, cosa que ha permès de cobrar tributs impagats com ara l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) i l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, un tribut que es va començar a inspeccionar a partir del 2017. També enguany s’ha començat a fer la inspecció de l’IAE que afecta empreses que facturen més d’un milió d’euros, que segons el govern municipal no es feia del 2004 ençà. ‘Fem pagar a tothom el que li toca, perquè no haguem de pagar més’, ha explicat Ribó, que ha destacat que el consistori fomenta una ‘tributació justa’.

El congrés espanyol aprovarà el REIB ‘in extremis’. El congrés espanyol convalidarà demà el règim especial de les Illes Balears (REIB). El decret llei s’havia de tractar en la diputació permanent però a darrera hora els partits l’han inclòs, per via d’urgència, en l’ordre del dia del darrer ple de la legislatura. Dilluns que ve el president Pedro Sánchez signarà el decret de convocatòria d’eleccions i dimarts les corts espanyoles seran dissoltes. El Partit Popular ha accedit finalment a votar a favor del REIB aprovat pel govern socialista. Segons que ha explicat el dirigent del PP balear, Biel Company, hi votaran a favor ‘per evitar que Francina Armengol faci demagògia barata’. La presidenta balear té previst d’assistir a sessió del congrés espanyol i ha demanat de comparèixer al parlament de les Illes per explicar-ne el contingut. Els partits nacionalistes l’han criticat, perquè el troben insuficient.

La UIB vota a favor de la república en un referèndum. Avui, de 12.00 a 17.00, els estudiants de la UIB han fet un referèndum sobre monarquia o república. Concretament, la pregunta era: ‘Estàs a favor d’abolir la Monarquia com a forma d’Estat i instaurar una República?’. El resultat ha estat de 1.475 vots a favor d’abolir la monarquia i instaurar una república, 115 a favor de la monarquia, 10 en blanc i 8 nuls. S’han instal·lat taules a les entrades dels edificis universitaris Ramon Llull, Mateu Orfila i Rotger, Anselm Turmeda, Guillem Cifre de Colonya i Gaspar Melchor de Jovellanos. Poc abans de començar les votacions ja hi havia cua a les taules. La idea va néixer d’una iniciativa dels estudiants, que han finançat les urnes i les butlletes, per saber l’opinió dels estudiants i professors sobre el model d’estat que prefereixen. Els organitzadors han lamentat no comptar amb un cens que reculli les dades personals dels estudiants. Han posat un segell a aquells que havien votat per a impedir que una mateixa persona pogués votar dues vegades.

Tensió al PCF nord-català pel suport de Nico Garcia als presos polítics. El suport del vice-president del Departament dels Pirineus Orientals, Nico García, als presos catalans i la seva participació en la protesta contra Pedro Sánchez diumenge passat ha suscitat alguna crítica a la secció nord-catalana del Partit Comunista Francès (PCF), en el qual milita. Concretament, qui ha alçat la veu ha estat el batlle comunista de Cabestany, Jean Vila, que va fer costat a Pedro Sánchez durant la seva visita. Vila ha condemnat la manifestació independentista, que ha qualificat d’acte indecent. El batlle de Cabestany diu que no comprèn per què Nicolas Garcia hi va participar, car, segons ell, el Partit Comunista no comparteix aquesta posició. Garcia va deixar clar en tot moment que hi participava a títol personal. L’ex-batlle d’Elna ha recordat que l’acte de diumenge era només un acte de campanya electoral de Sánchez, i n’és una prova que no hi havia cap personalitat política francesa, ni estatal, ni local.

LA XIFRA
2.500 euros de multa poden haver de pagar els ex-diputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant per haver-se negat a respondre les preguntes de Vox, segons que han explicat avui fonts del Tribunal Suprem espanyol.

TAL DIA COM AVUI
El 27 de febrer de 1863 va néixer a València el pintor Joaquim Sorolla i Bastida. Els seus treballs mostren retrats, paisatges i monuments de temàtica social i històrica, caracteritzats per la representació de les persones i els paisatges sota la llum del sol. L’obra de Sorolla ha estat catalogada per alguns erròniament d’impressionista, però en realitat és un estil que es defineix millor com a ‘il·luminista’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb