Manel Solé

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Manel Solé és batlle de la Granja d’Escarp, una petita vila de 956 habitants, al Segrià, que ha hagut de confinar-se, com sis municipis més del voltant, incloent-hi Lleida. El brot a la regió va ser el primer detectat al país d’allò que, de mica en mica, comença a considerar-se la segona onada de la covid-19. El govern va decidir, primer de tot, de tancar perimetralment la comarca. Després va anunciar un confinament domiciliari en vuit municipis, tombat per una jutgessa, i, finalment, les restriccions que hi ha aplicat són ‘el pas previ al confinament domiciliari’. Tot plegat ha confós els veïns i ha indignat els batlles, que expliquen que ja feia setmanes que avisaven el govern que la situació era a punt de desbocar-se.

Salut va dir primer que no enduriria el confinament, i el va acabar endurint. Ha faltat decisió?
—Anar un divendres a la tarda a Lleida i dir que no es valora aquesta opció, i que l’endemà gairebé es demani a la població del Segrià que torni ràpidament perquè no la deixaran sortir de la comarca, com a ciutadà entenc que causi molta queixa. I com a batlle la queixa és més gran. Puc entendre que no tinguem tota la informació per a poder participar en la decisió. Però ens cal saber amb antelació què es farà. No us dic un dia abans, us dic almenys una hora. Ens en vam assabentar al moment, per la conferència de premsa. I això va causar molta sorpresa. Hem treballat i treballarem braç a braç amb el govern perquè sabem que som una eina essencial per a apaivagar aquesta corda que ara tenim disparada. Però cal corresponsabilitat del govern i, en aquest cas, Salut, que pren les decisions.

A què l’atribuïu, aquesta falta de comunicació?
—Entenc que la situació és excepcional i que Salut potser es pensava que el rebrot arribaria sortint de l’estiu. Nosaltres hem treballat intensament amb Agricultura i Salut per a la campanya agrària, que comença al maig i s’acaba a l’agost o al setembre. I ja els vam advertir de la realitat social que això implica per al Baix Segre. La major part de municipis dupliquem la població amb gent que ve de fora a fer la campanya de la fruita. Enguany ens pensàvem que no podrien arribar perquè els treballadors eren confinats. I al final ha vingut potser més gent que cap altre any. Molts, malauradament, sense contracte de feina. I molts, sense papers, cosa que fa impossible de contractar-los. Amb tot això ja explicàvem què passaria. I ho dèiem a Salut i Agricultura: si no ho fem bé, si no ens escolteu, ens sortiran els positius de cent en cent i ens haureu de tornar a confinar.

I ells què responien?
—Que la posició dels batlles potser era massa alarmista. Que hi hauria un augment de la població però que mirarien de modular-ho. I que es fes un protocol i tothom fes la seva feina. Nosaltres vam fer la nostra. Ens van encomanar que informéssim la població, que ens aprovisionéssim d’EPI, i en vam comprar molts, i que féssim espais de confinament als nostres municipis per a poder aïllar els positius i els contactes que, en molts casos, han vingut per la campanya de la fruita, i viuen en pisos o cases molt atapeïts. Ens van dir que habilitéssim espais. Aquests espais hi són. Nosaltres hem fet la feina.

I feien més advertiments.
—També els dèiem: si hi ha brots, caldran mans. Caldrà dotar de personal els consultoris mèdics i els centres d’atenció primària. La població d’augment ve sovint de fora, amb la dificultat idiomàtica, i només per a treballar. I és molt difícil de dir a algú que només ve per a treballar, que necessita treballar, que ha d’estar confinat. Per això, a més de metges, demanàvem mediadors. I sembla que la previsió no ha cobert tot allò que prevèiem els batlles.

Ara hi ha una reorganització de personal sanitari.
—Ahir ens van confirmar que a quatre municipis del Baix Segre ens tancaven el consultori mèdic perquè mirarien de recol·locar la gent que tinguessin al CAP d’Alcarràs. Nosaltres ho hem posat en coneixement de la delegació del govern i la delegació de Salut a Lleida i hem exigit que els consultoris dels nostres pobles es tornin a obrir. Si la Generalitat demana d’evitar moviment i que la gent es quedi a casa, no podem fer que t’hagis de desplaçar al municipi del costat per a una visita. I si hi ha una emergència no és igual anar al teu centre que esperar la resposta del centre del poble veí.

Dieu que els ajuntaments heu fet la vostra feina. Quina feina havia de fer el govern i no s’ha cobert?
—Per exemple, sis pobles confinats no tenim policia local. Fa moltes setmanes que demanàvem suport dels Mossos per revisar el compliment de les mesures. Fa un parell de dies que s’ha atès la petició. Ha arribat tard. També falta gent per a poder fer el rastreig, i els experts ho diuen, que per això pot haver-hi transmissió comunitària. Els batlles hem fet tot allò que ens han demanat i més, però hi ha feines que no podem fer. No podem fer PCR, no podem establir contacte amb els positius, no podem fer la feina que haurien de fer els professionals sanitaris. El personal sanitari ha fet una feina ingent. Però hi ha un dèficit de personal sanitari injustificable, sobretot al Baix Segre. Ja advertíem fa setmanes, mesos, de principi d’abril, que faltarien mans. I això fa que ens trobem desbordats.

La situació de precarietat dels temporers s’ha agreujat durant la pandèmia. Sense casa, sense hotels amb voluntat d’acollir-los, sense recursos per a protegir-se i prevenir…
—Bé, ‘temporers’ ho són els qui vénen a fer la campanya de la fruita. Si no tenen una situació regularitzada no poden ser-ho perquè qualsevol pagès que els contractés rebria una sanció molt gran. I aquí a la comarca es fan moltes inspeccions. La majoria de pagesos han fet feina aquests últims anys a l’hora d’habilitar molts habitatges per a acollir còmodament els temporers. I aquells pagesos que no facin correctament la contractació entenc que han de ser denunciats. Parlem de molt pocs casos. La majoria de temporers són ben allotjats perquè treballen cada dia. On no han arribat les administracions aquests últims anys hi han arribat els pagesos.

Heu criticat que la Generalitat no us ha fet arribar les dades actualitzades.
—Entenc que hi pot haver un problema legal. Nosaltres no volem els noms. Volem saber, per exemple, en quins habitatges hi pot haver positius, perquè sabem quins poden ser problemàtics. Allí on no arriba el rastrejador, hi arribem nosaltres. Hem pagat de la nostra butxaca agents cívics perquè fessin aquesta mena de tasques: informar, explicar. Si hi ha un desconfinament, avisar. I si no tenim les dades actualitzades no sabem on som. Reconeixem que als nostres municipis, com en la resta del país, hi ha pogut haver un relaxament. Dels tres casos positius que s’han registrat a la Granja d’Escarp, per exemple, el més gran té 35 anys, un altre 24 i el tercer 20. Hem de fer un toc d’alerta al jovent. Per això necessitem les dades.

Per acabar, com vau reaccionar arran de la decisió de la jutgessa de tombar la resolució de Salut?
—No sóc especialista jurídic. Tampoc no sóc metge, ni epidemiòleg, ni mediador, i als batlles ens ha tocat fer tots els papers de l’auca. Però entenc perfectament la posició del govern: la seva decisió és avalada pel consell dels experts. No entenc la jutgessa. Per exemple, ha entrat a valorar que Massalcoreig, un dels vuit municipis, veí del nostre, no entri en el confinament, adduint que durant el juliol només ha tingut un cas positiu. La Granja d’Escarp n’ha tingut dos. Massalcoreig té 585 habitants i, la Granja d’Escarp, 956. Per això hem demanat al delegat del govern que ens exclogui del confinament. La gent està desconcertada.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.