14.04.2026 - 21:40
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, portaveu del govern i una de les figures més reconegudes i exposades de l’executiu de Salvador Illa, torna a situar-se en el centre del focus mediàtic en un moment políticament delicat. Lluny de ser un episodi puntual, Paneque ha acumulat, d’ençà que va entrar al govern, una successió de crisis –amb dues reprovacions parlamentàries i peticions de dimissió– que, en conjunt, evidencien un desgast que ja no és circumstancial, sinó estructural i sostingut en el temps.
El darrer esdeveniment que ha impactat directament en el seu entorn polític és la crisi del PSC a Ripoll. La decisió dels regidors socialistes d’abstenir-se per facilitar l’aprovació del pressupost de Sílvia Orriols, que posteriorment han acabat dimitint, ha obert una crisi que supera l’àmbit estrictament municipal, perquè un d’aquests regidors era assessor en acció institucional del Departament de Territori i de confiança directa de la consellera Paneque, cosa que ha amplificat notablement l’impacte del cas. Paneque ha dit que tampoc no estava informada de l’abstenció, tot i ser el seu assessor de confiança, i ha acabat acceptant-ne la dimissió.
Malgrat aquest nou episodi, el nucli de la crisi continua essent el col·lapse del sistema ferroviari de Rodalia, que s’ha consolidat com el principal focus de desgast polític de la consellera, i també del govern. La gestió ha estat marcada per una descoordinació constant amb RENFE i ADIF, i també per contradiccions en les informacions difoses, que més d’una vegada han hagut de ser rectificades. La consellera ha defensat una línia clara –“assumir responsabilitats és quedar-se”–, però aquesta estratègia no ha apaivagat les crítiques de bona part de l’oposició.
La primera reprovació parlamentària va ser la culminació d’un degoteig sostingut d’incidències al llarg de mesos. Durant anys, retards crònics, avaries recurrents, anul·lacions sense avís previ i situacions de col·lapse en hores punta, tot això ha anat erosionant progressivament la confiança dels usuaris. Tot i que el govern havia advertit que serien anys complicats, amb incidències previsibles derivades de les obres, durant l’hivern del 2024-2025 la situació es va agreujar amb alguns incidents greus i, sobretot, amb un augment de les queixes per la manca d’alternatives, la comunicació deficient i la pressió insuficient del govern sobre RENFE i ADIF.
Aquesta situació va desembocar en el ple monogràfic sobre Rodalia del març del 2025, en què la majoria de la cambra va reprovar la consellera i en va demanar la dimissió. La resolució criticava explícitament la seva “incapacitat d’exigir les responsabilitats necessàries” als operadors i denunciava el “col·lapse del servei” com una situació estructural i no conjuntural.
El caos del 2026: accident, desinformació i blocatge
Aquest primer toc d’atenció institucional va marcar un punt d’inflexió polític i mediàtic. No solament perquè situava Paneque en el centre del debat, sinó perquè consolidava la idea que la crisi de Rodalia, més enllà d’un problema d’infrastructura, era també de governança i lideratge polític. La crisi es va agreujar notablement el gener del 2026, quan es va evidenciar, de manera simultània, les debilitats estructurals del sistema ferroviari i les limitacions en la seva gestió política i comunicativa. Els efectes d’unes pluges intenses van ocasionar una cadena d’incidents greus. El més destacat va ser entre Gelida i Sant Sadurní d’Anoia, a l’Alt Penedès, en què va morir un maquinista –un jove de vint-i-vuit anys en pràctiques– i desenes de persones van resultar ferides. Aquell mateix dia, un altre tren va descarrilar parcialment entre Blanes i Maçanet, a la Selva, en topar amb una roca, cosa que evidenciava la vulnerabilitat de la infrastructura. Arran d’aquesta situació, ADIF va anunciar de manera sobtada la suspensió total del servei de Rodalia.
L’endemà al matí, milers d’usuaris es van trobar sense servei de tren ni alternatives reals. Les estacions es van omplir d’escenes de desconcert, indignació i impotència. Entitats en defensa del transport públic van denunciar una manca absoluta de planificació d’emergències. El govern va anunciar que el servei es reprendria l’endemà, però el calendari es va demostrar irreal. Quan s’havia de reprendre la circulació, la gran majoria de maquinistes no es van presentar a treballar i van dir que no hi havia garanties de seguretat i que ho havien comunicat al govern abans que anunciés que es reprendria el servei.
En aquest context, Paneque va optar per no qualificar l’absència dels maquinistes com una vaga encoberta ni criticar-ho directament, sense donar una justificació clara. Això, a més, en un moment en què no solament era la consellera responsable, sinó també la portaveu del govern i, de facto, la cara més visible de l’executiu davant l’opinió pública, amb el president Illa de baixa.
Girona: moviments interns i un lideratge en qüestió
Aquest desgast té una translació directa en l’escenari municipal de Girona. L’actual batlle, Lluc Salellas, de Guanyem Girona, ja ha anunciat que es tornarà a presentar a les eleccions, quan falta poc més d’un any per a les municipals. En la majoria de ciutats, els partits comencen a moure fitxa, però el PSC encara no ho ha fet a Girona, en un clima d’incertesa poc habitual.
La figura de Sílvia Paneque continua essent, formalment, el principal actiu del partit a la ciutat. Va guanyar les eleccions municipals del 2023, tot i que no va poder governar per un pacte entre forces independentistes, i ja havia estat candidata també el 2015 i el 2019. A hores d’ara, encara no ha aclarit si repetirà com a candidata, i la decisió queda oberta tant a la seva voluntat com a l’estratègia del partit.
A tot plegat, s’hi afegeixen més polèmiques que han contribuït al desgast. D’una banda, el cas del nomenament d’Alfons Jiménez, la seva parella, com a cap del seu gabinet, just quan el govern començava a caminar. La polèmica va ser immediata i qualificada de nepotisme per l’oposició, fet que en va forçar la renúncia. D’una altra, la topada amb Salellas i altres càrrecs del Gironès i l’Empordà arran de la gestió de les alertes per ventades, en què es va denunciar manca de coordinació, decisions erràtiques i una visió excessivament centralista. Salellas va arribar a parlar de “greuge comparatiu” perquè aquell dia, a la zona, la situació no es va percebre com a excepcional. La resposta de Paneque, en qualitat de portaveu, va ser retreure-li que fes “politiqueria” amb Protecció Civil i defensar que les decisions es prenien amb criteris tècnics i no polítics. Lluny de ser aïllats, tots aquests episodis tenen un efecte acumulatiu.
En aquest context, s’ha obert un debat intern dins el PSC en què es comença a sospesar la possibilitat d’un relleu al capdavant de la candidatura. Mentrestant, el partit prepara les municipals sense un cap de cartell confirmat, malgrat que Girona és una de les poques capitals catalanes on el PSC va guanyar tot i que no governa, cosa que la converteix en una plaça estratègica. Per primera vegada d’ençà del 2023, el partit afronta aquesta batalla amb una pregunta que fins ara no existia: si Paneque serà la candidata, o no, i qui podria ser-ne una alternativa sòlida a la ciutat.
