Els docents del primer cicle d’educació infantil (fins a 3 anys) fan vaga avui al Principat, al País Valencià i a les Illes, en una jornada que es preveu històrica i que vol ser un crit d’alerta per a denunciar la situació límit que es viu a les aules. Avisen que sovint se senten invisibilitzades i menystingudes, i per això demanen que es dignifiqui la seva professió, que no té reconeixement equitatiu respecte de la resta d’etapes educatives. Una de les principals reclamacions és la reducció d’alumnes per grup, perquè l’etapa 0-3 és la que té la proporció d’alumnes per mestre més alta de tot Europa. 

És la primera vegada que als Països Catalans els docents d’aquest cicle s’uneixen en una jornada de vaga, atès que ha estat convocada per uns quants sindicats i plataformes de l’estat espanyol. A més, també per primera vegada, hi són cridades tant les escoles públiques com les privades i les concertades, tinguin el model de gestió que tinguin. A Catalunya, les protestes les encapçala la Plataforma 0-3, que agrupa entitats i sindicats diversos; al País Valencià, la Plataforma 0-3 ha donat suport a les convocatòries de la Intersindical, CCOO, UGT i CGT; i, a les Illes, han fet una crida a sortir als carrers els sindicats CCOO, UGT i l’STEI. 

Tot i que cada territori té la seva batalla amb els governs respectius, hi ha unes quantes queixes i demandes comunes. Posen l’accent en la necessitat de reduir el nombre d’alumnes per aula, que els docents d’aquesta etapa siguin reconeguts de ple dret i que hi hagi més recursos per a afrontar una creixent diversitat i complexitat a les aules. Així mateix, demanen que es creï una xarxa d’escoles públiques en l’etapa de menys de 3 anys que garanteixi als infants una educació de qualitat i no fragmentada, i tenir temps no lectiu per a entomar tota la burocràcia i les tasques pedagògiques. Finalment, reclamen d’unificar el calendari escolar amb les altres etapes educatives, perquè els infants tinguin més temps de descans amb les famílies, igual que la resta d’alumnes de l’etapa de 3 anys a 6, per exemple.  

Neus Rojas, de Dignitat pel 0-3, explica a VilaWeb que es preveu que sigui una jornada de vaga històrica, sense precedents. “Esperem debatre a fons la necessitat de repensar les condicions del 0-3. Cal girar les polítiques d’aquesta etapa, amb la responsabilitat que hi té tant el govern central com el local, i entendre que el 0-3 és la base de l’educació”, explica. 

“Aquesta convocatòria no és tan sols una protesta laboral, sinó que és una crida col·lectiva a defensar el dret dels infants i una educació digna des dels primers anys de vida”, subratlla Alba Moreno, professora de l’escola bressol municipal de Barcelona Tramvia Blau i membre de Bressol BCN en Lluita. “El 0-3 no és només conciliació, també és educació. És l’etapa en què es construeixen les bases emocionals, cognitives i socials. Però, malgrat tot això, continua essent una de les etapes més precaritzades del sistema educatiu, amb les ràtios més elevades d’Europa, manca de recursos, inestabilitat laboral i desigualtats territorials”, adverteix.

Unes reivindicacions que vénen de lluny 

La Intersindical valenciana reclama el reconeixement de la tasca dels mestres en aquesta etapa educativa, i recorda que no són un servei assistencial ni un recurs de conciliació. “El 0-3 s’ha mantingut en un marge normatiu ambigu perquè és una etapa històricament invisibilitzada i exercida per un col·lectiu profundament feminitzat: prop del 97 % dels professionals del primer cicle són dones. Aquesta feminització extrema ha contribuït a la precarització, la falta de reconeixement institucional i l’assumpció acrítica que el treball educatiu i de cures pot sostenir-se amb ràtios inassumibles, sous baixos i escassos recursos”, denuncien. En el cas del País Valencià, els mestres reivindiquen la reforma del decret vigent, aprovat el 2009, que consideren obsolet i allunyat de les necessitats educatives actuals.

En aquesta línia, Helena Morillas, mestra i membre de la Plataforma 0-3 a Catalunya, denuncia que l’etapa del 0-3 no és considerada a la pràctica com una etapa educativa, si mirem els pressuposts i el finançament que s’hi destinen. A Catalunya, el salari que rep una mestra d’escola bressol varia segons el conveni. Hi ha cinc models diferents de gestió, perquè les llars d’infants depenen de la gestió municipal i no pas de la Generalitat. Les professionals adverteixen que això significa que cada escola pot tenir contractades les treballadores amb un conveni diferent i en condicions diferents, és a dir, amb sous diferents. Georgina Rius, de la Plataforma 0-3, alerta que moltes escoles públiques ho són de façana, però que portes endins tenen una gestió externa encarregada de pagar a les treballadores, d’acord amb un conveni que estableix un sou de menys de 1.200 euros mensuals.

D’una altra banda, els professionals reclamen que es destinin més recursos a aquesta etapa educativa. “Cada vegada tenim més infants amb necessitats educatives especials, i per això exigim a la Generalitat que ens doni més recursos. S’omplen la boca parlant d’educació inclusiva, però no ens donen recursos per poder-la aplicar. Aquestes condicions actuals no tan sols dificulten que els infants tinguin accés a una atenció educativa de qualitat, sinó que també posen en perill el seu benestar i el dels mestres”, diu Moreno a VilaWeb.

Les aules més saturades d’Europa 

Un mestre d’educació infantil en l’etapa d’1 any a 2 té tretze infants a càrrec seu. En l’etapa de 2 anys a 3, les xifres s’enfilen a un mestre per cada vint infants. Són les xifres més altes de tot Europa: a la Unió Europea, la mitjana és d’un professor per cada cinc alumnes d’aquesta edat.  “Mentre continuïn veient l’etapa del 0-3 com una eina de conciliació i no com una etapa educativa amb identitat pròpia, els infants patiran desatenció sistemàtica per culpa de les ràtios desmesurades, i les treballadores continuarem tenint les condicions laborals més precàries del sistema educatiu”, diu Rojas. 

“A l’etapa de 0-3 la situació és flagrant: el nombre de criatures per estança amb què treballem dobla les recomanacions europees”, denuncia Rojas. Ella treballa amb un grup de tretze infants d’1 any a 2, i a VilaWeb feia una denúncia clara de la precarietat a què s’enfronta diàriament: “No em puc asseure en tot el dia. De fet, moltes vegades no puc sortir a beure aigua ni anar al lavabo.” 

Per tot plegat, demanen de canviar aquestes xifres i adaptar-les a les recomanacions europees: una mestra per cada 4 nens de menys d’1 any, una per a cada 6 infants d’1 any a 2, i una per a cada 8 infants de 2 anys a 3.

Horaris i llocs de les concentracions 

A Catalunya, la mobilització del dia 7 es farà per demarcacions. A Barcelona, a les 11.45 hi ha convocada una concentració als Jardinets de Gràcia, i a les 17.30 una altra davant la subdelegació del govern espanyol. A Tarragona, la convocatòria és a les 12.00 a la plaça de la Font. A Lleida, a les 12.00 davant de la paeria. I a Girona a les 12.00 també davant de la casa de la ciutat. 

El dimecres dia 20 tornarà a ser jornada de vaga, però aquesta vegada tan sols a Catalunya. La mobilització serà conjunta, a Barcelona. Tant el dia 7 com el 20, hi haurà serveis mínims a tots els centres catalans, amb un 33% de la plantilla i un 50% dels monitors de menjador, acollida, extraescolars i atenció als alumnes amb necessitats educatives especials. 

Al País Valencià, tan sols hi ha vaga avui, i es faran concentracions en uns quants municipis. A Castelló, a les 18.00 a la plaça de les aules; a València, a les 12.00 davant de les Corts, i a les 18.00 a la plaça de l’Ajuntament; i a Alacant a les 18.30 a la plaça de la Muntanyeta. 

A les Illes, les concentracions seran simultànies, avui, a les 18.00 a la plaça d’Espanya de Palma, a Vara de Rei a Eivissa i a la plaça del Born a Ciutadella. En aquest cas, les mobilitzacions dels mestres de 0-3 són una continuació de les del 27 d’abril i el 4 de maig, dilluns d’aquesta mateixa setmana.