Observen per primera vegada com les neurones del cervell humà emmagatzemen records

Un estudi ha permès d’observar per primera vegada com les neurones que conformen el cervell humà emmagatzemen els records. L’estudi, publicat a Cell Reports, ha estat encapçalat pel coordinador del grup de recerca en mecanismes neuronals de percepció i memòria de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, el doctor Rodrigo Quiroga. Els investigadors han certificat que els records són capaços de distingir objectes i persones independentment del seu context, i això permet d’establir relacions superiors i abstractes, cosa que constitueix la base de la intel·ligència humana. L’Hospital del Mar ha dit que era la primera vegada que un estudi era capaç d’observar aquest comportament de les neurones en humans.

Fins ara, els treballs fets amb animals mostraven grans diferències en la codificació de conceptes quan es canviava el context. Per exemple, les neurones responien de manera molt diferent si una rata trobava un objecte en un lloc o en un altre. Per tant, es creia que aquests records s’emmagatzemaven en grups diferents de neurones.

Ara l’estudi encapçalat pel doctor Quiroga ha permès d’obtenir “respostes sorprenents”, que contradiuen les publicacions fetes fins al moment, perquè conclou que les respostes neuronals a un concepte determinat són les mateixes encara que es canviï el context, per exemple, quan es recorda haver vist algú en un lloc o en un altre. “El principi bàsic de codificació neuronal en humans és l’oposat al que s’ha vist fins ara en altres espècies, i d’això es deriven conseqüències importants”, apunta.

El treball ha comptat amb dades de nou pacients de centres de l’Argentina i el Regne Unit amb epilèpsia refractària al tractament a qui s’havien implantat elèctrodes per a controlar el funcionament de determinats grups de neurones de manera individual. Això ha permès d’obtenir registres precisos de les seves respostes, a diferència d’estudis anteriors, basats en imatges de ressonància magnètica, sense capacitat de diferenciar neurones individuals.

Als pacients els explicaven dues històries, protagonitzades per la mateixa persona, en diferents contextos amb suport d’imatges. Gràcies al monitoratge, es va comprovar quins grups de neurones s’activaven. Concretament, es va comprovar que la resposta davant la imatge de la persona era la mateixa, activava el mateix grup de neurones, en totes dues històries. A més, es va comprovar que, quan els pacients explicaven ells la història, uns segons abans de referir-se al protagonista, aquestes neurones s’activaven en tots dos casos i de la mateixa manera.

Quiroga ha explicat que els records es guardaven d’una manera molt més abstracta en els humans que no pas en uns altres animals. Per tot plegat, ha dit que aquesta podia ser la “base de la intel·ligència humana”. “Aquest fet ens permet de fer associacions i inferències molt més abstractes i complexes que no pas si fóssim forçats a pensar en cada concepte en un context concret determinat”, assegura. És a dir, els humans poden descontextualitzar els seus records per crear un pensament més abstracte.