30.11.2018 - 13:16
|
Actualització: 30.11.2018 - 13:17
El president del tribunal que jutjarà els presos polítics, Manuel Marchena, ha desestimat la recusació que van presentar contra ell els advocats de tots els acusats. Ho ha fet mitjançant una interlocutòria en què diu que ell no té ‘cap interés directe o indirecte’ en la causa contra l’1-O i on defensa que hi hagi intervenció política en el sistema de designació de la cúpula judicial, que en el cas de l’estat espanyol ha estat denunciat repetidament a nivell internacional, incloent l’advertiment de fa una setmana del Consell d’Europa mateix. Aquest és el principal argument de la recusació que presenten les defenses, que posen el crit al cel pel whatsapp del senador del PP Ignacio Cosidó que evidenciava el control polític dels jutges del Suprem i de l’Audiència espanyola.
Però Marchena, tot i que cita aquests fets que exposen els advocats, ho desestima tot. En canvi, ataca la defensa, dient: ’Es tracta d’una estratègia defensiva que obliga aquesta sala, una vegada i una altra, a raonar el seu distanciament respecte de l’objecte del procés seguit en aquesta causa’. I es queixa, amb un to visiblement molest, que el jutge instructor de la causa, Pablo Llarena, fos recusat fins a tres vegades.
Malgrat la gravetat del missatge de Cosidó, i del fet que el forcés a renunciar a la presidència del CGPJ que havien pactat PP i PSOE, Marchena diu: ‘No tinc ni he tingut mai un interès directe o indirecte en el desenllaç d’una causa penal. Les manifestacions a què es refereix en el missatge telemàtic sobre el qual pretén construir-se la causa de recusació procedeixen d’una tercera persona. La imparcialitat d’un magistrat ha de vincular-se als seus propis actes o resolucions. No pot fer-se dependre de l’opinió de tercers que expressen el seu criteri personal sobre les conseqüències polítiques d’un determinat pacte entre dues forces parlamentàries.’
Diu que ara no toca entrar a valorar si el sistema d’elecció dels jutges és bo o és dolent. I afegeix: ‘Segons el meu judici, l’argument central sobre el que es construeix la recusació és inacceptable. Qualsevol que conegui els models europeus d’organització del poder judicial saben amb certesa que tots aquests models contemplen diferents formes de contacte i relació amb el poder legislatiu i, no pas poques vegades, amb l’executiu’.
I conclou que ‘no se sosté’ la idea que qualsevol forma de participació del poder polític en la designació de jutges vulgui dir que no és imparcial perquè en altres països també hi ha una participació d’institucions del poder legislatiu i de l’executiu en la designació de magistrats.
Heus ací la interlocutòria de Marchena:
