La nomofòbia: quan la por irracional de no tenir el mòbil es converteix en un trastorn

  • És freqüent entre els adolescents i pot causar aïllament social, més mal rendiment educatiu i tenir una vida menys saludable

VilaWeb
Imatge d'arxiu de dos joves mirant el telèfon mòbil.
Pol Baraza Curtichs
03.12.2022 - 21:41
Actualització: 04.12.2022 - 10:27

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Vora el vuitanta per cent dels usuaris que llegiu aquest article el llegiu al telèfon mòbil, un dispositiu que s’ha convertit en imprescindible per a la major part de gent. Ho fem pràcticament tot: les gestions del banc, tasques de la feina, les cites mèdiques, escoltar música, mirar sèries o conversar amb amics. El duem a sobre tot el dia. I fins i tot hi dormim al costat. Aquesta dependència causa que una part de la gent tingui ansietat i por irracional de no poder fer servir el mòbil en qualsevol moment, de desconnectar-se. Es coneix com a nomofòbia, i la tendència és a l’alça, sobretot entre els joves.

No és pas una addicció, però sí que pot ser-ne un detonant. Aquesta por sovint es tradueix en ús excessiu i no racional del mòbil, i això té efectes negatius sobre la salut i el benestar i causa dependència i alteració de les rutines.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), ara com ara, no ho ha catalogat com una patologia. “Però en els darrers informes fa èmfasi en la creixent dependència dels telèfons mòbils”, explica Iris Verdaguer, psicòloga infanto-juvenil i especialista en neurodesenvolupament i salut mental a la clínica Bayés. L’OMS tampoc no reconeix l’addicció al mòbil –als videojocs i jocs en línia, en canvi, sí–, però Verdaguer està convençuda que aviat la reconeixerà.

A parer seu, la nomofòbia és un concepte relativament nou i encara no té prou acceptació. De fet, les investigacions es van començar a fer ara fa deu anys al Regne Unit, amb un estudi de l’institut demoscòpic YouGov i l’Oficina de Correus del país. Dels 2.163 participants, el 53% va dir que sentia ansietat quan no tenia el mòbil a mà. D’aleshores ençà, se n’han fet uns quants més, i els resultats preocupen els experts.

Quines són les causes?

Faríeu mitja cua si us heu deixat el telèfon a casa? Sou incapaços de dinar amb amics sense mirar la pantalla? Us angoixa quedar-vos sense cobertura? Us preocupa no poder-vos comunicar instantàniament amb la resta de la gent? O no poder atendre les notificacions del mòbil? Les causes de la nomofòbia són molt diverses, però aquestes en són un exemple.

La clau és, segons Verdaguer, saber diferenciar quan es fa un ús normal o problemàtic del mòbil. En aquest darrer cas: “És quan es perd la noció de temps o deixem de fer algunes activitats; quan hi ha síndrome d’abstinència, ràbia, ira o tensió; quan hi ha tolerància i volem que els mòbils estiguin més equipats; i quan hi ha repercussions negatives en la vida. És important l’impacte que té en la vida de la persona, no poder estar una hora o dues sense el mòbil, l’aïllament que pot causar i les repercussions en l’àmbit social.” El temps i la mena d’ús també són importants a l’hora de valorar el problema.

Si hom és conscient que el telèfon s’ha convertit en el protagonista del dia a dia i que hi dedica massa temps, “és el moment d’incidir-hi, de reconduir la situació”. Si no s’hi posa fre, es pot convertir en una addicció: “És quan es fa un pas més enllà, amb els mateixos símptomes, però la gravetat és molt més gran.”

Hi ha un qüestionari (NMP-Q) que avalua a partir de quatre factors el trastorn: no ser capaç d’accedir a la informació (la molèstia de perdre accés immediat a la informació per mitjà del mòbil, per exemple), renunciar a la comoditat (la tranquil·litat que transmet controlar el dispositiu), no poder-se comunicar (sentiments sobre la pèrdua de la comunicació immediata) i la pèrdua de la connexió (quan hom es queda sense bateria o internet, per exemple).

Els joves, els més vulnerables

Un estudi d’ara fa dos anys, centrat a analitzar articles acadèmics que s’han fet sobre la qüestió, diu que la nomofòbia és un problema de salut pública arran de l’era digital i que afecta tota la població. Ara, els més vulnerables són els joves, atès que són els que estan més connectats a les noves tecnologies, com ara les xarxes socials, els videojocs i les aplicacions de missatgeria instantània. A més, l’estudi apunta que aquest segment de la població desconeix els riscs que poden patir si abusen del telèfon. “Cal més volum d’investigació per explorar, investigar i constatar quines són les variables més determinants que influeixen en aquesta patologia contemporània”, expliquen els acadèmics.

“Els joves tenen més riscos, com ara la impulsivitat, la tolerància baixa a la frustració, sentiments de solitud, la inestabilitat afectiva i l’autoestima baixa. Els riscos, amb els adolescents, es poden potenciar molt, sobretot amb les xarxes socials, que estan molt relacionades amb l’estat d’ànim”, comenta Verdaguer.

Els estudies evidencien que la nomofòbia va estretament lligada amb la salut mental, l’addicció a internet i la modificació del comportament. I que és conseqüència de l’auge de la tecnologia mòbil com a mitjà d’interacció i comunicació amb la gent. “L’ús abusiu causa por, estrès, pànic i ansietat quan aquesta tecnologia no està disponible per a la comunicació o l’accés a la informació”, diuen.

L’alimentació també hi té un paper important. Un altre estudi recent mostra que l’ús excessiu de telèfons mòbils pot causar inconvenients en la dieta en els estudiants, sobretot perquè l’ús excessiu fa que es consumeixi menjar ràpid, augmenti el pes corporal, augmenti l’índex de massa corporal i es redueixi l’activitat física. I en les conclusions es constata que els qui diuen tenir una alimentació més dolenta presenten nivells més alts de nomofòbia.

Més enllà de fer un ús abusiu del telèfon mòbil

Unicef va enquestar 50.000 adolescents entre onze anys i divuit sobre l’ús i l’impacte de la tecnologia. Van estudiar els hàbits de consum d’internet, de les xarxes socials, el consum de videojocs i el joc en línia, i també més pràctiques de risc, com ara el contacte amb desconeguts i l’enviament de missatges sexuals per internet. Hi ha unes quantes dades que criden l’atenció. El 94,8% té un mòbil amb accés a internet, més de la meitat (58,4%) hi dorm al costat i un de cada cinc s’hi connecta durant la nit.

La major part (98,5%) és registrada en alguna xarxa social. “Cerquen relacions positives, comunicar-se amb els amics i divertir-se. Malgrat això, la manca de coneixement sobre els perills i les mesures preventives per a evitar-los pot posar en perill molts adolescents”, diu l’informe. I un altre apunt: “Les taxes d’una possible addicció o ús problemàtic són preocupants, especialment en les xarxes socials i els videojocs, que poden afectar un adolescent de cada tres i un de cada cinc, respectivament”.

L’enquesta demostra que quatre adolescents de cada deu estan connectats a la xarxa per no sentir-se sols. “Tenint en compte que les relacions són un part essencial del nostre desenvolupament, si en un moment clau del desenvolupament emocional i social hi ha adolescents que viuen amb por, angoixa i preocupació l’experiència a les xarxes socials, això pot perjudicar la salut mental”, avisen.

Dany en la salut mental

Les investigacions demostren que la nomofòbia causa, entre més qüestions, un aïllament social, més mal rendiment en els estudis i la feina, més distraccions, disminució del temps de descans i tenir una vida menys saludable. Són a la punta de l’iceberg, però n’hi ha una de menys visible que tampoc no passa desapercebuda: la salut mental, amb l’aparició de fòbia social, hiperactivitat o depressió.

“La persona no sempre ho viu com un problema, però l’entorn, sí. Uns dels objectius és minimitzar-ne l’ús, que sigui més adaptatiu, i que no deixi de fer unes altres coses i la rutina a causa del mòbil”, explica Verdaguer.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes