Explicar la mort fins al detall

Sí, jo també llegeixo la secció de successos, els crims i els assassinats. I tinc els meus periodistes de capçalera. Tura Soler, del Punt Avui, en seria una. La senyora Soler, per cert, és nascuda a la Masia del Camó, a Santa Pau, on parents seus han viscut d’ençà de l’any 1400. Poca broma. Soler cada mes de gener fa un article en què explica tots i cadascun dels assassinats que hi ha hagut a Catalunya l’any que ha acabat. Són articles durs, i molt detallats, i amb poques línies la Tura aconsegueix de donar molta informació. Alguns dels exemples que es troben a l’article sobre els assassinats del 2025:

3 de gener. Un paquis­tanès es lliura a una comis­sa­ria de Ciu­tat Vella de Bar­ce­lona i con­fessa que ha mort un com­pa­tri­ota. Els Mos­sos tro­ben la víctima morta a gani­ve­ta­des.

18 de gener. Xavier Rincón, un veí de Gra­no­llers de Roca­corba, és mal­fe­rit pels cops de roc que li han cla­vat Jordi Farrés i el seu pare, Llo­renç Farrés, amb qui tenia liti­gis per un camí de pas. Mor un mes més tard.

21 de gener. Tro­ben el cadàver d’un home de setanta-tres anys que feia dies que ningú no veia a Cer­velló. L’havien assas­si­nat. Detenen a Bar­ce­lona el seu germà, un home de seixanta anys que té esqui­zofrènia.

22 de gener. Josap­hat Samuel Alba­rado, de vint-i-dos anys, mata la seva avi­as­tra, Sole­dat Ser­vosa, a Sant Joan les Fonts i després ataca i fereix una con­duc­tora. En el moment dels fets sem­bla que tenia un brot psicòtic.

31 de gener. Un home gambià de vint-i-quatre anys mor apu­nya­lat a Santa Perpètua de Mogoda. El mòbil va ser una dis­puta per un pati­net.

1 de febrer. Un home mor apu­nya­lat al replà d’un pis al car­rer de la Bòbila de Vila­nova del Camí. Arres­tat un sos­pitós. El motiu: una dis­cussió veïnal per la música massa alta.

Aquesta setmana passada l’assassinat d’una noia a Esplugues ha aixecat tota mena de suspicàcies. Un dels motius ha estat la manca d’informació oficial inicial. Els rumors i les teories van dictar que es tractava d’un crim masclista, o bé d’un crim gihadista. Dies després, però, la informació oficial descarta aquests motius. Els fets d’Esplugues es poden resumir així: un home de nacionalitat marroquina de trenta-set anys va matar a ganivetades una dona xinesa de quaranta-un anys. L’home ha ingressat a la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària (UHPP) de la presó Brians. Segons la consellera, tenia un trastorn. Ni gihadista ni masclista, sembla que era un boig.

Contra els rumors, màxima informació. I màxima, des del meu punt de vista, també inclou la nacionalitat i ètnia dels implicats, sempre que els blancs també puguem ser descrits (o els detallem tots, o no en detallem cap). Un exemple hipotètic, inventat, podria ser el següent: un home blanc noruec mata un home negre gambià per una discussió sobre futbol. No em sembla que assenyali els blancs noruecs com a col·lectiu. I sí, sóc dels qui prefereixen la màxima transparència (per crua que sigui) als silencis que fan créixer teories conspiratives i relats que quallen. Hi ha dades que trenquen relats.

Dos exemples concrets. El primer: amb dades dels Mossos, el 65% dels morts del 2025 han estat homes, i el 35% han estat dones. Els homes maten sobretot uns altres homes, tot i que molts pensin que els homes sobretot maten dones. I el segon: en l’article de la Tura de l’any 2022 s’explica que el 45% de les víctimes mortals d’aquell any tenien procedència estrangera. I de l’informe dels Mossos més recent, se n’infereix que més del 65% de les víctimes de llibertat sexual del 2024, també. Ho dic perquè em sembla molt bé mirar la nacionalitat dels agressors. Però aleshores mirem també la de les víctimes.