Mireia Boya em reconcilia amb la política

«Llarena va deixar-la en llibertat i sense fiança. Fou una demostració pràctica, notabilíssima, de l'eficàcia d'aquella clàssica tesi que diu: 'Si jo ja no tinc por, tu ja no tens poder.'»

Vicent Partal
05.02.2020 - 10:47
Actualització: 05.02.2020 - 11:47
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir va ser un dia d’intervencions molt sòlides a la comissió del parlament de Catalunya que estudia l’aplicació del 155. La llibertat amb què es parla des de l’exili es va fer notar, i de quina manera, en les paraules del president Puigdemont, de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i del conseller Lluís Puig. Una vegada més es va fer evident que de fora estant les coses es veuen diferents.

Però permeteu-me que cride l’atenció sobre la participació de l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya –en podeu veure el vídeo complet.

No és cap sorpresa que la diputada occitana siga coherent, elegant, radical i valenta. Boya sempre ho ha estat, de fet. La declaració que va fer davant el jutge Llarena el 14 de febrer de 2018 és inoblidable, perquè en un moment en què la gran majoria de la classe política catalana que havia restat a l’interior fluixejava i mirava de dissimular sobre els fets de l’octubre republicà, ella es va plantar amb una dignitat que ens va fer respirar a molts. Llarena, que va viure aquella declaració de la diputada aranesa com una insolència, va arribar a demanar-li si és que volia anar a la presó o què. Però al final va deixar-la en llibertat i sense fiança. Allò fou una demostració pràctica, notabilíssima, de l’eficàcia d’aquella clàssica tesi que diu: ‘Si jo ja no tinc por, tu ja no tens poder.’

Ahir Mireia Boya va repetir al Parlament de Catalunya els arguments que ja havia defensat davant Llarena i va ampliar l’explicació que algunes altres vegades havia fet sobre les llums i les ombres del Primer d’Octubre, dels dies que van anar fins a la proclamació de la independència i després. I va saber ser crítica, dura i lleial alhora. Va ser molt contundent en l’autocrítica i encertada en l’anàlisi. Sense deixar-se xafar, però –el clatellot que va clavar a la prepotència dels comuns ressonarà durant anys. I va parlar clar, va parlar molt clar.

Va parlar molt clar sobre els errors comesos però també sobre els encerts, una cosa que es troba a faltar massa en aquest país que té tanta tirada a la depressió. I va posar l’èmfasi, especialment, en el fet que una certa elit política independentista, no tota, no va estar a l’altura de la revolta popular que s’enduia els carrers el 3 d’octubre. I en aquells dies i en aquelles actuacions dels partits, que va descriure molt gràficament, hi va trobar l’arrel de l’evident absurditat política que vivim avui.

Vull destacar aquest paràgraf de la seua intervenció d’ahir, que em sembla que no pot ser més clar: ‘Ara no hi ha una estratègia compartida. És frustrant i lamentable per als que vam viure allò. És la vostra responsabilitat [dels partits] d’entendre-us, parlar i cercar un full de ruta comú per a un objectiu que compartim. I caldria deixar de confondre els enemics. Això que tenim al davant és un estat repressor que ha obert un miler de causes contra ciutadans que es manifestaven als carrers, a part dels presos i els exiliats. No tenim la força que teníem l’1-O, sinó que estem en condicions d’inferioritat davant de l’estat, i ara hem de recuperar aquella força i unitat.’ I, coherent sempre, va proposar un seguit d’iniciatives per a aquesta recuperació.

La trajectòria de Mireia Boya i aquesta intervenció d’ahir, que és la intervenció d’una ex-diputada que hem de recordar que fins i tot va denunciar un cas d’agressió psicològica dins el seu partit, a mi em reconforta amb la política. Necessitem més gent com ella, que faça créixer el procés d’independència i el poder de la gent, i menys ‘rasputins’ i ocupacadires enverinant-lo. Ja ens trobem, però, que el temps va posant tothom a lloc i va aclarint en qui podem confiar gairebé a ulls clucs i en qui no. Amb qui haurem de comptar, per tant, a l’hora de tornar-ho a fer.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Marià Puig
Marià Puig
04.02.2020  ·  22:18

Ja em va emocionar el dia de l’entrevista. Ara m’ho confirma. Com Ella, no n’hi han gaires. L’admiro.

Josep Usó
Josep Usó
04.02.2020  ·  22:25

Hi ha una frase colpidora, a l’editorial. “Si jo ja no tinc pot, tu ja no tens poder”. Potser en això està la base de les següents passes. Els qui tenen por, que es facen al costat i que deixen passar els altres. Perquè voler fer la gara-gara a l’enemic no durà enlloc a ningú. Aquells no faran distincions. Segueixen en pendent ferroviari.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
04.02.2020  ·  22:30

Geàcies Sr. Partal un dia més.
Realment seguir les intervencions d’en Puigdemont, la Sra.Marta Rovira, eel Sr. Puig era molt aclaridor. Amb tot la contundència, claredat etc.. de la Sra. Boya ha estat molt remarcable. Gràcies, doncs a tots ells i ella.
També resulta cridaner, per dir-ho d’alguna manera que ni PSc, ni Cs ni PP hi siguin presents, oi?
Amb els autianomenats partits constitucionalistes no hi ha res a fer, ni dialogar ni res de res.

Gemma R.
Gemma R.
04.02.2020  ·  22:53

Tenim gent boníssima i amb una gran qualitat humana ( cosa que sóc incapaç de separar de ser una gran política o polític), com la Mireia Boya. Però hi ha partits que són una màquina d’ escupir talent i quedar-se amb els rasputins i escalfa-cadires dels que parles Vicent. No puc estar més d’ acord amb tú, que malgrat tenim molt votant que confón el vot polític amb el religiós, la majoria de catalans no són tontos, i així com els unionistes han abandonat C’ s, els independentistes també sabrán posar les coses a lloc. Que no tardin però, que es fa tard i vol ploure. Que la vida és avui i aquí. No val deixar les coses a mig fer perquè les acabin els altres.

Artur Martí
Artur Martí
05.02.2020  ·  00:02

Un fantàstic per aclamació a l’editorial d’avui, tal com ha merescut, per cert, moltes altres vegades.

Maria Josep Virgos
Maria Josep Virgos
05.02.2020  ·  00:07

Totalment d’acord! Sóc molt fan de la Mireia Boya. Sempre una alenada d’aire fresc. Cap paraula buida.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
05.02.2020  ·  00:26

He escoltat tot el vídeo de la Mireia Boya i m’ha encantat. Quanta raó que té! Sr Partal, gràcies per l’editorial. Sempre els espero per a veure què dirà. Normalment m’encanten.

Albert T
Albert T
05.02.2020  ·  02:43

El gran problema, dins el ramat d’ impresentables que es dediquen a fer veure que fan política, d’aquest país, i del món en general, és que per cada Mireia hi milers d’estafadors mentiders i cobards que només miren el seu propi interès dins de la seva malaltissa secta, a la que alguns anomenen partit polític!

Francesc Rosés
Francesc Rosés
05.02.2020  ·  03:29

Lamentablement, la Mireia Boya ha estat expulsada de la política pel seu propi partit i assetjada pels seus propis companys sense que això hagi tingut conseqüències dins un partit que donava lliçons de feminisme parlant en femení. Lamentablement, és aquest partit (i els altres) els que segueixen fent política i provoquen dia a dia vergonya aliena pel nivell del ridícul que arriben a fer. La Mireia no va tenir por i ja no hi és. Els porucs romanen al seu lloc cobrant cada mes per una feina que no fan. Només amb polítics com la Mireia podrem assolir la independència.

Carme Garcia
Carme Garcia
05.02.2020  ·  05:55

Avui parlem de Mireia Boya, a la que atmiro, però, en parlem perqué així no parlem del que va dir el President Puigdemont, ja que les ganes son de parlar de Rovira.
I quedem bé, però amb aquesta actitud possem clarament la direcció que ha pres el diari, llegiu a Barbeta i https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-barbeta-revelacions-silenciades-puigdemont_467001_102.html

Josefina Estremera
Josefina Estremera
05.02.2020  ·  06:11

Gràcies, Mireia Boya!!! Quines idees més clares i quina traça en exposar-les. Les seves paraules ens ajuden a continuar la lluita i tenir confiança en aconseguir una futura República!

Júlia Laforga
Júlia Laforga
05.02.2020  ·  06:40

Només, puc dir que la Mireia Boya ens mostra l’actitud: coherència, passió, intel ligencia, valentia, denuncia i constància. Res no és perd del tot si saps qui ets i que vols. Autocrítica sense acritud i ganes de fer-ho molt millor. Saber triar adeqüadament els companys de viatge.
Obrim els ulls, posem a treballar el cor i el cervell i preparem-nos per a guanyar.

JOAN FERRAN
JOAN FERRAN
05.02.2020  ·  07:15

No us perdeu el video complert de la Mireia. Encara hi ha politics que diuen les coses clares.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
05.02.2020  ·  07:48

Perquè aquest diari solament ha publicat el video de Mireia Boya, no entro en valoracions, i no ha publicat el video de Puigdemont i de Marta Rovira, que entenc eren molt més rellevants, políticament, que la Sra. Boya.

És més, observo que a les càpsules de portada, la intervenció de Puigdemont ha desaparegut i es manté la càpsula de Marta Rovira.

Albert Miret
Albert Miret
05.02.2020  ·  08:28

Sovint parlem del mateix problema. No voldria pas fer-ho extensiu a tothom, n’hi ha algun de bo, però la gent més intel·ligent no vol fer política dins de partits. S’han desenganyat. Passa que els millors se’n cansen de seguida perquè la incompetència predomina i el “dolce farnienten” és avorridíssim per una persona llesta. En canvi els sous són molt bons, cosa que atrau a tot un seguit de gent que no val per a guanyar-se la vida fora dels partits. Llavors es fan “polítics” i viuen sense deures, tan sols amb drets i, sobretot, amb cotxe i xofer a la porta. Això va fent perdre de mica en mica la qualitat de la política d’un país, mentre les ànsies de manar sense cap poder creixen. Poder només el te aquell al qual el poble li atorga perquè se sent representat. Però la turbamulta amagada en les llistes de partits que s’anuncien com a regaladors d’una llibertat que ni tenen ni els pertany, és infinita. Si volem votar, els hem de votar per força, perquè cap de nosaltres no pot votar aquells que voldria, sinó a una llista on prevalen els representants de ningú, sense una mínima preparació política. Només ho decideix l’amor o el desamor dels amics de més antiguitat dins del partit, i així no es pot construir un país. Ens sorprendria veure com queden configurats els governs només votant llistes obertes. La diferència seria immensa. Però els inútils, els que en la seva intimitat saben que no haurien d’ocupar les poltrones que ocupen (els que no ho saben és pitjor), s’hi oposen aferrissadament, i mentre es proclamen demòcrates de tota la vida, es neguen a entendre que és imprescindible comptar amb polítics de debò quan el nostre poble és atacat diàriament per la bèstia. És que els polítics del Procés eren meravellosos, o fantàstics? No, eren intel·ligents i sobretot eren conscients de la responsabilitat que suposa dirigir un poble, i més que res s’havien guanyat el poder.

Si sabessin com els enyorem!

jaume vall
jaume vall
05.02.2020  ·  08:30

Encara no he sentit la intervenció de Boya. Llegint el comentari del director, me’n faig càrrec. Honesta, decent, valenta, insubornable. Com en Quim Arrufat, com en David Fernàndez.

Pregunta, ¿per què precisament aquests han de deixar tan aviat la representació i ser substituïts per ànimes menys lliures, més partidistes?

Tinc la meva teoria, però només és una intuició. Quan es reparteixen virtuts i vicis entre les ideologies, a la dreta li toca : + tolerància envers el dissident, liberalisme, practicitat.

Jordi Isern
Jordi Isern
05.02.2020  ·  08:38

El que ens faltava, els de la CUP (els més irresponsables i sectaris dels independentistes) donant lliçons de responsabilitat i unitat, i el Partal aplaudint-los. Realment en la vida més val caure en gràcia que ser graciós. La CUP mai ha volgut anar unida als altres, la CUP no té cap pres ni cap exiliat perquè es va negar a entrar al govern i a la mesa del Parlament (l’Anna Gabriel no està exiliada, no li demanen penes de presó), la CUP va estar a punt d’enviar el procés a fer punyetes pel seu odi cap al Mas (amb tupinada inclosa. Sort que el Mas va ser molt més responsable que ells), la CUP no va investir el Turull hores abans que el tanquessin a la presó… i ara ve la Boya i, en lloc de demanar disculpes per tot això i dir que a partir d’ara defensarà una unitat estratègica amb JxC i ERC, va i dona lliçons als altres sense la més mínima autocrítica. I vens tu, Partal, i en lloc d’indignar-te amb ella per tanta hipocresia va i et reconcilies amb la política. Doncs jo no tan sols no em reconcilio amb la política sinó que cada cop me’n sento més allunyat. Tanta hipocresia i tanta comèdia ja fa molta ràbia.

Montserrat Puig
Montserrat Puig
05.02.2020  ·  08:55

Estic d’acord amb els comentaris de Carme Garcia i Sílvia Fortuño.

josep SELVA
josep SELVA
05.02.2020  ·  08:59

Discrepo de la majoria de comentaris i de l’editorialista i encara diré més: els comentaris elogiosos cap a Mireia Boya provenen mes dels sentiment i adhesió cap a la seva persona per motius de ser dona, “d’esquerres” i patir una malaltia que de la raó.
Des de la raó només es pot dir “quines penques!”
Es molt cínic, molt, que una ex diputada que ha liderat un partit, la CUP, que ha desestabilitzat una i altra vegada la unitat independentista ara surti a donar lliçons i fer proclames d’unitat
“És la vostra responsabilitat [dels partits] d’entendre-us, parlar i cercar un full de ruta comú per a un objectiu que compartim”. Es pot ser mes cínic?
Es molt curiós també, i far pensar, que no hi hagi ningú de la CUP en presó o exiliat ( l’Ana Gabriel no es va exiliar perque estigues en risc com els altres, ho devia fer per altres motius)
Aixó em suggereix que Llarena, el TS i companyia utilitzen, intel·ligentment cal dir-ho, a la CUP com a ariet contra la unitat independentista, podríem dir des de els seu punt de vista que son els “tontos útiles” i per aixó no n’han empresonat cap. Ja fan la seva feina sembrant zitzània des de dins l’independentisme
Intel·ligents aquests espaÑols.

Josep Salart
Josep Salart
05.02.2020  ·  09:03

Directe als comentaris de la Carme Garcia, de la Silvia Fortuño i de Jordi Isern, i els que vindran després del meu.

El MHP Puigdemont, President legítim i el Conseller i eurodiputat senyor Comín, persona que, si l’escoltes be, parla, molt diferent de xerrar. Doncs be, ens veiem a Perpinyà i començem a ensenyar als medis de comunicació, vilaweb inclós¡¡¡ què vol la gent a les properes eleccions. I vol gen

Gemma R, ara mateix vaig a rellegir el teu excel.lent comentari. Gràcies.

Pep Agulló
Pep Agulló
05.02.2020  ·  09:10

LA MIREIA BOYA, UN FAR…

N’hi ha d’altres d’aquests polítics com diu la Sílvia Fortuño, però avui la protagonista de l’editorial és la Mireia Boya. És un personatge especial perquè quan parla estàs escoltant a una independentista. Sense cap tret de partidisme. M’és igual el seu grau de participació dins la militància de la CUP, en tot cas no té res a veure amb el sectarisme i la superioritat moral que caracteritza l’anhel destructiu antiunitari del seu partit.

Ella, amb la serenitat del que vol realment: l’objectiu de la independència, no s’empantana en discussions estèrils, valora les aportacions (el valuós camí on som avui) i les mancances dels protagonistes repartint tot a parts iguales, sense l’ hooliganisme dels “patriotes de partit”… Amb una voluntat constructiva, positiva que sempre acompanya la crítica. Em quedo amb: coherent, elegant, ferma i valenta. “Radical” no sé ben bé que vol dir…

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
05.02.2020  ·  09:22

Llegint segons quins comentaris a aquest editorial, sembla que la CUP (tota sencera o només una part?) provoca en alguns subscriptors (suposadament) independentistes unes exagerades reaccions, del tot paral·leles a les dels extremistes mesetaris “muy españoles y mucho españoles”. Per tot arreu hi ha gent que tria malament els adversaris. Oi?

Ivanovic Mendeleiev
Ivanovic Mendeleiev
05.02.2020  ·  09:23

Chapeau! I si Mireia Boya es cap de llista d’un nou partit? Entenc que hi hagi estat en la CUP pero la CUP no mereix confiança, o mes ben dit a mi em mereix ara mateix la mateixa confiança que ERC, cap!

Josep Almar
Josep Almar
05.02.2020  ·  09:30

Ahir vaig veure, no una, sinó tres fora de seré: Puigdemont, Rovira i Boya. Amb quedo amb totes elles. Ja ni ha prou de pastureig…

Rosa Gispert
Rosa Gispert
05.02.2020  ·  09:30

Els partits són maquinàries perverses de triturar als bons i enaltir els mediocres. I les organitzacions que no són partits s’hi tornen. Contra el franquisme els militants dels partits, il.legals, sabien a que s’exposaven. Si els detenien plegaven dels òrgans de direcció.
Ara els militants (no tots!) utilitzen el partit per obtenir prebendes i poder i la repressió com a font de victimisme i chantage moral als electors.

Paradoxalment el franquisme i els seus mètodes estan més vius que mai. És que no en vam aprendre res de la lluita antifranquista?

francesc felip
francesc felip
05.02.2020  ·  09:35

Un es reconcilia amb la política a través de tota una trajectòria. No d’un discurs. Sembla que hi ha cert interès en minimitzar la figura del MHP Carles Puigdemont, que dóna quaranta mil voltes a qualsevol altre i que es dels pocs (com la Consellera Clara Ponsati), que va davant de la gent i no al darrera. No se’n parla gens, ni, per descomptat, del Consell per la República. A què respon?. Seria interessant saber-ho. Algú me’n pot fer cinc cèntims?.

Blanca Anguera
Blanca Anguera
05.02.2020  ·  09:44

Són les persones virtuoses, es a dir, les que tenen fortalesa de caràcter, les que fan passos endavant, com Mireia Boya. Moltes gràcies per ser com ets.

Carles Farre
Carles Farre
05.02.2020  ·  09:44

Bastant d’acord amb el comentari del Jordi Isern, els politics i magistrats espanyols, poden ser fatxendes, però no tontos, i els convé que hi hagi un partit com els de les Cup, no us heu preguntat mai com es que l’únic partit que es declara obertament antisistema, no te cap imputat?.
També d’acord amb l’Albert Miret, i en comptes de donar-hi tantes i tan inútils voltes, em de reclamar les llistes obertes i la demo directa ja se que es molt sucòs pel periodisme en general l’actual sistema, però pel ciutadà ras i curt ( no de gambaus), es frustant i esgotador.
I un petit apunt en quan a la Vall d’Aran, que farien sense els milers de turistes madrilenys que a l’hivern van a esquiar a Baqueira?, suposo que la Mireia com a aranesa que es, sap que la familia real i tenia una gran i bonica casa, suposo que encara li deun tenir, estarien dispossats els aranessos a perdre bona part d’aquest turisme per la República?, coneixen-los com els conec.. ho dubto molt.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
05.02.2020  ·  09:59

Estic amb el que ha dit Carme Garcia i altres subscriptors, tinc la sensació que VW o ha pres partit o ha patit pressions inconfesables per tal de minimitzar la intervenció del MHP Carles Puigdemont.

Han estat pressions de la ER de Junqueras?

El mossèn, des de la presó per ell cercada i mitjançant els seus acòlits Rufián, Roger Torrent, Tardà, Sabrià, etc. controla mitjans com el diari ARA i controla TV3, per tal que no es passin donant visibilitat al MHP Carles Puigdemont i la resta d’exiliats, i en canvi si la tinguin els seus fidels.
Perdoneu els d’ER fonamentalistes, però sempre he pensat que en Junqueras va preveure presó com a factor mediàtic a favor seu per assolir el govern autonòmic, però mo va preveure la duresa del feixista regne d’espanya. Ho he pensat, i faig la salvetat de que no he estat mai votant de CDC, per si algú malpensa.

D’altra banda molt clares i directes les paraules de Mireia Boya, però, i hi ha un però, no oblido que el seu partit no ha ajudat gaire a l’objectiu comú d’una unitat d’acció independentista.
I crec que no ha ajudat no tant per egoisme d’ocupar cadires autonomistes, si no per un excés de purisme ideològic que ara no tocava. Quasi, com diu un altre subscriptor, han estat ariet involuntari del naZionalisme espanyol per afeblir la unitat independentista. I això, la Mireia, quan estava activa políticament, ho va permetre.

Rosa Castelltort
Rosa Castelltort
05.02.2020  ·  10:05

Només un comentari: Vull Mireies Boyes que manin i dirigeixin el Parlament. Els altres que pleguin si us plau!
Farta del desconcert i de les discussions i baralles roïnes del i tu més. NO m’interessa gens. Repeteixo: Que pleguin!
Anem per feina d’una vegada!

Agnès Buscart
Agnès Buscart
05.02.2020  ·  10:07

Com s’ha de fer perquè la taula del diàleg es faci a casa?
En situació d’emergència cal que totes les entitats i partits seguin PERMANENTMENT.
Mentre, perdent el temps amb una taula de negociació amb l’ESTAT que no arribarà.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
05.02.2020  ·  10:16

Vicent, tens raó. Com ja han comentat altres subscriptors, caldria donar més èmfasi al Consell per la República. Espero i desitjo que en Puigdemont hagi fet feina de formigueta clandestina per bastir una llista unitària transversal i que, aleshores, quan el blat sigui al sac i ben lligat, Vilaweb en parli abastament! Paciència i perseverança! No ens deixem robar la llibertat. Ara, a fer pinya!

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
05.02.2020  ·  10:36

T’estimo Mireia Boya.

Federico Ruiz
Federico Ruiz
05.02.2020  ·  11:30

Curiosa la CUPfòbia d’alguns subscriptors de Vilaweb. Curiosa i preocupant amb vista a l’establiment d’aliances independentists àmplies y plurals. Dit això, difícilment es podrien haver fet pitjor les coses que com les va fer la CUP en el cas Boya i que ha acabat amb l’allunyament de una política tan valuosa com Mireia Boya

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
05.02.2020  ·  11:50

Comparteixo l’opiniò de l’editorial d’avui, arrodonida de forma excel·lent per part d’en Pep Agulló. Si valorem i reconeixem l’honestedat i la trajectòria personal, separant-les del partit com un valor afegit, no em semblan coherents les crítiques per pertànyer a una formació o altre. Dins i fora de les formacions polítiques hi tenim gent molt vàlida (tots tenim una llista al cap, oi?) I majoritàriament votariem sense problema candidats de qualcevol partit, si poguéssim. Però no. L’única eina que tinc per escollir un representant de la meva confiança és un partit i, a l’hora, l’única eina que té qui vulgui fer una tasca política, és un partit. Tenim un problema sistemic.
Això em passava per el cap mentre llegia l’article d’avui, igual que a l’Albert Miret, que ho ha relatat perfectament.
Llistes obertes i, afegiría, representació territorial per comarques (molt important avui i per el futur, penso), amb llibertat de vot, sense ordres de partit.
L’iniciativa de primàries de l’ANC, per donar sortida al problema, es va estavellar contra el sistema polític i mediàtic, que arrossega tot. O sortim del marc mental colonial, del sistema espanyol / autonòmic, o difícilment avançarem. La resposta? Pot ser la tenim a l’exili. Veurem…

Rosalia Rosselló
Rosalia Rosselló
05.02.2020  ·  12:28

Enhorabona Mireia!!!!! Ens fa falta molta gent com tu. Honestidad, claretat, humanitat, i dura realitat. Endavant!!!!! T’admiro molt.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
05.02.2020  ·  13:00

Estic d’acord amb els comentaris de Carme Garcia i Sílvia Fortuño i amb la Montserrat Puig.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
05.02.2020  ·  13:02

Editorial excel·lent.
Boya, Cuixart i Puigdemont indiquen el camí que hauríem de seguir.

No entenc que alguns subscriptors, avui, rondinin perquè no se’ns parli prou del nostre president a l’exili.

Xavier Ruiz
Xavier Ruiz
05.02.2020  ·  13:03

Penso que un candidatura amb el suporte de Boya, Ponsatí, Puigdemont, Comín, Rovira, David Fernández, podria aglutinar gent que no pensa el mateix en matèria social però si que compateix que hem de sortir del forat on som i després que cadascú expliqui el seu missatge.
Sé que socialment són un conjunt de gent que són a les antípodes uns dels altres en matèries socials, però no en sortir del pou. Ara toca sortir del pou, NO és tant difícil d’entendre.

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
05.02.2020  ·  13:06

Desenganya’t, cal una nova formació política que ens ajudi a assolir el projecte….

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
05.02.2020  ·  13:29

Gracias Mireia Boya

Gracias por tu valor y dejar integra tu Conciencia…

Hay mucha chusma cobarde que las espantosas devastaciónes pasadas en Europa el siglo pasado todavía no les han servido para entender que una vez destrozada la propia Conciencia ya no hay ningún freno a la deriva del Mal

BLANCA SERRA
BLANCA SERRA
05.02.2020  ·  13:33

Comparteixo la decepció profunda que expressa la Mireia d’alguns dels aspectes que va viure del seu pas per la política CUP, singularment certs comportaments força inhumans disfressats d’hiperesquerrans però que només revelen mancances i misèries humanes, falta de maduresa i d’educació militant; no és l’únic cas i no serà l’últim. Deixar-ho passar en silenci s’ha revelat el pitjor dels remeis i trencar el silenci el millor dels camins de reparació per a la persona afectada i per tot el col·lectiu humà militant i en general, dones, homes en totes les seves versions. I la honestedat i la dignitat de les declaracions d’ahir de la Boya lliguen amb tota la seva personalitat íntegra. No estàs sola, Mireia, hi ha molta gent al teu costat.

Enric Mauri
Enric Mauri
05.02.2020  ·  14:08

La Mireia Boya per mi ha fet el que ha pogut, el millor que ha pogut, i sóc capaç de diferenciar-ho d’altres, dintre del seu partit (dins d’un partit un fa “el que pot”, que bé a ser “el que els de dalt deixen” i “el que els de baix, al costat, no envegen”) …
Igual que jo sóc partidari, procuro, de separar, per exemple en l’àmbit de les arts, l’obra d’una persona de la ideologia d’una persona … perdoneu el socorregut recurs, una simfonia d’un músic alemany de si aquest era del partit nazi … [hi ha genials artistes, eminents científics, etc. que potser eren xenòfobs, que potser maltractaven la dona, uns avars indignes, etc. … però el món i les persones són/som així] …
Deia, igual, jo separo la persona i la política Mireia Boia, de si, posem per cas, és filocomunista, o el que sigui, i, per descomptat, de si el seu partit l’ha errada poc o molt; pel que jo he copsat, el seu tarannà personal i el seu comportament polític són sortosament diferents, malauradament escassos (i, de fet, entenc que ha deixat la política activa).
Per mi, Mireia Boya es mereix aquest editorial de Vicent Partal.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
05.02.2020  ·  14:52

¡Hombre! tanto como “reconciliarse con la política”, me parece exagerado cuando no ingenuo o infantil.

Mireia Boya, que no deja de ser una ex-política buena conocedora del mundillo de la política, dice cuatro verdades que muchos venimos diciendo desde hace dos años. Por supuesto, escuchadas de su boca tienen más impacto mediático que el que tiene los comentarios de los que venimos diciendo lo mismo desde hace 2 años en espacios tan poco influyentes como este, el de los comentarios a un editorial de periódico. Porque no nos engañemos, este espacio no corta bacalao, lo cual no significa que no sea necesario.

Además, y una vez más, no nos engañemos, porque las cuatro verdades que cuenta Mireia Boya, los que realmente cortan bacalao en el establishment independentista catalán, las escuchan como quien escucha pasar de largo, sin pararse, un tren de mercancías en una estación de tren. Vamos, que impacta por el ruido y la velocidad, pero al cabo de unos segundos, la cosa ya pasó. Es lo que tienen las sesiones de auto análisis en sede parlamentaria (no la del hemiciclo sino en la de la sala de al lado).

Las cuatro verdades que cuenta Mireia Boya se resumen en una: “Dejen de engañar al pueblo independentista”.

Es decir, que la cosa va de “engaño”.

Si hiciéramos el ejercicio mental de aceptar que nos han engañado, como punto de partida, sin entrar en quien engañó más y por qué, quizás, digo quizás, tendríamos la posibilidad, no de reconducir el desaguisado, sino de seguir conduciendo lo que, afortunadamente, todavía sigue siendo un movimiento transversal que lo que quiere es un país independiente de otro cuyo único objetivo es diluirnos en el suyo.

Los políticos siempre cuentan las verdades (cuando las cuentan) una vez que son ex-políticos.

Gracias Mireia Boya, muchas gracias, pero me temo que en el marco (parlamentario) en el que has contado las cuatro verdades, la cosa quedará en un brindis al sol, necesario, por supuesto, pero un brindis al sol.

Como botón de muestra tu denuncia de que los Mossos d’Esquadra han actuado y actúan como un cuerpo policial colaboracionista. Comprenderás que para cuando esto cambie, antes cae Caixabank.

Luego, S. Partal, en mi opinión, dejémonos de triunfalismos que no hacen sino mantenernos en la ilusión de que algo se está moviendo. Aquí, por el momento, lo único que se mueve es la lucha hegemónica de los partidos políticos por posar sus posaderas en el sillón del MHP de la Generalitat. Todo lo demás llega a destiempo, a menos de proponer un movimiento político transversal, capitaneado por quien sea, contando con los que sí tienen por único objetivo inmediato la consecución de una Catalunya independent.

Si no lo hacemos ahora, la cosa quedará como lo del tren de mercancías.

Roser Caminals
Roser Caminals
05.02.2020  ·  15:34

Comparteixo totalment el respecte per la Mireia Boya, però també trobo a faltar l’espai que se li nega al President en uns moments tan crítics, a dos dies d’un acte a la Catalunya Nord que està movent més de 50,000 catalans.

Roser Arroniz
Roser Arroniz
05.02.2020  ·  16:35

Crec que la Mireia Boya hauría d’estar al capdevant de la política independentista.
Val mol i té moltes virtuts.
M’agradaría que vingués a JUNTSXCAT!!!!

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
05.02.2020  ·  17:30

Molt bé Mireia Boya!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes