Valtònyc i Arco: mitjans, galeristes i polítics de tot el món qüestionen la democràcia espanyola

  • 'És juràssic i medieval, solament ho hem vist en països àrabs on ho ordenava un xeic'

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
22.02.2018 - 19:01
Actualització: 22.02.2018 - 19:40

La censura de l’obra Presos polítics, de l’artista Santiago Sierra a la fira Arco de Madrid ha acabat tenint l’efecte contrari: la difusió de l’obra i del cas a tot el món, amb notícies publicades als diaris més prestigiosos. Per exemple, al New York Times, que comença d’aquesta manera tan contundent: ‘Mitjançant la llei o la intimidació, Espanya ha esdevingut un país on el risc per a la llibertat d’expressió ha anat creixent aquests últims anys.’ A més, galeristes internacionals que enguany exposen a Arco han criticat la censura amb duresa.

‘És juràssic i medieval, solament ho hem vist en països àrabs on ho ordenava un xeic’, ha dit León Tovar, galerista colombià establert a Nova York, pocs minuts després d’haver rebut la visita dels reis espanyols al seu estand. ‘Si l’artista no pot fer la seva feina, que és la creativitat (reflexions i qüestionaments)… malament rai’, ha dit el galerista francès Lyle Ashton Harris.

La galerista xilena Isabel Aninat, amb un estand curull d’obres que precisament parlen de la censura, ha dit que era ‘una ingenuïtat’ la decisió de la direcció d’Ifema. ‘Una obra d’art censurada immediatament adquireix valor’, ha afegit.

Impacte a la premsa internacional
El diari New York Times ha estat dels primers a parlar del cas de censura a Arco i ha qüestionat la llibertat d’expressió a Espanya. Esmenta el cas dels titellaires empresonats per enaltiment del terrorisme; el d’una jove processada sota l’acusació d’haver publicat amenaces a polítics a Twitter, ‘de la mateixa manera que músics i poetes’. Destaca que ‘la decisió arriba quan hi ha artistes que han tingut dificultats legals per obres que insulten l’establishment polític i monàrquic, o que s’ha considerat que exaltaven el terrorisme o més formes de violència’. I parla de la condemna a tres anys i mig de presó del cantant Valtònyc, de qui explica que recorrerà al Tribunal d’Estrasburg i que és un pres polític, ‘un concepte –diu el diari– que no és fàcilment desestimable en un país la història del qual inclou una dictadura feixista’.

També diu que durant el govern de Mariano Rajoy ‘s’ha aprovat una llei molt criticada sobre la seguretat pública que pretenia controlar la proliferació de protestes durant la crisi financera’.

El diari britànic The Guardian destaca que la batllessa de Madrid, Manuela Carmena, no ha anat a la inauguració d’Arco ‘per la polèmica sobre la llibertat d’expressió i la llibertat artística a Espanya’. Diu el diari que el motiu, la censura de l’obra de Sierra, inclou les fotografies de Junqueras i de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.  I afegeix: ‘La polèmica arriba després de la sentència a tres anys i mig de presó d’un cantant de rap’ i de ‘l’ordre d’un jutge de segrestar les còpies del llibre Fariña, sobre el tràfic de drogues a Galícia, arran d’una denúncia presentada per un ex-batlle contra l’autor.’

A més, es fa ressò del report anual d’Amnistia Internacional, presentat avui a tot el món, en què es critica ‘que Espanya utilitzi la llei per minar la llibertat d’expressió’ i ‘la incriminació de gent que ha expressat opinions que no constitueixen una incitació al terrorisme i que entren dins les formes permeses per la legislació internacional en matèria de drets humans’. Més concretament, dels casos dels titellaires empresonats i el de Cassandra Vera, la jove que va ser processada per haver fet broma de l’assassinat de Carrero Blanco. Diu també, citant el report d’Amnistia Internacional: ‘Els drets de llibertat d’expressió i de reunió pacífica dels independentistes catalans van ser reprimits desproporcionadament i la policia espanyola va fer servir una força excessiva contra els manifestants pacífics que volien participar en el referèndum unilateral de l’octubre.’ I encara: ‘Amnistia va demanar recentment l’alliberament de Sànchez.’

La cadena britànica BBC comença dient: ‘Una fira d’art a Espanya ha retirat una obra d’art que inclou fotografies de polítics catalans empresonats.’ I recull les declaracions de Sierra dient: ‘La retirada malmet la reputació internacional de la fira d’art i de l’estat espanyol.’

La premsa francesa també se n’ha fet ressò. El diari Libération explica els fets i els detalls de l’exposició, i destaca que ha intentat parlar amb el director d’Arco però que no se n’ha sortit. També en parla el diari Le Figaro, que recorda: ‘A Espanya hi ha hagut fa poc debats sobre la llibertat d’expressió.’

La condemna d’eurodiputats
La condemna a Valtònyc i la censura d’Arco ha fet reaccionar una trentena d’eurodiputats. En una pregunta parlamentària amb el títol ‘la llibertat d’expressió, sota amenaça a Espanya’, els diputats han informat per escrit l’executiu comunitari d’aquesta situació i algunes altres, com ara el segrest del llibre Fariña. En la pregunta també s’han referit a Pablo Hasel, que espera la sentència que el podria enviar a la presó després de ser jutjat per calúmnies contra el rei espanyol. Els eurodiputats han expressat dubtes sobre el compliment de la Convenció Europea de Drets Humans per part de l’estat espanyol. Els impulsors de la iniciativa han estat Josep-Maria Terricabras i Jordi Solé (ERC), que han comptat amb el suport d’Ernest Urtasun (ICV), Ramon Tremosa (PDECat) i trenta eurodiputats més dels Verds i de l’Esquerra Unitària.

‘La Comissió Europea considera que la llei espanyola de seguretat ciutadana [l’anomenada ‘llei mordassa’] i el codi penal espanyol s’adiuen plenament amb els articles 11 i 12 consagrats a la carta?’, han demanat a la institució. L’article 11 estableix que ‘tota persona té dret a la llibertat d’expressió’ i el 12 recull el ‘dret a la llibertat de reunió pacífica i a la llibertat d’associació en tots els nivells’.

En l’escrit també han recordat que el Tribunal Europeu dels Drets Humans s’ha pronunciat contra l’article 490 del codi penal espanyol, que ofereix protecció a certes institucions contra el delicte públic i preveu penes per calúmnies o injúries al rei espanyol. Els diputats han denunciat que aquest article havia estat ‘la base legal per a resolucions recents’ i que, malgrat l’opinió d’Estrasburg, ‘no ha tingut cap canvi’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any