Impressionant: heu fet fora la policia dels carrers

«Contra aquesta ofensiva autoritària, cal actuar-hi insistentment i sense defallir, però aprofitant sempre les escletxes que s'obren, originades per la força de la mobilització»

Vicent Partal
Vicent Partal
21.10.2019 - 05:47
Actualització: 21.10.2019 - 07:47
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Aquest editorial d’avui és lleugerament diferent del que arriba cada dia a les deu del vespre als subscriptors. Perquè, a mesura que passen les hores, hi ha una realitat extraordinària que comença a emergir i que vull remarcar, després d’haver consultat aquesta nit experts i fonts coneixedores dels fets: la policia espanyola està momentàniament fora de joc. Els ciutadans l’han feta fora del carrer.

La retirada parcial de dissabte i la sorprenent retirada total de la policia espanyola ahir és una victòria dels ciutadans de Catalunya, que segurament obeeix a diversos factors. A Madrid, expliquen que Pedro Sánchez està molt preocupat per tot això que ell mateix ha desfermat. Per la inesperada resistència al carrer que s’ha trobat, per les manifestacions que s’escampen a tot l’estat espanyol, però sobretot perquè la tendència a les enquestes comença a apuntar a una possible victòria electoral del PP, que el deixaria fora de joc. L’opinió pública europea també està preocupada, evidentment, però no tinc cap dada que puga aportar per a corroborar pressions exteriors, que seria una altra de les causes possibles de la retirada. Sé que hi ha qui ha publicat coses sobre això, però ara com ara em sembla tot molt anecdòtic. Tanmateix, tinc informacions concretes, de fonts diverses i independents les unes de les altres, del desgast de la policia espanyola, que podem dir que s’ha esgotat després de cinc nits de protestes a Barcelona i a la resta del país. I això sí que explica clarament tots els fets d’aquestes darreres hores.

Curiosament, els meus informadors coincideixen a fer servir l’adjectiu ‘colonial’ per explicar les grans dificultats del desplegament. La tasca de la policia sempre és molt complicada, però encara més quan arriba de sobte a un país que no coneix, que no domina, on té bases logístiques molt limitades i sense preparació prèvia, cosa especialment important, i on no té prou informació a peu de carrer.

El Cos Nacional de Policia espanyol ha estat enviat a Catalunya en unes condicions més que precàries i s’ha trobat un col·lapse. L’edifici de la Via Laietana –això m’ho han explicat amb molt de detall– és un error estratègic immens per a ells, una roca molt feixuga, perquè els obliga a concentrar en la seua defensa, sense condicions adequades a dins, tants efectius d’una manera permanent que l’operatiu global se’n ressent molt. Em diuen: ‘S’han obligat ells tots sols a sostenir i defensar un castell operativament inútil, tan sols per mantenir la imatge.’ A més, cada detenció que fan resta agents del carrer i els obliga a hores de paperassa, trasllats, etcètera. I encara, com que no coneixen el país ni les classes de vianants, fan detencions sense trellat que acaben complicant-se i complicant-los la vida a ells. La desorientació ha atès punts increïbles, quan, per exemple, no tenien munició per a disparar ni sabien com fer-la arribar a la línia. La cosa ha arribat a l’extrem que, com que no se saben els carrers, més d’una volta s’han perdut, perseguint aldarulls. Sense l’extrema violència desplegada al seu servei per la Brigada Mòbil dels Mossos s’haurien trobat en situacions d’extrema feblesa en molts moments.

Això ha passat, sobretot, perquè s’havien cregut les seues mentides i no esperaven de cap manera la confrontació que es varen trobar. Hi ha relats de policies enfonsats dins les furgonetes i em diuen que el nombre de baixes a partir de divendres començava a alarmar els comandaments. Als llocs d’on els varen fer venir –amb una completa ignorància de la realitat catalana–, els havien ficat al cap això de l’a por ellos i que els catalans eren poca cosa, que amb quatre colps els podies dominar. Però es van trobar una mena de Vietnam que molts d’ells afirmen, fins i tot en públic, que no havien vist mai, enlloc. En relació amb això, la cadena SER ha publicat uns àudios i un vídeo ben significatius.

El resultat de tot plegat va ser el col·lapse d’ahir, que veurem si dura i quant de temps. És clar que poden tornar a agredir en qualsevol moment, avui mateix. De fet, han de tornar-hi per força o el moviment democràtic, quan siga conscient de la feblesa que mostren, agafarà un impuls indeturable. Però quan hi tornen no crec que hi tornen com quan van arribar, dilluns passat, ara fa una setmana. Si ho recordeu, en un editorial d’abans dels incidents, ja us feia notar: ‘Avui hi ha poques coses més paradigmàtiques a l’hora de retratar què és l’estat espanyol que el contrast entre la imatge que els seus uniformats pretenen donar i la realitat.’ Els costarà de recuperar-se d’aquesta desfeta.

[Ja ho sé, també, que circula una teoria fantasiosa d’un digital de Madrid que diu que tot això és en realitat el resultat d’un pacte per a permetre una mena de colp d’estat d’ERC dins el govern amb l’objectiu de destituir el president Torra, però a mi em sembla una ficció ridícula. No perdré el temps rebatent-la.]

Explicat tot això, doncs, us deixe la resta de l’editorial, que d’alguna manera volia respondre a la pregunta de què cal fer vista la nova situació. I disculpes als subscriptors per l’afegit.

Les xifres canvien constantment, però en el moment d’escriure aquest editorial, quan falten poques hores perquè faça una setmana de la publicació de la sentència, ja hi ha 579 persones ferides, quatre de les quals han perdut un ull; els detinguts són 179; i 28 persones han ingressat a la presó. Mentrestant, continuem tenint empresonats la presidenta del parlament, Carme Forcadell; el vice-president, Oriol Junqueras; diversos membres del govern; Jordi Sànchez i Jordi Cuixart; i els set membres dels CDR detinguts sense cap prova el 23 de setembre d’enguany. I el president Puigdemont, uns quants consellers, Marta Rovira, Anna Gabriel, Valtònyc i Adrià Carrasco, a l’exili.

Aquest és el punt exacte on som avui i sobre això ningú no hauria d’anar enganyat. Ens trobem enmig d’un autèntic estat d’emergència democràtica i, doncs, restem obligats a fer qualsevol cosa que tinguem a les mans per superar-lo. El fals debat sobre la violència i l’intent de criminalització dels nostres joves pretén precisament tapar les dimensions colossals d’aquesta emergència democràtica que vivim, d’una emergència democràtica que té la imatge més gràfica en l’actuació extraordinàriament violenta de la policia espanyola i autonòmica durant totes aquestes nits.

Contra aquesta ofensiva autoritària, cal actuar-hi insistentment i sense defallir, però aprofitant sempre les escletxes que s’obren, originades per la força de la mobilització. Per exemple, es pot aprofitar que la policia ja no s’atreveix a atacar, que ha desaparegut sorprenentment dels carrers, per ocupar-los amb les protestes amb llibertat i calma.

