Com Mazón ha quedat atrapat en les seves contradiccions

Al president de la Generalitat li falten mans per a tapar tots els forats que fan perillar el vaixell de les seues explicacions, de la seua veritat judicial, del constructe que ha creat per a fer que la jutgessa que instrueix el cas desvie la mirada cap a la consellera Salomé Pradas. Aquestes darreres hores tot s’ha precipitat. Allò que semblava la mar en calma del relat controlat s’ha convertit en un tsunami a partir del moment en què el president ha admès, quatre mesos després, que no era al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana quan es va enviar el missatge d’alerta a les 20.11 del vespre. D’ençà del 29 d’octubre, Carlos Mazón s’ha esforçat a demostrar que era al capdavant de l’emergència. Ara, per intentar eludir la responsabilitat de l’enviament tan tardà de l’alerta, se’n desentén.

Però això no fa sinó mostrar un Mazón a la defensiva que ha canviat de prioritats. Si al començament de la crisi posava tot l’esforç a sobreviure políticament, a mantenir-se com a president, ara centra tot l’esforç a evitar una imputació. Però l’estratègia té mancances i alguna via d’aigua.

Menteix en l’hora d’arribada al CECOPI?

Per a allunyar els ulls inquisitius de la jutgessa, Carlos Mazón va revelar ahir que havia arribat a l’Eliana a les 20.28 del vespre. Disset minuts després de l’enviament del primer missatge d’alarma a la població. Mazón pensa que així desvia la responsabilitat de la presa de decisions cap a la consellera Salomé Pradas, titular d’emergències i del CECOPI. Així responia Mazón a la pregunta de si alguna autoritat havia arribat a la reunió abans de les 20.11.

Aquesta resposta és un bumerang, perquè implica canviar la versió que el president mateix va donar els primers dies de l’emergència, quan va dir que havia anat a l’Eliana passades les set. És quan va dir allò de la “revolució hidrològica” i que el dia 29 havia tingut dos dies en un. El 15 de novembre, a les Corts, Mazón també va dir allò de “passades les set de la vesprada”, que és quan va saber que l’embassament de Forata perillava. Mai, en cap fòrum, en cap intervenció, ni el president ni ningú del seu gabinet va desmentir això.

La resposta de Mazón quan li ho van fer notar va ser: “Les 20.28 és després de les set, això és un fet fàctic.” Però molt poques hores més tard, diversos testimonis presents a la reunió del CECOPI van confirmar a Televisió Espanyola que Carlos Mazón hi havia arribat entre les 19.40 i les 19.45. Abans de l’enviament de l’alerta a la població. Això quadraria amb la llista de trucades facilitada dilluns, que diu que la darrera conversa telefònica amb Salomé Pradas va ser a les 19.43.

I també encaixaria amb el fet que Mazón va mostrar, al començament de la crisi, un SMS de l’ex-ministra Teresa Ribera que a les 20.20 li deia que estaven preocupats per la situació. El president va dir que no havia rebut el missatge perquè a l’Eliana no hi havia cobertura.

I encara una altra cosa. À Punt ha difós una imatge del president a l’Eliana i el rellotge del monitor marcava les 20.30. La televisió pública ha explicat que aquesta seqüència no correspon a l’arribada del president, sinó a l’eixida d’una reunió que havia mantingut. Per tant, seria impossible arribar al CECOPI a les 20.28 i eixir d’una reunió a les 20.30.

Negligència i deixadesa de funcions?

Una de les afirmacions que Carlos Mazón ha fet d’ençà del primer dia és que ell no forma part del CECOPI. Ahir hi va tornar. Concretament, va dir als periodistes: “El president de la Generalitat ni presideix, ni dirigeix, ni coordina el CECOPI, com tampoc cap altre president de la Generalitat.” Això es contradiu amb unes declaracions que va fer el 2022, quan ell presidia la Diputació d’Alacant i Ximo Puig era el president de la Generalitat i hi va haver l’incident amb el tren que de poc no es va cremar en l’incendi de Begís En aquell moment, Mazón va responsabilitzar Puig de tot el que havia passat com a màxim responsable de l’emergència.

A banda d’això, que podria ser una picabaralla política, la jutgessa, en una interlocutòria que va emetre ahir mateix, recalca que investiga “els morts i les lesions associades a una actuació negligent. Homicidis i lesions comesos per imprudència greu”.

El 29 d’octubre, l’AEMET va establir l’alerta roja per pluges a les 7.30. A les 14.00, la comarca d’Utiel-Requena ja estava negada. A les 15.00, Salomé Pradas va convocar el CECOPI per a les 17.00.

Si, com va afirmar ahir el president Mazón davant els periodistes, ell estava informat de tot i, tot i veure què passava al matí, no va forçar la convocatòria del CECOPI més prompte i, quan finalment es va constituir, va decidir de no anar-hi per dirigir-lo, va mantenir una actitud negligent, pel cap baix.

La majoria dels morts, entre les set i les vuit del vespre

Ahir es va saber el sumari que instrueix la jutgessa de Catarroja. Ja ha pres declaració als familiars a més de vuitanta víctimes. Arran d’això, la jutgessa va escriure en una interlocutòria fa dies que era clar que l’alerta havia arribat massa tard per a la majoria de les víctimes, i que el missatge que es va llançar era erroni. Llegint ara el relat fixat pel jutjat, això es confirma.

On era Mazón si no era a l’Eliana?

La Presidència de la Generalitat sosté –i el president repeteix– que el 29 d’octubre Carlos Mazón va dinar al restaurant El Ventorro amb la comunicadora Maribel Vilaplana. L’àpat es va allargar fins més enllà de les cinc de la vesprada. Ella no ha fet declaracions, però va deixar que el seu entorn en fes en nom seu, i una de les coses que es van transmetre fou que durant el dinar Mazón no va evidenciar gens d’inquietud per tot allò que pogués ocórrer fora. Tenint en compte que Utiel ja es trobava sota les aigües a les dues del migdia, és un comportament que torna a remetre a la negligència.

La versió que fins fa poc ha mantingut la Generalitat és que el president va arribar al palau a les set del vespre i, per bé que s’ha demanat on era durant les hores clau, no han volgut dir-ho mai. Ahir, el president va canviar de versió i va dir que després del dinar amb Vilaplana va anar al palau i, en acabat, cap al CECOPI.

No ha volgut mostrar els fulls de servei del xofer i dels escortes. Per tant, si el president confirma que va arribar a les 20.28 a l’Eliana, on va ser fins llavors? Si era al palau treballant, com és que no es va connectar telemàticament amb el CECOPI, en compte de telefonar a la consellera Salomé Pradas? Dies després de la gota freda, i tot i que diu que ell no n’és membre, Mazón participava en les reunions del CECOPI, de vegades presencialment, de vegades telemàticament. Aquell dia, de màxima emergència, i amb morts i danys materials en una àrea molt gran del país, no ho va trobar convenient.

Una fragilitat política extrema

Tots aquests fets, tots els desmentiments i totes les afirmacions suspeses en l’aire, deixen sobtadament Carlos Mazón en una situació política difícil. Ell i el seu equip d’assessors van calcular que el fet d’eixir il·lesos dijous passat de la votació sobre la dimissió que va proposar Compromís i la construcció d’aquest nou relat, salvaguardaria la figura del president. Amb aquesta intenció va anar dilluns a Madrid, a fer-se perdonar pels seus. Però això no pot amagar que Carlos Mazón és objecte d’incidents al carrer quan, vaja allà on vaja, l’escridassen. Ni pot excusar, per exemple, l’absència de diumenge a la Crida de les Falles. Tot això l’ha situat en un lloc on no pot dissimular una tensió que transmet en les declaracions i que li lleva coherència.