El Tribunal Suprem va sentenciar fa uns dies que l’impost d’Actes Jurídics Documentats que s’ha de pagar en el moment de formalitzar una hipoteca recauria sobre els bancs i no pas els clients, però l’endemà mateix es va fer enrere i va dir que seria un ple que prendria la decisió definitiva el 5 de novembre. Ara els clients es troben en un limbe que genera molts dubtes, però associacions de consumidors com AICEC-ADICAE animen a aprofitar-ho per a presentar demandes col·lectives que pressionin el Suprem perquè es posicioni de la banda del consumidor i no pas de les entitats bancàries. Ho explica Natàlia Reina, membre de l’associació: ‘Aquest stand by pot servir perquè la gent es comenci a mobilitzar.’

Reclamar a les entitats bancàries, el primer pas
Reina parla de reclamacions extrajudicials a les entitats bancàries o al banc d’Espanya com a pas previ important abans de prendre altres mesures. Recomana, doncs, que es facin les reclamacions al servei d’atenció al client dels bancs. És a dir, fer-los arribar un escrit en què s’especifiqui la disconformitat del client amb la clàusula imposada, sigui l’impost d’Actes Jurídics Documentats o les despeses de registre, notaria, taxació i gestoria. ‘Potser no contesten o ho deneguen, però aleshores es pot fer una reclamació al banc d’Espanya.’

La demanda col·lectiva, una manera de fer pressió
Després d’haver fet aquest pas, els afectats tenen l’opció d’afegir-se a una demanda col·lectiva. AICEC-ADICAE ja en va impulsar una tres mesos abans de la sentència del Suprem. Té la particularitat que reclama les principals despeses que es deriven de la formalització del préstec, no únicament l’impost d’Actes Jurídics Documentats. Per què afegir-se a una demanda col·lectiva i no fer-ne una d’individual? Segons Reina, guanyar una demanda col·lectiva d’aquesta magnitud crearia una jurisprudència que mai no ha estat clara en aquesta qüestió. Fins ara, la indefinició del Tribunal Suprem espanyol ha fet que, en les demandes individuals, alguns clients aconseguissin que els retornessin totes les despeses i alguns altres no aconseguissin res o bé només el retorn d’una part de les despeses.

Aquesta incertesa, diu Reina, beneficia els bancs, atès que dissuadeix molts clients de presentar demandes individuals per la possibilitat de perdre-les. Les demandes col·lectives, en canvi, tenen un cost molt inferior per al demandant (uns setanta euros) i, a més, comporten un gran benefici col·lectiu si es guanyen. En aquest cas, es garantiria que els drets de tots els consumidors pel que fa a les despeses hipotecàries no es veiessin vulnerats en el futur, segons que sosté AICEC-ADICAE.

Reclamar a Hisenda: equivocar-se d’objectiu?
Els qui hagin liquidat l’impost aquests últims quatre anys poden reclamar-lo a Hisenda. Tanmateix, Reina considera que reclamar l’impost a Hisenda és equivocar-se d’objectiu, que són els bancs. ‘No és un impost que Hisenda t’hagi cobrat de més i s’hagi de retornar. És una lluita amb la banca, que te’l va imposar de manera obligatòria, no pas amb Hisenda’, explica. ‘Es pot fer, però no és la manera de lluitar contra aquesta clàusula abusiva. No estem en contra de l’impost, sinó d’una clàusula que ens obliga a nosaltres i no a la banca a pagar-lo.’ Per això considera que esperar-se al dia 5 o optar per la via de reclamar a Hisenda són dues maneres de perdre l’oportunitat de fer pressió: ‘Si esperes que el Suprem dicti una sentència a favor teu, pots esperar tota la vida’.

L’enèsima clàusula polèmica relacionada amb les hipoteques
AICEC-ADICAE considera que l’impost d’Actes Jurídics Documentats és una clàusula abusiva més de les que imposen les entitats bancàries. De fet, tal com fan en la demanda col·lectiva, insten els consumidors a reclamar també als bancs les despeses de registre, notaria, taxació i gestoria.

Reina recorda altres imposicions en relació amb les hipoteques: ‘Els bancs decideixen moltes coses: vinculen una assegurança molt cara a la hipoteca, t’obliguen a fer la notaria amb ells, t’imposen el seu taxador, etc. Aquest impost no és l’únic abús, n’hi ha molts més.’ En aquest sentit, recorda el cas de les clàusules sòl com a exemple d’un altre dels ‘molts abusos dels bancs’ al qual s’ha fet front mitjançant les demandes col·lectives. Va ser una macrodemanda del 2010 que va provocar una sentència del Suprem espanyol tres anys després que afectava el BBVA, Cajamar i Caixa Galícia.

Tenint en compte precedents com aquest, subratlla la necessitat de lluitar col·lectivament i fer accions que ‘no facin un favor a la banca’. ‘La demanda col·lectiva és una manera de dedicar temps i diners per lluitar contra una injustícia que ens afecta a tots. És una forma d’activisme.’ Així doncs, insta tots els interessats a informar-se dels detalls de les demandes a les assemblees d’AICEC-ADICAE i a afegir-se a la concentració contra la paralització de la sentència el 5 de novembre a les dotze del migdia davant la delegació del govern espanyol a Catalunya.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb