Mans enlaire!

  • "Feijóo ara opta per la presidència via telefònica per a poder completar la ronda per l'estat espanyol en el marc de la campanya electora"

VilaWeb

La davallada del poder adquisitiu de les treballadores i treballadors gallecs és una constant d’aquesta darrera dècada. Aquesta setmana, a Nós Diario vam recollir que el cost laboral unitari real va ser negatiu, igual que en tots els exercicis d’ençà del 2010, excepte el 2018 i el 2019. El 2020, els salaris van baixar del 5,6%. En aquell període vam ser testimonis d’un deteriorament de les rendes del treball respecte de les del capital: les primeres van passar d’un 48% del PIB el 2009 a un 46,4% el 2020. Vet ací, Vicent i Martxelo, una mostra clara de què van representar les polítiques d’Alberto Núñez Feijóo, l’augment de la desigualtat. Tant és així, que Galícia va passar de ser la quarta comunitat autònoma amb més igualtat de l’estat espanyol a la novena més desigual.

Les tensions inflacionistes seran habituals en un futur pròxim. El preu de la llum ha crescut d’un 1.025% aquest darrer any, empès per la tecnologia hidràulica, que el 8 de març va ser la més cara per a generar electricitat, per sobre del gas. Va passar igual amb els hidrocarburs. El preu de la gasolina ha augmentat d’un 40,29% aquest darrer exercici i els gasoils especials per al sector de la pesca s’han encarit d’un 58,8% entre el primer i el 10 de març. La pujada de preus afecta directament el poder adquisitiu: els diners valen menys perquè els béns de consum són més cars, i així es crea un cercle viciós. En aquest context, responsabilitzant de la situació factors tant exògens com endògens, les grans multinacionals disparen el seu compte de resultats i augmenten els seus beneficis a màxims històrics en alguns sectors. Un dels exemples és el de les empreses hidroelèctriques, que van registrar en alguns moments del 8 de març beneficis del 10.00% bo i aprofitant-se del model marginalista de fixació de preus de l’electricitat que va imposar la Unió Europea a tots els estats membres el 1996.

I, en aquest context, amb grans empreses anunciant aturades en la producció i amb la flota pesquera pensant de restar amarrada, Feijóo –que va aplaudir el govern amb la ultradreta a Castella i Lleó– exerceix la “telepresidència”. Després d’haver implantat la “telemedicina” i haver anunciat un model virtual per a substituir les guàrdies físiques a la sanitat, ara opta per la presidència via telefònica per a poder completar la ronda per l’estat espanyol en el marc de la campanya electoral.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any