Mi Casa

Martxelo, Vicent, fa uns dies vam publicar unes imatges d’usuaris de la residència Mi Casa, de Pazos de Borbén, a la comarca de Vigo, que causaven terror: cossos danyats per úlceres en un centre de gent gran en què regnava el desordre i la manca d’higiene. Arran de la publicació i de la denúncia d’associacions d’usuaris i treballadors de residències, el govern gallec va reconèixer “mancances” en el funcionament del geriàtric, que té places finançades per la Junta de Galícia. Algunes d’aquestes “mancances”, lligades a una atenció sanitària inadequada, una alimentació deficient i problemes greus d’higiene.

Malgrat les fotografies i els testimonis, l’administració gallega es va negar a prendre mesures contra la direcció del centre, de la qual és copropietària l’ex-presidenta de l’Associació de Joves Empresaris de Pontevedra. Això sí, el servei d’inspecció de la Conselleria de Política Social li va obrir un expedient.

Aquesta residència és reincident. El 2017, segons fonts pròximes a les treballadores, la direcció va provar d’amagar en un cobert cinc usuaris que hi vivien indegudament i tan sols van poder-ne sortir quan s’hi van presentar les forces de l’ordre. El 2019, els partits polítics de l’oposició d’aquest ajuntament van denunciar l’empadronament irregular al centre d’onze persones alienes al municipi, totes més joves de seixanta-cinc anys i presumptament censades per votar el candidat del Partit Popular a les eleccions locals.

Més empreses del grup, en aquest cas dedicades als serveis d’ajuda a les cases, també van ser a la diana de les treballadores, que van alertar de la precarietat de les condicions laborals i l’endarreriment en el pagament de les nòmines i les aportacions a la Seguretat Social.

Això que ha passat en aquest geriàtric no és pas un fet aïllat. Després de la tragèdia viscuda a les residències durant les onades de la pandèmia, que van servir per a fer aflorar una situació desconeguda per a la major part de la població, casos com aquest evidencien el fracàs d’un model de gestió que cerca el benefici en compte de la comoditat de la gent gran. Una qüestió tan important com la gestió dels serveis bàsics i el benestar no es pot deixar en mans privades.