Manuel Valls

A final de la setmana passada, qui va ser candidat del Partit Socialista Francès a la presidència de la república, Benoît Hamon, va anar a Perpinyà. I des de Catalunya Nord, va atacar durament el judici que es fa a Madrid contra el govern català, avisant les autoritats europees de les conseqüències de tancar els ulls a aquest procés contra la democràcia que es fa al Tribunal Suprem espanyol. Hamon va anunciar que aquest mes aniria a la capital espanyola per mostrar el seu suport als presos polítics catalans.

Unes hores abans, tretze diputats i electes europeus van ser al Suprem donant suport als presos catalans. Entre ells, quatre representants de l’estat francès: el president de Còrsega, Gilles Simeoni, l’eurodiputat dels Verds José Bové, l’eurodiputada del Partit Comunista Francès Marie-Pierre Vieu i el diputat bretó de La República en Marxa, el partit de Macron, Paul Molac. Ells quatre i Hamon representen, pràcticament, tot l’espectre polític francès, tret de l’extrema dreta i la dreta extrema.

El despertar de la inquietud per les coses que passen al Principat i, fins i tot, de la solidaritat amb els presos polítics i exiliats catalans des de l’estat francès és un fenomen cridaner que mereix la nostra atenció. Recentment, mitjans com Mediapart i Le Monde han publicat articles molts crítics amb el govern espanyol i la justícia espanyola i hi ha hagut actes i concentracions en diverses ciutats, de Niça a París. La importància de l’opinió francesa sobre els fets al nostre país no cal remarcar-la, de tan òbvia que és. I, en conseqüència, és important apreciar i donar valor a la manera com va canviant.

Em permetreu que torne a insistir en el fet que, en algunes coses, el moviment independentista català està més ben situat avui que no pas l’octubre del 2017. I aquesta n’és una: la percepció exterior de les coses que passen i de les causes del conflicte. La brutalitat de la repressió espanyola el Primer d’Octubre, l’aplicació del 155 i l’existència de presos i exiliats, la llarga i desproporcionada presó preventiva i ara aquest judici on no apareix cap prova que sustente la greu acusació comporten molts canvis d’actitud importants. I posicionaments que tots hauríem de saber valorar. Per exemple, l’altre dia vàrem veure l’ex-president d’Eslovènia Danilo Türk encarant-se en públic al vice-president de la Comissió Europea i cap del Partit Socialista, Frans Timmermans, en defensa de la independència de Catalunya. Un altre exemple: aquesta mateixa setmana, la Cambra dels Comuns britànica rebrà el conseller Toni Comín, que hi presentarà oficialment el Consell per la República.

L’aparició de Vox, electoral i al judici, i la naturalitat, tan antieuropeista, amb què el PP i Ciutadans han pactat amb els franquistes a Andalusia i es disposen a pactar a tot arreu han consolidat encara més la reacció d’estupor davant les coses que passen dels Pirineus cap avall. D’una manera molt intensa a l’estat francès, on l’interès per les coses que passen al Principat ja no és tancat a Catalunya, fins a Salses, o a les nacions sense estat, sinó que s’ha obert pas a tot arreu. I en aquest sentit, Manuel Valls –estic segur que sense voler-ho– ens fa un gran favor.

Valls és un polític especialment odiat per l’esquerra francesa de fa anys. Representava l’ala més dretana del Partit Socialista i algunes de les seues actuacions des del govern les hauria signades el Front Nacional sense dubtar-ne ni un segon. Per això, la seua presència a la manifestació de Madrid, al costat de Vox, ha causat un impacte tan gran i ha incomodat tant Macron, el gran aliat de Ciutadans a l’estat francès.

Per a bona part de l’esquerra francesa, aquella imatge va ser la constatació que Valls els havia enganyat, que en realitat representa la dreta i sempre l’ha representada. I els qui ja se sentien enganyats aleshores, lògicament, ara li passen factura aprofitant tot això. Hamon no oblida que Valls, encara militant del PS i després d’haver perdut contra ell les primàries, va demanar el vot per Macron i no pel seu partit. L’esquerra en general li recorda la xenofòbia i l’autoritarisme que molts d’ells ja varen combatre quan Valls era al poder a París. I els republicans, sense excepció, s’escandalitzen només de pensar que Valls i Ciutadans pacten amb l’aliat del Front Nacional, partit al qual tots els partits francesos democràtics apliquen un cordó sanitari. La identificació Valls igual a Ciutadans, igual a nacionalistes espanyols, iguals a tripartit amb Vox, igual a repressió antidemocràtica, presos polítics i exiliats, igual a valors contraris a la república, funciona de meravella. I, afortunadament, canvia la mirada francesa, sempre tan jacobina, sobre l’independentisme català.

Val a dir que no tan sols solidàriament sinó també per interès. Perquè a França tothom està convençut que l’aventura de Valls a Barcelona s’acabarà amb un retorn a la política francesa i, per tant, com més l’enfonsen ací i ara, molt millor. Tothom sap que Valls pot quedar primer, per les ganes de l’independentisme de dividir-se i esmicolar-se, però tothom és conscient també que és gairebé impossible que siga batlle, perquè si l’independentisme i els comuns sumen la majoria absoluta es posaran d’acord sobre qualsevol altre candidat, siga quin siga. I és evident que un personatge com ell, un narcisista mercenari que ha demostrat de sobres al llarg de la seua vida quina mena de persona és, no es quedarà a fer oposició a la banda de mar de la plaça de Sant Jaume.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb