No tan sols els volem ací: sobretot els volem lliures

«És pervers, però l'administració de la Generalitat de Catalunya, governada pels partits independentistes, serà la responsable de mantenir tancats a la presó nou homes i dones dignes i plens de raó»

Vicent Partal
Vicent Partal
03.08.2018 - 09:18
Actualització: 03.08.2018 - 11:18
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La notícia del començament del trasllat dels presos polítics a presons catalanes és una notícia bona per als familiars dels presoners i per a ells mateixos. Després de llargs mesos de viatges excessius per a les famílies i d’una situació de duresa extraordinària en termes personals per als presos, és evident que el trasllat a les presons catalanes, presons gestionades per la Generalitat, hauria de significar immediatament una millora notable de la seva vida quotidiana. Cosa que és molt important i que crec que tots hem de saber valorar, sens dubte.

Ara, la sensació d’alleujament que ens duu aquest canvi només és parcial i crec que ens deixa un regust agredolç a tots. Sobretot perquè la presidenta Forcadell, el vice-president Junqueras, els consellers Forn, Romeva, Rull i Turull, la consellera Bassa i Jordi Cuixart i Jordi Sànchez simplement no haurien de ser a la presó ni sotmesos a cap judici. No han fet res que siga punible, com es va demostrant en les actuacions de les altres justícies europees amb els exiliats. I el trasllat, siga com siga, no és cap acte benvolent ni cap gest polític indicador de res, sinó únicament el compliment de les seues lleis.

No deixa de ser xocant, en aquest sentit, que el mateix dia que sembla que es farà el trasllat s’executarà una altra arbitrarietat, una més, del jutge Llarena, en aquest cas clarament adreçada a castigar les famílies: el compliment del termini per a ingressar més de dos milions d’euros en concepte de fiança.

I, més enllà de tot, en termes polítics, el trasllat posa sobre la taula una paradoxa ben poc habitual i poques vegades vista enlloc del món. És pervers, però l’administració de la Generalitat de Catalunya, governada pels partits independentistes, serà la responsable de mantenir tancats a la presó nou homes i dones dignes i plens de raó, companys de govern i de partit i que no haurien de ser-hi, de cap manera. És una imatge molt colpidora, molt torbadora, des del punt de vista de les esperances de llibertat del país, que no són solament les de la llibertat dels presos, sinó les de la llibertat completa del Principat.

En termes personals, no cal que diga que espere que els responsables de la Generalitat estiren al màxim legal possible i un poc més enllà totes les mesures que puguen facilitar la vida dels nou empresonats i la seua relació amb la família i l’entorn. Però en termes polítics tot plegat ens hauria de fer pensar molt. No sé si calen encara arguments per a defensar la independència i per a definir l’autonomia dins Espanya com un parany contra les aspiracions democràtiques de la majoria del país. Però si en calguessen, em sembla que poques imatges serien tan precises i objectives com la dels nostres presos polítics tancats dins les presons de la Generalitat.

 

[Si encara no en sou, de subscriptors de VilaWeb, us demanem que us en feu. És molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb únicament amb la publicitat. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a arribar a un punt de tranquil·litat empresarial que ens permeta de sentir-nos definitivament forts i que allunye qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres és un esforç petit, però creieu-nos si us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.]

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Antonieta Jarne
Antonieta Jarne
02.07.2018  ·  22:22

Efectivament, que la Generalitat faci de carcellera dels presos polítics és d’una feredat esgarrifosa.

Josep Usó
Josep Usó
02.07.2018  ·  22:40

Tot el que no siga el seu alliberament, és molt injust. Tal vegada, aquest alliberament fora un acte d’aquella unilateralitat inevitable i que els altres bé apliquen quan volen. Per exemple, els 2,1 M€. Perquè només es pot arribar a la República anant-hi.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
02.07.2018  ·  22:52

Es una situació esperpèntica però molt aclaridora del que ens està passant. No som capaços de desobeïr ni per alliberar als nostres. En canvi, som capaços de deixar-nos arruïnar i de complir amb la seva legalitat ilegal i il.legítima com esclaus que som de la metròpoli.
Un poble tant mesell no serà mai lliure!.

josep SELVA
josep SELVA
02.07.2018  ·  22:54

Des del moment que els presos políitics entrin a presons catalanes sota responsabilitat de la Generalitat i siguin retinguts a dins per els seus companys d’aventures, ara convertits en carcellers a les ordres de Llarena i per imposició del TS l’AN, el TC i els poder de l’Estat, podem certificar la mort i l’enterrament d’aquest procés independentista iniciat fa 5 anys. També la mort politica del Govern, del PDEcat, de ERC i de la CUP.
Ni vull sentir mai mes a parlar de plantar cara ni de desobediència ni d’independencia mentre aquests ineptes i covards manin alguna cosa o seguin al Parlament. de CAT.

Si hagués fet tants tants editorials contundents i abrandats, com ha fet Vilaweb i el seu director, em faria vergonya escriure el d’avui.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
02.07.2018  ·  23:03

Per tot el que expliques Vicens i per la sensacio que sembla que ens regalin alguna cosa, oi Sr. Sanchez? Avui estic molt trista

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
02.07.2018  ·  23:21

Tristesa per la situació: no podem acceptar que siguin a presó i prou! El Govern ha de fer camí i desobeïr ja! Cal procedir al seu alliberament i no pagar

jaume vall
jaume vall
02.07.2018  ·  23:34

Agraeixo les paraules de l’editorial i la magnífica reflexió final sobre la nuesa de la Catalunya política que exposarà l’empresonament dels líders i activistes a Catalunya, precisament amb gestors penitenciaris del mateix partit.
La frase “El rei va despullat” aquesta vegada s’ha d’aplicar als nostres partits polítics que han acceptat i permès el grau de subordinació a l’estat espanyol.
Malauradament m’afegeixo a les paraules de Rosa Gisbert, “un poble mesell no serà mai lliure”.
Si després de l’1 d’octubre de 2017, i les seves rèpliques mobilitzadores del 3/O, del 27/O, del 21/O, encara hi ha un 50 % dels nostres conciutadans que justifiquen la repressió espanyola, i l’altre 50% es dessagna en ressentiments, enveges i incompetències, la veritat és que ho tenim molt difícil. Cada poble té els governants que mereix. A curt termini, potser pot haver-hi excepcions, però a mig termini és una sentència d’una certesa clarivident i -molt sovint- feridora.
Per acabar una mica optimista. Mai anirem enrere. Algú es pensa que qui ha viscut la intensitat dels darrers nou mesos ens farà enrere? La resposta és no. Senzillament esperarem nous -i millors- capitans.
(Ara bé, tindrem poca paciència i nul·la consideració pels qui vulguin acaparar galons i no en siguin dignes)

Empar Valls
Empar Valls
02.07.2018  ·  23:36

A la vida no tot ve de cop. Pas a pas , tenir-los aquí es un primer pas, quan les coses estiguin ben lligades, zas…. lliures.
O vosaltres creieu que si ja els deixéssim lliures, no retindrien en Rull , el Turull i el Forn?
O no creieu que el Puigdemont a Alemanya estaria en una posició més difícil.
El Llarena ho pagarà, cada vegada més rabiós la fa més grossa. Tot és una estratègia i un joc d’escacs que no poden explicar. La partida es juga ara a Europa i també al mon.
Estem guanyant, o que creieu que vol dir la reacció de la “Soraya en liquidació”, o del “Casado xenòfob” a Catalunya?
Paciència, picardia i perseverança, i confiança amb Torra i Puigdemont i el seu equip, i sobretot amb nosaltres el poble.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
02.07.2018  ·  23:49

N’hauriem d’aprendre dels espanyols.

Igual com els jutges espanyols interpreten les lleis com els dóna la gana per posar a la presó persones inocents, Els responsables catalans d’institucions penitenciaries haurien d’interptar les lleis com calgui per habilitar tot elmón com a presó i deixar-los empresonats amb llibertat per anar a on els plagui i fer el que els plagui per tot el món,

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
03.07.2018  ·  00:11

Proposo obrir un altre caixa de resistència per indemnitzar a tots els funcionaris de presons catalns que decideixin fer vaga i deixin d’acudir a la feina abans de tacar-se les mans fet-se còmplices del crim de mantenir segrestats als presos polítics.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
03.07.2018  ·  03:19

Les presons son de la Generalitat?
O simplement les gestiona econòmicament?
O fa veure que les gestiona?

Te la Generalitat el control real de les presons a Catalunya?

Com funcionen aquestes competències? com les que varen traspassar els socialistes de Rodalies?

Algú ens hauria d’explicar la veritat del que realment pot fer i no pot fer el Govern autonòmic sense permís de Madrid.

Per començar, qui tria els lletrats del Parlament que diuen que es pot fer i no es pot fer al Parlament?

Estic fart de tanta comèdia, veient com funciona tot en aquest país tinc seriosos dubtes, cada dia soc més asèptic i em crec menys tota aquesta pantomima autonòmica.

Àlmar Bosch
Àlmar Bosch
03.07.2018  ·  03:19

El millor motiu per desobeir lleis injustes: A Catalunya no volem cap pres polític.
MHP Sr Torra, que farà el Govern català si Alemanya se suma a Bèlgica i Anglaterra?
Obeirà l’estat espanyol o les lleis internacionals?

Lluís Paloma
Lluís Paloma
03.07.2018  ·  03:20

Crec que hem d’aprofitar la distància curta per a organitzar algun tipus de protesta continuada, pacífica, davant les presons. Que es vegi que no afluixem.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
03.07.2018  ·  03:28

Per qué tenen que estar tancats?
Risc de fuga? dons llibertat, prou preventiva fins que els demanin a la meseta pel show del llanero solitario…

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
03.07.2018  ·  07:03

Amb Josep Selva.

Josefina Estremera
Josefina Estremera
03.07.2018  ·  07:04

Me n’alegro enormement per les famílies i pels advocats, però la injustícia segueix igual que abans i, a més, una quantitat a pagar. Els volem lliures!

Albert Miret
Albert Miret
03.07.2018  ·  07:35

Tal com vam pronosticar, ja tenim al “poli bueno” intentant demostrar que els esclaus amb poqueta cosa que els donin ja en tenim prou per a callar i obeir. Però si ho mirem des d’una altra punt de vista, és ben cert que la lluita entre el poder judicial i el poder polític ja ha començat a mostrar els primers combats. Tothom pot estar segur que al Llarena i a tots els que representa no els ha agradat l’ordre de què els deixi retornar a Catalunya i que l’ha complert a contra-cor i perquè no tenia més remei. La seva crueltat i la seva submissió als alts poders no l’hagueren deixat mai fer un pas així, i estic segur que ara la part més casposa del sistema judicial exigirà tres o quatre injustícies més contra els catalans per a quedar empatats. Necessiten mostrar amb supèrbia qui mana aquí, pel que com a mínim jo m’aniria preparant per als propers registres de seus catalanes per part de la Guàrdia Civil. No tenen cap altre projecte, i per tant necessiten Catalunya per -a banda d’espoliar-la continua i irresponsablement-, tenir un enemic encara que sigui imaginari per a fer creure que duen a terme alguna missió de cara al seu enganyat poble. I aquesta guerra entre els poders fàctics espanyols seguirà “in crescendo” fins que un dels dos controli l’altre. Si guanyen els més immobilistes, Espanya quedarà aïllada del món altra vegada i anirà sent expulsada de tots els Organismes internacionals. Si perden, Espanya, tal com la coneixem, deixarà d’existir. L’important és que passi el que passi, nosaltres ja no en formem part. Han estat ells els únics responsables de l’immens fracàs que els cau a sobre.

Toni Arregui
Toni Arregui
03.07.2018  ·  07:53

No pas un regust agredolç, sinó una cara de babau que em quedarà de no entendre-hi res si els nostres polítics no són posats en llibertat tan bon punt posin els peus a Catalunya.

jordi Rovira
jordi Rovira
03.07.2018  ·  08:24

Allò que ens indica la mentida absoluta del sistema autonòmic és veure un tribunal centralista, polític i d’excepció com pasa per sobre de la voluntat del poble català, de les pròpies lleis de presons del govern central; fins haver de sotmetre’s a portar uns presos polítics davant del seu poble, que els ha votat just per fer allò pels que se’ls empresona.
A espanya tot sembla anar sota la divisa ” qui dia passa, any empeny”. Un estat fallit, amb una constitució ara veiem, “mai constituïda”.
Al 1978 vam viure una transició amb minúscula; ara comença la de veritat. El futur dels pobles de l’estat espanyol ha de passar tant lluny com pugui de la prevalença històricament malaltissa del mateix. De no ser així, el seu futur en un entorn global, sempre serà aquest estat de semidesenvolupament perenne.

Toni Arregui
Toni Arregui
03.07.2018  ·  08:29

Serà aquesta l’espurna que a tots ens encendrà i ens farem finalment lliures?

Rosa Gispert
Rosa Gispert
03.07.2018  ·  08:36

Aclariments al Sr. Alonso: les presons són de la generalitat i la gestió “hotelera” dels interns també. Tot el que fa al regim de permisos, beneficis, jutges, etc ( el que és important, vaja) segueix sent del sistema judicial espanyol.
Aquesta és la realitat autonòmica, no tenim competències ni en hisenda (recaptar i distribuir diners) ni en justícia, ni en defensa, ni en fronteres, ni en representació politica internacional. El que de veritat defineix un estat.

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
03.07.2018  ·  08:57

QUI ALGO VOL ALGO LI COSTA !!

Ni nosaltres ni els nostres polítics porucs i messells som capaços de paralitzar la economía. La millor arma que tenim abans d’arribar a la més dolorosa.

Em substitut el lliri a la mà pel llaç groc a la solapa. Això ens tranquil·litza les consciències i ens evita la vergonya.

Com bé diu, una mica mes aball la ROSA GISPERT “Un poble tant mesell no serà mai lliure!.”

Pep Agulló
Pep Agulló
03.07.2018  ·  09:09

Aquesta perversitat de la imatge dels presoners polítics custodiats per l’administració de la Generalitat és la constatació de què la justícia espanyola, no té res de justícia, és una cruel venjança planificada. El responsable és l’Estat espanyol. Els fets colpidors: els ostatges castigats amb presó abans del judici, i la humiliació pel govern català de mantenir-los a presó, també ostatge dels tribunals espanyols. Saben que si el botxí d’un esclau és un altre esclau, és un càstig afegit que sotmet als supervivents al desànim més aclaparador.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
03.07.2018  ·  09:28

Volia dir “hem” no em.

Josep Salart
Josep Salart
03.07.2018  ·  09:29

Estem molt d’acord tots plegats, ho llegeixo..

Si les resolucions judicials europees van pel camí que han d’anar, i si dels nostres ja no en queda cap a espanya, llavors només quedarà sortir al carrer i el Parlament fer la seva feina.

Si això no va així i es veu autonomisme per part dels partits empresa, potser m’haureu de venir a veure a mi a la presó de Figueres..

Josep Aixalà
Josep Aixalà
03.07.2018  ·  09:35

El previsible trasllat dels presos polítics catalans al nostre país ens posa realment davant el mirall, i el que hi veiem, òbviament, és la nostra situació de país sotmès, colonitzat, que no disposa de la sobirania per fer allò que caldria, que és l’alliberament dels nostres germans repressaliats. Cal, però, no confondre les coses: no té cap sentit criticar al nostre govern, com molts fan des d’aquí mateix o des del tuiter, acusant-lo fins i tot de col·laboracionista, quan sembla bastant obvi que ara mateix no disposem de la suficient força política per a trencar amb la legalitat espanyola i exercir la nostra sobirania. La realitat és la que és, i el que cal si no ens agrada (que a molts no ens agrada) és transformar-la. Cal seguir lluitant per la llibertat de la nostra bona gent, però sobretot posar les bases que ens permetin de fer l’acte de sobirania definitiu, i de ben segur que ho farem més senzill si baixem el to de la baralla i les acusacions internes i ens centrem a posar les coses difícils a la metròpoli: des del carrer, des del govern, i des de l’exili.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
03.07.2018  ·  09:46

Amb Rosa Gispert, a les 22:52,

Dolors Oller
Dolors Oller
03.07.2018  ·  10:09

Tampoc entenc la fiança: si no els deixen en llibertat px han de pagar?

Jaume Bosch
Jaume Bosch
03.07.2018  ·  12:09

M’alegra per els nostres presos politics i per els familiars. Dit això ni oblit ni perdó. Això és una pastanaga per els rucs. No devem res als ejpañoles, ells estan en deute amb nosaltres.
El anormal d’en Casado ho està dient, ens volen fora de ca nostra, ens volen deportar, i els colons aplaudeixen amb les orelles.

Compte amb els colons, son una quinta columna. Han tingut temps per integrar-se.

Més ferms que mai fent via.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
03.07.2018  ·  12:30

Perdona Vicent, els nostres polítics tancats a les nostres presons…ho trobo dramàtic i a la vegada que bé que siguin aquí.
Un contrasentit colpidor de mena com tantes i tantes coses que ens estant passant.
Aquest país és molt valuós i el preu és alt, massa alt.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Agnès Buscart
Agnès Buscart
03.07.2018  ·  12:30

Perdona Vicent, els nostres polítics tancats a les nostres presons…ho trobo dramàtic i a la vegada que bé que siguin aquí.
Un contrasentit colpidor de mena com tantes i tantes coses que ens estant passant.
Aquest país és molt valuós i el preu és alt, massa alt.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ernest ramos
ernest ramos
03.07.2018  ·  14:04

Encertats els comentaris de A. Miret, P. Agulló i el de X. Fabregat, ( també molts d’altres, però , aquests, els trobo adients al moment actual ).

Castella, l’eperit castellà, ens vol humiliats, veçuts i, sobre tot, ASSIMILATS, per poder actuar al seu estil colonitzador.
)

jaume vall
jaume vall
03.07.2018  ·  14:25

Desenganyem-nos. Quan s’invoca “el compliment de la llei i de les resolucions judicials”, el que s’està dient a l’ombra de les paraules és “es farà allò que ordeni qui té la força”.
¿No diu la llei que els empresonats estaran en centres el més proper als seus domicilis? Doncs durant nou mesos els mateixos que s’omplen la boca de fer complir la llei, no l’han complerta. Però són els qui tenen la força, i ningú amb capacitat de coerció no els ho reclamarà.
¿No va dir la resolució judicial de la magistrada M.Armas, sobre l’actuació dels cossos policials per impedir el referèndum que “les mesures no havien d’afectar la normal convivència” dels ciutadans?
Doncs durant moltes hores del matí l’actuació dels policies espanyols va afectar la convivència, va provocar ferits, i va destrossar béns públics. Els mateixos que s’omplen la boca de fer complir les resolucions judicials no les compleixen. Però són els qui judiquen, i ningú amb capacitat de coerció no els ho reclamarà.
En un diari espanyol, es feien ressó d’aquesta coda judicial sobre la proporció de les càrregues :

“Uno de los argumentos que esgrime la juez en los fundamentos de derecho. Ante la abierta desobediencia del Gobierno catalán, razonó, la policía debía “adoptar todas aquellas medidas que impidan la consecución del referéndum”. Pero debía hacerlo, y ese matiz es crucial, “sin afectar la normal convivencia ciudadana”. Los Mossos d’Esquadra han podido acogerse a esa salvedad para poner la seguridad ciudadana por encima de la necesidad de abortar el referéndum. La Policía Nacional y la Guardia Civil, sin embargo, intervinieron con mayor contundencia para cumplir la orden de la juez, que ayer no se pronunció en ningún momento sobre si la actuación policial se estaba ajustando a su demanda.”

És a dir, els nostres dirigents han d’acatar la llei, les resolucions judicials. També es justifica des del sobiranisme dient que Europa, la UE, ha de comprovar que fem les coses bé.
Però els dirigents espanyols, els qui detenten el poder, no acaten la llei ni les resolucions judicials, quan no els convé fer-ho. ¿Es preocupen del que pensaran a la UE sobre el seu incompliment?

Òbviament no estem reclamant que el 14 de juliol els sobiranistes catalans provoquin unes concentracions tumultuoses per alliberar La Bastilla, ai perdó, Els Lledoners. Com ja s’ha dit, caldrà actuar amb més subtilitat i intel·ligència. Ara bé, la finalitat és la mateixa, no? Una revolució cívica que escapçi la monarquia borbònica anti-democràtica, i que signifiqui un major progrés i benestar pels ciutadans. Per aconseguir-ho caldrà desobeir, no?

Gerber van
Gerber van
03.07.2018  ·  15:31

Torno a insistir que l’ANC organitzara la diada davant els presons. Si no es fera aquell dia, molt probablement els de CDR ho feran un altre molt més contudencia: bloquejar els presons fins els presos politicis seran alliberats.

Sera la proba de coto flux fins a on el poble Catalá es capaç per obtenir la seve sobirania.

Pilar Alegret
Pilar Alegret
03.07.2018  ·  16:15

Totalment d’acord amb el contingut i el to del comentari de’n Josep Aixelà.

I absolutament en desacord amb el contingut i el to del comentari de’n Josep Selva:
Ni els nostres polítics,-amb tots els errors que puguin haver comés-, ni en V.Partal, són mereixedors d’aquest despreci que manifesta cap a ells.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
03.07.2018  ·  17:26

Aquesta paradoxa il.lustra prou bé la incongruència que comporta una determinada manera de fer política. Els dirigents independentistes s’han guiat, en tot moment, per 3 principis, que tot fa pensar que en la pràctica han estat contraproduents per a la consecució de l’objectiu propugnat:

1.- actuar, per convicció, amb responsabilitat i seriositat institucional i democràtica
2.- evitar d’irritar Espanya
3.- plaure a la UE donant imatge de modernitat

Aquesta línia d’actuació, per impecable que sigui, NO HA FUNCIONAT:

Primer: havent actuat amb tots els escrúpols del món certament podem tenir la consciència tranquil.la, però segur que actuant d’aquesta faiçó ens hem privat de no poques bones cartes, eficaces jugades.
Segon: ens estan tractant com a delinqüents, per no dir criminals; fet i fet, vist el tracte que ens dispensa Espanya, potser sí que hauria valgut la pena fer un vertader cop d’estat.
Tercer: el poder tecnocapitalista, que és el que remena les cireres a la UE (i no pas el PE, que de tota manera està lluny de ser cap aliat), prescindeix olímpicament, en les seves preferències i suports, de qui té la raó democràtica.

De tota manera encara hi ha partida i a desgrat de la crítica feta, convinc en què globalment s’ha actuat de la millor manera possible. Cal, això, sí, desempallegar-se del que encara quedi d’ingenuïtat i posar una mica més de malícia en la nostra pugnacitat.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
03.07.2018  ·  19:10

Resumint: hem volgut ser correctes i «agradar», «caure bé»… com si això fos condició suficient per assolir els objectius buscats.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies