L’escola és ficada en un clot molt profund, d’on només pot eixir gràcies als llibres

  • El valor de les proves PISA és que esgarren la cortina del mite i ens diuen que no, que no tenim un sistema escolar modèlic ni ens en podem sentir orgullosos

Vicent Partal
05.12.2023 - 21:40
Actualització: 05.12.2023 - 21:41
VilaWeb
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

La publicació de les proves PISA ha causat un terratrèmol polític i una gran alarma social. Els resultats són dolents a tot del país i particularment alarmants al Principat. Però cal no perdre de vista que en aquesta avaluació –la primera després de la pandèmia– són negatius a tot el món. Ni tan sols Finlàndia, el país tradicionalment més ben puntuat i el més admirat, ha esquivat aquesta volta una caiguda substancial dels seus indicadors. De manera que, d’entrada, cal recomanar una certa prudència en l’anàlisi del resultat.

Ara, dels resultats del programa PISA el fet més important, i més bo, és que quan es publiquen porten debat social i susciten titulars en un país com el nostre, on l’escola no importa gens als governs ni a la classe política si no és per potinejar-la o per convertir-la en un camp de batalla.

En relació amb això, el gran valor de les proves és que esgarren la cortina del mite i ens diuen que no, que no tenim un sistema escolar modèlic ni ens en podem sentir orgullosos. Malgrat la nostra magnífica tradició, malgrat les escoles compromeses que tant d’esforç fan arreu dels Països Catalans i malgrat aquells mestres que són pilars de la nostra societat i que van a totes –com ens mostren especialment aquests dies els mestres de Mallorca.

Perquè, més o menys, tots ho sabem, que l’escola és ficada en un clot profund. De fa anys. Que s’han comès molts errors i que hi ha, també, un seguit de condicionants enormes que fan molt difícil que puga funcionar bé. Però com que no fem front, com a societat, a aquesta situació resulta que ara i adés ens ha d’espavilar un xoc, una bufetada a la cara com aquesta.

He parlat de condicionants perquè crec que l’escola no la podem aïllar del país on viu i treballa. I l’afecten, i de quina manera, aquests condicionants, que van de l’espoliació fiscal –els diners que se’n van i no tornen tampoc no tornen a les escoles– a la fixació de la major part del currículum a Madrid –en el cas de les escoles valencianes, fins al 70%. O de la batalla legal –amb els tribunals espanyols amenaçant i intervenint contra l’autonomia dels centres– a la burocratització insensata, per dir-ne tan sols uns pocs.

Ara, essent cert que aquests condicionants són greus, el gran tema, el gran problema, és dins les aules. I no és sinó la lectura i la comprensió d’allò que es llegeix. El problema que crema és el sistema d’ensenyar a llegir que s’aplica, i que fracassa clarament. I la importància que es dóna –que no es dóna– a la lectura i la comprensió lectora com a eix central de l’ensenyament. I els problemes socioeconòmics de tantes famílies que no tenen llibres a casa ni són conscients del valor de l’objecte. El problema, en definitiva, és el llibre –i dic llibre amb plena consciència d’allò a què em referesc– i la relació dels alumnes amb els llibres.

Llegir i entendre què llegeixes –i que et faça profit i que et resulte útil– és la base de qualsevol activitat intel·lectual humana. Ara que Napoleó torna a ser moda pel film de Ridley Scott, va bé de recordar que quan li demanaven quina era l’arma més mortífera, el cors que va ser emperador de França sempre responia que els llibres. És seua la frase “una família amb llibres pot canviar el món”.

Però llegir és un exercici que ha de ser estimulat. Especialment entre els xiquets. Cal entusiasmar-los per la lectura primer, però cal també, a partir d’un moment determinat, ensenyar-los a llegir llibres difícils i no tan sols els que els agraden o aquells que es poden llegir sense dificultats. I ensenyar-los a acabar el llibre que han començat, encara que no els n’agrade el començament. I a llegir els clàssics, perquè, si no, si es queden només en la seua època, no entendran mai la profunditat humana. I a entendre allò que llegeixen i saber-ho explicar als altres, “a fer-ne la lectura”. I a recordar què han llegit.

I ens equivocarem molt si pensem que aquest problema és de xiquets i de mestres i prou. Perquè tots hauríem de ser conscients que sense posar tot això en la proa de l’ensenyament i l’ensenyament en el centre de la societat estem perduts. No pot haver-hi un debat democràtic sensat i enriquidor sense cultura i no pot haver-hi cultura sense ensenyament. De manera que ja va bé l’alarma de les proves PISA –dit tot això que he dit sobre la prudència–, si ens ajuda a reaccionar.

 

PS1. Precisament fa pocs dies que VilaWeb ha estrenat un pòdcast dedicat a la lectura infantil i juvenil: Poc cas.

PS2. A VilaWeb us necessitem. Fem un esforç molt gran per oferir aquests continguts amb accés obert, perquè arriben a tothom i els llegiu, sense els murs de pagament que tants altres diaris alcen. És gràcies als nostres subscriptors, però en necessitem més. Si us plau, penseu si ens podeu ajudar, i si podeu, si no us és una càrrega, feu-vos-en subscriptors o feu una donació única en aquesta pàgina.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Mª Rosa Camps
Mª Rosa Camps
05.12.2023  ·  22:09

No oblidem que l’escola és un reflex de la societat. La societat actual transmet a la canalla uns valors d’esforç, disciplina i treball? (En la seva acepció més positiva, evidentment) O potser els puja entre facilitats, immediateses i manca d’autoritat dels adults?

Xavier Clèries
Xavier Clèries
05.12.2023  ·  22:24

Els professionals de l’educació, els de la salut, etc. són infravalorats i malpagats, treballant en condicions precàries. La classe política viu en la seva bombolla, havent casos, com el de Miquel Iceta, que han cobrat sous sobredimensionats sense haver acabat estudis superiors ni haver treballat en res de profit en tota la seva vida. Aquesta és la societat que permetem.

Montserrat Tresens
Montserrat Tresens
05.12.2023  ·  22:36

Aquets informes PISA, haurien de tenir en compte la totalitat de la personalitat: com el grau de coperació entre els alumnes, d’empatia, de solidaritat, de felicitat, de responsabilitat… penso que mes importants que els nivells de matemàtiques, o de comprensió lectora que també.

Enric Sabaté
Enric Sabaté
05.12.2023  ·  22:39

Soc mestre i discrepo amb vos en el fet que cal obligar a llegir als infants un llibre tot i que no els agradi. Mai de la vida! Hi ha milions de llibres per triar i remenar. I llegir, ha de ser un plaer, no una tortura. Si els obliguem a seguir un llibre que no els agrada, aconseguirem que el gust per la lectura, perdi la seva màgia.

BEATRIZ ORTIGOSA
BEATRIZ ORTIGOSA
05.12.2023  ·  22:41

Jo enguany lamentablement he decidit deixar d’impartir Certificats de Professionalitat. La majoria del centres formatius -que són privats i cobren per hora i alumn@, no pas per excel·lència acadèmica ni ocupació futura de l’alumnat- fa 10 anys em pressionen perquè posi examens facilíssims (per aprovar-los ni calia haver cursat el temari), regali l’aprovat, demani menys exercicis d’aplicació pràctica dels continguts, ignori les continuades faltes ortogràfiques i sintàctiques de l’alumnat i m’oblidi d’impartir en català. La majoria del professorat ho fa, i així el títol oficial esdevé un tràmit burocràtic més que un augment real de coneixements i competències (i moltes empreses ja ho saben i donen poc valor als CP’s). Sovint he tingut rebel·lions inicials d’alumnat vingut de fora fa 20 anys que exigien 100% en castellà, contrari a qualsevol normativa; els darrers anys ho he denunciat 2 cops a Ensenyament i mai m’han contestat. Moltes de la Subcomissió de l’Acreditat on he col·laborat, mestres del sistema oficial, escrivien amb faltes d’ortografia! En això s’ha traduït l’aportació “progressista” a l’educació/enseyament?

Oriol Rosés
Oriol Rosés
05.12.2023  ·  22:46

No hi ha cap estudi que miri la correlació entre el grau de derivació que el govern central fa de la immigració als territoris, respecte els resultats de les proves més baixos? Em sembla que hauria de ser un factor a tenir en compte: si el sistema educatiu ha d’assimilar un número d’infants nouvinguts tremendament elevat en comparació a d’altres territoris que quasi no en reben, i els recursos són els mateixos o menors, si tenim en compte el dèficit fiscal arrossegat, sembla lògic que els resultats se’n ressentin.

Mercè Saló
Mercè Saló
05.12.2023  ·  22:47

M’ha agradat molt el teu article, però voldria fer matisos O puntualitzacions: d’una banda cada canvi de govern és un canvi de formes d’estudi, sense canviar continguts però marejant fins l’extrem als mestres amb un munt de feines burocràtiques
Jo ja he desistit de saber que signifiquen les noves “sigles” de cada curs per anomenar un munt de coses que ja existeixen i com dic jo molt important la forma per seguir fent el que ja es feia però acabat d’altra manera
D’altra banda la realitat és que lluitem contra la tecnologia que no implica en absolut molt coneixement lector.
Afegim-hi per acabar la quantitat d’atencions a la diversitat que també exigeix atendre a una varietat d’alumnes gran.
N’hi ha per escriure molt més però no farem aquí un congrés

Jaume Vall
Jaume Vall
05.12.2023  ·  22:48

Resulta que acceptem autoritat i disciplina dins d’una empresa, dins la policia, a l’administració, a l’esport.

Tolerem que un entrenador “posi firmes” els nostres adolescents, que un segurata pretengui manar-nos a l’aeroport, a la cua de la vacunació, d’un espectacle.

Quina casualitat, però, a l’escola és discutida l’autoritat exercida, per professionals que, aquests sí, han d’educar els fills.

Mare meva!! Quin cacau mental que tenen alguns, algunes, algunis.
I així ens va.

Pot ser que tinguem el que ens mereixem?

Carles Serra
Carles Serra
05.12.2023  ·  22:51

Fa temps que molts professors denunciant amb la situació que es troben, sous de precarietat i mitges jornades, apart del volum d’alumnes per aula, ja no entraré a comentar els problemes que es troben els professors amb alumnes de cultures i valors que no tenen res a veuré amb la nostra.
Llàstima que no hi hagi un estudi PISA que també que ens comenti/informi sobre el retrocés de la sanitat i metges, llavors també apreciat Vicent quedaríem tant indignats com el del retrocés de l’ensenyament/valors

Nuri Masó
Nuri Masó
05.12.2023  ·  22:57

Generalment solo estar molt d’acord amb els teus editorials. Avui discrepo. Jo també sóc docent com l’Enric Sabaté i estic d’acord amb el seu comentari.
Voldria afegir però que els darrers anys s’ha perdut la cultura de l’esforç.
Quan jo anava a escola havies d’aprovar les assignatures per passar curs i això requeria un esforç. T’havia d’esforçar per aprendre. Ara s’han de fer diferents nivells d’exàmens en una mateixa aula perquè tots els alumnes puguin aprovar i si no assoleixen les coneixements passen igualment al curs següent. Per què s’han d’esforçar a aprendre? No els cal!
I, al meu parer, la immigració és un problema afegit en el sentit que arriben aquí, i, enlloc de posar la mainada nouvinguda al curs corresponent al nivell que tenen, se’ls posa a l’aula que els hi correspon per edat. Si no saben llegir ni escriure, ni sumar i restar, no poden estar en una aula que llegeixen poemes i resolen integrals.

Joan E. Llin
Joan E. Llin
05.12.2023  ·  22:59

La política, les mancances materials, les famílies, el sistema que ensenya a ser uns mesells, la concertada unflant les notes per donar l’aparença d’excel·lència davant els clients, etc. Tot s’acumula, però, tot i que hi ha mestres extraordinaris i molt sacrificats, també hi ha un fum que mai haurien d’haver accedit a donar classes.

Josep Usó
Josep Usó
05.12.2023  ·  23:05

Ja fa molts anys que l’ensenyament està empastifat per una onada d'”experts” que mai han donat classes, que no saben gairebé res de cap matèria però que es permeten el luxe d'”ensenyar” als diferents professors i mestres com han de fer la seua feina. Són aquells que afirmen que no cal saber-se una assignatura. , Només cal “saber ensenyar “. I els que ho omplen tot de burocràcia inútil i de paraules buides. Els que proposen que aproven tothom “per a no desmotivar” i els que obliguen als xiquets que volen aprendre a conviure amb els que no ho volen fer. El la que ho han omplert tot d’ordinadors i de pantalles. Sempre ben recolzats pels venedors d’ andròmines de tota mena. Ja està bé que ens esclate a la cara que hem desfet l’ensenyament públic. Sense entendre el que es llegeix no hi ha futur. Cap futur. Sóm fabricants de ignorants i terraplanistes, perquè ja fa anys que els millors currículums emigren, en silenci. Mira si se’ns gira feina.

Llorenç Carreras
Llorenç Carreras
05.12.2023  ·  23:16

Estic d’acord que els llibres, el gaudi de la lectura, hauria de ser l’eix central de l’educació. No dic de l’escolarització, sinó de l’educació. I les matemàtiques, evidentment. Perquè la comprensió lectora és bàsica, imprescindible, per a entendre mínimament el món en què vivim i prendre decisions en conseqüència.
En contra de la lectura, hi ha molts elements que intervenen. Les noves tecnològies, especialment el telèfon mòbil, tan en entredit actualment, hi té un paper primordial, contraproduent i en detriment de l’escola i la família. Les desigualtats socioeconòmiques, que s’han incrementat per les successives crisis econòmiques i la immigració descontrolada. El descrèdit de les humanitats, que deia Nuccio Urdine. La pèrdua d’autoritat de l’escola i la família. La infradotació econòmica de l’educació. Les pèssimes lleis d’educació aprovades a l’estat espanyol, amb el PSOE com a màxim valedor (sempre s’ha equivocat). La irresponsabilitat de la majoria de partits polítics, farcits de vividors que pensen bàsicament i majoritària a salvar sou i la cadira.

Guillem Fàbregas
Guillem Fàbregas
05.12.2023  ·  23:22

He vist pares donar mòbils a nens que encara van al cabàs. Amb la sobre estimulació de les pantalletes com volem que siguin capaços de llegir si els costa veure una pel·lícula de més d’una hora. La culpa és dels adults que tenen una manera fàcil de desentendre’s dels seus fills

Lambert Estrems
Lambert Estrems
05.12.2023  ·  23:35

El gran tabu, cal dir sempre i en tot lloc que els docents son meravellosos i exemplars.

El que la meva experiencia em diu es que els docents d’avui en dia son, com la resta de la societat, fruit del fracas dels midels anteriors.
No parlem d’aquell accent que s’escapa o en el que ni tan sols parem esment. Ni de no saber llegir. Es que llegint segons quines avaluacions hem de oarlar de docents que per no saber no saben no escriure, amb aberracions que fan sagnar la retina, i un nivell cultural desolador. Inexistent.
És a dir: equiparable a la societat actual.
In falta, si, la cultura de l’esforç.

Pero aixo no es pot dir.

Com sempre, només faltaria, hi ha exemples entre els mestres que et fan sentir la importància de ser humil, o et fan recordar aquella sensació del “jo de gran vull ser com X”.
En la majoria de casos però, i no per dolorós esdevindrà fals, la deficiència i comoditat impera de manera tan alarmant com els resultats que s’en deriven.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
05.12.2023  ·  23:58

Sense independència és impossible
Qualsevol acord que no inclogui el reconeixement de la DUI del 2017 és traidoria … Com deia jo pel gener i ara s’ha confirmat amb lo dels 8.000.000 “la tupinada i el cens inflat ja els tenen a punt” …
https://x.com/jaumemoll/status/1612868018618650624?s=20

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
06.12.2023  ·  00:02

És realment sorprenent que en tot l’article no aparegui la paraula immigració… Casualitat? Segons que sembla hi ha temes que encara són tabús. Després a l’hora dels resultats electorals no ens queixem…

Joan Benavent
Joan Benavent
06.12.2023  ·  00:05

El xoc, la bufetada més forta a la cara no serà pas aquesta, la d’aquest informe, sinó la gran patacada que vindrà n’acabat com a resultat d’allò que són a data d’avui les aules, un món que ningú no voldrà per als seus fills, un futur dur de pair.

Jaume Riu
Jaume Riu
06.12.2023  ·  00:06

UN CLOT MOLT PROFUND D’INCOMPRENSIÓ LECTORA

L’avís que ha rebut Catalunya quan s’ha publicar el resultat de les proves PISA, em fa l’efecte que ens fa més favor que nosa, perquè la societat en general i -potser- l’escola en particular, està ficada en un clot molt profund d’incomprensió lectora, d’on només pot sortir gràcies a la pràctica de la lectura -de llibres també-, però em refereixo a la lectura i l’escriptura amb mirada llarga.

Allò que en diuen “emoticones” serveixen per substituir les paraules, i jo no faig servir gairebé mai aquesta forma de comunicació amb dibuixets de mans que aplaudeixen, o una mà amb el polze enlaire en senyal de conformitat, o una cara que riu, que pica l’ullet o que plora. Em sembla una desconsideració molt gran cap a l’altre que rep aquesta mena de resposa amb llenguatge mandrós.

En les darreres setmanes, suposo que malauradament per pura casualitat, he sentit algunes persones adultes i d’àmbits diferents, que no els fa cap recança de reconèixer que no llegeixen mai, que no llegeixen cap llibre, i també m’he trobat aquells que diuen que “no són d’escriure”.

Em vaig mirar en què consistien les proves PISA d’avaluació de l’alumne de 3r d’ESO en els àmbits de matemàtiques o ciències aplicades a la vida quotidiana, i les trobo amables, enginyoses i divertides, però m’hi jugaria un pèsol que es desarmen en la comprensió de la pregunta, i és aquí on hi ha més feina a fer, per això penso que ens fa favor que ens ho diguin.

Fins i tot, quan veig les reaccions de la gent al carrer que fa l’anàlisi política després dels pactes, trobo que també estem en un clot molt profund d’incomprensió lectora.

PS. Estic d’acord amb Enric Sabaté que a la lectura s’hi ha d’arribar per plaer satisfactori, i malament anirem si es fa llegir per obligació.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
06.12.2023  ·  00:24

“De manera que, d’entrada, cal recomanar una certa prudència en l’anàlisi del resultat.” No puc estar més d’acord amb aquesta afirmació. Encara diria més: hauríem de fer-li una crítica fonamentada.
Avui l’informe ha causat molt soroll, demà passat les coses continuaran exactament igual.
Les autoritats en “pendran nota”, diran que ho arreglaran…com sempre.
En realitat, a aquestes alçades, això no hi ha qui ho arregli…al menys a la pública.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
06.12.2023  ·  00:26

L’aprenentatge requereix esforç i des d’un temps encà a l’escola, amb l’aplicació de la nova pedagogia, es prioritza la felicitat de l’alumne per sobre de l’aprenentatge i aquest és el resultat que s’obté.

Lluís Mor
Lluís Mor
06.12.2023  ·  00:26

És impossible assimilar i adaptar una onada tan bestia de nouvinguts, tan en el camp de l’ensenyament, com de la sanitat, com en la vida rutinaria de tothom, totes les estructures socials fan figue i cada vegade en faràn més.

En quatre dies hem passat de 6 mil·lions a 8 mil·lions i això no s’aguante per enlloc.

I ells, els polítics, surten tots a la una a donar excuses de mal pagador, és clar, viuen en una bombolla, com si això passes a Mart. “Ja som vuit mil·lions”.. proclamen joisos, a veura si en ve vuit mil·lions més, total per que uns quants és facin ben rics i la resta siguin ben rucs.

Ara bé, tots som particeps d’aquest desgavell i molt poc critics en el que al fons tots sabem, que això no ès normal i no és pot aguantar. Callem, perquè com deie m’ha padrina, si vols estar bé, amb tothom t’has de fer el ceg, el sord i el mut.

Repeteixo, sustitució demogràfica, afebliment cultural, perdua de valors i de l’ADN dels nostres progenitors. En fi, que en sabre jo, un ànima inconsisten, de tot això

javier velasco
javier velasco
06.12.2023  ·  00:44

Els que som o hem sigut docents pense que tenim una grapat de coses clares.
La lectura, el llibre, necessita del SILENCI, de l”espai adequat, de la concentració i relaxació per a l’assimilació del contingut i la seua comprensió lectora…
És el que tenim els adults a casa quan llegim.
Els alumnes no disposen d’eixes condicions als centres escolars.
Les ratios infames per grup, la hiperdependència de la tecnología visual, la manca d’atractiu de certes propostes de lectura obligada, l’excés d’assignatures…
Si a això li afegim l’excés de programes aliens als currículums concrets de les assignatures , els programes els quals han de suportar alumnes i professorat per salvar el món i redreçar el món; la manca d’autèntica i vertadera autoritat als, centres; el descrèdit que ha de suportar el professorat;
la manca de criteris estables en els programes educatius els quals canvien a cada legislatura segons els polítics de torn…
L’escola és immersa en un sistema social mundial ja tan decadent i degradat, sense valors superiors humanistes, marcat per
un individualisme ferotge i sagnant, prenyat de vulgaritat i mal gust… que l’únic que està produint es un exèrcit mundial d’autòmates consumistes i alienats de la seua realitat.
En front d’això poca cosa poden/podem fer els docents per a millorar els coneixements, destresses i valors dels discents (i ja en fem/ fan massa)

ANTONI NAVALES
ANTONI NAVALES
06.12.2023  ·  00:49

Molt d’acord amb la opinió expressada per Oriol Rosés que fa referencia a la gran diferencia en el número d’infants provinents de la immigració a cada territori i que pot ajudar a aquesta davallada que indiquen les proves PISA.
Però jo també puc pensar que si en anys anteriors no presentàvem aquest resultats tan dolents podia ser degut a que, amb la immersió en català les coses funcionaven bé, massa bé, diria jo per alguns i que la davallada es produeix per causa del rebombori produït pels percentatges de castellà que demanen alguns pares i, sobretot, que afavoreixen sentències de jutges i magistrats que sembla que no en tinguin prou amb la seva feina que també s’han de posar en com ha d’anar el sistema educatiu dels nostres infants.

enric arquimbau
enric arquimbau
06.12.2023  ·  01:04

La cultura de l’esforç, i el rigor en notes, aprovats i avaluacions, em sembla que és bàsic i primordial, perquè l’alumne entengui que ESTUDIAR, no és una broma ni un passatemps.

Frederic Varela
Frederic Varela
06.12.2023  ·  01:31

El problema és a l’escola pública, no a la privada. Llavors el problema no és la societat o en el tarannà dels joves, és un problema de què, per les raons que sigui (i n’hi ha unes quantes) les coses no es fan bé a la pública, o potser no es poden fer millor. Independentment dels hàndicaps de l’escola pública que tots coneixem (per això, el que pot, envia als fills a la privada), s’ha de fer funcionar l’escola amb el que funciona i amb allò que ha funcionat tota la vida: més llapis i paper, més llegir, més utilitzar la memòria, més desgastar les colzeres i menys pantalles i treballs per “projectes”; això ha de ser la cirereta de l’aprenentatge, no la base. Els experiments, millor deixar-los per a les classes de química, fa anys que la pública sembla un laboratori on poder provar les coses més estrafolàries. Per a la gran majoria de mortals, estudiar i aprendre mai ha estat fàcil ni divertit (això bé després, quan has adquirit l’hàbit i les eines), però és un bagatge imprescindible per a desenvolupar la vida en totes les seves facetes. L’alternativa és crear una massa (molt igualitària, això sí) d’analfabets funcionals.

Josep Gualló
Josep Gualló
06.12.2023  ·  01:37

Un magnífic analisì, benvulgut Vicent, de la situacóió tant precaria de les escoles.

Com tantes altres cosses, la solució rau en l’Independència Nacional.

TOMÀS SÀNCHEZ
TOMÀS SÀNCHEZ
06.12.2023  ·  03:08

Bona nit a tothom. Soc septuagenari i potser per aixó sento molta tristesa i fins i tot emoció pels migrats resultats que publica el report PRISA en relació a l’ensenyament a CATALUNYA. Jo vaig començar a anar a l’escola quan tenia prop de cinc anys i fins llavors la meva ‘professora’ fou la meva recordada mare que amb l’ajuda dels titulars i dels ‘sants’ (com 4.4 accepció del DIEC) publicats al ‘Diari de Barcelona’ que el meu pare portava a casa al tornar de la feina, m’ensenyava la pronuncia de les lletres i els números i m’explicava el que es veia a les fotografies. Feina molt meritòria doncs la meva mare va ‘anar a costura’ fins els dotze anys d’edat quan va començar a treballar com aprenenta de carnissera a una parada del Mercat de Sant Antoni de Barcelona. De jovenet el pare va fer mans i mànigues per comprar l’edició abreviada de l’Espasa Calpe, la colecció dels deu llibres de temàtiques diverses nomenada “A través del ancho mundo”, els volums de “Razas Humanas” i d’altres… sense oblidar de portar els tebeos de l’època. A l’escola, les professores i profesors eren com una extensió dels pares de manera que qualsevol ‘càstic’ decidit pels docents era absolutament refrendat pels pares si gosava planyir-me… En fi, tot canvia i en principi sempre és per a bé però atenent al PRISA em produeix cert dubte que avui estem portant els nostres infants pel camí encertat. I no em val l’argument exculpatori de que ‘molts nois i noies han vingut de fora’ doncs per circumstàncies familiars he conegut fills de gent vinguda de molt lluny que fins i tot m’han corregit alguna ‘castellanada’ alconversar amb ells. Suposo que el sistema educatiu català haurà de posar totes les eines a fi de que el nostres successors tinguin un bon fons educacional però també crec que les famìlies haurien de posar una bona part a fi d’ajudar a conseguir-ho.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
06.12.2023  ·  05:22

D´acord en que la clau està en el llibre. Avui, seguim la moda que una escola moderna (o mestre) ha de treballar lluny del llibre(tradicional i sense sentit comprensiu!). Volem comprensió lectora però treballem sense llibres; i som prou cecs per no veure que és camí equivocat. I l´altra barbaritat és acceptar que el mestre sigui un criat de direcció , pares i alumnes.

Asun Tejero
Asun Tejero
06.12.2023  ·  06:08

Vos ho dieu Sr. Tomàs Sanchez, la educació comença i acaba a casa, els vostres pares varen fer la seva feina, amb els mitjans que tenien.
I la escola privada no és millor que la pública, com diu algú.
Avui tot és immediat, al moment, abans la mainada podia pasar tot el mati jugant, inventant, cercant, creant. Avui això és imposible, en un matí, et treuen totes les joguines, jocs, estris, per al final no jugar amb res. Però el problema també és dels adults, canviem de mòbil, cotxe, tot és per ja, fins i tot els pobres gossos en pateixen les conseqüències-protectores plenes de gossos amb 4/5/6 anys.
Com a societat tenim un greu problema, el sistema d’ensenyament està fet una merda, als del cap d’amunt ja els hi va bé.
Els docents crec que la majoria estan cremats i saturats, tot i que haurien de ser el col·lectiu millor tractat per contra hauria de ser també, al qui més exigir abans de començar a ensenyar.
Llibres, llegir, aprendre, pensar, discutir,experimentar, filosofia, respectar.
Que cada govern no pugui tocar i maldejar el sistema.
Podem tornar enrera i prendre exemple de les escoles de la republica.
No regalar diplomes ni recrear les oïdes dels alumnes. La cultura del esforç. I si toca plorar o bramar també va bé.

JORDI CABALLÉ
JORDI CABALLÉ
06.12.2023  ·  06:20

Tenim un sistema educatiu colonial. Un estat en contra que ataca per tots els flancs, també amb el de la immigració i substitució demogràfica. 2M de nouvinguts no s’integren en dos dies. I per això la metropoli els envia. A més, tenim un govern de colabos. Com voleu doncs q l’escola funcioni?!

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
06.12.2023  ·  06:24

Un greu problema, m’he llegit tots els comentaris fins a aquest hora. Difícil solució! Crec que avui és millor que deixem aquest espai per els docents. Salut.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
06.12.2023  ·  07:38

Docents ganduls i plaineres d’Esquerra, res d’ensenyar, nomes educar en adorar Esquerra i cominusme catoluc d’ERC, i immigració al màxim, junquerisme per la misèria dels pocs catalans que quedem. Aragones, FELICITATS I SEMPRE ENDAVANT PER LA DESTRUCCIO DEFINITIVA DE CATALUNYA, nefast personatge de nivell pisa

Esteve Mach
Esteve Mach
06.12.2023  ·  07:39

Totalment d’acord amb el primer comentari de la Ma.Rosa Camps.
Els llibres són molt importants, Partal, però la cultura de l’esforç s’està perdent de forma molt clara. I això encara és més important, perquè afecta tots els àmbits. El llistó de continguts s’ha anat abaixant; així com la facilitat de passar curs amb les assignatures suspeses, perquè els centres no volen problemes.
La Generalitat ha dimitit, de fa anys, amb la inspecció, perquè tampoc vol “problemes”. Ho ha fet amb els continguts, amb el català i amb qualsevol problema seriós.
En aquest tema, no hi ha autoritat moral ni real.
I el que ho vulgui arreglar, encara s’haurà d’encarar amb els sindicat i els drets adquirits.
No és un tema de diners. No principalment! Aquesta és la gran excusa de la que, políticament, és fàcil culpar a Madrid i ja està!
El tema és recuperar l’esforç i l’exigència. I encara que això pertoca als centres, a les famílies i al govern, no es pot oblidar que és aquest darrer el que cobra per organitzar-ho. Malgrat que es perdin vots i es produeixin vagues o problemes amb l’Estat.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
06.12.2023  ·  07:57

Un sistema educatiu que fa aigües. Un sistema sanitari que dona un any i mig per a que hom sigui visitat per un especialista. Un sistema polític on el seu màxim orgue judicial no es renova de fa 5 anys, perquè uns no volen que els altres passen a manipular la justícia, amb una definició del que és l’absència de separació de poders. Un sistema de pensions que empobreix cada any més els nostres majors, amb la esperança que ens morim més prompte que tard per equilibrar la balança. Un sistema on l’atur és endèmic, i el treball majoritàriament precari. Un sistema que és del tot incapaç d’aturar els assassinats de dones. I sí això és Espanya.

Sergi Barreda
Sergi Barreda
06.12.2023  ·  08:49

No acabo de comprendre aquesta frase de l’article: “els problemes socioeconòmics de tantes famílies que no tenen llibres a casa”.
Per una banda hi ha llibres de 2a mà baratíssims i, per altra banda, dubto bastant que la majoria de famílies que es poden permetre esquiar, Netflix o Iphone apostin pels llibres a casa.
Em sembla un problema que no té res a veure amb l’economia familiar.

Albert Miret
Albert Miret
06.12.2023  ·  09:09

Amb una immigració tant forçada i brutal per motius polítics destructius d’una societat en vers una altra no desitjada, i en una escola que equivocadament-pel meu entendre- posa els nivells a mida de l’ultim de la clase per a mantenir un equilibri que sempre serà igualment fictici el vestim del que el vestim, i en el que es passa d’un curs al seguent sense haver après absolutament res de nou, només pot passar el que passa, i és que llavors això no es pot medir en vers a cap nivell vàlid, perquè la resultant sempre és el nivell baix o molt baix per força. Un professor de quan era petit, ja ens deia que un raig d’aigua no es pot medir amb un metre.
No crec que s’hagi d’educar els nens com si fossin curtets, ni repetint deu mil vegades les mateixes lliçons, perquè això porta a la desilusió en vers al que l’alumne s’esperava obtenint nous coneixements, a l’avorriment i al “tant se me’n fot”. Amb aquest sistema, és molt probable que els més llestos es cansin i abandonin les escoles, perquè segons ells, “no els serveixen per a res”. El “bonisme” no serveix per a les escoles, si després se’ls ha deixar sols en un mon bestial , estúpid i ultracompetitiu on nomes es valoren les titol·lacions, amb coneixements o sense, per poder tenir un nivell mínim de vida: casa llogada no se sap fins quan, cotxe a terminis i menjar cada dia alguna cosa fabricada perquè no tenen temps de cuinar.
No sé com hauria de ser el sistema escolar òptim perquè no soc mestre ni endeví, però si que entenc que hauria de ser mínimament competitiu o si més no, semblant al que es trobaran després d’acabar els estudis. O això, o s’han de canviar els sistemes socials, perque si no, és una putada immensa el que els estem fen. Els estem enganyant miserablement.
Vivim de mentides. O es renoven els sistemes d’aprenentatge, o es renova el seistema social, però és tragi-còmic exigir uns coneixements que no han pogut rebre ni a les escoles ni a les facultats –si és que els seus pares han pogut pagar les carísssimes matrícules de l’Universitat–, perquè aquí desapareix el bonisme de l’administració i es passa automàticament a la bestial selecció social a carn viva.

Marina Adillon
Marina Adillon
06.12.2023  ·  09:12

Al 2000 el nivell va començar a baixar lentament, l’escola s’anava transformant en un espai de diversió en el més ampli sentit del terme. Al 2010 la davallada s’anava precipitant. Com a mestra eixint de jubilar d’una escola pràcticament sense immigrans, vaig demanar audiència al Departament d’Ensenyament per explicar el que havia viscut els darrers anys: una caiguda tan important de la rigorositat que portava a una davallada de nivell. Urgia, doncs, una revisió i rectificació. Que no m’expliquin ara que si pandèmia, que si immigrants. Es veia a venir.

Jaume Sastre
Jaume Sastre
06.12.2023  ·  09:20

Som una colònia d’Espanya i com a tal som una societat de cada vegada més espoliada econòmicament, desestructurada, caòtica, desbordada i desarrelada amb un sistema educatiu amb pocs recursos, amb interferències i imposicions de la justícia colonial i, a més, incapaç d’acollir i socialitzar un allau de població amb valors i sistemes educatius d’origen molt diferents.

Dit això, en l’escola actual del conjunt de la nació catalana hi ha una sèrie d’idees dominants que ajuden a explicar també els resultats de PISA, per exemple:

1) Els alumnes han d’ésser feliços i en conseqüència s’ha convertit l’escola en una immensa ludoteca on tot és un joc i on impera la llei del mínim esforç.

2) Per decisió dels polítics, els amos i senyors de les escoles són en aquests moments els alumnes, per tant s’ha de fer el que a ells els agrada i no el que els convé. Si no els agrada llegir, idò se lleven els llibres, i punt.

En la vida, sovint s’han de fer coses que no ens agraden però que ens convenen, però ara ja ens trobam amb mestres que surten de la facultat amb la mentalitat que només s’ha de fer el que agrada a l’alumnes, és a dir, que si no els agrada llegir, no han de llegir; i que si només mengen llepolies, idò s’ha de desistir a ensenyar-los una dieta saludable; i si no els agraden les matemàtiques, idò fora matemàtiques; i si no els agrada el català, idò sel’s parla en espanyol i s’ha acabat.

3) L’ensenyament s’ha de fer en grup i s’ha deixat de banda el treball individual com és la comprensió lectora, la concentració, l’esperit de superació, el silenci i la cultura de l’esforç. Abans l’alumnat s’havia d’adaptar 100 % al professorat i ara és tot al contrari: són els docents els qui per obligació s’han d’adaptar 100 % a l’alumnat amb la qual cosa, si no hi ha un equilibri de mútua adaptació, l’escola bombolla acaba creant persones amb moltes dificultats d’adaptació a la realitat que després es troben fora de l’escola.

4) S’ha devaluat la figura del mestre a qui tothom, començant pels polítics i alguns pares, diuen com ha de fer la feina i al qual han reduït a la categoría de buròcrata generador de paperassa i simple d’acompanyant de l’alumne en el seu procés d’autoaprenantatge .

5) Els pseudopedagocs moderns han imposat la cultura de la dispersió en comptes de la concentració. Han criminalitzat la lectura, l’escriptura i els llibres fins al punt que han suprimit els llibres de text. Igualment, com a tecnòcrates, han sacralitzat els últims avanços tecnològics mentre han dimonitzat el factor humà, l’experiència i la memòria.

6) A tot això, cal afegir la superprotecció dominant amb què una majoria de pares tracten els fills, fet que encara complica més la feina dels docents.

Tot plegat, sumat als canvis constants de lleis educatives fetes dins els despatxos de Madrid al marge dels professionals de l’ensenyament, fa que augmenti la xifra de docents cremats i desmotivats.

Ara els polítics, tant els de la metròpoli com els autonomistes de les colònies, donen la culpa a la pandèmia del COVID, que se’ns dubte ha influït, però el mal ja ve d’enrere. Tot i que em vaig jubilar com a professor de català en un institut de Mallorca el setembre de 2019, a mi els resultats recents de les proves PISA no m’han vingut gens ni mica de nou. Al capdavall, ara recollim els fruits tòxics del que s’ha sembrat des de la restauració borbònica de 1975 fins avui.

Josep Oriol Garreta
Josep Oriol Garreta
06.12.2023  ·  09:34

Totalment d’ acord amb la Marina Adillon i en Jaume Sastre.
Una política d’ ensenyament que dóna molt poder per fer i desfer a les direccions que, a més d’ injusta, facilita als pilotes plaça a l’ educació pública.
Un abandonament dels bons llibres de text fets per pedagogs ( no per mestres).
Un abandonament de les maneres i els valors bàsics per preparar per la vida.

Alfons Bielsa
Alfons Bielsa
06.12.2023  ·  09:37

Pantalles de totes mides tot el dia. Continguts de dubtosa qualitat. Poca o nula feina “analògica”Obsessió per les xarxes i molts YouTubers amb baix coefficient intelectual o especialment intel·ligents per manipular a la població infantil i juvenil., amanit per tots els factors que s’han anomenat fins ara…. Que tenim? Doncs això. I amb una manca de referències a tots nivells en els adults i mínima inversió en educació, pitjor impossible.
Recomano llibre “ Demència Digital “ de Manfred Spitzer. Molt clarificador.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
06.12.2023  ·  09:52

Totalment d’acord amb la qüestió dels llibres. Però el problema és que els joves tenen la ment enganxada al mòbil. Sortosament treballo a un institut en què els mòbils estan prohibits i on es fa mitja hora de lectura (no pas estudi) diària en silenci, i on els ordinadors es fan servir per a coses ben concretes.
Però també he hagut de passar per algun centre on el mòbil i l’ordinador es feien servir sense ordre, i allà no és tan sols que no llegien, sinó que sovint era impossible poder fer una classe.

Victòria Grasa
Victòria Grasa
06.12.2023  ·  10:13

Els que esteu dien que no es tan importan la compresió lectora i les matematiques i que lo important es l’empatia, la solidaritat, la felicitat, la responsabilitat…La comprensió lectora, la lectura, la facilitat per explicar-te es lo que fa que poguen ser empatics, solidaris, responsables i feliços, sensa aixó ets una criatura perenne. Les matematiques es la eina mes important per aprendre a pensar, es la base de tot ffins i tot de la musica. Espero que aquesta gent no tingui criatures perque en un mon cada vegade mes complicat estará educant un desgraciats

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
06.12.2023  ·  10:35

PISA es tant sols un informe. La realitat a les aules , descrita molt bé per Jaume Sastre 9:20, i que es vol amagar des de tots els àmbits ,es un tema tabú.
Hi ha avui moltes aportacions interessants perqué es una questió que posa a plena llum les misèries de la societat en la que estem vivint des de molts angles.
Des de els despatxos on hi ha molts ignorants es preten “governar” una questió tant complexe com l’educació . Aixó es el que hi ha.

Carles Gil
Carles Gil
06.12.2023  ·  10:36

I els llibres de text, Sr. Partal? O és una eina definitivament desfasada i reaccionària? No ajudaven l’alumne i el mestre? No facilitaven l’acte de llegir i entendre i assimilar? No fomentaven el valor dels llibres com a eines d’aprenentatge i coneixement? Els ordinadors els han suplert eficaçment en benefici de tothom?

Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
06.12.2023  ·  10:50

L’editorial relaciona Cultura amb Ensenyament: primera cosa que la psicopedagogia s’ha carregat.
Escola 21 i Fundació Bofill dirigint el desastre: heu triomfat.
La immigració és un problema pefquè la tractem com si els centres d’ensenyament haguessin de ser esplais en els quals ningú ha de fer res que no li vingui de gust. Eliminats del vocabulari pedagògic mots com.”esforç”, “estudi”, “coneixements” o “respecte”; proscrita la literatura (llibres, levtura, cultura, pensament, idees!!!) dels programes d’ensenyament i entronitzats els”projectes” i “racons” com antimètode, desbancada la “racionalitat” per l'”afectivitat” i convertits els mestres i professors en monitors d’esplai, zeladors i amiguets que dinen sempre la raó perquè ni alumnes ni pares ni administració s’enfadin… amb tot plegst hem arribat a la màxima i vil baixesa, conduïts per la pedagogia de la idiòcia global (tots rucs: tots feliços) i vigilats per la guàrdia pretoriana dels diversos governs de la Genialitat que des dels anys 90 han estat treballant per integrar tothom, sobretot a l’ensenyament públic, per tenir un país de serveis i turistes. (Els bons, a la que poden toquen el dos a treballar en llocs seriosos)
Resumint: és el sistema, estúpids!

Ramon Batlle
Ramon Batlle
06.12.2023  ·  10:57

L’elefant de l’habitació és diu “immigració”. Quan deixareu d’amagar el cap sota l’aixella senyor Partal ?
I de fer una apagada informativa total al partit de la Sílvia Urriols quan durarà aquesta pràctica antidemocràtica pròpia de partits estalinistes?

Francesc Costa
Francesc Costa
06.12.2023  ·  11:02

Llegint el primer comentari de M. Rosa Camps m’he animat a continuar. I veig que aquest comentari era suficient per definir el problema. Cap disciplina, cap respecte per el professor, cap esforç (pobrets!), no deures per casa (que han de ser feliços) aprovat per tots (que no es fustrin!) i aquesta idea que he vist en els comentaris de que només han de llegir els libres que els hi agradin i no els importants que els hi servirien per formar-se. Més llenya al foc.

Sóc independentiste però sense un canvi de valors el problema no el soluciona l’independencia.

Sóc partidari de l’inmigracio que ens enriqueix culturalment i genèticament (i que es imprescindible economicament) però es molt còmode per els politics i funcionaris no assumir responsabilitats i dir que el baix rendiment es deu al aument de immigrants a les aules on per cert aprenen els mateixos valors que els d’aquí i no els de els seus pares que han fet molts sacrificis i potser s’han inclús jugat la vida per arribar a una terra on els donen ensenyament gratuït però on no entenen el que llegeixen ni aprenen matemàtiques perquè són molt difícils.

Els comentaris dels docents massa plens de corporativisme. Però també hi han alguns que es queixen de que els seus propis companys o els seus responsables tampoc saben escriure fruït d’aquesta cultura del ‘no esforç’ que ens han anat imposant.

I crec que aprofitar l’informe per fer proclames independentistes o econòmiques, si bé es correcte, es oportunista. (‘Això avui no toca’).

Per desgràcia i tal com està evolucionant la societat crec que aquesta situació només anirà a pitjor.

Marc Mateos
Marc Mateos
06.12.2023  ·  11:07

Molt d’acord amb l’article i tots els comentaris precedents.

L’Educació no és més que una altra cara de l’ensorrament que estem patint a tots els nivells de la societat.

Com passa amb la Sanitat, la seguretat, les infraestructures, l’economia, la cultura i tantes altres coses.

I tot plegat, que també forma part de la problemàtica de molts països on s’estan transmutant societats fabrils i esforçades per una societat de blandiblub sense esma per a res més que no sigui el gaudi individual (no en som pas una raresa), en el nostre cas s’agreuja per què tenim un estat que malda tant com pot per a aconseguir enfonsar Catalunya i convertir-la en un caòtic femer ( i País Valencià i Ses Illes, és clar) impossible de gestionar i de viure-hi.

Al final, els culpables som nosaltres mateixos, tota la societat, que hem permès que una colla de dròpols sense ofici ni benfici com són la majoria dels polítics actuals, ens portin de mal borràs.
Posem-nos les piles, engeguem ineptes i trilers i cerquem alternatives polítiques per a bastir una societat culta, treballadora, conscienciada i compromesa i pròspera.

Ah, Vicent, hi falta una paraula en la teva anàlisi: immigració.
No podem culpar de tot la immigració, d’acord. Molt d’acord.
Però una immigració gegantina i no integrable, al ritme actual, òbviament que en alguna banda de l’equació hi hauria d’aparèixer, no trobes?
O és casualitat? La davallada de tants indicadors no hi té alguna cosa a veure, també, a banda dels nostres errors i el que hem permès de fer als inútils i venuts que hi tenim en quantitat de poltrones públiques?

Independència per què ho volem TOT!
//*//

Eduard Castellón
Eduard Castellón
06.12.2023  ·  11:21

Bon dia a tothom, estic molt d´acord amb el que diu el Sr. Marc Mateos. Teniu molta raó al meu entendre. No cal afegir res més.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
06.12.2023  ·  11:32

A) França dividirà l’alumnat per nivell com a pla de xoc pel fracàs escolar i la davallada al PISA.
B) Massificació de les aules.
C) Mestres amb nul·la autoritat per obre dels pares.
D) Tick Tok adictiu i superficial.
E) DEFICIT FISCAL
F) Poca orientació a la lectura_gaudi.
G) Predomini de castellà (català mort).
H) Cultura del mínim esforç.
I) Generalitat sense criteri pedagògic.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
06.12.2023  ·  11:35

L’ensenyament es fa a l’escola i, sí, hi ha molts aspectes que cal corregir, entre altres l’escàs interès dels responsables polítics, l’escàs pressupost, l’escassa fiscalització dels mestres -mol mal pagats- i la insuportable intervenció de l’estat. Però l’educació és un camp molt gran on intervé la família, els amics, el carrer, les possibilitats econòmiques -la classes social-, l’estructura/desestructura familiar i també el context social que vivim al segle XXI amb tot l’abocament de noves tecnologies. Napoleó només tenia una espelma i llibres. Ha plogut molt. És evident que si el país és ric, amb bona protecció social, una família estructurada amb biblioteca i una escola amb recursos suficients que permetin uns mestres ben pagats amb un programa educatiu que fiscalitzi la seva feina, estaríem en un altre lloc molt diferent.

Josep M. Burgués
Josep M. Burgués
06.12.2023  ·  12:01

Em sembla molt interessant la tesi que el Sr. Partal proposa a la editorial. També tots els comentaris (més o menys) perquè mostren preocupació pel fet de la “devallada” de la eficacia del sistema educatiu (novetat???). En particular trobo que el sr. Usó fa una descripció molt precisa del panorama amb que es troben molts (per no dir tots) professors abans d’entrar a l’aula.
No obstant, el que a mi m’agradaria veure és una anàlisi a fons de tot el problema i la seva evolució d’ença de fa diguem 40 anys.
Una anàlisi independent i reposada em sembla llarga i complexa però indispensable. Les dades hi són.
Qui ho pot fer? No ho sé. Però tot el que hi ha ara al meu abast és en un garbuix d’opinions més o menys fonamentades i d’accions i reaccions energiques pero un xic precipitades.

La lògica bàsica l’afegiria jo a la meva carta als reis

Albert Dasí
Albert Dasí
06.12.2023  ·  12:43

Al país valencià, només el 3,5% de la població llig en català. Llegit del revés, el 96,5% dels valencians no llig mai en la llengua dels valencians. I encara es festeja amb platerets i bombos la llei d’ús: els polítics, ves, davant una societat analfabeta. No és d’estranyar que ens governen toreros. A veure si tindrem sort i els mestres, a partir d’aquesta editorial, canviaran de dalt a baix què treballen i com, i envien definitivament a cagar les lleis espanyoles contra l’escola.
Malgrat tot, l’esperança sempre és l’escola. Demaneu què fer a roser santolària. O poseu-la de consellera.

Carles Viñals
Carles Viñals
06.12.2023  ·  12:57

Crec, com en Javier Velasco (00:44) que la crisi de l’escola és només una part de la degeneraciò general del sistema en què vivim immersos, tot pensant que vivim en el millor dels mons possibles.

“L’escola és immersa en un sistema social mundial ja tan decadent i degradat, sense valors superiors humanistes, marcat per un individualisme feroç i sagnant, prenyat de vulgaritat i mal gust… que l’únic que està produint és un exércit mundial d’autòmates consumistes i alienats de la seva realitat.”

O com ressumeix l’Antoni Dalmases (10:50) :

“És el sistema, estúpids.”

Daniel Mir
Daniel Mir
06.12.2023  ·  12:57

A mi em van portar a la escola perque em fes un home de profit. Quan vaig ser un home de profit tothom va treure profit de mi. Ara, sol, als meus vuitanta i tants anys, m’en adono de que només sé que no sé viure.

I si només els ensenyéssim a viure?

Joan Royo
Joan Royo
06.12.2023  ·  13:21

A l’escola catalana tan “moderna” s’ha abusat, no sé si encara s’abusa, dels experiments.Qualsevol novetat pedagògica s’ha volgut fer seua. El menyspreu de la memòria, el bonisme, l’entrada dels pares a l’escola, sistemes d’avaluació on s’avalua qualsevol cosa rebaixant els coneixements adquirits, el rotllo de l’escola “inclusiva”, els canvis continus dels programes, la intervenció abusiva dels polítics, la burocratització, la rebaixa dels nivells a exigir…..etc..etc. No m’estic de posar un exemple de com de ridícula és la situació. Ara es discuteix si els alumnes han de portar o no el mòbil a l’escola. Vaig veure un professor que defensava que sí, que els alumnes han de portar el mòbil a classe per tal de detectar quins alumnes estan pendents del mòbil i poder actuar per corregir aquesta dependència. O siga que el professor tindria una altra feina més, vigilant qui té una dependència excessiva del mòbil.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
06.12.2023  ·  13:43

Daniel Mir: ensenyar com cal,i no com es fa ara,es ensenyar a viure.

Magda Vidal
Magda Vidal
06.12.2023  ·  13:51

L’escola és el reflex de la societat que tenim.

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
06.12.2023  ·  14:14

És que ara els nens i nenes van a l’escola per “ser feliços”, res d’aprendre, que això és molt antic i reaccionari. I perdoneu la simplificació, però és que m’altera veure en què s’han convertit els centres educatius en els darrers anys seguint les directrius de les ments preclares que dicten les polítiques educatives.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
06.12.2023  ·  15:13

Gens d’acord amb l’editorial. És veritat que potser estaria millor si s’invertís més diners i els jutges no decidissin els continguts. Però tot això dels llibres és una quimera, primer s’hauria d’aplicar a les famílies i a molts docents també. Tampoc els mestres són tots exemplars, començant pels que fan les classes en castellà malgrat tenir l’obligació de fer-ho en català.

Com altres han dit, també hi ha el problema de no separar per nivells, que ja fa molts anys que dura. Amb la pretesa “no discriminació” dels que van més malament s’aconsegueix baixar el nivell de tothom i això s’arrossega fins a la universitat. En els llocs on hi ha molts immigrants aquest és un problema molt greu.

I el més greu de tot és que ningú s’atreveix a parlar-ne, no sigui cas que el tractin de racista. I així anem a pitjor cada dia. Però la majoria ja ho sabíem, sense necessitat de veure el Pissa. I em temo que al departament d’ensenyament també, però els fa massa mandra posar’s-hi

josep soler
josep soler
06.12.2023  ·  15:46

No hauríem d’oblidar que els professors no són funcionaris de la Generalitat. Sempre ha estat funcionaris de l’Estat, mai els ha traspassat el Règim, la Generaliat només els fa la transferència.
El Governet només fa de grestoria, va ser condició de “l’atado y buen atado”. No fisc pas que els professors es dediquessin a ensenyar la veritat.

Un país on 7 de cada 10 nois i noies volen ser funcionaris, acaba en la ruïna econòmica i la joventut no té cap motivació en res. Encara no ens hem fet a la idea del tumor que ens ha generat la contaminació de la mentalitat espanyolista en el teixit català.

PILAR SERRA
PILAR SERRA
06.12.2023  ·  15:57

Els nens i la seva relació amb els llibres és molt pobra.La sensació de tenir un llibre a les mans el seu tacte , per a molts d’ells el seu tacte és amb pantalles . I l’atac constan del polítics mediocres que no tenen cap respecta per l’escola ni per la cultura.
Sempre mirant el mobil a totes hores, ja esta passant factura . A aquesta societat tant ” moderna i avançada “

David Roca
David Roca
06.12.2023  ·  16:00

M’afegrixo als comentaris que diuen que és el sistema (política). La justícia i sanitat s’estan tornant criminals (com quasi sempre), l’educació també (com quasi sempre). No té cap rellevància el que passi els primers 14 anys (no vull dir abandonar-los), però gairebé tothom pot aprendre en 3 tardes el que no ha fet en 14 anys (mates i de tot), però no és vol, ni en 3 ni 3000.

Joan Carles Melgarejo
Joan Carles Melgarejo
06.12.2023  ·  16:55

Veig massa reacció negativa devant un problema social gravíssim (el de la MALA EDUCACIO), com ara les següents reaccions:
*Amagar el cap sota el ala (“sols és un informe”, “ves a saber com està fet”, “tampoc n’hi ha per tant”)
*consolar-se amb que tothom està malament “a l’admirada Finlàndia també hi és el problema” (sense preguntar-se per què)
*buscar excuses fàcils (“grups massa grans”, “pocs recursos”…) quan no feixistitzants (“son els immigrants”, “gent inadaptada”)…
PISA Apart, fa 40 anys que dono classes a la Universitat i cada vegada els alumnes arriben amb un nivell pitjor, d’analfabetisme funcional (no exagero):
-moltíssims no saben matemàtiques. Al nivell de no poder fer una resta estil 11.4-7.9 sense calculadora. Ja no demano fer-ho mentalment, sino sobre un paper.
-fins i tot els més “brillants” tenen falles greus en algun aspecte
-per lo general, no saben geografia, història o literatura.
-No saben escriure. Alguns, clarament son analfabets funcionals. Algun fins i tot literalment homicida. Com definirieu algú que escriu una plana sencera de rollo sense un puto signe de puntuació. Ni comma, ni punt i seguit o apart. Res. Literalment, és una forma de matar ellector, per negar-li la capacitat de respirar. Si ho llegeix en veu alta molta gent, és genocidi.
-Naturalment, com que no llegeixen, no tenen vocabulari ni saben fer girs.
-No se si posen be o no els pronoms febles, però els seus coneixements d’ortografia catalana, castellana o anglesa son abominables. Per a qui digui que exagero: si us plau, mireu els diaris digitals, les xarxes socials o qualsevol mètode comunicatiu. Un cop vaig demanar a un grup de feixistes espanyols que, si tant els calia, que ens reprimissin als independentistes, que ens matèssin, però que si us plau no trinxèssin la llengua castellana com ho feien en els seus piulets.
-No saben prendre apunts
-No saben separar el gra de la palla. I creuen que sols s’ha d’explicar lo que surtirà a l’examen.
-No saben distingir matisos. La immensa majoria no saben entendre acudits de cap mena, ni tant sols els porcs. Feu l’experiment.
-Deixeu-vos de punyetes, son molt més egoïstes que anys enrere i no saben cooperar. Si no hi ha una religió o una ètica, que van ser creades per a això, per què no seguir els instints de supervivència?
-Com que no saben història, cada cop son més filofeixistitzants i manipulables
-No veig una moralitat clara, si és que n’hi ha o ells la tenen.
-No tenen gens d’autocrítica. La culpa sempre és dels professors.
-Nul·la capacitat de superació. Si no els suspenen des de l’escola, com aprendre a corregir-se? Sempre dic als alumnes que el rei Salomó era savi no pas perquè li hagués caigut un llam del cel sinó perquè era algú que s’havia fotut moltes hòsties a la vida i havia après a com superar-les(i aleshores em pregunten “i qui era el rei Salomó”?)
-Molt poca autoestima
-Nul·la capacitat d’estudi
-Nul·la capacitat d’aprendre i nul·la de retenir coneixement
-Desconcert extrem. Massa pocs tenen objectius clars sobre què volen fer amb les seves vides.
Des de la meva perspectiva de persona de 63 anys que ha patit les mancances d’un sistema educatiu feixista i repressor, però que veu les abominacions dels sistemes educatius successius, ara que em queda poca vida em permetria recomenar els següents aspectes estratègics, que haurien d’estar apresos en els centenars de milers d’anys d’Humanitat :
1) aprendre del què funciona, no pas experimentar gratuïtament
2) aprendre a ser humils i a corregir, no pas a aprofundir en l’error per orgull
3) aprendre a defensar el què funciona
4) defugir l’autocomplaença
5) no dubtar del què funciona, sinó del què no funciona
6) assumir responsabilitats
A nivell tàctic i a efectes de resoldre aquesta situació, proposaria el següent:
a) retornar al sistema de la òstia ben donada a temps quan calgui. Però sols quan calgui, eh? I ben donada. Però òstia. Perquè com qualsevol bestiola, de tant en tant en necessitem alguna. Ara reconec que a mi me n’hauria calgut alguna.
b) valorar el paper de la família. Les famílies tenen responsabilitats. La desestructuració de les famílies mai podrà ser totalment resolta a les escoles. S’ha fet un mal cultural irreparable en els darrers anys volent destruir el paper de la família o buscant familiodes.
c) Destriar clarament quines han de ser les competències educatives de l’escola i quines de la família.
d) Basar el sistema educatiu, un altre cop, en l’esforç, no pas en el gaudi. Perquè la vida real no és un joc, i més val que la òstia se l’emportin a l’escola que no pas a la vida real
e) Deixar de denostar el memoritzar. No pot ser que tothom digui que no cal memoritzar res…precisament quan el mal de què es mor la gent gran és Alzheimer. Als grans els fan exercitar la memòria!!!
f) Deixar els ordinadors de banda. Més sortir per la ciutat, pel camp, pel país. Que coneguin el país. Perquè qui no coneix el país, no l’estima. I qui no l’estima, no el defensa. Que és car? I els ordinadors no? I el preu no s’ho val?
g) Tornar a l’ensenyament per matèries (matemàtiques, biologia, física, geologia, història, literatura, dibuix, etc). Això de la transversalitat és una aberració com una casa.
h) Educadors ben educats. Selecció dels millors entre els millors per a aquesta feina, com es feia a Finlàndia en els bons temps i com va demostrar el meu germà que era la clau del seu èxit educatiu. Per a entrar a magisteri els calia: millors qualificacions en selectivitat i preescolar (aquí no pas, “el que vale vale y el que no, pa magisterio”), coneixements musicals demostrables (es volia sensibilitat), experiència de servei a la comunitat (voluntariat, militància, etc, per tal d’assegurar una capacitt de servei). Ben pagats i respectats. Ben reconeguts. Ben estimulats. Ben estimats. Com aquí, oi?
i) Buscar el ooooooooooooooohhhhhhhhh. Experimentar, sentir sensacions noves. Portar nens al camp i que trenquin una pedra i dins trobin un fòssil d’una petxina. Que vegin obrir les ales a una papallona. Que vegin saltar una granota. Que vegin com crema la pòlvora i entenguin per què ho fa (no és per res, però millor això que veure com crema un ciri). Que vegin Santa Maria del Mar per dins. Tenim un país ple de meravelles! Que les gaudeixin! I que ningú surti amb la típica collonada de què els fòssils no es poden recollir. A la merda!. Les lleis idiotes o injustes, també cal corregir-les o derogar-les. Això, o estarem criant gent que després pinta amb grafitis les parets de monuments o les coves amb art rupestre.
j) Definir les competències bàsiques que ha de tenir un alumne quan acabi l’ensenyament. Demanar comptes a l’alumne, al professor i a la família. Deures i responsabilitats.
k) Ensenyament molt especial per a persones amb discapacitats. Assumir el paper d’aquestes persones però no barrejar-les on no toca. Moltes d’elles tenen capacitats enormes en alguns aspectes que no tenen les altres. Aprofitar-les al màxim, perquè algunes d’aquestes persones son autèntics genis ocults!!!!.
l) No tothom és vàlid per a fer qualsevol tasca. La prova en son els polítics actuals, gent molt mal preparada però amb molta cara i instint de supervivència amb nul·les capacitats de servei a la comunitat. Totes les feines s’han de considerar com a dignes, però a cada un segons les seves capacitats, no pas en funció de sexe, raça, religió o classe, i menys encar per la seva cara, perquè és bonica com l’albada o perquè la té dura com el granit.
m) Primar els continguts sobre les formes. A la merda els powerpoints. A la merda amb el llenguatge inclusiu. A la merda el lleguatge i les formes políticament correctes. La igualtat la tindrem no pas per les formes, sinó per les accions.
n) Fora les assignatures ideològiques. A la nostra generació ens fotien aquella porqueria del FEN (Formación del Espíritu Nacional, de pèssim record), una merda falangista. Per sort, els meus mestres (capellans per cert) passaven de tot i ens donaven aprovat general. Però fora també els adoctrinadors actuals
o) Cal saber religió o religions. No se com, però cal. Com a mínim, saber que existeix i què significa, i quin paper te en la Història i en l’art. Personalment, penso que és bo tenir uns principis i creure en alguna cosa, encara que formalment no siguis practicant. Per exemple, una cosa és ser cristià i l’altre anar a missa.
p) Més pressupost per a educació, recerca i col·laboració internacional, menys per a despeses de representació, monarquia i porqueries similars.
q) prohibició absoluta de qualsevol escola que segregui per raons de sexe, raça, classe, grup ètnic, religió, etc.
r) Per cert, Pedagogia delenda est. Quan toqui, caldrà posar on tocarà els que han tocat el què no s’havia de tocar.

Jordi Joaquim
Jordi Joaquim
06.12.2023  ·  17:29

Aquest és un tema que em preocupa molt i avui comentaré en clau personal.

A parer meu l’Educació a Catalunya – amb totes les excepcions que es vulguin – fa molts anys que està en caiguda lliure i de mal en pitjor, a part de tots els contratemps socio-polítics, tal com diu en Vicenç s’ha optat per un model que jo en dic “happy flower” on tot es simplifica molt, no posem coses massa complicades no sigui que alguns nens/es que es pugin”traumar”. Ajustar el nivell educatiu al dels alumnes amb menys capacitats per què no és sentint discriminats al final resulta en el baix el nivell de tot el conjunt. Començant pels exàmens tipus test i acabant per llibres hyper-simplificats amb més dibuixos que text i sobretot poc esforç i disciplina. Jo amb deu anys – l’edat del meu fill ara – ja havia llegit “Platero y Yo” i “El Lazarillo de Tormes” llibres sense dibuixos i planes denses de text, i no es un record borrós, esmento aquests dos per què tinc encara els llibres amb l’any 1977 escrit per mi de quan es van comprar. Amb 17/18 anys ja havia llegit llibres de Plató, Aristòtil, Descartes, Kant, Niesche, Rousseau, etc.. I tenia sempre un llibre de García Márquez a la motxilla.
Això n’es només un exemple.

He estat mestre d’EGB al Principat, d’Universitat a Màsters de Postgrau a Catalunya, España, Andorra i México. Però a més, per la meva feina conec molta gent, sobretot jove d’entre 20-30 anys d’arreu del món, especialment Europa, i renoi la diferència en cultura general i pòsit crític i filosòfic està a anys llum del nostre jovent, més proper de l’Español o llatinoamericà que de l’Europeu.

Això seria tema per un post llarguíssim impossible d’argumentar en un comentari, però per acabar, vaig a la part personal i és que veien el panorama educatiu de la Catalunya espanyola, quan va ser l’hora de pensar en l’educació del nostre fill teníem clar que no volíem el sistema educatiu català i va ser el motiu pel qual vam marxar del principat per poder anar a un lloc on poguéssim donar al nostre fill una educació de més qualitat – i que no ens costes un ronyó – i malgrat anar a viure a un estat fora de l’EU és un maldecap important, ha valgut la pena. El meu fill parla en quatre idiomes fluidament des del 4 anys, tres d’ells completament com nadiu (Català, Anglès i Francès) i com a regal pel Vicenç, és una alegria immensa veure nens de 10 anys llegint llibres de mitologia grega en anglès o novel·les en francès.

La gent pensa que vaig marxar a Andorra per escapar la pressió de l’Hacienda Española, i res més lluny, vaig marxar per escapar del sistema educatiu català, i és la millor decisió que he pres a la meva vida i desitjant que el meu fill triï Toulouse, Montpeller o París per seguir els estudis universitaris que a part de la qualitat, molt més econòmics de suportar per la família que a Catalunya.

Guillem Canet
Guillem Canet
06.12.2023  ·  18:15

Hauriem de repensar totalment l’esxola i la societat. Observo que el resultat es gairebe el mateix a quan era petit. En general els nanos no saben qui son ni que volen. No esta pensada per estimular als nanos. A mes la forma de viure dels grans o progenitors tampoc hi ajuda

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
06.12.2023  ·  18:25

Com s’ha dit en algun altre comentari, sobte que ni es parli del tabú de la paraula immigració.
No perquè tingui res en contra dels immigrants, si no perquè sembla que a Catalunya aquesta és superior a altres indrets i això es combina amb el fet que des d’espanya s’interfereix en els plans pedagògics amb la guerra de la imposició del castellà, i amb el drenatge econòmic continuat de Catalunya.

Si la immersió lingüística fos, i hagués estat, independent i no negligida per administracions mandroses i professorat mandrós, el nivell seria més bo. Però hem viscut fets com que una sola família naZionalista espanyola, amb el suport dels togats, faci trontollar plans educatius volguent imposar el castellà. Aquesta tensió es transmès a l’alumnat i, davant els alumnes, minva la autoritat de la direcció del centre.
A Catalunya, el castellà només s’ha de veure, exclusivament, a la clase de llengua castellana, car fora de clase els alumnes ja es trobaran amb el 80% de mitjans de comunicació en castellà.

Per tant, insisteixo, a Catalunya, la immigració, que no pot ser gestionada de forna adient, sí és un problema.
Gestionar de forma adient és no posar els alumnes nouvinguts als cursos per edat, si no per competència. Cal fer-los perdre un curs més, si convé, per a fer un curs d’adaptació lingüística i coneixements, abans d’encolomar-los a qualsevol aula.

Eduard Vendrell
Eduard Vendrell
06.12.2023  ·  18:39

Fa gairebé 35 anys que treballo com a professor. Abans de la pandèmia, es reduïren les hores de llengua al batxillerat. Ara, amb l’aplicació del nou currículum, ha arribat “la retallada” a l’ESO. L’ensenyament de la literatura ha quedat especialment afectat. Per a justificar la reducció d’hores, es deia que tots els professors i professores, fossin de la matèria que fossin, eren ensenyants de llengua. Desafortunadament, no tot el professorat dóna la importància que cal a l’expressió escrita i la comprensió lectora. Pel que fa al comentari del sr. Partal sobre el tipus de llibres que cal llegir, entenc que es refereix que cal posar a disposició de l’alumnat tot tipus de lectures, especialment a l’ESO i al batxillerat: cal educar “el gust”per la lectura perquè tinguin un bon paladar per a gaudir de menges ben selectes malgrat els costi. I, aquí, hi intervé un bon acompanyament per part del professorat adequat (i format) amb una ràtio “racional”. Però, com sempre, el departament ofereix “propostes fantàstiques” sense una dotació econòmica adequada i partint sempre de la bona voluntat i “enginy” del professorat que, cada dia, dóna la cara a les aules.

Salvador Molins
Salvador Molins
06.12.2023  ·  18:44

Llista Cívica ja!

Per poder votar qui es comprometi exercir el poder en la defensa i millora de l’escola catalana, i també de la Llengua Catalana.

Demà dijous, al vespre, podrem seguir-ne un nou capítol, empoderar-nos i refermar-nos en el nostre independentisme.

PS:

Tertúlia Proscrita. Exercir el poder amb correcció i fermesa no porta a la presó. 3 dels comentaris:

Rafael Benavent
01.12.2023 | 11:46

Un excel·lent per “La Tertúlia Proscrita”!. I pels tertulians! Sou sentit comú, l’espurna, el llevat d’una massa majoritària en espera de ser fermentada per resolucions concretes. Oir-vos ens encoratja. On són els polítics? D’on sortirà el valent que pose en pràctica la teoria de representar la voluntat popular? Qui s’apunta al “Puigdemontisme”?

Jaume Riu
30.11.2023 | 22:04

Europa es torna a fixar en Catalunya?
Europa es torna a fixar en Catalunya perquè es fixa en la divisió d’Espanya.

EL PODER S’EXERCEIX SEMPRE CONTRA UN ALTRE PODER

Gràcies per la bona feina de Josep Casulleras, cronista potent, oportú i molt necessari. Imprescindible.
Josep Costa i Albano-Dante Fachín també han fet avui una tertúlia àgil, potent i oportuna amb comentaris per emmarcar:

– Puigdemont escollit entre els 28 personatges més influents d’Europa pot ser bo o pot ser dolent, perquè el diari Público tant destaca els valors positius com els negatius…

– Puigdemont ha estat hàbil en l’acte de reconeixement de Publico on també hi havia el líder del PP europeu Weber, quan ha dit que el pacte amb el PP espanyol és impossible perquè va amb Vox, però amb el PP europeu “seria diferent” perquè no hi ha l’extrema dreta, i així s’ha tret una alternativa de la màniga.

– La mobilització ciutadana amb l’Assemblea de Docents de Mallorca, fa pànic al PP.

– Existeix una hegemonia de l’activisme independentista que no està representada enlloc.

– L’activisme independentista és útil i està malbaratat.

– Quan un ciutadà de Catalunya es veu afectat pel maltracte de la llengua pot recórrer a denunciar-ho a Plataforma per la Llengua que prendrà les mesures oportunes. Plataforma per la Llengua és una ONG que no té un òrgan similar tan eficaç a la Generalitat.

– El “governet” de Catalunya només exerceix el poder per gestionar la quota de pantalla, per exemple, aquest Nadal decora el Palau de la Generalitat com si fos la façana d’uns grans magatzems, com Media Markt o com El Corte Inglés.

– La independència és fa exercint el poder.

– El poder s’exerceix amb conflicte.

– El poder s’exerceix sempre contra un altre poder.

XAVIER VIDAL
30.11.2023 | 21:57

Europa passa de Catalunya. Espanya només importa mentre pagui els interessos del seu deute, la resta son parides. A Europa i a Espanya es miren el melic-perdó- la butxaca i els detalls que poden tenir relació amb el tema. Em recorda les intervencions “per la defensa de la democràcia” dels EEUU arreu del món, només als països interessants per l’economia pròpia. La guerra civil ñola i el franquisme es el millor exemple per a nosaltres de la hipocresia dels suposats estats amb “democràcia avançada”. Defensaven els seus principis dintre de les seves fronteres, la resta que s’espavili.

I si, ens cal espavilar. Fem real la DUI, nosaltres, sense buscar ajuda. Ningú ens ajudarà.

PS:

‘La tertúlia proscrita’: Europa es torna a fixar en Catalunya?
https://www.vilaweb.cat/podcast/tertulia-proscrita-europa-fixar-catalunya/

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
06.12.2023  ·  18:47

Menys tauletes i ordinadors a l’aula i més llapis i paper per prendre apunts, d’allò que el mestre explica a l’aula cosa que fa que l’alumne mantingui en tot moment l’atenció a l’explicació. Menys lliçons d’experts que van abandonar l’aula perquè no tenien cap interès en ensenyar. Dignificar l’esforç es el que cal que els alumnes entenguin res en aquesta vida és fàcil ni gratuït i això és el que cal transmetre també a l’alumnat. Cal estar sempre al seu costat però a través d’una exigència que no sigui gratuita i abocar tota l’ajuda possible a l’alumnat. Vaig ser docent de secundaria gairebé 40 anys, vaig gaudir de la meva professió, orgullós de tots els alumnes que vaig tenir, era exigent però sempre em van agrair que ho fos. Veure i escoltar el que ahir va dir la consellera en el TN nit es simplement per plorar. A cada invent pedagògic anem perdent un llençol

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
06.12.2023  ·  18:54

El desgavell que veiem en el món educatiu és conseqüència de tot plegat: desgavell en el món dels partits, en la política, en la justícia que no se sap ben per què actua políticament,…el desgavell en el camp de la docència que viu en un món molt allunyat del real i encara més del futur.

Ferran Tineo
Ferran Tineo
06.12.2023  ·  19:02

Algun dia parlarem del vertader càncer de l’educació: els pedagogs.

Carles Benito
Carles Benito
06.12.2023  ·  19:11

No se pot estar sempre genial, ho entenc, i si el repte és diari les ocasions poden ser més sovintejades…

Gràcies pels dies magistrals.

Però avui, quatre tòpics i un ‘to er mundo e güeno”

Segur que ja n’éreu conscient

Salutacions ben cordials

Pere Martí i
Pere Martí i
06.12.2023  ·  20:03

No voldria repetir-me i per això només hi afegiré una observació al que s’ha dit sobre el valor dels llibres i de la lectura (molt encertats els comentaris del Sr. Eduard Vendrell per cert): som conscients del mal que ha fet la socialització o reutilització fins i tot dels llibres de lectura a molts centres del país? Els llibres literaris s’han convertit en uns llibres de text més, no arriben a casa (a moltes eren els únics que hi entraven), no ajuden a formar la biblioteca personal… El llibre, per desgràcia, diríeu que ha passat de ser un petit tresor a una nosa. Ah, i com s’han tractat les biblioteques escolars per part de l’administració aquests darrers anys? Tenim mala peça al teler, però hem de fer costat a tants i tants ensenyants que encara creuen en la seva feina.

Joan Pagès
Joan Pagès
06.12.2023  ·  20:57

D’aquí a 3 dies ningú no en parlarà i tot seguirà igual o pitjor. El fracàs escolar generalitzat està programat. Les elits volen una massa analfabeta.

Berta Carulla
Berta Carulla
06.12.2023  ·  23:19

Tot això és premeditat i ho cuina españa, igual com “les hemos destrozado el sistema sanitario”. Catalunya rep el doble d’immigració que la següent comunitat que en rep més, que és Andalusia, que té 3 vegades la dimensió de Catalunya. O sigui que proporcionalment no en rebem el doble sinó que en rebem moltes vegades més que la següent comunitat que en rep més. Això és així perquè españa vol, i els seus lacais d’ER ho han executat per tal de llepar i perpetuar-se al poder.

El dia que vulgueu enfrontar el problema seriosament i posar-hi remei aviseu. Però mentre us faci por dir les coses pel nom i censureu la gent que sí que ho fa si us plau no ens feu perdre el temps.

Ricard Pradell
Ricard Pradell
07.12.2023  ·  01:07

No tenim l’escola que tenim per tenir la societat que tenim, la causalitat és a la inversa. Tenim la societat que tenim perquè tenim l’escola que tenim. La cosa ja ve de molt lluny, començant amb la ESO. Quan tots aquests inútils que tenim a l’escola surtin a la societat, com ja han anat sortint, incapaços d’entendre, de pensar, de sumar, de frustrar-se sense violència, veureu quina societat més maca que ens queda. No hem vist res encara. El brou per una nova guerra fa temps que bull.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any