Més de 900 centres educatius no faran sortides ni colònies si el govern d’Illa no es mou

Un total de 905 centres educatius de primària i de secundària de Catalunya no faran sortides ni colònies el curs vinent si el govern i els principals sindicats no arriben a un acord avalat per les bases. Representants del grup impulsor del manifest “Aturem les sortides educatives” han actualitzat aquesta tarda la xifra d’escoles i instituts que s’han afegit a la protesta per pressionar el govern de Salvador Illa. Asseguren que aquesta xifra representa el 40% de les escoles i els instituts públics del Principat i confien d’arribar al miler durant les dues setmanes vinents, amb l’objectiu d’assolir les 2.000. Són centres d’arreu que han adoptat aquesta mesura de pressió després d’una votació del claustre. Laura Gómez, docent de la comarca de la Selva, ha denunciat que inspecció pressiona les direccions dels centres perquè no permetin que els claustres votin la protesta. El grup impulsor del manifest avisa que hi tenen dret legalment, d’acord amb l’article 146 de la llei d’educació de Catalunya, i que si no es permeten les votacions es vulnera el dret de participació democràtica dels docents en l’organització de les activitats pedagògiques dels centres, incloent-hi les sortides. Alguns centres s’hi han afegit per decisió de l’assemblea de docents arran de la impossibilitat que votés el claustre, segons que han denunciat. Badalona és un dels municipis on asseguren que s’han rebut pressions.

Les decisions dels centres de no fer sortides ni colònies l’any vinent s’afegeix a les convocatòries de vaga durant el maig i el juny. Les escoles i els instituts que s’han afegit a la iniciativa de suprimir les sortides mantindran les d’aquest curs, mentre no coincideixin amb les jornades de vaga, però suprimiran les de l’any vinent si el govern no s’asseu a negociar amb la USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical per arribar a un acord que vagi més enllà del que va signar amb CCOO i UGT i que és insuficient per a la majoria dels docents representats pels sindicats crítics. “L’única manera de revertir aquesta situació i d’aixecar la mesura és que el Departament d’Educació torni al diàleg amb els quatre sindicats que encara no s’han aixecat de la taula de negociació; volem que la decisió ens sigui consultada als docents”, ha dit Gómez.

La majoria dels centres adherits al manifest són de les Comarques Gironines (203), seguides del Maresme i el Vallès Occidental (126), Ponent (115), el Penedès (84), el Consorci d’Educació de Barcelona (80), el Barcelonès (70), el Vallès Occidental (68), el Baix Llobregat (57), Tarragona (36), Catalunya Central (36), Terres de l’Ebre (18) i l’Alt Pirineu i l’Aran (7). En alguns casos, els centres educatius s’han organitzat per municipis i s’han afegit al manifest en bloc. És el cas de les escoles de Santa Coloma de Gramenet, que ho han fet avui mateix. Un representant dels docents d’aquests centres, Nacho Rico, ha subratllat que 23 de les 24 escoles de primària de la ciutat l’han signat i que en el centre que falta no s’ha permès la votació del claustre. “Tenim escoles que cauen a trossos”, ha denunciat.

“Volem remarcar que la responsabilitat no és nostra. La responsabilitat que aturem les sortides i les colònies és del govern. Si no creguéssim que les sortides i les colònies són una identitat de l’escola catalana ja les hauríem aturades”, ha dit Gómez, que ha recordat que els docents fan hores extra no reconegudes ni remunerades i que assumeixen una responsabilitat civil i penal directa sobre els alumnes. Exigeixen de recuperar el poder adquisitiu i tenir salaris dignes, més recursos humans i materials per a garantir una inclusió real (professionals de suport, atenció a la diversitat, orientació, millora de les condicions del personal d’atenció educativa i recursos específics), una reducció dràstica de la burocràcia i una baixada d’alumnes per grup, per assegurar-los una atenció adequada i personalitzada. Diuen que no és pas cap acció contra els alumnes ni contra les famílies, sinó per a beneficiar-los. “Defensem una educació pública equitativa, inclusiva i de qualitat”, diuen, però avisen que la qualitat no es pot sostenir amb el sobreesforç i la voluntat del professorat només.

La decisió dels centres afecta els sectors dedicats a les colònies i als serveis de transport. A final d’abril, quan la xifra d’escoles i instituts adherits a la protesta era de 670, l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura va advertir en declaracions a l’ACN que la situació afectava uns 5.000 treballadors i que la meitat de les colònies perillava. El vice-president de l’Associació Catalana de Cases de Colònies, Werner Estellé, també demanava diàleg per a resoldre el conflicte. El sector està preocupat perquè les empreses que gestionen les instal·lacions treballen a un any vista i fa més d’un mes que les reserves han baixat. La patronal del transport discrecional de viatgers en autobús a Girona, Asetrans-Girona també va denunciar l’impacte directe que tindria sobre el seu sector si la situació no es resolgués.