L’extrema dreta, el nacionalisme d’estat i l’amenaça militar

El feixisme ha anat gairebé sempre –i en el cas de Madrid i París, sens dubte– de bracet del nacionalisme d'estat, i en canvi els nacionalismes d'alliberament sempre hem estat antifeixistes

Vicent Partal
27.04.2021 - 06:34
Actualització: 27.04.2021 - 08:34
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 22 d’abril de 1961 un grup de militars francesos, dirigits per quatre generals, va fer un colp d’estat contra la república a Alger. L’anomenat putsch va durar quatre dies i cinc nits, però no va impedir la independència. Aquells generals havien estat educats en la idea de la “França dels cent milions d’habitants”, on un ciutadà d’Orà era tan “indiscutiblement i per sempre” francès com ho puga ser avui un de Perpinyà. En vista de l’avanç del procés d’independència i de la constatació, per part de De Gaulle, que no hi havia cap manera de frenar els nacionalistes algerians, els colpistes van passar a l’acció. I no eren, precisament, uns qualssevol. Quatre generals de cinc estrelles anaven al capdavant de la maniobra.

Seixanta anys menys un dia després, dimecres passat, l’estat francès s’ha trobat sorprès per una nova crida a la insurrecció. En aquest cas, i de moment, més pacífica. Ara com ara, es limita a la publicació d’una carta a la revista Valeurs actuelles signada per centenars de militars retirats, encapçalats per vint generals. A la manera espanyola, els militars retirats parlen pels militars en actiu. I, com és lògic, Marine Le Pen i l’extrema dreta han corregut a donar-los suport i a aplaudir-los.

La retòrica de la carta no pot sorprendre. Els vint generals reclamen a Macron que defense el patriotisme –el patriotisme francès, és clar– i s’agafen a l’honor, la pàtria i “a les nostres banderes tricolors” per a criticar “el racialisme, l’indigenisme i les teories descolonialistes”, en una mescla intencionada que vol identificar tot allò que va contra la forma imperial de ser francès. Furibundament antiislàmic, el text exigeix llei i ordre i els signants acaben posant les seues armes a disposició de la “salvació de la nació”, en un tomb argumental que no es pot interpretar sinó com una gravíssima amenaça.

Al nord de l’Albera, doncs, els catalans ara vivim també allò que lamentablement estem tan acostumats a viure al sud: l’aparició d’uns il·luminats literalment perillosos, embogits per l’imperialisme i pel menysteniment de la diferència i que es pensen que tenen el dret –pitjor encara: l’obligació– de marcar la vida de la gent. De dir què és correcte i què no. De dir com ets o no ets un veritable “francès”. Per exemple.

Europa passa moments molt difícils, amb un creixement preocupant del feixisme que ja amenaça greument la democràcia i la convivència i al qual tenim l’obligació de plantar cara de la manera més contundent. I això, ací i entre nosaltres, exigeix també de deixar de sentir-nos acorralats, alçar la cara i recordar a alguns insensats que el feixisme ha anat gairebé sempre –i en el cas de Madrid i París, sens dubte– de bracet del nacionalisme d’estat; en canvi, els nacionalismes d’alliberament sempre hem estat antifeixistes, sia a Alger sia a Perpinyà, Palma, Fraga, València o Barcelona.

Així doncs, no us deixeu impressionar ni intimidar més per aquells desvergonyits que, còmodament protegits en el seu nacionalisme d’estat banalment espanyol, pretenen encara donar-nos lliçons a nosaltres. Perquè són ells –aquests que ara tremolen a Madrid, sense anar més lluny– els qui han obert les portes de bat a bat al feixisme. Amb la incapacitat de desfer-se dels seus privilegis nacionals. Amb l’absència total d’empatia i solidaritat envers nosaltres. Amb el silenci quan calia alçar la veu.

 

PS. Un lector especialment amable em recorda que ara fa un any vaig escriure un editorial que es titulava “Madrid esclatarà: preparem-nos per a fer servir la seua ira“. Val la profecia i continua valent, però ara és molt més urgent ja, el clam.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
26.04.2021  ·  22:13

Ja em perdonaran; però a mi moltes de les amenaces i els escarafalls que fan alguns al país veí, “em pillen lluny”. Allà són feixistes de cor, majoritàriament. No han arribat a fer un Renaixement de veritat. Mentre a Europa avançava la Ciència, allà es feien passos per a processons i custòdies per a relíquies de sants. Allà callaven quan la bèstia amenaçava els catalans perquè es pensaven que no aniria amb ells. Amb tal mostra d’ignorància només podien arribar allà on són. El nacionalisme castellà, que ells anomenen patriotisme, és aixina. Que tinguen paciència. Per la nostra banda, cal anar-se’n el més de pressa possible. Tota la resta ens eixirà massa car. No ho podrem pagar.

Jaume Riu
Jaume Riu
26.04.2021  ·  22:19

Bona reflexió de nacionalisme en les diferents formes, que acaben sent la mateixa.
Avui tocaria parlar del nou episodi documental de Jaume Roures, però ja ho farem quan hi hagi prou perspectiva de més de 24 hores.

Josep Salart
Josep Salart
26.04.2021  ·  22:35

Tant de bo aquells quatre generals haguessin acabat a Hadjret M’Guil o cremats a In Ekker.

Isabel M.T. Jordà
Isabel M.T. Jordà
26.04.2021  ·  22:35

Quan des de dalt d’un tanc amenaçaven de matar Puigdemont i quan en un poble del sud d’Espanya afusellaven un ninot amb la forma de Puigdemont no vaig sentir que Pablo Iglesias aixequés la veu per dir que allò era
intolerable. Quan l’extremadreta anava contra els catalans els partits nacionalistes espanyols van mirar cap a un altre costat. Ara que van a per ells ja no els ha fet tanta gràcia.

Victor Serra
Victor Serra
26.04.2021  ·  22:50

La victòria de l’extrema dreta a Madrid pot ser una gran oportunitat per nosaltres, sino estem massa ocupats insultant-nos. Aquesta pujada de l’extrema dreta a molts llocs d’Europa, amb Espanya avantatjada com sempre, ens posa a favor dels que estan al costat correcte de la història. I ara, amb Biden de President dels Estats Units, pot ser una cosa no menor.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
26.04.2021  ·  22:50

Se que no hi afegeixo res nou. Però quan algú ho ha dit abans de forma tan precisa i elegant, no cal dir res més:
Quan els nazis vingueren pels comunistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas comunista,
Quan empresonaren els socialdemòcrates,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era socialdemòcrata,
Quan vingueren pels sindicalistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas sindicalista,
Quan vingueren rere els jueus,
no vaig protestar,
Jo no n’era, de jueu,
Quan vingueren per mi.
No quedava ningú, que pogués protestar.

Martin Niemöller.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
26.04.2021  ·  23:35

Aquests que dius que “ara tremolen a Madrid” han de rebre de nosaltres la mateixa solidaritat que van mostrar-nos. És el més just, oi?

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
27.04.2021  ·  01:54

Sempre ho he dit, tot seguint elmalaguanyat professor Jordi Ventura i la porfessora Montserrat Guibernau. No tots els nacionalismes són iguals, hi ha molta confusíó semàntica, massa. Passa com amb el mot “República”, en principi hauria de ser un mot neutre sense connotacions,però al mot “nacionalisme” se li ha associat un seguit de connotacions pejoratives. En realitat , però, aquestes connotacions no tenen res a veure amb el veritable nacionaisme popular i de base, que defensa simpement l’ existència d’ uns trets identitaris propis i en demana el seu respecte, en convivència amb la resta de pobles del món, essencialment a travé¡ès de la consitució d’un Estat propi.

Hem tingut històricament molts exemples de nacionalismes populars heroics, com el de molts pobles europeus subjugats, passant pel Caucas (Armènia) i arribant fins i tot al Viet-Nam…. En realitat ben sovint ens trobem que allò que és imperialisme es fa pasar, falsament, per nacionalisme… Quan no té res e a veure un estat ja constituit i fort en mans de polítics agressius i totalitaris -com fou el cas d’Alemanya, i també de la Rússia de Stalin– amb els petits pobles que tan sols cerquen el seu alliberament i un lloc al sol… Caldria tenit-ho en compte arreu, i també a casa nostra, on sovint i de manera injusta s’atribueix a autèntics patriotes sorgits del poble connotaciosn que no els són pròpies, al contrari!

Joan López
Joan López
27.04.2021  ·  05:53

Si fem el mateix,que ha fet l’esquerra espanola,mirar per un altre costat,serem com ells. I crec que això ja li va bè al fascisme. Jo no serè de aquets,al fascisme se le ha de combatre I no pas ignorar.
Siguem diferents !!*!!

Pepa Cendrós
Pepa Cendrós
27.04.2021  ·  06:40

Hem de lluitar i plantar cara al feixisme tots els DEMÒCRATES.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
27.04.2021  ·  07:09

Trobo molt encertada l’expressió ” nacionalisme d’estat banalment espanyol”, perquè això és el més trist de tot: convertir tota una cultura en una cosa vulgar, mediocre i a sobre violenta.

jordi Rovira
jordi Rovira
27.04.2021  ·  07:28

Estic molt d’acord que Europa viu moments difícils. I estats com França, Espanya, Alemanya o UK encara més, intentant afrontar un món més global, i menys imperial. La idea de control unidireccional d’un centre a una unes perifèries em sembla poc sostenible ( allò dels 100 milions de francesos, els està esclatant als morros! ). Per tant, complica la mirada d’uns, la seva visió d’un món que irremissiblement, s’enfonsa. La resposta és aquesta ira que referenciava V. Partal ara fa un any en una editorial. Aquesta ira que s’ha incrustat tan en les altes esferes del poder a Madrid, com en algunes classes privilegiades. Una acció reactiva i perillosa que cal ens agafi preparats i proactius. Una ràbia que recull molt més que la nostàlgia francesa d’un passat gloriós, potser reculli la nostàlgia d’una glòria no esdevinguda. I com tots sabem, el gos petit borda més fort, en relació proporcional a quan més petit és. En tot cas, per fi tenim el xarampió esclatat! Ara cal ser amatents amb els companys que pateixen a Espanya. Ser-ho amb la idea que la nostra república els ha de servir de mirall i exemple, doncs la seva és impossible. Com a mínim en un futur proper…

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
27.04.2021  ·  08:24

Estic d’acord el feixisme s’ha de denunciat i combatre sempre, no podem ser igual que els hipòcrites Podemos/Comuns que miraven cap un altre costat (i segueixen mirant, no ho oblidem, perquè per a ells la sagrada -feixista- unitat d’espanya els uneix a la dreta extremadreta PSOE-PP-VOX) quan el feixisme espanyol, amb la seva judicatura i la seva policia, colpejava a pacífics ciutadans de Catalunya que només volien votar.

Però això no treu que no els critiquem de forma especialment dura, a aquesta pseudo-esquerra caviar, i els llencem a la cara la evidència de la seva hipocresia.

No es pot parlar de drets humans de drets a la autodeterminació dels pobles en general, però no voler reconèixer la realitat de que Catalunya no és espanya, és un poble ocupat militarment, una colònia saquejada.
Especialment greu és això en el cas dels Comuns, on la hipocresia està adobada amb el botiflerisme que els permet viure del sistema, tot coneixent de més a prop el genocidi.

Estan recollint el que van permetre sembrar, i la onada se’ls podria endur pel davant també a ells.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
27.04.2021  ·  08:37

La lluita contra Algeria va tenir moltes arestes. Per una banda, De Gaulle estava cansat de mantenir certes despeses a favor d’una colonia que rebutjava el control francès, amb tot el dret, i crearen el FLN, Front d’Alliberacíó Nacional, que combateren contra els generals feixistes Jouaud i Salan. Aquells anys jo era a França i vaig poder veure-ho tot de prop. Les lluites entre bàndols van ser sagnants, molt sagnants i els generals feixistes arribaren a decapitar, amb l’ajut de pieds noirs, molta gent innocent.

Pep Agulló
Pep Agulló
27.04.2021  ·  09:20

INCAPACITAT DE RES…

Les esquerretes tremolen a Madrid. L’abandó del veritable camp de batalla ideològic que són les consciències individuals i col·lectives ha estat molt ben representat per la figura d’Iglesias fugin de por i desconcert del plató del debat de TV davant de la infàmia feixista.

Les esquerretes creuen tenir raó, però no tenen poder per concretar cap alternativa front una societat que branda l’egoisme del neoliberalisme com a bandera mentre ells per sobreviure branden la “rojigualda” anticatalana, la mateixa dels que els envien cartes amb bales…

La solidaritat és contra el feixisme, no amb els que el toleren amb els fets… Ara veuen com els hi paguen el suport a aquest règim neofranquista.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
27.04.2021  ·  09:52

Com l’any 1936, Espanya pot ser un bon camp de proves pels feixismes ascendents. Les grans desigualtats, la pobresa, les subvencions que no et treuen del forat, l’aïllament de les comunitats i la falta d’ascensor social adoben perfectament el terreny. No hem de dubtar que, així que puguin, “les castes” faran la resta.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
27.04.2021  ·  10:25

El feixisme és un fenomen que es produeix a escala mundial i les seves raons existencials estan molt ben estudiades, descrites en publicacions i articles a la premsa des de fa ja molts anys. Es produeix en societats desenvolupades que reben una forta immigració i amb sistemes productius en vies del col·lapse. La falta d’horitzó, la crisi social, la pobresa cultural i la competència de nou vinguts són la fórmula i el terreny adobat per l’aparició d’aquest engendra, i més si en el territori d’on neixen aquests brots ja hi ha antecedents històrics. No és estrany, doncs, si veiem a Vox fent mítings a llocs com al barri de Vallecas perquè és allà, en els llocs més deprimits, on ‘pesquen’ els militants. Tinc la percepció que l’estat francès i l’estat espanyol utilitzen el feixisme com aquell que té un gos lligat a la porta de l’entrada, és ferotge i fa por. Si els hi convé, si l’estatus quo perilla, si la pressió democràtica fa tremolar la piràmide jeràrquica del poder establert, aleshores deslliguen el gos.

Pere Grau
Pere Grau
27.04.2021  ·  11:29

El “patriotisme republicà”, amb la seva base de jacobinisme, és en essència tant cec com el nacionalisme ultra espanyol. Per tant no és estrany que hi hagi militars pels que la “tricolore” sigui un símbol tan excloent com la “rojigualda”. En moments així admiro més el país on visc. Alemanya no és ni de lluny el país perfecte en tots els camps que alguns s’imaginen. Però és un país amb una autèntica democràcia, una justícia independent i fidel als principis democràtics fonamentals i un “exèrcit del Parlament”, altament professional i que no es fica allà on no el demana ningú. Han pensat aquests militars francesos que allò de Liberté i de Egalité, també val per les altres cultures a part de la francesa? I no parlem ja de la “Fraternité”,,,

ramon Feixas
ramon Feixas
27.04.2021  ·  12:08

Que l’organització humana per estats, és totalment obsoleta, per qualsevol que intenti mirar el món en perspectiva és quelcom diàfan. Les necessitats organitzatives que feien que tinguessin sentit, ja no hi són, especialment per tot allò que es refereix a comunicacions de tota mena. Per altra banda manté el desgavell cultural i ètic de que els drets humans no obliguin i protegeixin d ela mateixa manera a tots els humans. També els garants de les desigualtats ho tenen més fàcil ja que el sector financer i multinacional es dóna les als grans manipuladors mentre que priven de tot els més desprotegits. Aquesta consciència, per progrés humà va fent pòsit a la societat de tot el món i encabrita a aquells que han triat dedicar-se a protegir la disbauxa dels estats garants del dèficit. Una cosa provoca l’altre i és l’evolució de la consciència social que fa que els búnquers es vagin tancant i reduint. Per contra si si la els manipuladors de masses aconsegueixen frenar la consciència social la tropa estrellada pot fer de les seves i impedir l’evolució constructiva.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
27.04.2021  ·  12:53

Tot això está molt bé.
I en comptes d’accelerar, ER vol dialogar.
Doncs, mireu, esperant Godot premetran que el feixisme a Madrid es pugui organitzar. Ara encara están desballestats i estabornits per l’1 d’octubre.
I per això, reprimeixen a tort i a dret, algun cop l’encerten i algun altre fallen… perqué están embogits i no organitzats.
Tota aquesta pujada feixista a Madrid no és res més que un intent d’organitzar un front anti-català massiu.
No ens podem permetre esperar i donar-los temps de tancar files.

Hem de marxar …pitant i cames ajudeu-me!

Joan Begue
Joan Begue
27.04.2021  ·  12:55

Comparteixo l’opinió del Sr. Aregall
Més voldria fer pensar si en soc capaç i puc esbrinar una engruna més el com s’ha escrit l’història amb l’humilitat d’aquest insignificant observador.
Per a mi el problema problema rau en una estructura social configurada des de una elit i pensada per a un poble a x capacitat de decisió i autoconciencia de si mateix.
El temari pot estar obert at infinitum, i l’espai obert a l’editorial és limitat.
Jo en pregunto i ho faig a veu alta.
Perquè la II Guerra mundial comença al setembre del 39 i no es contempla al juliol del 36.
Perquè son els italians i alemanys el feixistes, perquè es deixa fora a l’UK a La RF I finalment perquè s’arriba a aquella situació desprès d’alimentar la llavor d’això que anomenem feixisme. Això es disenya s’engreixa i finalment es deixa que faci la feina pel que va ser creada. Encara recordo unes paraules del periodista de Cat Ràdio que deia textualment “sabeu qui són els amos del mon”
Les condicions històriques han arribat al punt o es canvia l’escenari social per “maduresa del poble” o ens caldrà més opressió més guerra més ignorància i més misèria.
Això no és casualitat, això és una estratègia del que escriu la seva història que per… Ens la fan ser nostra també.

Josep Gualló
Josep Gualló
27.04.2021  ·  14:04

SI AYUSO NECESSITA A VOX PER SEGUIR GOVERNANT SERÀ VOX QUI GOVERNA

Amb el repàs de la historia rencet del feixisme a França, i amb la constatació que el feixisme s’escampa per europa no veig, com algun comentarista ha dit, que això pugui ser un aventatge per nosatres.

Més aviat tic por que des de Madrid s’escampi rapidament per tor l’estat i en les propéres eleccions espanyoles tinguem un govern feixista elegit democraticament.

Llavors hauriem vegut oli.

Robert Carreras
Robert Carreras
27.04.2021  ·  15:43

Ara és el moment de què es culmini el procés d’independència de Catalunya per tal de derrotar el feixisme. “O Independència o feixisme !!”
Les esquerres progressistes espanyoles són mínoria i a sobre estan disposades a patir el feixisme per tal d’evitar la independència de Catalunya.
Les esquerres espanyoles a Catalunya hauran de decidir si són més anti-independentistes o més anti-feixistes. Una societat moderna només és possible en una Catalunya independent. Aquests també estan disposats a pagar el preu del feixisme?
I Europa haurà d’acceptar la independència de Catalunya si no vol que el feixisme utilitzi Madrid com a palanca per extendre’s per Europa…
Per tan, “O Independència o feixisme !!”

Roser Caminals
Roser Caminals
27.04.2021  ·  16:01

Tal com diu el sr. Aregall, el feixisme es produeix en circumstàncies concretes, i val afegir que sempre es basa en una gran mentida concebuda per inspirar por.
Nosaltres hem arribat a la intersecció dels dos eixos determinants: no esquerra/dreta, sinó autocràcia/democràcia i Espanya/independència. No ens enlluernem a donar suport a les pseudo esquerres espanyoles contra l’ogre que elles mateixes han invocat, i del qual són còmplices. Han lliurat el país al franquisme supervivent–el poder judicial i la ultra dreta política–i ara el “a por ellos” se’ls gira de cara.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
27.04.2021  ·  16:52

Totalment d’acord amb el raonament de la Roser Caminals.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
27.04.2021  ·  18:08

Produeix un intens calfred d’adonar-se de quina manera tan estùpida i degradant molta gent està cedint a la cobardía i l’hedonisme per a evitar-se les clares perspectives de que si no reaccionem amb clarividència, valentia i eficàcia, el futur d’una Catalunya lliure cada dia és més negre. Tenim dues menes d’enemics. Els que no accepten el nostre dret a ser diferents, i els caps de totxo que estàn obsessionats per la totalitària entelèquia d’ “una grande i libre”. Ambdues tendències, que afecten no necessàriament juntes als ciutadans, sí que van lligades estretament (ideología, interessos econòmics i prepotència), mentre que les opcions independentistes són diverses, sovint contrapostes i abanderades (segrestades per interessos partidistes), i en mans d’alguns irresponsables que no son capaços de comprendre la transcendència de la contesa actual.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
27.04.2021  ·  18:59

Si, ells van provant maneres de desactivar-nos. Primer amb el rotllo de l’esquerra i la dreta, després amb el nacionalisme espanyolista excloent i acusant-los a nosaltres de ser-ho, i ara diuen això de feixisme o democràcia, com si ells no fossin els primers que s’han carregat la democràcia i obert la porta al feixisme.
Ja s’ho faran a Madrid, potser ja li estarà bé al Sánchez que li facin una bona rebregada.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
28.04.2021  ·  01:03

Sempre diré que Espanya s’ha de dissoldre. Com França. Dos països que només han sabut fer que mal.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes