Sant Jordi a Palma, un dels moments en què les editorials menudes poden arribar als lectors

Un dels fenòmens més interessants del panorama literari actual als Països Catalans ha estat l’eclosió de petites editorials. Algunes havien començat abans, però ha estat sobretot a partir de la segona dècada del nou segle quan aquesta tendència s’ha confirmat i ha dut l’esclat i la consolidació d’editorials com Raig Verd, Periscopi, Sembra Llibres i Adesiara, entre moltes altres. Les Illes Balears no n’han estat pas exemptes, tot i que potser ha trigat una mica més a arribar-hi. Després de la caiguda de l’editorial Moll, es va reconstruir el Gremi d’Editors amb dues editorials capdavanteres i consolidades: el Gall (i el seu nou segell Quid Pro Quo) i Lleonard Muntaner. I al costat de Documenta Balear, Ensiola i editorials històriques, hi ha noves propostes que val la pena de conèixer. Sobretot perquè moltes vegades editen petites joies, ocultades per tiratges molt petits, distribucions molt complicades fora del territori insular i escassos recursos per a la comercialització en línia. Com veurem, hi ha una excepció a aquesta tònica. Ja ho sabeu: sense excepcions la regla no seria vàlida.

El 2016 Joan Buades va publicar Crui, els portadors de la torxa, a les Edicions Aïllades d’Eivissa, editorial de què és assessor, després d’haver cercat editor en més indrets. Quan el jurat del premi Joan Crexells va guardonar-la com a millor novel·la de l’any, es va desfermar un important escàndol literari –que no ha acabat fins enguany– que va servir perquè molta gent sabés que aquesta editorial eivissenca existia. El cas és que Ramon Mayol, el fundador de l’empresa, edita molt més en castellà que no en català i és promotor de moltes iniciatives culturals audiovisuals i musicals, de manera que els llibres en català són només una petita part de la seva activitat cultural.

Aquesta és una característica de les petites editorials illenques noves: la major part dels impulsors no s’hi dediquen exclusivament, sinó que combinen l’edició amb feines més o manco vinculades al món de la cultura. Balàfia Postals, per exemple, és una clàssica editorial de postals –cal recordar que Triangle Postals és l’empresa més veterana d’aquest sector situada a mig camí entre Menorca i Barcelona i també publica alguns títols– que recentment ha fet el pas cap a l’edició. Enguany han publicat la imprescindible Història d’Eivissa i Formentera, de Benjamí Costa, Antoni Ferrer i Felip Cirer, tres dels historiadors més reconeguts de les Pitiüses. Ha tingut molt bon acolliment i ha obtingut ajuts dels consells insulars i de força ajuntaments.

A Menorca el panorama literari és bastant migrat. Només l’editorial Arrela hi publica regularment, tot i que per exemple encara no té pàgina web activa. Malgrat això, és prou activa a les xarxes socials i malda per tenir nombroses col·leccions obertes de tots els gèneres. Armand Escandell, amb Dionís, n’és el darrer autor publicat, tot i que han fet propostes tan interessants com I si passa què ens passa?, una reflexió sobre com afectaria les Illes Balears la independència de Catalunya, amb una mirada pluridisciplinària i de múltiples autors. Al seu catàleg, també hi ha traduccions d’Alda Merini i alguns llibres infantils. L’editorial ja ha muntat parada al Sant Jordi a Barcelona i també molt sovint tenen parada a diversos indrets de Menorca.

Saïm Edicions és possiblement la proposta més novella, en aquest cas des de Mallorca, però amb un peu a Barcelona. De moment, compta amb tres títols, molt bellament editats. El primer que van posar en circulació era el poema La colcada, de Pere d’Alcàntara Penya. Aquesta obra es recita cada 31 de desembre, durant la Festa de l’Estendard, a Palma, la festa civil més antiga d’Europa. El poema recorda els temps de l’avior en què es feien solemnes festes per recordar l’entrada del rei en Jaume a la ciutat el darrer dia de l’any 1229, quan va conquerir Madina Mayurqa. També han publicat El secret del drac de na Coca, de Laia Catalina Vera, i El pi de Formentor, de Costa i Llobera.

La llibreria manacorina Món de Llibres també ha començat a publicar fa poc, sobretot títols vinculats als premis Ciutat de Manacor. Un dels realment sorprenents que tenen al catàleg és el Corpus de fraseologia de les Illes Balears, de Bàrbara Sagrera. Expressions com ara Qui vol peix que se banyi es cul, Ja tenim la seu plena d’ous o Eren set que l’aguantaven i encara pixava tort, són mostres d’un corpus riquíssim que delectarà qualsevol afeccionat a la llengua. Una altra joia d’aquestes ocultes que tenen les microeditorials illenques.

Per una altra banda, Illa Edicions va néixer el 2015 amb el propòsit de repensar tant la política com la societat i la història de Mallorca, principalment. Pot semblar que els llibres de temàtica local que publiquen aquestes editorials i també les més consolidades i amb trajectòries més llargues tenen interès sobretot per al públic de les Illes; però quan es comprova quins llibres funcionen, per exemple, a la Setmana del Llibre en Català es veu que hi ha un interès molt notable per temes tan concrets com els xuetes o la cuina illenca, per exemple. Per tant, seria bo que totes aquestes editorials petites normalitzessin la presència a Catalunya i el País Valencià, el seu mercat natural, per molt que es pensi en clau local a l’hora de decidir els temes. Un dels llibres més interessants que ha publicat aquesta editorial és Un país anomenat nosaltres, d’Antoni Lluís Trobat, que aplega una bona part dels articles que ha publicat a l’Ara Balears i que mostra una nova manera possible de pensar el país.

El cas de l’editorial Di 7 és una mica diferent. Als anys noranta va ser una de les editorials mare de referència a Mallorca i les seves col·leccions de narrativa arribaven a fer la competència fins i tot a l’Editorial Moll, aleshores totpoderosa. Però després va venir una època important de letargia i ara fa uns quants anys que ha reprès l’activitat editorial tant en català com en castellà. Di 7 és sobretot un projecte comunicatiu global, en què l’editorial és tan sols una branca i no pas la més important de l’empresa. D’ençà del 2016 tornen a ser actius com a editors i han publicat, entre més obres, la biografia de Tomeu Penya, un llibre que hauria de ser molt exportable atès el gran nombre de fans que té l’artista fora de Mallorca.

Ifeelbooks també és una de les petites editorials illenques. Publica en català i castellà i se’n destaca sobretot la recuperació que ha fet de l’obra negra de l’escriptor Antoni Serra i també d’algun dels títols de Maria Antònia Oliver. A Catalunya els distribueix Nus de Llibres i haurien d’aprofitar-se del boom de la novel·la negra catalana per fer-se un forat en tots els festivals i en el circuit alternatiu d’aquest gènere.

Adia Edicions, dirigida per Pau Vadell (dret), és l’editorial més consolidada.

Sens dubte, la microeditorial més interessant i consolidada de totes les sorgides a les Illes aquests darrers anys és Adia Edicions. Dirigida pel poeta Pau Vadell, Adia ja té sis anys de trajectòria, ha fet bones aliances al Principat –fa coedicions amb Cafè Central i sol compartir paradeta a la Setmana del Llibre en Català amb l’Altra Editorial, Labreu i Males Herbes, per exemple. Vadell havia fet nombroses aventures abans de començar la pròpia editorial i per això sap que la distribució és essencial. Té 16 punts de venda a les Illes, 41 al Principat i 12 al País Valencià, a més d’admetre vendes directes per la web. Tenen quasi cinquanta títols de poesia, dues col·leccions de llibres de narrativa i entre els projectes d’enguany es destaquen llibres com Tenc set de tu i bec ginebra, que aplega els primers tres llibres de poemes de Damià Huguet, i la recuperació de l’obra d’Antònia Vicens, amb títols com La Santa. De totes les petites editorials illenques és la que té més perspectiva de futur, amb un projecte clar i consolidat i amb un editor que ho fa pràcticament tot, perquè l’editorial i la seva carrera com a escriptor són una part essencial de la seva feina, a banda la col·laboració que manté amb la casa Blai Bonet i amb la Fundació Mallorca Literària.

Les preguntes que cal fer-se són: fins a quin punt poden ser viables aquests projectes? Quantes de les editorials sobreviuran d’ací a cinc anys? Quins objectius s’han de proposar? Lògicament és impossible de trobar respostes a la primera i a la segona preguntes, però sí que hi ha tres fets que haurien de ser cabdals per a la consolidació de tots aquests projectes: assolir una bona distribució fora del territori insular; crear o millorar les pàgines web, cercar canals de comercialització directa per quan no es pugui arribar a la resta del territori i ser molt actives a les xarxes socials per a promocionar els seus productes; i entendre que el mercat i l’àmbit d’actuació és la totalitat dels Països Catalans. Si aquests tres factors s’acompleixen és molt possible que puguin tenir un bon futur i que es puguin equiparar a uns altres projectes d’èxit apareguts aquests darrers anys.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb