El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Les notícies que arriben sobre les negociacions per a formar govern són una mica preocupants. Com tothom pot entendre, el secretisme necessari fa difícil de tenir la fotografia completa de la situació, d’allò que passa realment. D’allò que es negocia. Especialment, en un cas tan extraordinari com el que vivim, en què al capdavall el matís, el detall minúscul, podria ser-ho tot. Per això vull ser explícitament prudent, tot esperant la concreció final. Però, mantenint aquesta prudència, crec que ja puc manifestar la meua preocupació per moltes de les coses que veig i sent.

Ahir, per exemple, els negociadors de la CUP van revelar que el full de ruta que els havien explicat era molt tou i no satisfeia les expectatives creades. Entenc que la CUP representa la posició més sòlida de totes i que són els qui no estan disposats a cedir gens, però dir que el full de ruta és tou no és gens ambigu.

Després de l’èxit de l’independentisme a les eleccions del 21 de desembre, les coses semblaven difícils de fer però fàcils de definir: investidura del president Puigdemont i restitució de la major part del govern legítim, com a mostra expressa de rebuig del colp d’estat. Institucionalització dels primers organismes republicans aprofitant la doble capitalitat Barcelona-Brussel·les. I arrencada del procés constituent, envoltat d’una gran mobilització ciutadana permanent. La qüestió és saber què en queda, d’això, en aquest punt de la negociació, d’aquesta negociació que resulta esgotadora. Esperaré, encara pacientment, a saber el final i el matís per a parlar amb propietat, però allò que n’arriba, que se’n sap o que es filtra, amb la reserva necessària, no fa la sensació d’anar pel millor camí.

I no únicament això. Perquè per una altra banda ja sabem unes quantes coses que passen i que fan sentir vergonya. És lamentable, per exemple, que Junts per Catalunya i Esquerra mercadegen amb els càrrecs de la CCMA i encara més que aquest siga un punt clau de la negociació. Ho seria sempre, de lamentable, però ho és encara més en una negociació en què se suposa que el punt màxim de tensió hauria de ser com i fins a quin punt s’institucionalitza la República. No és bo, per a la Corporació i els seus professionals, que en una taula negociadora es parle, com si fos normal, de quin partit posarà un cap d’informatius. I els votants crec que no ens mereixem tanta mirada curta i miop sobre la realitat del país, tant de pensar en la gent del partit en compte de pensar en la gent idònia i tanta vella política allà on volíem i esperàvem veure gests d’una república nova i diferent.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.