Objectiu: frenar Compromís

  • La por de la victòria de Compromís sobre el PSPV és una de les claus de l'avançament electoral que va anunciar el president de la Generalitat *** Armengol diu que l'impacte del nou règim econòmic serà de 550 milions d'euros anuals *** Pengen una pancarta de suport als presos polítics a Ceret

VilaWeb

Pere Martí

05.03.2019 - 21:00
Actualització: 05.03.2019 - 23:08

TEMA DEL DIA
Hegemonia.
El mes d’octubre de l’any passat, el Bloc tenia una enquesta que deia que Compromís guanyaria les eleccions del País Valencià, que s’havien de fer el 26 de maig. En aquell sondatge, els tres partits del Botànic mantenien la majoria absoluta, però hi havia un canvi d’hegemonia perquè la força més votada passava a ser Compromís, amb el 25%-27% dels vots, per sobre del PSPV, que es quedava en un 17%-19%. Un percentatge inferior fins i tot al de Ciutadans, que arribava al 25% dels vots. Era una enquesta de partit, i per tant interessada, com ho són totes. Però no va agradar a l’aparell del PSPV, perquè entre l’enquesta i la realitat que detectaven no hi havia tanta distància. Alguns altres sondatges donaven la victòria de Compromís a la circumscripció de València.

D’aleshores ençà, l’entorn de Ximo Puig, però sobretot l’aparell del PSPV, que controla el ministre José Luís Ábalos, no ha cessat de fer càbales sobre el millor moment per a convocar les eleccions, aprofitant que el president de la Generalitat tenia aquesta potestat d’ençà de la reforma de l’estatut aprovada el 2006. La pitjor possibilitat era que coincidissin amb les municipals del 26 de maig, perquè Compromís té un fort arrelament territorial i les municipals sempre són unes bones eleccions per al nacionalisme valencià. Tan bones que fins i tot fa quatre anys la marca Compromís va obtenir més vots a les autonòmiques que a les municipals. La por de la victòria de Compromís és una de les claus de l’avançament electoral. Els socialistes esperen que el vot útil contra el tripartit PP-Cs-Vox els vagi a favor.

La decisió pot perjudicar aquest creixement de Compromís, però en canvi beneficia Podem, no pas perquè sigui un partit a l’alça al País Valencià; però els socialistes consideren que al 26 de maig estarà pitjor que el 28 d’abril, i amb unes eleccions espanyoles, la figura de Pablo Iglesias pot revifar la seva formació, ara en hores baixes. En aquesta dicotomia, el PSPV s’estima més ajudar Podem que no Compromís, perquè Podem no li disputa l’hegemonia. En clau valenciana, són una crossa dels socialistes, com al congrés espanyol.

D’aquesta ofensiva, en són plenament conscients a Compromís, però faran de la necessitat virtut. D’entrada, consideren que l’explicació de Ximo Puig per a justificar l’avançament no li ha sortit bé. El president va dir que ara els valencians passarien a votar ‘com a actors de primera fila de la política’, però la veritat és que fent coincidir les eleccions valencianes amb les espanyoles aquest argument es desmenteix, del punt de vista de Compromís. La formació d’Oltra admet que Puig és el president més valencianista que pot donar el PSPV, però consideren que s’ha precipitat. Una precipitació que atribueixen més al partit que no al president.

Malgrat l’avançament, Compromís no renuncia ni a ser la força més votada del País Valencià amb el tàndem Mónica Oltra – Joan Baldoví ni a obtenir grup parlamentari propi al congrés espanyol, on ara tenen quatre diputats al grup mixt. També són conscients que hi pot haver algun segment de votants descontent per les darreres declaracions d’Oltra contra el president Carles Puigdemont, però confien a recuperar-lo amb Joan Baldoví i preguen no es repeteixin declaracions d’aquesta mena que ‘no sumen ni un gram’, segons fonts de la direcció de la formació. Malgrat les tensions, ni socialistes ni Compromís no donen per mort el Botànic. És l’alternativa més factible si tenen majoria absoluta perquè Ximo Puig no s’imagina governant amb Toni Cantó. I Compromís encara menys.

MÉS QÜESTIONS
Armengol diu que l’impacte del nou règim econòmic serà de 550 milions anuals.
La presidenta del govern, Francina Armengol, ha afirmat que l’impacte econòmic del nou règim especial per a les Balears (REIB) serà de 550 milions l’any en inversió, mesures fiscals i millora del transport. A més dels 1.600 milions d’euros prevists en matèria energètica. Ha dit que serà una millora qualitativa respecte al que hi havia en vigor. També ha demanat responsabilitat a tots els grups perquè es pugui aprovar en la legislatura vinent i entri en vigor l’any 2020. El dirigent del PP, Biel Company, ha acusat la presidenta de mentir. Per primera vegada ha mostrat el document acordat l’any 2015 amb el govern de Mariano Rajoy, on consta una partida de cinquanta milions d’euros l’any per al fons d’insularitat. Company ha dit que el nou REIB no té dotació econòmica, una crítica a la qual s’ha afegit el PI. Els socis del pacte de govern, Més i Podem, han dit obertament que no n’hi ha prou, però l’accepten.

Torra no avançarà eleccions tot i no tenir pressupost per al 2019. El govern de la Generalitat no té previst d’avançar les eleccions si finalment es confirma que no té majoria per a aprovar el pressupost. Les negociacions amb Catalunya en Comú no han fructificat i les posicions continuen allunyades, per la qual cosa és ben probable que es prorroguin. Avui, acabat el consell executiu, la consellera de Presidència, Elsa Artadi, ha admès la ‘gran dificultat’ per aprovar-los i més ara, a les portes d’una campanya electoral. Tanmateix, ha desestimat l’avançament electoral i també ha negat que el president, Quim Torra, se sotmeti a una qüestió de confiança. ‘L’oposició té l’opció de presentar una moció de censura’, ha recordat Artadi.

Els 600 anys del Consell de la Terra centraran la celebració del dia de la constitució. El Consell General, un any més, vol difondre la història d’Andorra en els actes del dia de la constitució, adreçant-se tant al públic adult com als infants. Enguany, la jornada tindrà una important efemèride a celebrar, els sis-cents anys del Consell de la Terra. La subsíndica Mònica Bonell ha destacat la participació de les associacions a l’hora de presentar propostes per a celebrar aquest aniversari. Els actes per a commemorar el 26è aniversari de la constitució inclouen un espectacle infantil i un de dansa tradicional i visites guiades al Consell General i la Casa de la Vall. Aquestes visites seran el dimecres 13 a la tarda i l’endemà al matí. Els actes aniran destinats al públic infantil el dia 13 i al general el 14. Per als més petits, Olga Armengol i Mercè Canals han creat Fa 600 anys, una obra protagonitzada per dues nenes que expliquen l’evolució del Consell de la Terra fins avui. Canals diu: ‘Volem fer arribar a tothom, també als nens, què hem estat aquests 600 anys d’una manera amena i divertida.’

Pengen una pancarta de suport als presos polítics a Ceret. Un grup d’activistes va penjar una pancarta de suport als presos independentistes que aquests dies són jutjats al Tribunal Suprem espanyol i demanant la llibertat de Catalunya, L’acció es va fer al pont de Ceret (Vallespir) i, segons que asseguren els promotors, va tenir el suport de la batllia de Ceret. La pancarta fa vuit metres de llargada per un i mig d’amplada.

LA XIFRA
300 autobusos ja són plens per a la manifestació independentista del 16 de març a Madrid, segons fonts de l’organització. També hi ha venuts els passatges de tres TGV. Si les inscripcions continuen a aquest ritme, la manifestació superarà la que van convocar a la plaça de Colón de Madrid el tripartit PP-Cs-Vox.

TAL DIA COM AVUI
El 5 de gener de 1871 neix a la Polònia ocupada per l’imperi Rus la teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya Rosa Luxemburg, Rosa la Roja. Es va convertir en un referent del feminisme revolucionari. Enguany fa cent anys que la van assassinar.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem