Observen per primera vegada una supernova des del seu naixement

  • Hi ha participat l'investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya Lluís Galbany

VilaWeb
EFE
18.02.2022 - 15:14
Actualització: 18.02.2022 - 16:14

Un equip internacional liderat pel Dunlap Institute de la Universitat de Toronto (Canadà) ha observat per primera vegada una supernova de tipus Ia des del mateix moment del seu naixement, en un estudi en el qual ha participat l’investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (HISSI-CSIC) Lluís Galbany.

La recerca, que publica la revista Nature Astronomy, s’ha fet utilitzant la xarxa de telescopis KMTnet (Korea Microlensing Telescope Network) a Xile, Sud-àfrica i Austràlia. Segons que ha explicat Lluís Galbany, que també és membre de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), les supernoves són el resultat d’explosions estel·lars i les de tipus Ia són explosions termonuclears d’estels nans.

“Són de vital importància per comprendre l’origen dels metalls i l’expansió accelerada de l’univers”, ha destacat l’investigador, que ha recordat que, malgrat la seva importància, encara queden preguntes pendents sobre els seus orígens, ja que els mecanismes d’explosió de les supernoves Ia continuen sent objecte de debat científic.

Segons els investigadors, aquesta supernova, denominada SN 2018aoz, va explotar el 29 de març del 2018 i la van poder detectar una hora després que emetés la primera llum de la seva explosió, la qual cosa suposa la detecció multibanda més primerenca d’una supernova tipus Ia fins avui. A més, han obtingut informació natal crucial de com va tenir lloc l’explosió.

“Les supernoves tipus Ia triguen uns 16-19 dies des que exploten fins a aconseguir el màxim de lluentor. Si tinguéssim instrumentació observant tot el cel tota l’estona descobriríem supernoves en els seus primers instants, però fins fa uns 4 o 5 anys això no era possible”, ha puntualitzat Galbany.

Els nous projectes, com ASAS-SN, ZTF o ATLAS, utilitzen telescopis relativament petits per escanejar tot el cel més sovint i poden trobar objectes que no hi eren abans amb una antelació que abans era impossible. “Abans era una fita descobrir una supernova als 7 o 9 dies des de l’explosió i ara ja se’n poden descobrir bastants en el lapse d’1 a 3 dies des de l’explosió”, ha precisat Galbany.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor