Llarena no acredita a la justícia alemanya les proves de malversació contra Puigdemont

  • El jutge del Tribunal Suprem diu que no pot informar 'd'una manera definitiva' sobre el suposat ús de fons públics per al referèndum

VilaWeb
Redacció
08.05.2018 - 11:59
Actualització: 09.05.2018 - 00:06

El jutge del Tribunal Suprem no va poder acreditar completament les proves de malversació per les quals vol aconseguir que la justícia alemanya lliuri Carles Puigdemont, segons un informe que va remetre al Tribunal de Slesvig-Holstein i que ha avançat el diari Ara. L’Agència Catalana de Notícies ha pogut accedir al document, de nou pàgines, enviat el 23 d’abril passat, en què el jutge instructor del Suprem assenyalava que no podia informar de ‘manera definitiva’, perquè encara no disposava de la informació que havia requerit al Ministeri d’Hisenda, quan el ministre Cristóbal Montoro afirmà en una entrevista a El Mundo que el referèndum no s’havia preparat amb diners públics.

El jutge també constata que, després de l’entrevista de Montoro a El Mundo, alguns presos polítics van negar l’existència d’un delicte de malversació i van esgrimir les declaracions del ministre per reforçar-ne la innocència.

Llarena diu: ‘Mentre la incompatibilitat [entre les seves afirmacions les del titular d’Hisenda] no s’evidenciï, aquest instructor reconeix la força dels indicis en què s’assenta el processament per un delicte de malversació de fons públics.’

En el document, Llarena –a partir de la informació aportada per la Guàrdia Civil–  repassa allò que en diu ‘indicis’ sobre els quals considera que es van destinar diners públics al primer d’octubre, a les campanyes de promoció i als suposats pagaments a Unipost per trametre més de cinc milions de targetes censals.

Des de començament de maig, Llarena ja té sobre la seva taula l’informe del Ministeri d’Hisenda sobre el control financer de la Generalitat. En una providència del 18 d’abril, va requerir directament a Montoro que enviés informació ‘amb la màxima brevetat possible’ per acreditar que no hi havia hagut malversació.

Fins ara, la Guàrdia Civil sosté que es van desviar 1,9 milions d’euros públics per pagar el referèndum. Fonts del Ministeri d’Hisenda van explicar que s’enviarien dues classes d’informacions: l’informe pròpiament dit i tota la documentació comptable del control de l’estat sobre els comptes del govern. Les mateixes fonts apuntaven que els criteris que defensa el ministre i els que consten als informes policíacs ‘quadrarien’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any