La maquinària empeny amunt les exportacions catalanes del març

Avui hem sabut les xifres de comerç exterior de Catalunya i de la Unió Europea del mes de març (ahir, les de l’estat espanyol). En el primer trimestre del 2026, les exportacions de la UE cap a països extracomunitaris van aconseguir 630.000 milions d’euros, és a dir, una caiguda del -8,9% en comparació amb el mateix període del 2025. El comerç dins la UE va augmentar d’un 2,7%, fins a 1,06 bilions d’euros. La disminució en les exportacions extracomunitàries va ser impulsada principalment per caigudes en sectors clau, com els productes químics (inclouen els farmacèutics), que van tenir la reducció més dràstica a escala interanual. I també pel sector de la maquinària i els vehicles, amb baixades fortes de superàvits en comparació amb el primer trimestre de l’any passat.

Es destaca, com era previsible, la baixada del març de les vendes comunitàries als EUA, que ha estat del 38,8%. La caiguda és extraordinària, però cal tenir en compte que es calcula sobre un mes de l’any passat en què els importadors nord-americans van comprar molt més que no necessitaven per emmagatzemar producte, en vista dels aranzels, que eren imminents.

Aquest és el context internacional en què ens hem mogut els tres primers mesos de l’any. Val a dir que hi ha hagut diferències substancials el mes de març, en què han millorat una mica les coses, del punt de vista dels europeus. Les exportacions interanuals del març, catalanes i espanyoles, de mercaderies van créixer d’un 5,2 i un 5,1%, respectivament, força en línia amb Alemanya (6,9%) i França (3,3%).

En el cas català, el fet que destaca per sobre dels altres és el fort creixement de les exportacions catalanes als Estats Units, en uns moments no gaire favorables. Resulta que a Catalunya l’augment interanual del març és del 28,6% i l’intertrimestral del 8%; en canvi, a l’estat espanyol han estat del 3,4% i del -6,1% respectivament. Cal pensar que és un fet aïllat, però no deixa de ser notícia.

La manca d’informació publicada més detallada m’impedeix de fer un pas més enllà, però demano a l’Idescat què pot haver passat amb aquesta dada, perquè ells disposen de més informació, i l’explicació que em donen és qualitativa, no pas quantitativa: “Respecte als resultats detallats de les exportacions als Estats Units, segons divisions d’activitat econòmica, s’observa que entre les divisions amb més valor (més de deu milions d’euros) de les vendes el març del 2026 hi ha un augment interanual de la fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques, productes metàl·lics, maquinària, i també d’activitats de recollida, tractament i eliminació de residus i activitats de valorització.” Destaquen que, al març, les exportacions de maquinària representen el 26,5% del total de les vendes als EUA.

Però no tot ha augmentat, també assenyalen que hi ha hagut una “disminució interanual de les exportacions de les indústries de productes alimentaris, de les indústries químiques i de productes farmacèutics”.

Sembla, doncs, prou evident que el salt inesperat de les vendes als EUA és concentra en la maquinària. Ja sabrem més endavant en quins subsectors hi ha hagut l’alça espectacular, que, insisteixo, ha estat aïllada.

Més enllà dels EUA, cal destacar el comportament positiu del març en les exportacions catalanes, amb una inflexió (5,2%), després de cinc mesos (de l’octubre al febrer) de creixements negatius interanuals. (En l’acumulat del primer trimestre, encara el creixement és negatiu: -1,4%.) En els quatre sectors exportadors més importants en volum monetari, el químic i l’alimentari presenten al març creixements interanuals del -5,4% i del -7,1%, respectivament. En canvi, els béns d’equipament pugen d’un 14,1% i els cotxes, d’un 11,2%, la qual cosa és una gran sorpresa, veient com està el sector.

En el sector més important de tots, el químic (representa el 27% del total exportat), baixen tant els productes químics en general, com els farmacèutics. Concretament, d’un -4,3% i d’un -8%, respectivament.

Dins els sectors que han baixat les vendes a fora, es destaca l’alimentari, sobretot pels efectes negatius del porcí. El sector es concentra de manera molt desigual i les Terres de Ponent en són el motor absolut, amb gairebé la meitat del cens català; tradicionalment, Barcelona és la segona demarcació en volum de producció. I cal assenyalar que Girona és també molt destacada, perquè té un teixit molt fort d’escorxadors i empreses càrnies orientades a l’exportació.

Doncs bé, les comarques de Ponent acumulen cinc mesos consecutius de descensos de les exportacions, especialment per la crisi ramadera causada per la pesta porcina africana. El sector porcí va tancar el primer trimestre del 2026 amb una caiguda de les exportacions del 27,7%. En el cas del març, el valor de les vendes va ser de 12,3 milions, cosa que va implicar una reducció del 23,05% i que va suavitzar lleugerament el cop dels dos mesos anteriors. A Catalunya, el descens, percentualment, no va ser tan pronunciat com a Ponent: del 12,96%. En el cas de les exportacions espanyoles, la caiguda interanual va ser del 14% durant el primer trimestre.

Malgrat tot, el pes de les exportacions catalanes sobre el total espanyol, tant al març com al primer trimestre, s’ha mantingut en un 26%.

En definitiva, un mes que ens ha portat dues sorpreses importants en l’exportació. Per una banda, el salt espectacular de les vendes de maquinària als EUA i l’augment dels cotxes en una taxa que no es veia d’ençà del mes de setembre de l’any passat. No cal dir que el neguit entre els empresaris continua essent molt alt, mentre es manté en un punt mort la situació bèl·lica a l’Iran i l’estret d’Ormuz. No oblidem que l’índex de confiança empresarial harmonitzat ha disminuït d’un 1,7% el segon trimestre del 2026 respecte de l’anterior.