Informe PISA: el nivell educatiu s’enfonsa a Catalunya, darrere de les Illes i el País Valencià

  • L'informe PISA del 2022, que avalua el coneixement matemàtic, científic i lector dels alumnes de quinze anys, és el primer que mostra l'impacte de la pandèmia

VilaWeb
Arnau Lleonart
05.12.2023 - 12:21
Actualització: 05.12.2023 - 14:54
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

L’informe PISA del 2022, que avalua el nivell de competències en matemàtiques, ciències i comprensió lectora dels alumnes de quinze anys als països de l’OCDE, indica una patacada en el nivell educatiu de Catalunya, que passa a la cua del conjunt del país en totes les competències analitzades. El nivell més baix és el de la comprensió lectora (462 punts), per sota del de les Illes (472) i del País Valencià (482). La mitjana dels països de l’OCDE és de 476 punts. De fet, si es compara la puntuació obtinguda a Catalunya en les proves PISA de fa deu anys, s’hi veu una caiguda de 38 punts. En canvi, la variació a les Illes és de 4 punts menys. El 2012 el País Valencià no va participar en les proves, de manera que no es pot fer aquesta comparació. El nivell de comprensió lectora mitjà dels països de l’OCDE ha baixat de 21 punts.

En matemàtiques, entre els territoris del país que fan les proves PISA i n’ofereixen dades segregades, el País Valencià encapçala la puntuació (473), seguit de prop de les Illes (471) i Catalunya (469). El País Valencià és l’únic que supera la mitjana dels països de l’OCDE (472), tot i que les Illes s’hi acosten molt. En la comparació amb els resultats de fa deu anys veiem una fotografia semblant amb els de comprensió lectora i, de fet, també els de coneixements científics: una forta caiguda a Catalunya (-24) i petita a les Illes (-4). Del País Valencià no n’hi ha dades. La variació mitjana dels països de l’OCDE és de 22 punts menys.

Els resultats de matemàtiques també es poden comparar amb els de quatre anys enrere, el 2018, que en comprensió lectora es van descartar perquè l’OCDE va constatar algunes dades amb un “comportament de resposta inversemblant entre els alumnes” a l’estat espanyol. És per això que l’organisme posa en parèntesi les dades i no ofereix comparacions amb els resultats a l’estat espanyol d’aquell any. El nivell matemàtic dels alumnes de Catalunya ha caigut de 21 punts en relació amb el 2018; a les Illes ha baixat de 12 punts i al País Valencià només d’un. El descens del nivell en aquests quatre anys de la mitjana de països de l’OCDE és de 17 punts.

En les proves de nivell sobre coneixement científic, els alumnes de Catalunya obtenen una puntuació de 477, inferior a la de les Illes (480) i del País Valencià (483). Tots tres territoris resten per sota de la mitjana de l’OCDE (485). En la comparació amb el 2012, Catalunya ha perdut 12 punts i les Illes 3; la mitjana de l’OCDE és de 17 punts menys. Com en els altres coneixements, no hi ha dades del 2012 del País Valencià perquè no hi va participar. En relació amb el 2018, Catalunya ha baixat d’11 punts en ciència i les Illes, de 2. En canvi, el País Valencià té 5 punts més que quatre anys enrere. En aquest període, la mitjana de països de l’OCDE va baixar de 4 punts.

L’impacte de la covid en l’educació

L’informe PISA del 2022 era especialment esperat perquè és el primer que avalua el nivell dels alumnes després de la pandèmia de la covid i les restriccions per a combatre-la, que van tancar les escoles durant mesos i van obligar a instaurar l’ensenyament telemàtic. L’estudi també ha avaluat l’impacte que va tenir en els estudiants, i ha trobat que els alumnes de baix nivell de rendiment van trobar a faltar especialment la falta d’interacció presencial amb els professors.

L’estudi considera que l’ús de tecnologies no ha estat un factor diferencial en la variació de rendiments que es puguin atribuir a la pandèmia i que l’actitud dels alumnes en relació amb l’aprenentatge va ser majoritàriament positiva, si bé la falta d’interacció presencial amb els professors va poder influir que una proporció elevada d’estudiants no sentís prou motivació per a estudiar. A més, constaten que un percentatge elevat van declarar que el tancament de les escoles els havia afectat socioemocionalment.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any