Cal fer-ho per exposar la sensació d’injustícia que ens aclapara arran dels fets que hem viscut. Cal fer-ho per defensar els nostres fills. Cal fer-ho per reclamar la llibertat de tots els qui l’han perduda. Però cal fer-ho sobretot perquè la rebel·lió contra la repressió, el qüestionament del poder de l’estat i la crítica sense contemplacions del relat interessat de ‘l’independentisme violent’ ataca el nucli de l’estratègia repressora de l’estat i l’anul·la. L’invalida.

El gran filòsof italià Giorgio Agamben ja fa anys que alerta d’allò que anomena ‘la reverència al poder de la llei’, una reverència que volen establir els estats que s’aboquen a la regressió autoritària, com l’espanyol. Aquests estats miren de forçar la ciutadania a ‘reverenciar’ (la paraula és molt exacta) el poder de la llei, d’una llei posada pels tribunals excepcionalment al servei del poder executiu. I amb això intenten, diu Agamben, ni més ni menys que retirar la gestió de la democràcia de mans dels individus per atorgar-se-la en exclusiva ells mateixos i restringir-la cada vegada més. Per això les lleis són instrumentalitzades de manera barroera, estirades com xiclets a voluntat, i la democràcia resta inutilitzada. L’aparell estatal d’excepció, mitjançant el govern i els jutges, es veu capaç de determinar quins ciutadans ja no tenen ni tan sols drets civils i poden ser castigats, doncs, de manera impune. Fins al punt que poden ser empresonats sense ni tan solament haver de demostrar per què. Justament és això que passa.

Tan greu com això. Tan transcendental com això.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Carles Balbastre
Carles Balbastre
20.10.2019  ·  22:10

L’1 d’octubre del 2017 l’estat es va endur les urnes que havien posat els ciutadans i on havien votat. No m’estranyaria gens que el 10 de novembre del 2019 els ciutadans s’enduguessin les urnes que haurà posat l’estat i on hauran votat. Seria un daltabaix impressionant per a l’estat.

Anna Linares
Anna Linares
20.10.2019  ·  22:13

Els ciutadans ens sentim desprotegits i desorientats no podem entendre com els partits independentistes són incapaços de posar-se d’acord i aprofitar la força d’aquestes manifestacions estem tristos i angoixats és difícil veure una sortida !

Matilde Font
Matilde Font
20.10.2019  ·  22:21

Totalment d’acord amb l’editorial.
Front a això, des de la Moncloa li han contestat al President Torra per la seua insistència a parlar amb el president en funcions Pedro Sánchez, que “primer és la llei i després el diàleg”. Encara no m’ho puc treure del cap.
Crec fermament que el diàleg sempre va primer perquè sinó, la gent i les societats no avancen.

Albert Martín
Albert Martín
20.10.2019  ·  22:21

Probablement més d’hora que tard, el trifatxito manarà a Espanya. A veure quan s’assabenten els progres espanyols que quedin, que la lluita pel dret a decidir de Catalunya forma part, com sempre, de les lluites per la democràcia i la llibertat a Espanya. Potser ja és hora de juntar en el carrer a tot l’Estat les reivindicacions i fer realitat les lluites compartides nacionals amb les lluites contra els desnonaments, per les pensions, per la derogació de la reforma laboral… obrint múltiples fronts. On són els del 15M?

Mª Encarna Oliveras
Mª Encarna Oliveras
20.10.2019  ·  22:30

Mai escric perquè no em sé expresar com voldría.
Vaig sempre que puc a les manis. Vui fermament marxar d’Espnya. Era votant d’ERC desde que vaig poder votar. Tenía 21anys. Ara per ara com veig els polítics la meva alternativa és les CUP. Tinc 59 anys i no és el primer cop que he votat aquest grup. No estic d’acord amb moltes polítiques d’aquest grup polític, però són en el meu paré ara que s,han decidit presentar-se a les eleccions espanyoles la millor opció.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
20.10.2019  ·  23:34

Ocupeu els carrers contra l’estat d’excepció

Ho varem fer i el dia16 per poc rebem dels “grisos”

3 hores amagats en un Hotel de Psg Gràcia
No havia vist res semblant des de 1976

Fora PPSOE i els seus còmplices botiflers de Catalunya!!

Gabriel Vives
Gabriel Vives
20.10.2019  ·  23:39

Brillant editorial amb descripció precisa com un bisturí de la realitat. Felicitats també per la crida a les protestes amb llibertat i calma, per fer més visible que els violents són l’estat espanyol i els partits que reclamen feixisme envers de democràcia i respecte. Es valent, honest i digne cridar a manifestar-se amb calma i llibertat, quan ja sabem de sobres (Jordis, Altsasu, Cdrs, tsunami democràtic, i joves detinguts) que cridar a la pau, a la calma i als millors sentiments, són igualment motiu de presó i persecució política per part dels governants autoritaris d’Espanya, aquesta democràcia plena……… de mentides. I que aquesta democràcia i la seva pretesa unitat del país, se’ls escolen ambdues com aigua entre els dits de la ma, que no poden aturar, per la falta de veritat, de respecte, de escoltar i de voler millorar en lloc d’empitjorar.
Potser una bona eixida seria un nou partit polític de la gent, on tot hagués d’estar sotmès a consulta de la ciutadania, on els polítics no poguessin prendre cap decisió, on no hi hagués polítics, sinó treballadors públics per el període d’un any (que la política no pogués ser la seva forma de vida); i que un pic que la ciutadania volgués la autodeterminació, denunciar per segrest a qui sigui que no li vulgui donar.
També cada dia me preocupa que tanquin aquest diari; per a mi un dels millors que he tingut la sort de conèixer, a la avantguarda de la era digital, amb llibertat de criteri (perquè el financen el subscriptors), i amb sentiment i estima del nostre poble.

Tomàs Reyner
Tomàs Reyner
21.10.2019  ·  00:14

D’acort Partal, hem de seguir dempeus. El temps que faci falta. Hem de seguir mobilitzats pacíficament però radicalment.
Com diu el President Torra, hem de tornar a exercir el nostra dret a l’autodeterminació. Acordat amb l’estat i amb l’UE si pot ésser. Si la negativa a acordar res segueix (ara en època d’eleccions no cal ni sominiar en un acord) haurem d’inventar-nos alguna drecera.

joan rovira
joan rovira
21.10.2019  ·  00:24

Les veritats de Flashy Ice Cream amb el Cant dels ocells ressonen als nostres carrers!

(ambdós vídeos amb els comentaris de les subscriptores Núria Coma, Pilar Martí i Mercè Pàmies són el camí, oblidem-nos de les velles andròmines, fins a la victòria; que ja ha arribat, perquè sempre hi ha estat!)

La vida és sincrònica, no és diacrònica com ens ha volgut fer creure el poder dominant!

L’art, com la ciència, com la vida són sincrònics! Per això, cada cop que ressona el Cant dels ocells, la llibertat anhelada està aquí com explica de manera magistral el trap de Flashy Ice Cream que viu en present, de manera sincrònica, la història de la gent d’aquest país -que porta tota la vida fotuda per Espanya- d’abans, de l’Ebre i fins a la gent que no pot estar a casa, ara:

https://www.youtube.com/watch?v=W07deSu4V5g

Que n’aprenguin a explicar-se els polítics que diuen que ens representen! I sobretot que facin o si no que deixin fer als joves o als que tinguin idees i il•lusions nobles, que són les d’aquest magnífic poble que camina pels carrers de manera decidida, perquè la vida és molt curta. És nostra i de ningú més!

Josep Usó
Josep Usó
21.10.2019  ·  03:46

Cal continuar empenyent. I m’ha vingut al cap, llegint l’editorial, aquella ranxera del rei “que sabe que està afuera però sigue siendo el rey y su palabra és la ley”. Hi ha lleis injustes que cal abolir. En qualsevol cas, ara pense que tocaria eixamplar la victòria momentània. Si se’n van, no hi ha violència. No cal que tornen. Però no defallir. Seguir ocupant i controlant el territori.

Jordi Quinquilla
Jordi Quinquilla
21.10.2019  ·  04:38

El contingut de l’editorial d’avui el resumeix la mar de bé aquesta piulada de fa un parell de dies: “Venien tots contents a pegar àvies i s’han trobat amb els néts.” Immensos els nostres xiquets. Gallina de piel tota la setmana.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
21.10.2019  ·  05:16

Sobre l’editorial, diverses consideracions

* Cal no ser triomfalistes. Una retirada tàctica d’unes quantes hores o dies no significa que marxin dels carrers. Tornaran, segur, i amb la mateixa mala llet. Els hem de fer front el temps que sigui. Mesos i anys, sense deixar-los descansar. De forma pacífica però amb força i molestant on més es noti a Europa i on més nosa li faci a aquesta Europa que només es preocupa quan li toquen la butxaca. I intentant perjudicar-nos a nosaltres el menys possible. Però apareixent a mil llocs a l’hora, canviant d’objectiu quan vinguin a reprimir-nos, autoorganitzant-nos, etc

* No tinc el més mínim dubte que són una policia colonial. En part s’hi han tornat perquè han marxat del territori com a conseqüència de l’assumpció de les competències per part dels Mossos. Això se soluciona fàcilment incrementant llur infraestructura a Catalunya de forma permanent. No tinc el més mínim dubte que qualsevol govern espanyol farà precisament això: intentar posar-hi més efectius permanents, erosionar els mossos o fins i tot (quan governi Casado) revertint les competències de seguretat ciutadana i convertint els Mossos en una Policia Nacional bis. De fet, amb el capteniment dels Mossos d’aquests dies, queda ja molt clar que el 155 va ser alguna cosa més que un simple canvi de comandaments i va iniciar una transformació que els allunya de la policia democràtica que havien esdevingut (deixant probablement de banda els mossos de comissaria i els desplegats per molts llocs del territori on es continuen veient exemples molt lloables de servei als ciutadans).

* Sánchez pot perdre el govern. De fet és altament probable. I no puc dir que no li estigui bé. No havia vist en anys personatge més egòlatra, inútil, vanitós, estúpid, prepotent, inconsistent i ximple que aquest pretès socialista (per no parlar dels escolanets tipus Iceta i dels barons- però aquests ja ens els coneixem i en la majoria de casos no és un problema de limitació, sinó directament de maldat). Ara, l’alternativa a ell són dos (o tres comptant VOX) líders de caire igualment estúpid però directament feixistoide, autoritari, malvat i incendiari. Ningú de la dreta espanyola contribuirà a solucionar el problema català ni un mil·límetre. Si a les properes eleccions hi ha una grosse Coalition PP+PSOE, o un govern IBEX-35, PSOE+C’s, o un Trifachito, la recepta pels catalans serà més violència i més policia. Supressió immediata de l’autonomia, control a les escoles, control dels mitjans de comunicació de la Generalitat i- si cal- estat d’excepció i de setge. No hi ha ni una sola combinació de partits espanyols (descartat que Podemos tregui un millor resultat o que vulguin pactar amb els independentistes) que sigui favorable a desescalar el conflicte i a trobar vies de solució. Per tant, per aquesta banda tenim mala peça al teler.

I davant d’aquesta perspectiva ens hauríem de preguntar què estem fent nosaltres: tenim la força de la gent (el salt generacional que sempre havia demanat), però no tenim la classe política que ho pugui vehicular. Qualsevol expressió de poder popular esdevé inútil si no té una articulació política. I això és el que no tenim. Epissodis de deslleialtat envers el president, com la reunió de Torrent, o el vedetisme de Colau (que com sempre s’ha posat de perfil excepte per donar lliçons als altres) no hi ajuden gens. Però tampoc hi ajuda que el President no parli amb el seu govern abans de fer una proposta (d’altra banda per mi molt poc sòlida), o que els socis de govern facin tot el possible per robar-se vots els uns als altres quan el que necessitem és unitat, un lideratge i una direcció clara. Ens arrisquem a que tots els esforços que està fent la gent quedin en una immensa frustració al mig del naufragi de la classe política catalana davant la previsible supressió de l’autonomia.

Potser sembli un panorama apocalíptic però, pensem només per un moment: imaginem que ara hi ha eleccions al Parlament, o a les eleccions del 10N per Espanya. Sabent que no podem votar a cap dels partits unionistes (suïcidi nacional) i probablement tampoc Comuns (pel seu capteniment gens fiable), hi ha algun dels partits independentistes que ofereixi una imatge engrescadora, un pla clar sobre què fer i suficient confiança en que sabrà defensar el país ? Jo no en trobo cap, i se que he de votar segur, perquè no puc deixar que el meu vot es faci servir contra mi.

Aquest crec que és el dilema de país. Tenim la força, tenim la gent, però no tenim els dirigents. Urgeix el canvi de lideratge i per mi probablement la persona que haura d’estar liderant-ho tot es diu ara per ara Jordi Cuixart i és a una presó ben fosca.

Salvador Molins
Salvador Molins
21.10.2019  ·  05:50

De moment sóc incapaç de pensar i concretar. Veig això que diu l’editorial d’avui i també el que ha escrit el Resina, ambdós són molt potents, ja fa dies que ho són molt de potents, però no sé concretar com entomar-ho. Crec que els catalans estem desgavellats i sobretot desunits com va passar del 1936 al 1939. Potser ens caldria un Congrés de l’independentisme lleial al 1r d’octubre, perquè del PDCAT, d’ERC i de la CUP no ens en podem fiar, van separats i en les properes eleccions del 10N ens faran votar separats, serà un desgavell i una derrota de dimensions gegantines. I si no reaccionem abans quan arribin les eleccions al Parlament Català encara serà pitjor. Diuen que separats treuen més bons resultats però és fals, així els va anar a l’Ajuntament i a la Diputació de Barcelona. També temo per Vilaweb i per Partal, hem de cuidar molt els nostres millors actius. Esteu preparats per emetre des d’un lloc segur? Teniu una via ràpida d’eixida assegurada o preparada, de pel·lícula d’acció on sempre acaben guanyant els protagonistes? En cas que extraditin Puigdemont, està preparat el Consell per la República per nomenar immediatament una altre President a l’Exili? Perquè els nostres polítics a la presó estant agafats de mans i peus. Les amenaces d’Espanya ja arriben al surrealisme, el Parlament no pot parlar de segons què, els guàrdies civils encanonen un pare amb el seu fill de 10 anys i els fan estirar a terra a la matinada en calçotes ves a saber quanta estona. Prop de Berga un control de la Guàrdia civil que van per allà marcant paquet encanona amb la metralleta a un conductot i li demana que li digui si és independentista. Estem arribant a nivells que em fan pensar en les pel·lícules dels nazis.

Els independentistes que volem de segur la independència no hem estat prou hàbils per edificar una alternativa i sempre ens hem de refiar dels partits que venen de l’autonomisme i que ara mateix estant espantats per les amenaces contínues de l’estat espanyol que ara ataca per tots cantons per tal de reduir-nos com va fer al País Basc, ni pa ni aigua, intenta acorralar-nos i ofegar-nos.

Penso si no seria útil que posessin el 155 d’una vegada, així ja no ens podrien amenaçar. Suposo que és un disbarat, però d’alguna manera ja ho estan fent. Crec que el que estic escrivint ja no aporta res. A un maltractador arriba un moment que tan sols li has de dir “prou!”. Com? hauria de ser un “prou” massiu.

Salvador Molins Escudé, 39.303.250-E

Joan López
Joan López
21.10.2019  ·  06:39

Van treure al PP del govern, i ara treurem al PSOE,ningu a volgut parlar amb Catalunya,hem enviat al C,s al infern (1700 ahir amb tota la plana major) i tot politic soberaniste que vulgui agenollarse (Rufian) davant del poder central sortirà escaldat. Ha no hi ha marxa enrere.

Antoni Oller
Antoni Oller
21.10.2019  ·  06:40

Com molt encertadament diu un comentarista, portem tres editorials molt potents, que a mi m’han revifat les neurones que feia mesos que tenia a guaret. Però també vull remarcar sense tocar ni una coma, el comentari de Salvador Molins: “També temo per Vilaweb i per Partal, hem de cuidar molt els nostres millors actius. Esteu preparats per emetre des d’un lloc segur?” Jo espero que sí, perquè vivint en una dictadura, els rituals de seguretat han d’esser molt superiors als que hi havia en la suposada democràcia on ens havien volgut fer creure que vivíem. M’ha fet gràcia el comentari de Jordi Quinquilla, però immediatament he tornat a tocar de peus a terra amb el de Miquel Gilibert, amb el qual voldria compartir una reflexió que em vaig fer tant bon punt es va conèixer amb certesa que hi hauria noves eleccions al Congreso, i que vaig compartir ben aviat també en un comentari a un editorial de Partal, rebent només uns quants comentaris de lògic escepticisme: la millor manera d’intentar des de Catalunya que el trifachito o el PPSOE o el IBEX35 puguin sumar, és posar-se tres agulles d’estendre al nas, anar a votar a Podemos, i sortir corrents a fer penitencia. Cosa que com a efecte secundari tindria el de donar un avís clar als “nostres” partits: “Poseu-vos les piles!”. I la meva opció –que encara no la he canviat– no és tant per evitar a Ñ un govern amb participació de la dreta, sinó per evitar-ne un de govern, així, “tout-court”; res em consolaria més que provocar unes terceres eleccions perquè el resultat del de la cueta faci inviable cap combinació dels altres. Amén.

jordi Rovira
jordi Rovira
21.10.2019  ·  06:53

Dies enrere mirava una imatge de l’exèrcit colonial espanyol a Cuba. Una imatge sempre val per mil paraules, i la derrota estava mil vegades escrita en com anaven aquells nois a una guerra. Una guerra colonial! Ja veurem el que passarà, però està molt clar que l’estat espanyol no fa bona cara. Diria que no es troba bé! Potser l’empatx de dictadura se li està posant malament.
Sobre els nostres partits, un temps per a cada cosa, i una cosa per a cada temps. Ara cal fer-nos forts en la nostra revolució. Estem fent maniobres. Mai podré dir res en contra d’aquells joves, o no tant joves, que surten als carrers per defensar amb fermesa una democracia que ja no existeix. Moltes gràcies pel vostre esforç!

David Gallifa
David Gallifa
21.10.2019  ·  07:44

Vicent, sort que et tenim !! Per altra banda, crec molt interesant llegir el comentari d Antoni Oller.

Josefina Llauradó
Josefina Llauradó
21.10.2019  ·  07:45

Una editorial excel·lent!

Pedro Sánchez ho té fàcil, només s’ha de seure a escoltar i a mirar d’entendre què volem. Les pressions dels anomenats barons del PSOE que enyoren viure en el món feudal que se’ls engruna l’han portat fins aquest atzucac.

Estem en un moment de canvi de paradigma, la gent està cansada d’injustícies i ja no vol pagar i callar mentre veu tanta gent que pateix (feines que obliguen a treballar per un plat de llenties, manca d’habitatge, pensions de misèria, dificultats serioses per accedir als estudis universitaris…). I això que per a nosaltres és molt clar, altres pobles d’Espanya també ho comencen a veure cada vegada més.

Els nostres joves estan preparats i tenen l’energia necessària per tirar el país endavant, la seva força s’ha de canalitzar constructivament.

Això de votar PODEMOS ja m’estaria bé si estès prou segura que en Pablo Iglesias no faria figa davant els poders del capital.

Ara bé si no volen negociar i ens apliquen el 155 perquè sí o ens envien l’exercit perquè sí, què farem?

jaume alcacer
jaume alcacer
21.10.2019  ·  08:01

Antoni Oller ,tens rao en lo de les pinces i la penitencia ,pero el desti del vots no se si seria el mes encertat, les formes son diferents ,pero el cap visible ja va dir que si es tenia que donar “caña al mono”,ells no tenien cap problema.

Jaume Gras
Jaume Gras
21.10.2019  ·  08:07

La tesi prefabricada del falangisme constitucional és que a Catalunya hi ha enfrontament civil. Recordeu-ho. La policia no desapareixerà…es transformarà i serà ara sí, descontrolada i més perillosa. No seran uniformats i davant el món, de moment, no mostrarà oficlalment la seva cara invasora i autoriataria. El President ho hauria de denunciar per alertar a la població. Ja hi ha indicis de que això comença a passar. Aquesta gent no afluixarà. Els partits estan fora de joc i ja veig que tenen més por que els seus electors.

Jordi Ibort
Jordi Ibort
21.10.2019  ·  08:08

Penseu que aquesta retirada fos només un canvi de vestuari? Hem de veure els propers dies si augmenta el nombre de nazis pel carrer.

Xavier Riba
Xavier Riba
21.10.2019  ·  08:13

Hola companys, jo crec que la retirarà és perquè estan cansats, ells saben molt bé que nosaltres no som violents i que la violència sempre ve de les seves accions… seguim al carrer, no defallim, ja estem veient que alguns polítics no ens segueixen. VISCA CATALUNYA I VISCA EL POBLE DE CATALUNYA!

Pep Agulló
Pep Agulló
21.10.2019  ·  08:14

ALGUNES CONSIDERACIONS EN L’EMERGÈNCIA DEMOCRÀTICA…

Quan parlem de forces d’ocupació parlem en termes colonials, com puntualitza sovint Joan Rovira. La seva prepotència s’ha estrellat contra la “kasbah” catalana; i com que “odian cuanto ignoran” (Machado), no coneixen res de l’odiat país. Però a banda, d’això, el mèrit ha sigut la resposta al carrer, aquesta joventut combativa i persistent que els ha posat al canto de la desesperació. Sap greu veure que alguns comentaris ja en volen minimitzar el significat. Això no havia passat mai amb una de les policies més salvatges d’Europa.

Em dol (ho puc entendre) que dirigents empresonats, el govern, etc. facin seu el relat criminal de l’equidistància de les violències (l’estratègia repressiva de l’Estat), tal com va vomitar Rufian equiparan els feixistes amb els joves de les barricades. A veure si ens ho fiquem al cap, l’autodefensa (o si voleu: la rebel·lió contra la repressió) no, és violència !! O és que ara defensem les tesis de què l’1-O érem violents rebent les hòsties de la poli? Perquè, si un dia hi hagués devastació, assalt a botigues, danys a cotxes, etc… aquell dia sí que ho hauríem de denunciar per no fer el joc a l’Estat.

He comès l’error d’escriure sense haver llegit Resina… però pel que deia Vicent fa dies, estem vivint amb vertigen canvis importants. Aquesta irrupció dels joves, no només com una simple protesta, sinó com diuen ells, “així no volem viure”, és una declaració de principis transcendental. L’acció d’aquests activistes tindrà una traducció política ben segur, i podria trasbalsar el partidisme estèril al què finalment haurem també de combatre i neutralitzar. Així de clar.

No puc més que sorprendrem de comentaris insistents centrats en les eleccions espanyoles. Vivint aconteixements històrics com els actuals, què pot significar el revolutum indepe del 10-N a Madrid si no és una pura maniobra partidista per aigualir la lluita?

LLIBERTAT I AMNISTIA!

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
21.10.2019  ·  08:40

Sánchez s’ha ficat en un cul de sac. Necessita quelcom que pugui vendre a Espanya com una victòria contra Catalunya abans del 10 N o el PSOE s’enfonsa.

El seu pla era enganyar als polítics catalans fent-los creure que els prendria el control dels mossos d’escuadra per aconseguir que els mossos sembressin el pànic a Catalunya, provoquessin a una minoria per tal que responguès violentament i sufoquesin les protestes. La cirereta venia en aconseguir que els partits catalans caiguessin a la trampa de criminalitzar els manifestants tot condemnant la violència. Així feia una triple carambola: A Espanya es presentava com el que ha vençut Catalunya, a Catalunya tornava la gent contra els mossos i el govern i dividia l’indepeendentisme entre bons xais que només protesten de 15h a 16h i i independentistes violents.

Aquest pla ha fracasat perquè, tot i que ha aconseguit enganyar als polítics catalans per tal que atiessin els mossos contra el poble, no ha aconseguit dividir l’independentisme ni tampoc ha aconseguit que la policia sufoquesi els manifestants. De fet ha passat el contrari, com més salvatges han estat els policies més gent ha acudit a defensar les víctimes de la policia.

Ara s’agafarà a un ferro roent per tal de no ofegar-se. Si retirant la policia pot vendre a Espanya que la situació a Catalunya s’ha pacificat perquè ja no surten imatges de barricades en flames, posarà tota la maquinària de la caverna mediàtica a treballar per vendre aquesta moto.

Els polítics catalans farien bé de veure que Sánchez va de farol. Que en cap cas els prendrà el control dels mossos. Si els mossos controlats pel govern català i atiats contra el poble han fracassat, què no passaria si qui massacra el poble fossin les posicies espanyoles o controlades pel govern espanyol. Torra hauria de cessar urgentment a Buc i posar al capdavent dels mossos algú amb capacitat per lligar-los curt i obligar-los a tornar al estil de l’època de Trapero.

I nosaltres fariem bé d’entendre la gran oportunitat que tenim al davant. Si som capaços de mantenir el rítme i fer-lo crèixer fins al 10N amb accions cada vegada més potents, Sánchez no tindrà més remi que passar per l’adreçador i agafar l’altre sortida que li queda per no enfosar-se.

L’altre sortida que té Sánchez és fer d’estadista. Pactar la desfranquistització d’Espanya netegent els tribunals, la policia i l’exèrcit de les reminisències franquistes, l’alliberament dels presos polítics i els detinguts i dos referèndums, un a Catalunya sobre la independència i un a Espanya sobre la monarquia. Tot això sembla impossible amb l’estat de la opinió públicada espanyola actual. Però si Sánchez s’hi posa segur que tindria més d’un suport internacional per capgirar en molt curt termini la opinió publicada i podria assolir un canvi de règim a Espanya i acabar com l’heroi que va el·limiar el post franquisme d’Espanya i la va encarrilar cap al segle XXI amb un gran èxit encara que perdès la última colonia.

Si Sànchez s’entesta en no fer d’estadista l’enfonsament del PSOE pot provocar que la situació al parlament espanyol es repeteixi sense que ningú pugui formar govern fins i tot que ni sumin PSOE i C’s com ara sumaven i han deixat passar la oportunitat de pactar. Tart o d’hora els que manen de veritat al món els obligaràn a pactar la independència de Catalunya de forma que es garanteix que el deute espanyol sigui mínimament sostenible.

jaume vall
jaume vall
21.10.2019  ·  08:42

Molt encertat aquest article. Mostrant les deficiències d’un gegant amb els peus de fang (i de porqueria) que és l’estat espanyol.
També resulta molt recomanable l’article del professor Joan Ramon Resina, com a contrapunt, per recordar-nos la debilitat del nostre govern, i la ignomínia de continuar tenint el sr. Buch, còmplice de la violència policial / incompetent per aturar-la, al davant dels mossos. Si us plau, no us perdeu les reflexions del sr. Resina “Sense ficció: el carrer fa tornar la realitat a la política”

Guillem Rius
Guillem Rius
21.10.2019  ·  08:54

M’agradat molt l’editorial d’avui.Es té que denunciar constantment el Despotisme Il.lustrat(o millor desil.lustrat) que s’està apoderant de moltes elits governants de tot el mon en especial de països que creuen que l’Autoritat ho resolt tot,com França,Espanya,Rusia,China,Turquia,Cuba,Venezuela,etc.i que volen imposar les Lleis que asseguren el seu Poder.

Joan Benet
Joan Benet
21.10.2019  ·  08:56

Un missatge pels “estrategs” d’aquí i d’allà:
Les meves filles, dret i biotecnologia. Els de la meva amiga Teresa, exactes i medicina. Els d’altres amics, ingenieries varies, més medicina, empresarials…
És el moll de l’ós del futur, es digui Espanya o Catalunya, el que és al carrer. Amb quina opinió de la policia i de l’Estat creuen que creixeran aquests joves? Quin respecte per l’autoritat?
Com nosaltres amb els grisos, canviaran de vorera quan vegin un policia. La confiança que aquests dies heu perdut, no la recuperareu mai més…
Genis, que sou uns genis…

Ramon Perera
Ramon Perera
21.10.2019  ·  08:56

D’acord amb l’editorial i gràcies especialment per aquest esforç: “després d’haver consultat aquesta nit experts i fonts coneixedores dels fets…”.
Hi ha un altre punt que voldria comentar. Aquest que diu: “La desorientació ha atès punts increïbles, quan, per exemple, no tenien munició per a disparar ni sabien com fer-la arribar a la línia.” Ara fa 58 anys, quan feia el servei militar, ens ensenyaven que els soldats, el nivell més baix de la jerarquia militar, havien de pensar-s’ho molt a l’hora de disparar quan eren al mig de la batalla, ja que era molt difícil fer arribar més munició en aquesta situació.
La conclusió és que ni en les situacions més compromeses són capaços de posar gent competent a l’hora de dirigir. Millor per nosaltres.

Albert Miret
Albert Miret
21.10.2019  ·  09:00

M’acaba d’arribar que l’inepte en funciones ve a Barcelona. I jo em pregunto què collons deu venir a fer un ximple que ni en els seus pitjors moments està disposat a parlar amb el president del país que ocupa?
El dissabte vaig estar a la presa de la Gran Via de Sabadell i la policia no va fer a penes acte de presència. Hi havien tres encasquetats davant la porta de la policia i dues mil persones assegudes al davant, i no van atacar en cap moment. Ahir vaig estar a l’acte en defensa dels presos polítics a la Creu Alta, en el que es va fer un concert ofert per diversosis conjunts, tot en un ambient de festa reivindicativa. No hi vaig poder veure ni un policia.
Què ve a fer l’inepte en funciones? A veure les dimensions de la ràfega d’hòsties que li hem fotut a la seva “invencible”policia? Ve a establir amb els botiflers catalans un estat de setge perquè els policies i la guàrdia civil se li estan amotinant tips de croquetes? O potser ve a parlar amb el President Torra d’amagat dels seus i dels partits espanyols per pactar el final de la pallissa, sense saber tampoc que ens sentim totalment abandonats pels polítics, i ens governem nosaltres sols. Ho ha paralitzat tot perquè la UE ja li ha dit que prou d’una puta vegada? Són incapaços d’actuar d’una forma mínimament intel·ligent? Està rodejat i no sap què fer? Doncs si aquesta vegada li surten ajudes d’algun partidet mal anomenatat independentista, que es preparin a rebre’n les conseqüències, perquè aquesta vegada seran tractats com les forces d’ocupació espanyoles.

Roger Evans
Roger Evans
21.10.2019  ·  09:04

Això em sembla clau:

“Sense l’extrema violència desplegada al seu servei per la Brigada Mòbil dels Mossos s’haurien trobat en situacions d’extrema feblesa en molts moments.”

Francesc Fortian
Francesc Fortian
21.10.2019  ·  09:04

Moltes vegades amb pregunto que es exactament la llei, i això ve a cuento de que en diverses etapes de la meva vida, la llei ha sigut cambiat i fins i tot contradictòria. Per lo tant, no deixa de ser un instrument del poder establert, totes les consideracions de instrument per la convivència venen donades per els drets humans, que precisament sont vulnerats moltes vegades per lleis ad hoc.
El imperi de la llei no deixa de ser una pota més del poder per perpetuar-se quan li convé, per això s’ha tingut de crear tribunals internacionals per controlar la proliferació de lleis injustes tant de moda avui en dia a molts llocs.
Una mirada a la història ens fa concloure que ni la Santa Inquisición, ni el Tribunal de Orden Público, eren representants de una llei justa, pues de la mateixa manera podem pensar que la llei sortida de una Democràcia Vigilada com la nostra, no resistirà el judici de la història,per lo tant, més valdria assumir que la Declaració dels Drets Humans es una llei molt més justa que la que intenta sofocar un moviment pacífic amb més repressió i actes de violència contra un poble que només defensa el dret se ser lliure.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
21.10.2019  ·  09:14

Doncs ara falta créurer-nos-ho i anar a per la victòria. Cosa que no farem d’immediat perquè perdem totes les nostres forces intentant auto-afirmant-nos. Ho diu algú que ha passat i passa per un procés constant de construcció de l’autoestima. Quan tens la certesa que no ets un tarat, que tens dins teu tot allò que necessites per estar bé, que no has de ser res més que allò que ja ets, deixes de tenir por d’equivocar-te i deixes de tenir por a expressar les teves necessitats de forma unilateral. No estàs pendent que et donin reconeixement i validació per sentir-te millor. Quan aquests arriben, es poden gaudir i assaborir, però no n’estàs pendent.

Dit el qual, m’ha agradat el comentari de l’Antoni Oller perquè proposa una cosa quelcom diferent a aquells que de fa dos anys que ens debatem entre l’abstenció (per no legitimar uns partits cainites, mentiders i mediocres) i el vot de pinça al nas (per evitar que el nostre vot es faci servir contra nosaltres). Un debat, per cert, que no s’ha tingut de debò dins l’independentisme.

Detecto una gran orticària a anar més enllà dels nostres sentiments ferits i la nostra estètica moralista. S’ha dit sobradament que això és una guerra. Queda clar que per Espanya ho és i tant hi fa qui hi hagi governant. Aleshores, per què no ens podem plantejar nosaltres com lluitar? Sense armes, però fent servir cap? Per què ens costa tant el cinisme de la practicitat?

Ho dic bàsicament perquè fent servir el més pur empirisime es poden demostrar dues grans veritats. Una, és que votar els partits indepedentistes no ha servit per fer seure el govern espanyol a taula (no cauré en el fatalisme de dir que no ha servir per res, perquè no és cert) i l’altra, és que el que realment ens fa avançar, mobilitzar, eixamplar base i provocar el seguiment i simpaties internacionals és la repressió espanyola.

Entretant, passi el que passi, diguin el que diguin, enredin el que enredin:
-Independència ja!
-Els carrers seran sempre nostres
-Fora les forces d’ocupació.

Rosa Busquets
Rosa Busquets
21.10.2019  ·  09:15

Quina por fa la calma.
“No atacava mai quan l’adversari era en la plenitud de les seves forces (li feia ostentació fins i tot d’amistat i respecte), sinó solament quan es trobava indefens, i aleshores el conduïa a la ruïna amb el posat del qui corre en ajut seu”
(L’illa del dia abans / Umberto Eco)

Carles Farre
Carles Farre
21.10.2019  ·  10:23

La veritat es que a mi m’ha sorprès, no ja les multitudinàries protestes, si no “la guerrilla urbana”, segur que als Robocops també, encara que no soc partidari de la violència, tampoc ho soc de parar l’altra galta quan te la foten, legítima defensa. A part de reprimir, els Robocops busquen també acollonir, episodis com el que van entrar en un bar a buscar “refugiats”, ho demostren, es el braç armat del poder central.
El primer que hauria de preocupar a qualsevol govern, es el fet que vagi augmentant el descontentament entre un sector creixent de la població, que veu com la democràcia, aquesta democràcia, es en realitat una fantasmada, en la que estan permeses les performances, mentre no et surtis del marc establert, seria raonable, si aquest marc també o fos, els primers i grans fantasmes els tenim en els mateixos polítics, que sovint

sergi gonzalez
sergi gonzalez
21.10.2019  ·  10:37

¿Algu pot aclarir quina es el procediment pel qual els antidisturbis de la PN i GC intervenen en l ordre public a Catalunya. Endefinitva qui decideix que han de sumar-se als mossos d’esquadra segons la llei que regula els competencies en ordre public i per tant en la delegacio de competencies?.

¿Es el govern de la Generalitat qui formalment demana ajuda o el govern central per decisio propia pot enviar els efctius que vulgui i intervenir quan vulgui tot i ser la competencia dels mossos? . La questio es molt improtant perque si resulta que es en BUCH i el seu govern qui formalment ha demanat ajuda s ha de deixar clar.

¿Perque si resulta que la coordinacio esta en mans dels mossos es permet a la PN que faci servir les bases de goma mes enlla de que la legislacio catalana que les prohibeix resulta que no afecta als cossos de l estat quan operan Enel nostr territori? . En definitiva perque no es posa com a condicio que no facin servir les bales de goma per exemple. Perque s els permet intervenir a la seva manera etc . Perque en definitva el govern de la Generalitat despres de qu ele Parlament demnaes l expulsio de la GC del territori de Catalunya ara pasteleja d aquesta manera, quan sabem que gran part de l espiral de violencies ve alimentada per la brutalitat policial gratuita? .

Ignasi Mora
Ignasi Mora
21.10.2019  ·  10:43

Crec que no cal veure més: els partits polítics aparenten ser intermediaris entre la gent i els poders, però són finalistes ben mirat.

Una pregunta; aquests espanyols serán capazos de canviar-nos la policia per l’exèrcit? Ho dic perquè són molt “machotes” i han provoca un odi contra Catalunya per siempre, heus nací la necesaria independència o el boicot sisstemàtic.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
21.10.2019  ·  11:02

Si, volen que “reverenciem el poder de la llei” d’una llei que canvien quan els hi ve de gust i que interpreten com els hi sembla. Dons, NO.
Sort en tenim de tants joves disposats a defensar els seus i els nostres drets!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
21.10.2019  ·  11:28

Tenim dirigents: Cuixart, Ponsati, Torra, Forcadell.. però no poden exercir el seu lideratge.

Ens hauria de preocupar molt que els ciutadans poc informats comencen a veure’ns com uns terroristes. Ens hauria de preocupar que els vàndals incendiaris han creat una confusió colossal i els ciutadans pensen que el Tsunami i CDR són uns malparits.

Els comerços del centre de la ciutat NO tenen clients i estan aterrats.
Necessitem aquesta gent aterrada i s’està posicionat contra l’independentisme.

Federico Ruiz
Federico Ruiz
21.10.2019  ·  11:35

Habitualment estic d’acord amb Vicent. Avui, també. Peró la meva coincidencia es total amb el comentario de Miquel Gilibert. Si de cas, vaig a ser una mica més ‘pesimiste’ que ell.
Los mossos de Buch, pel que fa al moviment independentiste, son una policia colonial. Són sipais.
A ‘ningú de la dreta espanyola contribuirà a solucionar el problema català ni un mil·límetre’, diu Gilibert; afegeixo: de la esquerra, tampoc. No podem esperar res de Podemos, de IU i, encara menys, de MásPáis. Quan rasques el seu federalisme, apareix una mentalitat imperial.
La tasca principal, al costat de mantenir les mobilitzacions, és, efectivamente, reconstruir partits i lideratges. Cuixart seria una persona idònia, però, a més de la seva situacó carceraria, em temo que los nois de ERC y PDeCat li tenen neutralitzat, gairebé marginat. Caldrà agafar-los per sorpresa

Maria de
Maria de
21.10.2019  ·  11:37

Comparteixo el comentari de l’Antoni Oller, ‘la millor manera d’intentar des de Catalunya que el trifachito o el PPSOE o el IBEX35 puguin sumar, és posar-se tres agulles d’estendre al nas, anar a votar a Podemos’. Ja que es tracta de les elleccions espanyoles, pq nosaltres no hi hem de continuar fen-hi res a Madrid, votem el partit que pot ser més benigne en vers la nostra causa.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
21.10.2019  ·  11:56

Una de les imatges més tristes que estem veien aquests dies és la del president Torra, sol i humiliat pel PDcat, el president del Parlament i l’alcaldessa Ada Colau. El moment que estem vivint és el moment que esperàvem, el momentum, i és precisament ara quan no tenim govern ni lideratge i en aquestes condicions estem fent una revolta i plantant cara a l’estat espanyol. Imagineu-vos què no seria amb una Generalitat forta i l’independentisme polític unit amb una mateixa estratègia. He fet un comentari a l’article de Joan Ramón Resina https://www.vilaweb.cat/noticies/carrer-realitat-politica-opinio-joan-ramon-resina/
Hi faig una proposta que pot semblar un disbarat, la dimissió del president Torra –sense convocar eleccions- explicant en una roda de premsa la deslleialtat dels polítics independentistes i posant-se a les ordres del Consell per la República Catalana. El que pugui venir després, dintre del marc autonòmic, no sé qui, ni com es podrà gestionar però el que tots sabem és que la revolta ho ha desbordat tot, també les nostres precàries institucions autonòmiques.

RAMON GUTIERREZ
RAMON GUTIERREZ
21.10.2019  ·  13:10

Ens explica el Director la “retirada ” de la policia amb una sèrie d’interessants arguments que trobo plausibles, però no obstant això crec que els caldria complementar per tal de no semblar ingenus, amb d’altra possibilitat, com és que, per una vegada, l’adversari hagi tingut un bri d’inteligència i s’hagi adonat (o l’hagin fer adonarse’n) de que és més efectiu per a ells deixar en pau les manifestacions de moment i esperar que ens cansem nosaltres, de fet, seria la continuació de la teoria del souflè: si no passa res, la gent es desmobilitzarà. precissament per això és esencial persistir determinats més que mai.

BLANCA SERRA
BLANCA SERRA
21.10.2019  ·  13:46

La resposta la dona al mateix vilaweb el professor Resina: la Comunitat Autònoma de Catalunya i tota la resta de CACS, però singularment la CAC, és un cadàver polític que ha estat molt productiu; per alguns; ara i ens els anys passats del pujolisme i el tripartidisme ens l’han venut com una mena de miniestat amb TV-mossos, escola, llengua pròpia tolerada… però quan tot això ha volgut passar del somni de l’engany a la realitat, tot s’ha ensorrat: la tv mb prou feines és un 50% en català i un 10% amb visió nacional catalana, l’escola i la llengua no paren de retrocedir i no poden o no volen contenir el supremacisme castellà, imposant una visió que som una no-nació naturalment i feliçment bilingüe i no pas una nació bilingüitzada a la força; i els mossos, ai! els mossos: són els sipais nostrats, desplegats de pressa i corrents, sobretot en temps del tripartit, admetent el millor de cada casa i el resultat està a la vista: un cos que ha estat escapçat i desmuntat en un tres i no res al servei del poder colonial del Regne d’Espanya. Cal enterrar el cadàver i buscar una vida nova fora de la gàbia estatal espanyola.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
21.10.2019  ·  13:56

Gràcies Sr. Partal per explicar-nos cada dia, amb tanta claredat, el què passa als nostres carrers i com segueix la nostra marxa democràtica i el nostre tsunami democràtic.

DANI FRANCH
DANI FRANCH
21.10.2019  ·  14:02

Fa dies que aplaudeixo les editorials del director, després de 2 anys de molta foscor, per fi ens hem tret els llaços i lliris. L’enemic el tenim a casa i és aquest govern que ni governa i tampoc ens defensa al poble, em fa molta gràcia gent que encara diu que hem d’anar a votar el 10n, exactament no se per a que, ara voto aquest ara voto a l’altre, m’agradaria que el director, fer alguna editorial sobre el 10n, no siguem ingenus, la independència es fa a catalunya, a les corts de spain, no aconseguirem res, simplement que els nostres polítics tinguin cadira, ara mateix cap partit ens representa i no fa la feina que se li va encomanar( per lo menys dels que hi ha ara)

Josep Salart
Josep Salart
21.10.2019  ·  14:23

Resumim Vicent:

– per fi el carrer ensenya el camí als polítics. Només cal veure el senyor Rufián. Això d’aprenent a fariseu i ja li ha costat que el fotsessin fora del “carrer”. I això que Jesucrist fa temps que es mort.
– Per cert, se suposa que deu tenir eines suficients per saber si la teoría fantasiosa que corre madrid sobre el cop d’estat d’ERC, és teoría o no. Potser el senyor Torrent anant a la seva puta bola, ens ajudaría.

– la gent no pararem, i no ho farem per la cosa més simple: perquè des d’Europa fins a Hong Kong ens començen a ajudar, i com dic Europa també hi poso la finca d’aqui a baix. Que cony, fins i tot els espanyols del nord, altrament anomenats bascos.

– de la policia espanyol i catalana, no cal refiar-nos, tornaran i els esperem. Han parat probablement per alguna trucada des d’Alemanya. M’hi jugo un pèsol.

– dels verdaders amos, no en parlem mai. Estan a l’àtic comodament robant. Ja pujarem les escales.

– aquests dies de meteorologia adversa, són díes clau per enfangar-ho tot, port de Barcelona, Tarragona i frontera. Més que tot, perquè la pluja i les barricades embarranquen fins i tot els 4×4.

– i una cosa: que ningú ens vingui a fer por de les eleccions del 10-N. Si guanya l’extrema dreta i no la dreta del PSOE, millor que millor. No sap el que ens ajudaràn al ser més barroers, tot anirà més ràpid.

Salut.

Joaquim L’Optimista
Joaquim L’Optimista
21.10.2019  ·  15:20

sr partal, soy socio de este periodico desde hace bastante, me gustan sus comentarios sobre lo que esta sucediendo en catalunya, y reconociendo que no escribo bien el catalan (dejadez) voy a intentar decir lo que siento en castellano por no ofender mi lengua y la de todos los catalanes. pedro sanchez un arribista sin escrupulos que se sirve de mi tierra para sus ambiciones no limpias, junqueras solo piensa en ser president de los catalanes y de catalunya, aun despues de ser un ruin servidor del primero, y mi presidente que me da miedo que se atrevan a mandarlo y dejarlo entre las sucias garras de este pais que mintiendo siempre dice ser democratico. creo que la anc de donde somos mi esposa y yo socios con omnium y otras entidades deberian ayudar con todas las fuerzas a la crida al consell per la republica y todo movimiento propuesto por puigdemon ya que es el unico lider con el valor necesario contra el gobierno de españa esa patria de tantos pero no mia ni de los mios. hay gente muy valida para crear un cuerpo de defensores de la tierra de los terroristas españoles y del mundo, dejando a los mossos que los lleve marlasca pero en madrid no aqui.perdone por mi poco dominio de los medios pero si le digo que voy a seguir diciendo la mia cada vez que necesite calmar esa impaciencia para largarme de este pais de sanchez casado rivera ydel caballero en caballo que mejor le iria un burro

DOLORS Puig
DOLORS Puig
21.10.2019  ·  15:58

Felicitacións Sr. Partal. Dos peticións als benintencionats comentaristes que pensen en fer un “vot útil” ???, a Podemos. Si us plau, NO. Cap partit espanyol complirà amb cap possible pacte o promesa, no ho van fer durant la 2a república i no ho farà ara. On és el dret a l’autodeterminacìó del Psoe/Psc, que se’n va fer del Psuc?. Una mica de memòria si us plau. I… sobre els audios i videos de les forces d’ocupació colonial que ens heu regalat, sabeu allò tan d’ells de ” dónde las dan las toman”, doncs au, això.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
21.10.2019  ·  18:19

Que esto que está ocurriendo en Catalunya es una guerra de trincheras es de una obviedad que clama al cielo. Lo que todavía nadie se atreve a manifestar es que en vez de dos trincheras, como en toda guerra de trincheras, hay tres trincheras.

La de enmedio juega a dos bandas.

La mismísima Carme Forcadell apela hoy a condenar sin paliativos a los “violentos” sin otro análisis de por medio que el de “som gent de pau” cuando los que están enfrente no lo son, y no lo son por tierra, mar y aire, es decir a hostias físicas, a hostias judiciales y a hostias de juego sucio, sucio entre los sucios.

Afortunadamente, algo parece que empieza a cambiar en la zona noreste de la península. Y lo que parece que empieza a cambiar es la percepción de sus habitantes independentistas con respecto a los que hasta ahora se erigían y pretenden continuar erigiéndose como portavoces políticos de las legítimas reivindicaciones independentistas.

Lo que empieza a cambiar es que la gente (independentista), la de a pie, empieza, poco a poco, a darse cuenta de que sus políticos les mienten.

No les mienten a mentira abierta, sino que lo hacen ubicándose en la tercera trinchera. Jugando a dos bandas.

Hoy me partía de la risa leyendo la entrevista de Vilaweb a Xavier Melero, abogado defensor de Forn.

Me partía de la risa porque Xavier Melero, sin quererlo él, describe a la perfección la situación.

Por un lado, el independentismo, por otro, una irreductible Corte del Reino que no cambiará de color ni en lejía, y, finalmente, los de la trinchera de enmedio, a la que pertenecen él y los políticos pseudoindependentistas – por motivos diferentes, Melero es un cínico y los segundos son unos trepas -.

¿Por qué Forn escoge al “jurista técnico” Melero?

Porque hay una tercera trinchera. Esa trinchera que parece defender la independencia de Catalunya pero, en el fondo, les encantaría seguir viviendo del cuento.

Hay una gran diferencia entre independentistas y procesistas.

Los procesistas son la tercera trinchera.

Afortunadamente, desde hace un par de semanas, la cosa se visibiliza.

Rufián descubre que se cae de su guindo en Arc del Triomf (su expresión facial es Valleinclanesca)

Y ahora, vienen los de Junts x Cat anunciándonos, vía filtraciones (hechas por ellos mismos) a El Mundo y El Confidencial que el botifler de Artur Mas contacta con Pep Guardiola para ser futuro presidenciable de la Generalitat.

Espero que Guardiola no acepte el caramelo envenenado.

En cualquier caso, acabemos con la tercera trinchera. Nuestro problema son ellos.

Salud, paciencia y clarividencia.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
21.10.2019  ·  18:45

Penseu-ho bé. Podemos cagar-la, amb perdó. Recordeu la darrera oferta d’Iglesias a Sánchez quan delia per fer govern de coalició.

Antoni López
Antoni López
21.10.2019  ·  19:15

Ni Más ni Guardiola son idiótas.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies