Un poble unit per a un finançament just.” Aquest és el lema de les manifestacions que aquest dissabte recorreran a la mateixa hora els carrers de València, Alacant i Castelló per pressionar el govern espanyol perquè solucione l’infrafinançament valencià. Les convoca la Plataforma per un Finançament Just. També demanen que s’executen les inversions consignades en el pressupost espanyol i que es reconeguen els dèficits de finançament acumulats a causa el mal finançament.

La fotografia de la capçalera de la manifestació serà cridanera i ben poc habitual. Hi seran els dirigents de tots els partits amb representació a les Corts. Els que governen i els que fan oposició. El PSPV, Compromís, Unides Podem, el PP i Ciutadans. Vox, no. També hi seran els sindicats, l’empresariat, centenars d’entitats cíviques i socials més i organitzacions de tota mena que convergeixen en la mateixa demanda: el govern espanyol menysté econòmicament la Generalitat.

Aquestes marxes simultànies s’han fet coincidir amb l’aniversari de la que es va fer a València el 18 de novembre de 2017, ara fa quatre anys, i que va ser molt multitudinària. Aleshores, a l’estat espanyol governava el Partit Popular. Ara hi governa el PSOE, però la qüestió encara no és resolta. Es manté, per tant, un maltractament econòmic que, de qualsevol punt de vista, repercuteix sobre la ciutadania.

Vicent Soler: “Sense el Partit Popular no hi haurà un nou sistema de finançament”

Què vol dir infrafinançament?

L’expressió l’infrafinançament és repetida a bastament en tots els àmbits polítics i empresarials. A l’escassetat de diners que el govern espanyol fa arribar a la tresoreria de la Generalitat s’atribueixen mancances en els serveis socials, sanitaris, educatius… Però, què significa que el País Valencià està infrafinançat? El catedràtic d’organització d’empreses de la Universitat de València Joan Ramon Sanchis es refereix al desequilibri en les balances fiscals: “Demostren la diferència entre allò que paguem, ingressos fiscals, i allò que rebem, transferències de l’estat espanyol. El País Valencià té una diferència negativa de 1.457 milions d’euros. Això vol dir que paguem més que no rebem.”

Segons Sanchis, hi ha uns altres tres territoris que tenen la mateixa situació. Són el Principat, les Illes i Madrid. Però hi ha una diferència sagnant: el País Valencià és un territori empobrit i els altres no ho són. “Això vol dir que tenim un PIB per càpita per davall de la mitjana estatal de vora d’un 10%”, diu.

Aquests 1.457 milions són els que, any rere any, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, incorpora al pressupost de la Generalitat d’ençà que el Botànic va assumir el poder. L’ha batejada com la “partida reivindicativa”. Són ficticis, aquests milions. Soler sap que mai no arribaran, però és una manera de cridar l’atenció del govern espanyol. Quan el pressupost valencià arriba a Madrid, Montero veu que les xifres no quadren i, per força, se sent interpel·lada, perquè li recorden, tossudament, que no ha fet els deures.

Però això, a parer de Sanchis, no vol dir que, si arribessen els 1.457 milions, s’arreglàs l’infrafinançament. “Són diners que el País Valencià rep de menys i que haurien d’arribar cada any si s’aplicaren els criteris poblacionals i de renda adequats. És el valor que s’estima que hauríem de rebre de més i no rebem.”

Rebre menys que no la resta

El manifest que van fer públic els convocants de la marxa aterra aquestes grans xifres: “Enguany, cada valenciana i valencià rebrà 215 euros menys que la mitjana estatal i 703 euros menys que l’autonomia més ben finançada, la qual cosa equival a un 1% i un 20% menys de recursos respectivament.”

Un model caducat

L’actual sistema de finançament va caducar el 31 de desembre de 2013 i no se n’ha fet cap d’alternatiu. El compromís era de revisar-lo i actualitzar-lo segons un seguit de criteris com ara la població i la renda. “Si els criteris no són justs, tal com passa de sempre, alguns territoris tenen infrafinançament. Abans de caducar, el sistema tampoc no funcionava”, diu Sanchis. Segons que diu, el País Valencià sempre ha estat infrafinançat perquè els criteris no són els apropiats. Això es tradueix en un endeutament més gran.

El criteri de població ajustada

El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, posa l’èmfasi reivindicatiu en l’anomenat criteri de població ajustada. És a dir, s’ha de tenir en compte l’estructura demogràfica de cada territori. No és igual planificar els serveis, l’educació o les polítiques socials si la població objectiu és molt envellida o molt jove. Tampoc no ho és si és un territori que rep molts visitants o si no en rep. Ni que la població s’agrupe en grans urbs o que estiga dispersa en nuclis rurals.

Segons l’informe de L’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, l’IVIE, del mes de juliol passat, el País Valencià ha de prestar els mateixos serveis que uns altres territoris, però amb menys recursos. L’alternativa, segons l’informe, seria rebaixar el nivell dels serveis perquè la despesa siga més baixa. Si no es fa així, hi ha dèficit i creix el deute.

Un deute que creix com una bola de neu

Això duu a l’altra reivindicació: el reconeixement del deute. Una de les afirmacions que fan tant el Consell com les entitats convocants és que aquest deute acumulat no prové d’un excés de despesa o d’un malbaratament de recursos, sinó d’una manca crònica i perllongada d’ingressos. Per això l’anomenen deute il·legítim.

Segons l’última dada facilitada per la Conselleria d’Hisenda, el deute ara és de 51.747 milions d’euros, el 47,8% del PIB. El 26,8% del pressupost del 2021 s’ha destinat a cobrir préstecs de diners que s’han manllevat per a cobrir el dèficit. Periodísticament ha fet fortuna una frase que diu que el deute és la segona conselleria del Consell, tan sols per davall de Sanitat, per la quantitat que s’hi dedica cada any.

La Crida pel Finançament

Les manifestacions d’aquest dissabte seran unitàries perquè l’altre pol que, històricament, reuneix diverses entitats que demanen la reforma del sistema, la Crida pel Finançament, s’hi ha adherit. La formen la Intersindical Valenciana, Decidim, Demòcrates Valencians, Esquerra Republicana del País Valencià i més col·lectius d’àmbit local.

Abans d’aquesta convocatòria, la Crida havia fixat el 9 de novembre passat per a manifestar-se. Quan van veure que la Plataforma convocava el dia 20, s’hi van adherir. Amb tot, la Crida pel Finançament marxarà amb una pancarta pròpia i formarà un bloc unitari amb aquestes altres formacions.

A més de la reforma del sistema, van més enllà i reclamen la condonació efectiva del deute, la necessitat que els valencians puguen gestionar de manera directa els imposts i les inversions, i la fi de l’espoli fiscal. Reivindiquen així la sobirania fiscal per al País Valencià. Allò que anomenen hisenda pròpia.

Les xifres de l’empobriment valencià, al senat espanyol

Fa anys que la Crida pel Finançament fa actes per denunciar el maltractament de l’estat espanyol i les conseqüències que té. El darrer va ser el 3 de novembre al senat espanyol, en què van presentar un informe sobre l’empobriment valencià.

L’infrafinançament a l’agenda política

Fa molts mesos, potser anys, que la qüestió de l’infrafinançament és a l’agenda política valenciana. Tan sols cal recordar aquella manifestació del 2017 que va omplir els carrers de la capital amb milers de persones. A l’agenda espanyola i madrilenya, hi ha arribat fa ben poc. Qui més ha retret els incompliments a la ministra d’Hisenda espanyola ha estat el diputat de Compromís Joan Baldoví. Pràcticament cada setmana la piconava amb alguna pregunta que directament o indirecta tenia a veure amb el canvi de model.

El clímax d’aquesta pressió va arribar el mes d’abril, quan Baldoví va presentar una moció perquè el govern espanyol fes una proposta de millora, que tant Unides Podem com el PSOE es negaven a aprovar. I és quan Baldoví va dir a VilaWeb: “Hi ha més dies que llonganisses i algun dia Sánchez ho pot pagar.” Uns dies més tard, tant PSOE com Podem van votar a favor de la moció, que deia, entre més coses, que abans no s’acabés enguany, la ministra Montero havia de presentar un esborrany de proposta.

Baldoví: “Hi ha més dies que llonganisses i algun dia Sánchez ho pot pagar”

Montero no tan sols no l’ha presentat, sinó que poques setmanes després d’aquella votació, el mes d’abril, va rebre membres de la Plataforma pel Finançament Just i els va donar llargues. Amb tot i amb això, el president Ximo Puig encara deia que confiava que aquest esborrany arribaria.

Ximo Puig a Sevilla, o com fer cara a tots els vents

Aquest estiu, Puig va engegar una nova estratègia: cercar aliats dins i fora. Explicar la situació fora del País Valencià. El model elegit ha estat el de participar en tota mena de fòrums de debat i organitzar cimeres amb els seus homòlegs. Siguen del partit que siguen. Això va enervar prou la ministra Montero, que li va retraure, en declaracions públiques, tot aquest desplegament de relacions.

L’agenda política de Ximo Puig: teixir aliances per a eixir de l’atzucac del finançament

El cap del Consell també ha rebut a València ministres del govern espanyol que han dit i s’han desdit sobre la situació econòmica del país.

I Calviño ho va negar tres voltes, davant el president Puig

Una nova promesa de Pedro Sánchez

El darrer membre del govern espanyol a parlar sobre l’afer ha estat Pedro Sánchez. Va ser diumenge passat a Benidorm, en la clausura del congrés dels socialistes valencians. El president espanyol es va comprometre a aprovar, negociar i acordar un nou sistema de finançament. Ho va dir pràcticament al final d’un discurs en què va posar Ximo Puig d’exemple d’allò que ha de ser un bon baró socialista. I fins que no s’arribe a aquest nou pacte, Sánchez es va comprometre a destinar una mena de fons de transició.

Allò que no es complirà és l’enèsim termini proposat pel govern espanyol. Abans de final d’any no hi haurà la proposta de reforma que ha de presentar la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero. D’aquesta manera, aquella frase de Joan Baldoví de “ni amb Montoro i amb Montero” va pel camí de l’eternització.

Un “fins ací hem arribat” a l’hemeroteca

Contra aquests incompliments, s’han convocat les manifestacions de dissabte. Ximo Puig hi anirà. Diu que no són per a anar contra ningú, sinó a favor de la societat valenciana.

Ara fa quatre anys, Puig valorava la manifestació així: “Un enorme èxit de la concòrdia, d’una aliança entre generacions i diverses ideologies pensant en l’interès dels valencians.” I va dir, també: “Ha servit per a dir-li clarament a tots els actors que participaran en les decisions del canvi de model, començant pel govern espanyol, que fins ací hem arribat.”

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.