Més de 900 centres educatius no faran sortides ni colònies si el govern d’Illa no es mou

Un total de 905 centres educatius de primària i de secundària de Catalunya no faran sortides ni colònies el curs vinent si el govern i els principals sindicats no arriben a un acord avalat per les bases. Representants del grup impulsor del manifest Aturem les sortides educatives han actualitzat aquesta tarda la xifra d’escoles i instituts que s’han sumat a la protesta per pressionar el govern de Salvador Illa. Asseguren que aquesta xifra representa el 40% de les escoles i els instituts públics del Principat i confien arribar al miler en les dues properes setmanes, amb l’objectiu d’assolir les 2.000. Es tracta de centres d’arreu que han adoptat aquesta mesura de pressió després d’una votació del claustre. Laura Gómez, docent de la comarca de la Selva, ha denunciat que inspecció pressiona les direccions dels centres perquè no permetin que els claustres votin la protesta. El grup impulsor del manifest avisa que hi tenen dret legalment, d’acord amb l’article 146 de la Llei d’Educació de Catalunya, i que si no es permeten les votacions es vulnera el dret de participació democràtica dels docents en l’organització de les activitats pedagògiques dels centres, incloent-hi les sortides. Alguns centres s’hi han afegit per decisió de l’assemblea de docents davant de la impossibilitat que votés el claustre, segons que han denunciat. Badalona és un dels municipis on asseguren que s’han produït pressions.

Les decisions dels centres de no fer sortides ni colònies l’any vinent s’afegeix a les convocatòries de vaga durant el maig i el juny. Les escoles i els instituts que s’han afegit a la iniciativa de suprimir les sortides mantindran les d’aquest curs, mentre no coincideixin amb les jornades de vaga, però suprimiran les de l’any vinent si el govern no seu a negociar amb USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical per arribar a un acord que vagi més enllà del que va tancar amb CCOO i UGT i que és insuficient per a la majoria dels docents representats pels sindicats crítics. “L’única forma de revertir aquesta situació i d’aixecar la mesura és que el departament d’Educació torni al dialeg amb els quatre sindicats que encara no s’han aixecat de la mesa de negociació i volem que la decisió se’ns consulti als docents”, ha afirmat Gómez.

La majoria dels centres adherits al manifest són de les comarques gironines (203), seguides del Maresme i el Vallès Occidental (126), les comarques lleidatanes (115), el Penedès (84), el Consorci d’Educació de Barcelona (80), el Barcelonès (70), el Vallès Occidental (68), el Baix Llobregat (57), Tarragona (36), Catalunya Central (36), Terres de l’Ebre (18) i l’Alt Pirineu i l’Aran (7). En alguns casos, els centres educatius s’han organitzat per municipis i s’han afegit al manifest en bloc. Aquest és el cas de les escoles de Santa Coloma de Gramenet, que ho han fet avui mateix. Un representant dels docents d’aquests centres, Nacho Rico, ha subratllat que 23 de les 24 escoles de primària de la ciutat l’han signat i que el centre que falta no ha fet perquè no s’ha permès la votació del claustre. “Tenim escoles que cauen a trossos”, ha denunciat.

“Volem remarcar que la responsabilitat no és nostra. La responsabilitat que aturem les sortides i les colònies és del govern. Si no creguéssim que les sortides i les colònies són una identitat de l’escola catalana les haguéssim aturat ja”, ha dit Gómez, que ha recordat que els docents fan hores extres no reconegudes ni remunerades per fer-les i que assumeixen una responsabilitat civil i penal directa sobre l’alumnat. Exigeixen recuperació del poder adquisitiu i salaris dignes, més recursos humans i materials per garantir una inclusió real (professionals de suport, atenció a la diversitat, orientació, millora de les condicions del personal d’atenció educativa i recursos específics), una reducció dràstica de la burocràcia i una baixada de ràtios per assegurar una atenció adequada i personalitzada a l’alumnat. Asseguren que no és una acció contra els alumnes ni contra les famílies sinó per al seu benefici. “Defensem una educació pública equitativa, inclusiva i de qualitat”, diuen, però avisen que la qualitat no es pot sostenir amb el sobreesforç i la voluntat del professorat només.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]