24.02.2025 - 21:40
|
Actualització: 25.02.2025 - 08:13
Carlos Mazón va comparèixer a les Corts Valencianes el 15 de novembre per explicar la seua veritat sobre els fets del 29 d’octubre. La societat valenciana encara estava en xoc. Encara hi havia carrers plens de fang, víctimes sense trobar, cues interminables de persones que anaven a cercar un plat de menjar calent o productes de primera necessitat als centres de recollida de donacions. També hi havia molts voluntaris que els caps de setmana hi anaven a ajudar i a acompanyar. Aquesta situació va durar setmanes.
Aquella compareixença del president va ser del tot incomprensible i decebedora. Irritant. Però també va ser reveladora. En aquell discurs ja s’entreveia un canvi d’actitud. Li havia tornat la verborrea i, amb molta desimboltura, es va dedicar a repartir culpes contra agències i institucions que no depenien de la Generalitat. Allò va ser un assaig general amb públic del que va venir dies més tard. En les sessions de control esparses, en les declaracions agafades al vol, Carlos Mazón anava llevant-se capes de contrició i tornava a ser el polític fatxenda, xarraire, propens a la sobreactuació en el faristol, i, fins i tot, burleta. Ja fa setmanes que no hi queda res d’aquell Mazón fora de combat després de la barrancada, com el va descriure Alberto Núñez Feijóo, el president del Partit Popular. Ara es permet el luxe de riure quan l‘oposició li demana a les Corts per què no surt al carrer a saludar els familiars de les víctimes.
La llista de les telefonades, per fi
Ahir, cent divuit dies després de la gota freda, Carlos Mazón va anar a Madrid a donar explicacions. En va donar més que no pas a les Corts, per exemple, perquè la llista de les telefonades que va fer aquella vesprada en què no va ser al CECOPI en una jornada tan complicada, s’ha negat a donar-la quan li l’ha demanada, en pregunta escrita, el grup parlamentari socialista. Que la companyia de telèfons no facilita la llista, va ser l’excusa d’un dels assessors de Mazón que és secretari de Transparència. Aquestes trucades ara revelades demostren que va arribar tardíssim al CECOPI. Però ell té una resposta per a això: “No puc arribar tard a un lloc del qual no sóc membre.”
A partir d’ací, dues preguntes. La primera, per què hi va anar, finalment? I la segona, com és que durant la gota freda del 2019 va dir que Ximo Puig era el responsable màxim del CECOPI? No les ha respostes mai. Ni a les Corts ni a l’Hotel Ritz.
Madrid, la capital del provincià Mazón
Amb aquesta conferència de desgreuge, camuflada darrere l’ampul·lós títol de desdejuni informatiu del Fòrum Nueva Economia, Carlos Mazón va menystenir com mai els ciutadans valencians. Les explicacions les va anar a donar a la capital d’Espanya, en compte de donar-les a la capital del país. Allí, a prop dels cercles del poder de l’altiplà va fer ressonar amb més força totes les invectives que va llançar contra el govern espanyol. Entre estovalles blanques, croissants i sucs de taronja, va oblidar les escridassades que rep cada volta que posa un peu al carrer, siga a València, a Castelló o a Oriola, i va escenificar la batalla total contra la Moncloa.
Mazón va anar a Madrid la vigília de la cinquena manifestació contra ell en un intent desesperat de fixar el relat. El seu relat, a desgrat que en un moment donat va dir a l’auditori de l’hotel de luxe que ell hi havia anat a explicar la veritat, no la seua veritat. En realitat, va fer un discurs molt calculat. Un text del tot exculpatori, en què diposità totes les responsabilitats en les agències estatals, l’AEMET i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que, va dir, havien errat en la previsió de les precipitacions i no havien informat fins que va ser massa tard del comportament del barranc de Torrent i de l’embassament de Forata.
Tan lluny del País Valencià és Mazón mentalment, que quan ha volgut parlar de les previsions meteorològiques dels mitjans de comunicació ha parlat de la Sexta, en compte de parlar d’À Punt, que va començar un especial informatiu a les set del matí d’aquell dia i no va parar fins molts dies després. Si hagués vist la previsió meteorològica d’À Punt d’aquell dia, la connexió amb Utiel de les dues del migdia, potser no hauria anat a dinar. O sí.
L’alè de la jutgessa al clatell
Mazón sap, i els seus assessors jurídics també, que la magistrada del jutjat d’instrucció 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, dirigeix la instrucció cap a escatir la responsabilitat en “les víctimes mortals i els lesionats associats a una actuació negligent, unes morts que sí que es podien evitar, a diferència dels danys materials”. La jutgessa es pren seriosament les declaracions de les víctimes. Ella exerceix a Catarroja, coneix el terreny, potser s’ha trobat amb algun damnificat mentre prenia el cafè, o algun dels seus funcionaris viuen en la zona zero. Per això vol saber a quina hora va arribar Mazón al CECOPI, per exemple, per establir la relació entre l’hora d’arribada i el llançament de l’alerta. Ja ha deixat per escrit que es va fer massa tard.
I ahir mateix, poques hores després del discurs exculpatori de Mazón a Madrid, la magistrada va tornar a recordar que la maquinària s’havia engegat, en una interlocutòria en què inadmetia la querella del grupuscle ultra Hazte Oir contra la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé. En la interlocutòria, la jutgessa recordava que les competències de protecció civil pertanyien a l’àmbit autonòmic i no pas a l’estatal.
Feijóo continua mirant cap a una altra banda
En aquesta conferència de Madrid, que més aviat va ser un al·legat contra el govern espanyol, Carlos Mazón va dir frases com ara: “Jo no sóc una víctima, sóc un dany col·lateral del govern [espanyol]”. I també va dir que ell no s’havia defensat en aquests cent divuit dies, sinó que s’havia dedicat en cos i ànima a la reconstrucció.
Entre la gent que escoltava Mazón no hi havia ni la batllessa de València, ni els empresaris de la CEV, a qui va voler fer servir de tapadora per a amagar el dinar amb Maribel Vilaplana el dia de la gota freda. Tampoc no hi havia la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ni cap altre baró territorial del partit. I tampoc, és clar, Alberto Núñez Feijóo, que en el mateix moment en què Mazón parlava es deixava entrevistar en una televisió privada per Ana Rosa Quintana. Si Mazón ha anat a Madrid amb dubtes sobre el seu futur polític, quan els seus assessors li han posat les paraules de Feijóo, els deu haver aclarits tots. El cap PP no ha fet cap gest per a defensar el seu baró territorial. Quan li han preguntat si l’actual president valencià tornaria a ser candidat, Feijóo ha dit que el PP prendria la decisió més oportuna perquè al seu partit li interessava de “tornar a governar València”. “València” és com Feijóo anomena el País Valencià. Quintana també li ha preguntat com és que no era a l’hotel acompanyant Mazón i ell ha dit que aquesta entrevista ja la tenien programada de feia setmanes. “No m’he buscat cap entrevista per a no anar no sé on, que quede clar”, ha dit. I sobre la continuïtat del president de la Generalitat, el dirigent espanyol del PP ha tornat a recordar que Mazón va vincular el seu futur a la reconstrucció. “I els valencians diran els pròxims mesos quina nota donen al senyor Mazón en la reconstrucció.” En aquest cas, Feijóo no ha especificat quin mecanisme tindrien els valencians per a posar nota al president.
Tampoc, quan li han preguntat si Carlos Mazón era un llast per al PP, Feijóo no ha dit pas que no. Ans al contrari, ha reiterat que la seua gestió la jutjarien els ciutadans.
En mans de Vox
El Consell és a punt de presentar el pressupost d’enguany. Havia de fer-ho la setmana passada, però encara no era a punt i, segons que diuen de la Conselleria d’Economia i Hisenda, és qüestió de dies que ho facen. Aquests comptes només passaran el tràmit parlamentari si Vox els vota. I el partit ultra fa dies que fa el ronso. Tan bon punt insinuen que sí com insinuen que no. Això origina situacions que farien enrojolar qualsevol a les Corts. Com quan el dirigent de Vox, José María Llanos critica durament el vice-president segon per a la Recuperació Social i Econòmica, el militar Francisco José Gan Pampols, i cap membre del Consell és capaç de defensar-lo. Llanos diu que Gan és un infiltrat de la Moncloa, un cavall de Troia del traïdor Pedro Sánchez i coses així, i Mazón li respon que potser s’hauria de preocupar si les seues paraules són aplaudides per l’esquerra. La vice-presidenta primera i portaveu, Susana Camarero, parla de Vox com del soci preferent del Consell per a aprovar el pressupost, i amb ells negocien i, per això, sembla que es retarden tant. Amb tot, l’oposició parla d’escenificació i no té cap dubte que, finalment, el partit de l’extrema dreta acabarà aprovant-los. “Vox és el partit mazonista”, diu Joan Baldoví. Ahir mateix, a la tribuna de Madrid, i quan feia poques hores que Santiago Abascal havia participat en una cimera de la ultradreta als Estats Units, i que havia felicitat el seu partit homòleg pels resultats a Alemanya, Mazón no va tenir cap problema a agrair-li el suport i a desitjar que arribessen a un acord ràpidament.
Francisco Camps escalfa en la banda
Aquesta extrema debilitat de Carlos Mazón genera molta inquietud en una part del Partit Popular que sempre l’ha considerat un arribista. És la vella guàrdia, que ja es va enfrontar tàcitament a Eduardo Zaplana i que ha vist, en un Francico Camps absolt i reconstruït, una taula on salvar-se del naufragi. Camps, que sempre va defensar la seua innocència, ara es passeja pels salons de te amb un llibre sota el braç. És l’excusa per a moure el vesper i aprofitar la feblesa del president.
Cada convocatòria de Francisco Camps és un èxit que es compta en 200 persones o 250, pel cap baix, que l’escolten, sopen amb ell i s’hi fotografien. També criden: “President, president!”
El darrer acte ha estat aquest cap de setmana a Paterna. L’amfitrió va ser l’ex-batlle popular Lorenzo Agustí. Hi havia 300 militants i simpatitzants populars que van voler compartir una estona amb ell. L’estiu passat, van ser 400 a l’edifici Veles e Vents. L’ex-president ha estat a Requena, Godella, Castelló, Oriola, Alacant. I la setmana vinent serà a Sueca i a Borriana el 8 de març.
El nucli de tot això rau en un impuls que li va donar Pedro Agramunt, ara ja traspassat, però Camps gaudeix de l’onada. Trini Miró, José Miguel Tolosa, Vicent Aparisi, Emma Iranzo, Alfonso Rus, Carlos Fabra, Sonia Castedo, són la vella guàrdia que esperen un senyal per a començar la reconquesta. Quan pregunten a l’ex-president quin és el pla, ell diu: “Fem passos sòlids.”
