09.05.2023 - 21:40
Lluís Apesteguia (Deià, 1985) és batlle del municipi on va néixer i, d’ençà del novembre del 2021, coordinador general de Més per Mallorca. Ara es presenta com a candidat a la presidència del govern. I quan diem que es presenta a la presidència és literal: assegura que si no és investit cap de l’executiu, no entrarà a formar part del consell de govern ni com a vice-president en un hipotètic pacte. De fet, no descarta que la formació –si té prou vots pel bloc de l’esquerra– influeixi en les polítiques progressistes de fora estant, perquè creu que no es poden repetir els errors que s’han comès aquests vuit anys. En aquest sentit, critica una falta d’impuls i de valentia del govern i una preponderància del Partit Socialista per sobre de la resta de socis. A vegades, fins i tot, amb polítiques que han anat en contra dels principis ideològics de Més per Mallorca.
—Vuits anys de govern d’esquerres. Sentiu que s’han aprofitat o que han quedat moltes coses pendents de resoldre?
—Sempre quedaran coses per resoldre. Qui pretengui de solucionar tots els problemes que hi ha amb una legislatura, o dues o quaranta, no ho aconseguirà. Però és veritat que hi ha hagut certes qüestions en què no hi ha hagut prou impuls i ha faltat més contundència i més valentia, sobretot en aquelles que fan referència a les relacions amb l’estat. I també hi ha temes clau que queden per resoldre, com ara la protecció territorial i les solucions als problemes d’habitatge.
—El pacte d’esquerres ha funcionat?
—El pacte no ha funcionat tan bé com hauria d’haver funcionat. Té certes mancances des del seu inici, sobretot el segon. Els acords de Bellver atorguen una excessiva preponderància del PSOE sobre la resta de socis i, en concret, sobre Més per Mallorca. I això ha dificultat la feina. No s’ha tingut prou en compte que tots els partits érem necessaris per a la investidura de la presidenta i que tots els partits ens hauríem de veure reconeguts en totes les accions del govern. Tenim clar que, quan un fa un pacte, sempre hi ha d’haver cessions, però no pot ser que un renunciï més que els altres i no pot ser, sobretot, que es pretengui que alguns membres del pacte entrin en contradicció pel fet ser-hi. Hi ha hagut alguns moments en què s’han fet polítiques que anaven en contra dels principis ideològics de Més. Això representa un fracàs del pacte que no es pot repetir.
—En quins temes us heu sentit en contradicció?
—La qüestió lingüística és un tema clar. Que es pretengués que hi hagués 2.000 professionals de l’àmbit de la salut que esdevinguessin funcionaris de carrera sense assegurar que podrien garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania en un govern on participa Més és no entendre què significa Més i què significa un govern amb la participació de Més. Però hi ha hagut altres temes, com els ajuts directes a certes societats anònimes de manera discrecional i sense els criteris de transparència i objectivitat que haurien de regir tots aquests processos. O la qüestió territorial. Crec que no hi pot haver imposicions ni cap membre ha de fer mai cap renúncia als principis que li són inherents.
—Sentiu que Més per Mallorca ha tengut la representació necessària dins la configuració del govern? Si hi hagués possibilitat de repetir aquest pacte, com hauria de ser perquè fos realment satisfactori?
—No es tracta tant de la quantitat d’àrees que es gestionen dins un govern i quines són, que també és important, perquè no és igual tenir dues persones dins un consell de govern que tenir-ne tres o quatre, però no és substancial parlar del nombre d’àrees, sinó que hi hagi prou mecanismes de control i coordinació per a assegurar que tot això de què parlàvem no succeeixi. Al final, amb la qüestió del requisit del català en el procés d’estabilització en l’àmbit sanitari, nosaltres ho vam saber quan es va publicar al BOIB. Però no és perquè els meus companys que formen part del govern haguessin badat, és perquè no hi va haver cap òrgan en què Més fos present ni tingués cap capacitat d’accedir a aquesta informació. I tampoc no pot ser que tinguem un acord amb el PSIB i Podem a les Illes i que a l’estat espanyol els mateixos partits boicotegin mesures essencials per a nosaltres.
—Per exemple?
—Que aprovem al parlament, amb els vots del PSIB i Podem, una proposta de modificació de la llei d’arrendaments urbans perquè les comunitats autònomes tinguem capacitat per a regular el preu dels lloguers, però, en canvi, quan la llei arriba al congrés, sigui tombada precisament pel Partit Socialista i pels diputats del Partit Socialista de les Illes al congrés. O que negociem un REB en què hi ha d’haver un factor d’insularitat i que sigui una llei orgànica aprovada, però que en el següent pressupost general no es prevegi i aquest pressupost sigui aprovat per PSOE i Podem.
—Però com veieu la situació després d’aquestes eleccions? Us veieu dins un possible pacte o influint en les polítiques sense ser dins el consell de govern?
—Aquesta pregunta no la fan mai a Francina Armengol, em sorprèn. Jo em present per ser president del govern. I sé que pot sonar agosarat, des de la representació actual, però pos unes xifres molt clares damunt la taula: si el conjunt de les forces sobiranistes i l’esquerra alternativa espanyola, en aquest cas Podem, sumam un nombre de diputats semblant al Partit Socialista, la presidència s’ha de plantejar, perquè té unes capacitats d’impulsar polítiques molt importants. Ara bé, la nostra voluntat és formar part dels governs, però no és la nostra finalitat, que és transformar la societat. Per tant, si no tenim les garanties suficients que podem transformar allò que consideram essencial des de dins, ens plantejarem altres escenaris.
—I on us veuríeu? Dieu que només de president…
—És un compromís que vaig adquirir durant les primàries de Més per Mallorca. Crec que la persona que ha assolit el lideratge de Més i ha de ser la cara pública de Més no pot quedar supeditat jeràrquicament a una persona d’un altre partit. Per tant, si no som president, no seré ni vice-president ni conseller d’una persona d’un altre partit. Això no significa que no hi pugui haver altres companys que formin part del govern. Cadascú ha de saber ser allà on sigui més útil per al projecte. I jo crec que si no podem assolir la presidència del govern el 2023, com més puc ajudar al projecte és des del parlament.
—Amb quin dels dos socis us aveniu més: PSIB o Podem?
—És ver que compartim més punts amb Podem que no amb el Partit Socialista. Però, si he de ser sincer, des que he assumit la coordinació de Més per Mallorca he enyorat en molts moments el paper de Podem en certes negociacions.
—Hi veuríeu l’encaix del Pi, que és al centre-dreta, en aquesta fórmula?
—Amb el Pi hi ha coses que compartim i coses en què no coincidim. El nostre límit a l’hora de negociar és que ha de ser amb partits democràtics, que defensin la nostra llengua i el nostre autogovern i que defensin també el nostre model de convivència cívic i social. A mi el que em preocupa del Pi és que hagi obert la porta a participar en un govern la investidura del qual pogués dependre de Vox, fos per activa o per passiva. No feim cap favor a la democràcia si consideram Vox un agent polític més a tenir en compte i no com allò que vertaderament és. A mi em preocupa que partits que sí que consider democràtics i hi compartesc alguns aspectes de lluita no facin un claríssim “no” quan se’ls demana per Vox, que ha duit iniciatives fins i tot per a il·legalitzar-nos o que diu que eliminarà l’Obra Cultural Balear.
—I si guanya la dreta? Us preocupa?
—A mi em sap greu que na Marga Prohens no rebutgi clarament de pactar amb Vox. Els primers vint anys de l’autonomia de les Illes, el PP va ser un dels partits constructors de l’autonomia. Per tant, esperaria més d’ells i la generació criada en democràcia com és Prohens. Allò que ens queda és aconseguir que PP i Vox no tinguin la capacitat de sumar. Jo estic convençut que, si el PP ho necessités, hi pactaria i que Jorge Campos seria conseller d’Educació. No podem permetre que les nostres institucions estiguin mogudes per l’odi, que és el que representa aquest partit, al final.
—Com dèiem, hi va haver moments de tensió amb el català a la sanitat i amb la llei d’educació. Més va posar damunt la taula dimissions al govern. Es dóna poca prioritat a la llengua? Què s’hauria de canviar?
—Sí, es dóna poca prioritat, absolutament. Hem de pensar que ara mateix la Direcció General de Política Lingüística té el 25% del pressupost que tenia l’any 1999, en el primer pacte de progrés. Per tant, és clar que cal destinar-hi més recursos, però també cal que tot el govern assumeixi la política lingüística com una de les lluites transversals. També cal fer un gran pacte social per la llengua. Necessitam renovar la política lingüística que hem aplicat amb més encert o menys, que és la que es va dissenyar als vuitanta, perquè la societat ja no té res a veure amb aquella societat.
—Armengol ens deia en una entrevista que creia que la llengua no perillava, tot i que admetia que estava minoritzada, evidentment. Què en pensau?
—No ho diem nosaltres, hi ha estudis de sociolingüística que diuen que al segle vinent desapareixeran la immensa majoria de llengües del món. El català resistirà aquesta onada. Des del punt de vista sociolingüístic, ens diuen que arribarem a l’any 2100, però que no anirem gaire més enllà si no canviam les coses.
—El turisme no atura de créixer. S’hi han de posar límits, més enllà del sostre de places?
—Aquestes dues darreres legislatures hem canviat el paradigma de les polítiques turístiques de les Illes: abans es podia créixer sense límit i es feia una política de crida de turistes contínua per part de les administracions. Aquestes dues legislatures hem establert un sostre de places que Més ara proposa de rebaixar a Mallorca. També hem fet una moratòria, per tant, s’ha aturat el creixement: durant quatre anys no es venen places turístiques. I ara proposam que el govern destini el 50% de l’impost turístic a comprar oferta turística obsoleta i donar-la de baixa. És a dir, que el govern sigui un motor de decreixement. Amb 120 milions d’euros reduirem unes 1.200-1.300 places anuals promogudes directament pel govern, a més d’obtenir uns immobles que podríem destinar a habitatge oficial, oficines o espais públics. El que demanam també és que l’estat no boicotegi les polítiques que fa el govern de les Illes. Perquè mentre feim polítiques de decreixement, l’estat no atura de fer accions que pretenen d’engrandir aeroports, augmentar nombre de vols per minut… És a dir, augmentar la gent que arriba.
—Dieu que defensareu d’abandonar la promoció turística, però Més ha estat present en unes quantes fires turístiques i la situació en aquells moments ja era de batre rècords turístics.
—Hem de reconèixer que al final de l’anterior legislatura no hauríem d’haver anat a les grans fires turístiques i hauríem d’haver tingut una reacció més ràpida. És ver que hi anàvem a predicar el decreixement, però al final la teva marca és tan potent que ja pots dir que no venguin a l’estiu, que la idea que va associada a la marca venç el missatge que puguis transmetre com a institució.
—El tema de l’habitatge és un dels grans problemes socials que tenim. Com es pot solucionar? S’ha gestionat bé el parc públic creat?
—Entenc que és bo i positiu ser autocrític amb ànim de millora. El govern actual ha fet prou? No. Per una banda, cal que apliquem de manera contundent la llei d’habitatge de les Illes Balears, que és una de les millors lleis autonòmiques que ara mateix hi ha al conjunt de l’estat espanyol. Per exemple, amb l’obligació de la cessió d’habitatge buit de grans tenidors (els que tenen més de deu habitatges a les Illes), l’aplicació ha estat del 0,8% del total. Anam molt lents. Amb la construcció de l’habitatge públic seguim percentatges molt baixos, tot i que hi hem abocat una gran quantitat de recursos.
—Pensau que s’ha de limitar la compra d’habitatge a estrangers, però això xoca amb la normativa europea.
—Amb això intent sempre, malgrat que tengui un punt d’antipassió, ser molt realista per no despertar expectatives que després causin frustració. Res del que diem és fàcil ni immediat. Però hem de fer polítiques per encaminar la societat cap a on volem. Hem de tenir en compte que les Illes tenen els recursos que tenen i les competències que tenen. I pel que fa a la regulació, és ver que la UE limita aquestes possibilitats, però no les prohibeix: es pot fer en els llocs on estigui degudament justificat per una emergència social i que les mesures que es prenguin siguin proporcionals. Si hi ha cap representant polític que consideri que a les Illes no hi ha una emergència social relacionada amb l’habitatge, que surti al carrer i ho digui mirant la gent als ulls.
—La llei d’habitatge espanyola és suficient?
—No dóna cap solució a la problemàtica de les Illes. Que amb un 50%-60% dels ingressos familiars destinats de mitjana als lloguers la solució sigui que no s’incrementen lliurement és riure’s de la ciutadania. Nosaltres necessitam que es regulin els lloguers en relació amb els ingressos de les unitats familiars. I, per tant, necessitam una llei de regulació del lloguer pròpia de les Illes. I sí que té coses bones, però no és la llei que s’havia anunciat.
—En tot cas, com veieu la implicació de l’estat espanyol amb les Illes? Que hi hagi un PSOE poc implicat significa que hi ha un PSIB poc implicat també?
—No crec que hi hagi gent a les Illes que pensi maquiavèl·licament com pot perjudicar-se a si mateix i a les persones que l’envolten. Una cosa és la capacitat d’influència que té el PSIB sobre el PSOE, i una altra és la contundència entre la tria. És a dir: abans partit o país? I si em fan a mi aquesta pregunta, jo la tinc clara.
—Aquest mes farà cinc anys de l’exili de Valtònyc. El govern li hauria d’haver donat més suport?
—Jo entenc que qualsevol govern decent donaria el màxim suport i reconeixement a un conciutadà que es veu forçat a exiliar-se amb les condicions amb què s’ha exiliat en Valtònyc.
—Fa poc us vau reunir amb el president Pere Aragonès. Considereu que s’han d’enfortir els vincles amb la resta dels Països Catalans?
—Compartim llengua, cultura i moltes tradicions, però també compartim molts reptes econòmics, socials, ambientals, i per tant haurien de ser relacions estretes i constants. Més enllà d’això, les institucions de les Illes han d’intensificar les preocupacions que tenen amb la resta de territoris amb què puguin tenir interessos compartits. La política exterior ha de ser un dels eixos de transformació i prioritat del futur govern de les Illes i, per descomptat, amb les dues Generalitats sense cap mena de dubte.
—Hem vist Errejón fent campanya aquests dies amb Neus Truyol i després del 28 de maig ja es començarà a pensar en les eleccions espanyoles. Opteu per Ara Més? Us podríeu unir a Sumar?
—El nostre espai de decisió és Ara Més. La nostra voluntat és fer feina dins aquest espai amb els companys de Més per Menorca i Ara Eivissa i obtenir un representant d’obediència estrictament de les Illes i que representi lliurement els interessos de l’arxipèlag. Més enllà d’això, saludam tots els projectes transformadors que puguin néixer al conjunt de l’estat. Però nosaltres tenim clar qui som, què volem i com pretenem d’arribar-hi.
El qüestionari Proust
—Darrera vegada que heu fumat marihuana.
—Fa molts d’anys. La darrera vegada que en vaig consumir va ser amb infusió. Em cau molt malament, així que crec que passarà força estona abans que ho torni a provar.
—Quants metres quadrats té casa vostra?
—És una casa de camp antiga que compartesc amb companys, no t’ho sé dir, és de lloguer.
—Quin cotxe teniu?
—Renault Cangoo.
—Flor predilecta?
—Tulipa.
—Animal favorit?
—Moix.
—Quin color preferiu?
—Taronja.
—Quin és el vostre lema?
—Diria que intent ser feliç i que sóc conscient que la felicitat no pot ser mai individual.
—En quines ciutats o pobles heu viscut més de sis mesos?
—Deià, Palma, Barcelona i Leiden (Països Baixos).
—Quines llengües parleu?
—Català, castellà, anglès, llatí i antic grec –és del que som filòleg–, alemany, un poc d’italià i gallec.
—Quin és l’estat d’ànim més comú?
—Sóc patològicament optimista i una persona emocionalment bastant senzilla.
—Els noms de noi i noia que preferiu.
—Tomeu i Abril.
—Quin és el vostre personatge o heroi de ficció preferit?
—Per reivindicar el meu camp d’estudi, els germans grecs.
—Quin episodi de la vostra vida us ha marcat més?
—Quan va morir un amic meu de tota la vida, d’un any menys que jo, quan jo en tenia vint. En aquell moment vaig ser conscient del que significava la mort.
—Quins dons naturals us agradaria tenir?
—Ser més actiu físicament.
—Quina seria la vostra pitjor desgràcia?
—La mort d’alguna de les persones que m’envolten.
—Quin personatge històric valoreu més?
—Per l’actualitat i reivindicació de la lluita que representa, Aurora Picornell, també en reconeixement de les persones que ens van precedir i patir un destí d’aquest caire.
—Com us agradaria morir?
—Adormit.
—Com celebrareu Nadal?
—Sóc molt nadalenc, supòs que intensament amb la família i els amics.
—El racó preferit de la vostra ciutat.
—El problema és que després es massificarà… però es diu el castell del moro.
—El racó que menys us agrada.
—La carretera principal el juliol a les dotze del migdia.
—Quin dels rivals és el pitjor candidat?
—Jorge Campos (Vox).
—Amb quin dels rivals aniríeu a sopar?
—No tinc problemes per a sopar amb ningú, exceptuant la persona que he esmentat abans.
—Quina definició teniu de Països Catalans?
—Som una realitat cultural, històrica i lingüística innegable i de cara al futur. Ara em faré meva una definició de Biel Payeras, que va definir les Illes com una comunitat d’interessos compartits, crec que també és extrapolable.
—La persona que us ha format políticament?
—Moltes, des de ca nostra, i també m’he format en el municipalisme. Per tant, aquelles persones de Deià que han mantingut la flama de la lluita durant dècades a un poble on sistemàticament el PP obtenia el 80% dels vots.
