gelats

Acabat d’encetar l’any nou, des de Mètode ens acomiadem del 2018 recopilant els articles més llegits del nostre web. Aquest recull deixa entreveure la varietat dels continguts publicats per la revista en paper i en format digital.  Talment, reflecteix també quines qüestions de caràcter científic han interessat més a les nostres lectores i lectors en un any marcat pels avanços protagonitzats per la computació i l’edició genètica, així com pels debats ètics que aquests han despertat tant en la comunitat científica com en la societat.

Actualitat

Pocs o cap dels nostres lectors podran afirmar, a hores d’ara, no reconéixer l’acrònim CRISPR. La tècnica del «talla i enganxa» genètic no només ha sigut un dels protagonistes de les publicacions científiques d’enguany, sinó que també ha aconseguit aclaparar l’atenció dels mitjans generalistes. D’aquesta última fita, el xinés He Jiankui ha sigut el principal responsable, autor d’una modificació genètica en nadons vía CRISPR que s’ha ensopegat amb el rebuig de biotecnòlegs i altres col·legues. En l’àmbit espanyol i més enllà de la recurrent candidatura de Francisco Mojica al Premi Nobel, ha sigut el català Lluís Montoliu, investigador del CSIC i pioner en l’ús del CRISPR per a investigar malalties rares, qui ha popularitzat les «repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment espaiades» a través d’entrevistes, articles i les xarxes socials. Precisament Montoliu ha sigut l’encarregat de coordinar el monogràfic #Biotec del número 97 de Mètode, i precisament ell ha sigut també l’autor d’un dels articles més llegits de l’any: La comunicació de l’edició genètica repassa les decisions preses a l’hora de transmetre a la societat els avanços biotecnològics i la responsabilitat divulgadora dels investigadors.

Lluís Montoliu
L’investigador del CSIC Lluís Montoliu

Una altra tecnologia que sembla haver-se instal·lat en l’imaginari col·lectiu –es comprenga o no en què consisteix– és la intel·ligència artificial, una eina informàtica potentíssima que permet automatitzar tasques com l’anàlisi de grans quantitats de dades, desenvolupar aplicacions de biomètriques facials o de veu, o fins i tot il·lustrar un número de la nostra revista. Els límits funcionals i ètics d’aquesta innovació són el que Pere Estupinyà analitza en el que ha sigut un dels articles més llegits d’enguany,  ‘Machine learning’ i moralitat artificial; seran les màquines capaces, algun dia, de pensar de manera anàloga als humans?

Amb l’actualitat com a responsable però de manera inesperada, entre les publicacions més llegides del 2018 s’ha col·locat un article publicat en la nostra revista fa més de quinze anys. Qui diu que el caos no té lleis?, de Jesús Navarro i Josep Ros, exposa les idees que han intentat posar ordre a la impredictibilitat dels sistemes, com el famós efecte papallona. La peça va aparèixer adaptada sota el títol «Les lleis del caos» en la darrera convocatòria de les proves C1 de valencià de la Junta Qualificadora, motiu que li ha valgut milers de noves consultes.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb