Cinquanta-nou morts i més de dos mil ferits: aquest és el resultat, segons el Ministeri de Sanitat de Gaza, de la intervenció de l’exèrcit israelià en les protestes que s’han fet en diversos punts de la tanca que separa Israel de la Franja. Possiblement, el dia més mortífer a Gaza d’ençà de l’operació Marge Protector del 2014, quan van morir-hi més d’un miler de palestins en un mes i mig. Les manifestacions, en les quals han participat unes 40.000 persones, formen part d’un cicle de protestes anomenat la Gran Marxa del Retorn, aixoplugat pel moviment islamista Hamàs, que governa Gaza.

Durant la jornada s’han cremat grans fileres de pneumàtics, per a dificultar la visió als soldats israelians, mentre es llançaven pedres i còctels molotovs. Les forces de defensa d’Israel (IDF) han respost amb material antiavalots, però també disparant foc real contra els manifestants. Entre els milers de ferits, més de 1.200 –200 són nens i onze periodistes–, ho són per bales de l’exèrcit. Les IDF han acusat Hamàs de coaccionar els habitants de Gaza perquè arrisquessin la vida prop de la frontera, malgrat els advertiments previs. L’exèrcit també ha anunciat la destrucció de set ‘estructures de Hamàs’ des d’on suposadament s’havia disparat contra els soldats israelians.

Les actuacions de les IDF a la Franja, d’ençà del començament de la Gran Marxa del Retorn, acumulen un centenar de morts i més de 12.000 ferits, la majoria de bala. A la banda israeliana no hi ha hagut cap mort ni ferit.

El número dos de Hamàs, Jalil al-Haya, ha avisat que demà les protestes s’intensificarien, coincidint amb la Nakba –’catàstrofe’, en àrab–, la jornada de dol que commemora l’èxode palestí, quan més de 700.000 persones van haver d’abandonar casa seva, arran de la creació de l’estat d’Israel. La majoria van fugir a Gaza i Cisjordània. Enguany fa setanta anys.

Però al-Haya ha fet molt més que un simple avís: ha fet una crida a la intifada. ‘La reacció natural a la mort de gent que protesta pacíficament hauria de ser una intifada àrab i islàmica’, ha declarat al diari Yedioth Ahronoth. ‘No hi ha més remei que encendre la metxa a Gaza i Cisjordània en resposta a això que ha passat’, ha afegit.

El trasllat de l’ambaixada nord-americana a Jerusalem, per fer explícit el reconeixement de la ciutat com a capital d’Israel, no ha ajudat a minvar la tensió. Durant l’acte d’inauguració de la delegació diplomàtica, en què no hi ha hagut cap alt representant dels EUA, el primer ministre Binyamín Netanyahu ha celebrat el ‘coratge’ de Donald Trump per haver fet un pas que fins ara tots els presidents de Truman ençà havien evitat. ‘Avui és un dia de pau’, ha dit en el seu discurs.

Més tard, arran del creixent nombre de morts, ha piulat a Twitter que ‘qualsevol estat té dret a defensar les seves fronteres’. Bona part de la comunitat internacional ha condemnat l’actuació de l’exèrcit israelià. L’Alt Comissionat pels Drets Humans de l’ONU, Zeid bin Ra’ad, ha exigit que Israel deixi d’utilitzar ‘munició real’ contra els palestins. ‘Els qui han comès aquestes violacions indignants dels drets humans se n’hauran de fer responsables. La comunitat internacional ha d’assegurar justícia per a les víctimes’, ha afegit.

A Cisjordània, milers de persones han sortit als carrers de Betlem i Ramal·lah per a protestar. El president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, ha declarat tres dies de dol pels morts i ha convocat una vaga general demà. ‘Avui ha estat un dels dies més violents, cosa que demostra el nivell de crueltat d’Israel contra el nostre poble’, ha dit. Abbas ha animat els palestins a mantenir la resistència pacífica per aconseguir l’estat propi. D’una altra banda, també ha critica el trasllat de l’ambaixada nord-americana i ha dit que els EUA s’havien inhabilitat com a mitjancers en el procés de pau.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.