L’església de Sant Sever de Barcelona reobre com una joia del barroc català

L’església barroca de Sant Sever de Barcelona ha reobert oficialment avui, després de cinc anys de restauració. Construït entre el 1699 i el 1704 al cor del Gòtic, és un temple molt singular perquè va sobreviure de manera excepcional “a episodis revolucionaris i bèl·lics com cap altre conjunt del barroc barceloní”, segons que recull l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Durant la guerra del 1936-1939, va quedar sota la protecció dels Mossos d’Esquadra, ja que es troba just al costat de la Catedral i del Palau de la Generalitat. La feina per a rescatar l’església de la situació de deteriorament en què es trobava han costat 1.921.000 euros, la majoria aportats per la Catedral de Barcelona i dos-cents mil euros pel Departament de Cultura.

“És pràcticament el (conjunt) barroc més important que queda a Barcelona”, ha recalcat Santiago Bueno, degà de la Catedral de Barcelona, abans de l’acte oficial per inaugurar la restauració de l’església, que va ser obra de l’arquitecte Jaume Arnaudies i continuada pel seu successor, Joan Fiter. En aquest temple, les arts s’integren “en un tot en pro de la teatralitat i l’ostentació característiques del Barroc”, destaquen des de Departament de Cultura, en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El ‘gran teatre del món’ que propugnava el Barroc.

Les autoritats que han participat en l’acte, entre les quals el batlle de la ciutat, Jaume Collboni, han coincidit a destacar la “joia del barroc” que representa aquest temple. “És un dels símbols del patrimoni barroc català”, ha afirmat la consellera de Cultura, Sònia Hernández, que ha intervingut per part de la Generalitat juntament amb el titular de Justícia, Ramon Espadaler. Aquesta església situada al carrer de Sant Sever, just darrere el Palau de la Generalitat, va quedar a recer dels aldarulls a la ciutat del segle XX. Durant la Guerra Civil, va ser una de les quatre esglésies de Ciutat Vella que no va cremar.

“Quan comença la Guerra Civil i la situació queda descontrolada, la Generalitat veu que no pot protegir-ho tot i decideix protegir la part que pensen que és més important i més significativa, la Catedral. Com que aquest temple està al costat i també de la mateixa Generalitat, va entrar dins aquest conjunt protegit”, ha assenyalat Bueno. Ara bé, l’església s’ha hagut de tancar en els darrers anys pel mal estat de la coberta i diversos elements arquitectònics afectats per la contaminació i una plaga de tèrmits. Feia pràcticament un segle que no s’hi feia cap intervenció i s’havia anat deteriorant fins al punt que el seu estat era “impresentable”, ha reconegut Bueno, que ha recordat que les humitats pujaven per les parets, el guix saltava i la il·luminació també estava en molt mal estat.

Durant aquests cinc anys, una cinquantena de professionals han treballat en la restauració per retornar l’esplendor al temple en una de les intervencions més importants en la recuperació del patrimoni cultural de Catalunya. Les obres havien començat el 2019 i després de la interrupció per la covid-19, a finals del 2020 es va reprendre la primera fase, centrada a consolidar l’edifici contigu, la façana principal i la coberta. En la segona fase, s’ha restaurat l’interior del temple. Un dels treballs més destacats ha estat la restauració del retaule major, ple de pols i humitats amb despreniment de la pintura. L’equip de conservació va constatar que tot el conjunt havia estat repintat. Amb una tècnica delicada i complexa, s’han retornat els colors més vius i les línies més fines a les imatges de Sant Sever i la Mare de Déu.

“Quan retires la pols i la brutícia, veiem que a sota hi ha una zona repintada i això és el més delicat: com treure aquesta capa sense malmetre la inferior, a la vegada que vas recuperant la policromia original, que és riquíssima”, ha explicat la conservadora de la Catedral de Barcelona, Ana Ordóñez. En aquesta fase també es va descobrir a la sota coberta de l’església un conjunt de bigues de fusta amb restes de policromia que podrien datar-se del segle XIV. Es van utilitzar al segle XIX per reparar part de l’estructura.

També s’ha intervingut en les claus volta del sostre i les tribunes de fusta amb plata colrada de l’escultor Jeroni Escarabatxeres, així com en els esgrafiats de la façana interior d’aquest mateix autor. També s’ha restaurat el moble de l’orgue de Josep Boscà (1721) i s’han renovat el parquet i la instal·lació elèctrica.   “És una església molt petiteta, al voltant de dos-cents metres quadrats, però pel mestratge dels que la van construir, amb unes proporcions boníssimes, juntament amb els esgrafiats i el fulgurant retaule de Pere Costa, envoltat de pintures d’Antoni Viladomat, és un lloc gairebé màgic, on perds la sensació de les dimensions”, ha ressaltat l’arquitecte responsable de la restauració, Joan Claudi Minguell.

L’església tindrà jornades de portes obertes els dies 11, 13 i 15 de febrer perquè els ciutadans que vulguin puguin conèixer-la o retrobar-s’hi. La idea és recuperar-hi els casaments i altres celebracions.