18.07.2019 - 11:16
|
Actualització: 18.07.2019 - 11:57
La plataforma International Trial Watch, que aplega els observadors internacionals que van seguir al Tribunal Suprem espanyol el judici contra el procés, ha presentat a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans (ACNUDH) un informe ombra que recull les vulneracions de drets humans que l’estat espanyol ha comès en la repressió contra l’independentisme català. Els observadors esperen que aquest informe es tingui en compte al gener vinent en l’examen periòdic que Espanya passarà davant dels representants de quaranta-set estats en el Consell de Drets Humans de l’ONU.
En una quinzena de pàgines, l’informe aplega les violacions de drets humans que ha comès l’estat espanyol en la repressió policíaca i judicial contra l’independentisme d’ençà de la tardor del 2017. En el primer bloc, s’analitza la resposta violenta de l’estat contra l’1-O; en el segon, es tracta la criminalització del dret de manifestació i de protesta amb les acusacions de rebel·lió i de sedició i amb els empresonaments preventius, posant èmfasi en el cas de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez, que són els qui han motivat més denúncies d’organismes internacionals contra l’estat espanyol, com ara Amnistia Internacional i Human Rights Watch; i en el tercer bloc, es denuncien les vulneracions dels drets de les defenses durant el judici contra el procés, tot demostrant que els acusats no han tingut un judici just amb un tribunal imparcial ni tan sols competent per a jutjar-los.
Els informes ombra són les contribucions escrites que les ONG envien als diferents òrgans i mecanismes de les Nacions Unides en els procediments de revisió de la situació de drets (ja sigui del Consell de Drets humans, com en aquest cas, o dels comitès que supervisen la implementació dels principals tractats de drets humans). Se’n diuen així, informe ombra o informe paral·lel, perquè suggereixen que s’hi inclou la informació que l’estat no aportarà.
Una volta entrat a registre aquest informe, comença la tasca més difícil, que és la de fer pressió, parlant amb les delegacions diplomàtiques dels estats membres del Consell de Drets Humans de l’ONU. Cal que algun d’aquests estats assumeixi l’informe i s’encarregui de dur-lo davant Espanya com una part de l’examen sobre la situació dels drets humans que es farà al gener a Ginebra. Entre aquests estats, hi ha l’Argentina, Àustria, Austràlia, el Brasil, Xile, Croàcia, la República Txeca, Dinamarca, Itàlia, les Filipines, el Perú, l’Uruguai i també Espanya mateix. Segons l’advocat Karlos Castilla, de l’Institut dels Drets Humans de Catalunya, ‘seria desitjable que les recomanacions les assumissin i les presentessin estats que tenen tant poder o més que l’estat espanyol, perquè se sentís obligat a seguir les recomanacions que els fessin’.
L’examen a què se sotmetrà Espanya al gener es coneix com a examen públic universal. Dura tres hores i mitja i es fa a la seu de l’ONU a Ginebra. Hi participen representants dels quaranta-set estats que en aquell moment són membres del Consell de Drets Humans de l’ONU, que pregunten a cada estat pels afers que posen en qüestió el respecte als drets humans. En aquest cas, el dossier de la repressió contra l’independentisme podria ser una part del bloc de demandes que els quaranta-set estats membres farien arribar a Espanya.
Si finalment, de tot aquest procediment, en surten unes recomanacions a Espanya per haver violat drets humans en l’acció policíaca, política i judicial contra l’independentisme, el revés pot ser important en termes polítics i d’imatge. Ara, són unes recomanacions que no vinculen l’estat espanyol, i el darrer examen a què es va sotmetre n’és un bon exemple. En la revisió del 2015, el Consell de Drets Humans va demanar a Espanya que no aprovés la llei mordassa, per la regressió en drets civils que implicaria. I tanmateix el govern espanyol i la majoria absoluta del PP van aprovar-la.
Vegeu ací l’Informe Ombra d’International Trial Watch:
