L’exili, l’últim desafiament de Valtònyc al poder

  • La condemna contra el raper mallorquí ha tingut ressò internacional i ha originat una onada de solidaritat i en defensa de la llibertat d'expressió

VilaWeb
Roger Graells Font
23.05.2018 - 20:12
Actualització: 24.05.2018 - 07:40

Ja fa dies que el raper mallorquí Josep Miquel Arenas Beltrán (la Pobla, Mallorca, 1993), conegut amb el nom artístic de ‘Valtònyc’, va prendre el camí de l’exili cap a Bèlgica per evitar que l’empresonessin. L’Audiència espanyola l’havia condemnat a tres anys i mig per les lletres de les seves cançons, fet que va despertar una onada de solidaritat i indignació als Països Catalans i a l’estat espanyol. El cas de Valtònyc ha tingut un ressò internacional que ara pot créixer.

Malgrat que la policia espanyola li vigilava els moviments, que va requerir a les aerolínies que informessin dels viatges de Valtònyc fora de Mallorca, el raper se’n va anar sense ser detectat. En un concert a Vic fa poques setmanes, va advertir que no entraria voluntàriament a la presó i que l’haurien d’anar a cercar. En un piulet enigmàtic, poques hores abans de saber-se que ja no era a l’estat espanyol, deia: ‘No els ho facilitaré pas, desobeir és legítim i una obligació davant aquest estat feixista. Aquí no es rendeix ningú.’

https://twitter.com/valtonyc/status/999272324468826113

El cas Valtònyc es remunta al 23 d’agost del 2012, quan fou detingut per la policia espanyola. L’acusaven d’enaltiment del terrorisme, incitació a l’odi, incitació a la violència i injúries contra la corona espanyola. La sentència, del 23 de febrer d’enguany, el condemnava per enaltiment del terrorisme, humiliació a les víctimes, calúmnies i injúries greus contra la corona espanyola i amenaces contra Jorge Campos Asensi, president del partit ultra Actúa Baleares.

De res no han servit els recursos contra la sentència al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional espanyols, que els van refusar i van ratificar la sentència de l’Audiència. La defensa també ha demanat la suspensió de la pena al Tribunal d’Estrasburg, al·legant que l’estat espanyol ha vulnerat el Conveni Europeu dels Drets Humans.

Mentre esperava la resolució dels recursos, Valtònyc s’ha dedicat a fer concerts a tot l’estat espanyol i a recaptar diners per a pagar el cost del judici. A més, va protagonitzar una darrera polèmica animant a matar ‘un maleït guàrdia civil’ i a ‘posar una puta bomba al fiscal’ durant el descans d’una actuació, fet que va implicar una denúncia de la fiscalia i d’un sindicat del cos.Ressò internacional del cas

Ressò internacional del cas
L’escàndol per la condemna ha tingut força ressò internacional. La revista alemanya Musikexpress va comparar la situació de Valtònyc amb la persecució que fa dels crítics el president turc, Recep Tayyip Erdoğan. ‘Com pot ser que Espanya sigui tan restrictiva amb la llibertat d’expressió?’, es demanava.

El Whasington Post va entrevistar Valtònyc i Hásel i va publicar un vídeo impactant: ‘Sé de rapers que s’autocensuren després del nostre cas’, hi afirmava Valtònyc. ‘Això pot acabar de dues maneres: que la gent respongui i l’estat no s’atreveixi a tornar-ho a fer i ens absolgui… o que no passi res i que continuïn ficant més gent a la presó per la manera de pensar i opinar’, advertia. El New York Times va arribar a qualificar-lo de pres polític.

A més, l’organització internacional Freemuse va catalogar Espanya d’estat on es vulnera la llibertat d’expressió artística, i cità el cas de Valtònyc en el seu report anual: ‘La proliferació dels nivells d’empresonaments, persecució i amenaces contra els rapers a Espanya és una violació total dels tractats internacionals dels quals Espanya forma part i porta a un context de silenciament dels artistes’, diu el document.

‘Los Borbones son unos ladrones’, la resposta del món de la música
Aquesta iniciativa del cantant Pau Llonch fou un èxit. Pretenia reivindicar la llibertat d’expressió i condemnar la repressió contra Valtònyc, Pablo Hásel i els membres de La Insurgencia. En un enregistrament a la presó Model de Barcelona, tretze rapers van compondre aquest videoclip.

Hi participaren Elphomega, Machete en Boca, Frank T, Homes i Dones Llúdriga, La Raíz, Ira, Los Chikos del Maíz, Tribade, Def Con Dos, Noult, ZOO, Rapsusklei i Sara Hebe, a més dels grups Txarango, Gossos, KOP, Pirat’s Sound Sistema, Smoking Souls, El Niño de la Hipoteca, la Companyia Elèctrica Dharma, Rapapunkas, Raska, Subversa, Bonobos, Siroll i Fetitxe 13. Així mateix, es van promoure campanyes amb el nom  #NoCallarem. Una de les més destacades fou la Setmana per la Llibertat d’Expressió, tancada amb quatre concerts multitudinaris envoltant la Model.

Després de ser condemnat, Valtònyc no va arronsar-se. Va publicar una nova cançó, titulada amb ironia: ‘Pido perdón porqué he comprendido’. Deia que no demanaria mai perdó: ‘Milers de peixos, destrossant les seves xarxes. Ataquem-los on més mal els fa. Les seves mansions són les llars del poble’, deia un dels versos que atacava els estaments del poder. En el vídeo hi apareixen imatges de Rajoy, Bárcenas, Jaume Matas, Felipe VI i la repressió policíaca del primer d’octubre.

És previst que demà el grup de suport a Valtònyc i el raper Pablo Hásel, també condemnat per l’Audiència espanyola per les lletres de les seves cançons, atenguin els mitjans de comunicació al Parlament Europeu. Alguns mitjans de comunicació han indicat que Valtònyc pot ser a Bèlgica, i per tant podria aparèixer a l’Eurocambra.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any