Les tres raons de la por espanyola d’Estònia

«Per molta pressió que tu pugues fer a un govern estranger, qualsevol govern estranger tem sempre més la pressió de l'opinió pública pròpia»

Vicent Partal
Vicent Partal
31.05.2017 - 13:31
Actualització: 31.05.2017 - 15:31
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Ahir vam saber que el govern espanyol va parlar de la independència de Catalunya en les reunions preparatòries de la presidència estoniana de la Unió Europea, que començarà el primer de juliol.

Va ser un fet realment insòlit. Tant de dir que la qüestió catalana era un afer intern espanyol i ara és el govern espanyol que en parla en el si de la Unió Europea i reclama a Estònia que no s’aparte ni un mil·límetre de la posició oficial espanyola. Hi ha nervis, és ben clar, i en aquest cas tenen raons de diversa índole, que miraré d’explicar tot seguit.

Però, primer de tot, un avís. Dels tres governs bàltics, ara mateix l’estonià és el que de manera oficial sosté amb més intransigència la posició que li reclama Espanya. Puc confirmar-ho personalment, perquè he parlat amb representants del govern estonià i la seua actitud, oficial i extraoficial també, és duríssima en el suport incondicional a Espanya –cosa que no passa en el cas de Letònia ni Lituània.

Per quina raó, doncs, Espanya ha de fer l’advertiment que ha fet, precisament a ells? Segurament perquè hi ha tres raons que mouen el govern espanyol a malfiar-se’n.

La primera em sembla fora de lloc però circula. Hi ha diplomàtics espanyols que sostenen que una de les raons per les quals l’independentisme català vol esperar al setembre és perquè espera la presidència estoniana, més favorable que no pas l’actual presidència maltesa. Jo no tinc cap raó per a pensar que això siga així, però sí que constate que a l’estat espanyol hi ha qui s’ho creu.

Si és important que siga un país o un altre que detinga la presidència és perquè té la responsabilitat d’organitzar i presidir totes les reunions del Consell de la Unió Europea. És a dir, que Estònia, segons què passe al setembre, podria obligar la Unió a pronunciar-se sobre la independència de Catalunya, tant si Espanya ho vol com si no. Però cal tenir en compte que aquesta presidència semestral tocava al Regne Unit, i a Estònia li era reservada la del gener. Ara, també és cert que l’estat espanyol no es refia ni dels uns ni dels altres.

La segona raó és la més interessant i real. Tot i que l’actual govern estonià és favorable a la posició espanyola, ni que siga pel suport militar, Espanya desconfia de l’opinió pública estoniana i desconfia molt més encara del parlament del país. El parlament estonià és un dels cinc parlaments europeus que ja han creat un grup de suport a Catalunya. Fa només cinc dies el president d’aquest grup, Artur Talvik, va donar suport a un referèndum unilateral, després d’una reunió amb el president Puigdemont.

De què té por Espanya? Doncs d’una cosa molt elemental. Que per molta pressió que tu pugues fer a un govern estranger, qualsevol govern estranger tem sempre més la pressió de l’opinió pública pròpia. D’entrada Estònia pot arrenglerar-se amb Espanya, però si l’opinió pública estoniana comença a fer costat a Catalunya, especialment si Espanya juga la carta de la repressió, les coses poden girar-se ben de pressa. Estònia és independent de fa tot just vint-i-cinc anys i la major part dels seus habitants saben millor que ningú què significa fer-se independent. Per això no poden mirar-se el cas català amb la fredor amb què se’l mirarien els portuguesos o els italians, per exemple.

I la tercera i darrera raó de la sospita espanyola és un relat deliciós que vam explicar ací a VilaWeb fa uns quants dies. Als anys vuitanta, el gran aliat tradicional d’Estònia era Finlàndia i, en canvi, quan va començar el procés cap a la independència Finlàndia s’hi posà molt radicalment en contra. Però en públic només. Perquè, segons que s’ha sabut ara, Finlàndia desviava força diners i suport clandestí cap als independentistes estonians mentre feia veure que s’oposava completament a la seua independència. Tothom pot entendre que això, al capdavall, és un precedent ben inquietant per a la Moncloa.


[Bon Dia] –Mariano Rajoy ha intentat de totes passades no haver d’anar en persona a declarar pel cas Gürtel. Sense èxit. Entre les excuses que va donar al jutge, n’hi havia de ben surrealistes, com ara que era un desplaçament costós que no era justificat. Rajoy declararà com a testimoni, cosa que segons com pot resultar interessant. Perquè l’acusat pot mentir sense que això es puga castigar però els testimonis no. Si Rajoy diu res que després es demostra que és falsa s’haurà ficat en un gran problema.

–La revolta que s’estén pel Rif marroquí té moltes implicacions, entre més el ressorgiment de la consciència amaziga en aquesta zona del Marroc. Per seguir-ne l’actualitat us recomane RifOnline i Tabrat. En català podeu seguir la web del comitè gironí en suport del moviment popular rifeny i la de l’associació cultural dels drets del poble amazic a Catalunya.

–Podria ser fins i tot còmic, però no fa gens de gràcia. Diumenge la princesa Àstrid de Bèlgica va deixar sord el seu primer ministre quan disparà el tret d’eixida d’una marxa atlètica a Brussel·les. Ahir el primer ministre continuava en tractament mèdic i amb problemes importants a causa del tret disparat per la princesa molt a prop de l’orella del primer ministre. A la web de la televisió flamenca podeu veure la seqüència dels fets en unes bones fotografies.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
30.05.2017  ·  22:22

Només la notícia que espanya ja ha començat a pressionar Estònia per tal que mantinga la “posició espanyola”, ja és impagable. Recordeu aquell discurs segons el qual això només interessava a quatre i al món no li importava gens? Doncs d’això fa quatre dies. També fa gràcia que les alarmes els sonaren ahir mateix, al PP. Pot ser amb tots els casos “aïllats” de corruptes que tenen no estan per massa coses més. I el fet que l’encarregat d’exercir la pressió siga l’inefable Esteban González Pons també els eixa ben retratats. Amb les seues inexactituds i maneres peculiars. Supose que no sabran el pa que se dona en realitat fins que no siga ja molt tard. I segons el relat de la tercera raó (per cert, boníssim) tal vegada triguen en saber el què ha passat uns quants anys. Tot s’està accelerant molt. Fins i tot a mi em sembla que el temps passa a poc a poc i ja només resten 122 dies, fins el final de setembre.

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
30.05.2017  ·  22:40

Molt interessant el teu anàlisi Vicent, una vegada més del teves paraules il·luminen també interessant el comentari del Josep Usó que ens amenitza amb aquest compte enrrere.

Ramon Perera
Ramon Perera
31.05.2017  ·  00:40

El pànic obnubila la intel·ligència. Espanya està comentent molts errors de bulto que només es poden explicar per pànic. Aquest d’Estònia n’és només un. Estònia es manifesta oficialment a favor de la posició espanyola. Si Espanya, per les raons que sigui, vol reforçar el suport estonià, amb la seva exigència prepotent en públic lo que fa és donar una mala imatge del govern estonià, el presenta com un titella a les seves ordres. Dubto que als estonians els agradi aquest tracte, al mateix temps que la imatge que així Espanya dóna de si mateixa és ben poc atractiva per als altres estats. No cal saber política internacional, n’hi ha prou en mirar-ho des d’un punt de vista de pura educació. I així altres errors, algun més en aquest mateix cas d’Estònia.

Jordi Minguell
Jordi Minguell
31.05.2017  ·  00:42

Si Estònia li fa por a Espanya vol dir que Espanya té por d’Estònia. Això de la por espanyola sembla que aboca a la preposició a, però teniu altres solucions:

Per què tenen por d’Estònia els espanyols?

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
31.05.2017  ·  00:44

Els independentistes no podem dir que ens ha toca la rifa amb la presidència de la UE d’Estònia però la quantitat d’energia que el govern espanyol ha de gastar per intentar, només intentar, és clar, que hi hagi un govern taxativament contrari a la independència de Catalunya ha estat excessiu. Si ho fa és per les tres raons que assenyala el Vicent, però també perquè veu que internacionalment té mala peça al teler i cada mes que passa el cas català deixa de ser un problema intern d’Espanya, per ser un problema europeu i mundial. Per això el govern espanyol ja té instituïda una comissió molt nombrosa que treballa tant com pot per provar d’anul·lar la força dels nostres arguments i així dificultar els reconeixement de nous països.

És curiós veure que si tots els líders del govern espanyol diuen per activa i passiva i gairebé sempre que parlen en públic , que el referèndum no es farà unilateralment, cosa que està per veure, per què destinen tants recursos personals i econòmics i fan “favors” a alguns països per a res? No serà que ja pensen que si impedeixen el referèndum físicament i estem obligats a fer una DUI, el reconeixement de la nostra república serà més difícil que si fos per un sí massiu al resultat de referèndum? Caldria ponderar aquesta possibilitat i veure com contrarestar-la.

En definitiva, el govern espanyol no vol deixar que fem el referèndum pactat perquè sap que els unionistes perdrien i els independentistes guanyaríem. Aquesta és la raó de fons i val la pena dir-la i repetir-la: el govern espanyol està en contra del referèndum perquè el perdria!

Miquelina Riera
Miquelina Riera
31.05.2017  ·  00:45

Molt bo, boníssim. Però ens caldrà passar moltes angúnies abans q els estonians puguin reconèxer-nos com estat lliure i nou. Quan sofriment cada dia des que ens apropem al setembre. Diuen “no tenim por” jo sí que en tinc. Fan tantes malvestats que no sé com ho travessarem

Ramon Morató
Ramon Morató
31.05.2017  ·  00:47

Sóc idealista, potser massa confiat, però tal com veig clar que estem a tocar de la nostra República, també veig la patacada que es fotrà la diplomacia espanyola a tot arreu. No entenen que l’arrogància surrealista que fan servir amb països civilitzats els hi passarà una factura que no s’esperen i no crec ni tan sols ho entenguin.

Josep Maria Pintó
Josep Maria Pintó
31.05.2017  ·  00:49

L’estiu passat vaig estar al Parlament d’Estònia i hi vaig tenir una conversa amb el cap de relacions públiques i membre de protocol. Els seus comentaris van ser de total suport al cas català, perquè coneixen molt bé el valor que té la llibertat. Per altra banda, va explicar que en ocasions poden veure’s obligats a fer determinades declaracions per pressions de l’Estat espanyol, però que si la resolució del nostre procés polític és homologable, el reconeixement d’Estònia no solament serà un fet, sinó que serà dels primers.

El seu homòleg al Parlament de Letònia em va manifestar pràcticament les mateixes impressions. Recorden perfectament les declaracions que van haver de ser corregides del que va ser exprimer ministre Valdis Dombrovskis, ara membre de la Comissió Europea. Això no és cap impediment, evidentment, per a que tinguin una excel·lent relació amb l’ambaixador espanyol a Riga.

Per tant, el fet que hi hagi representants del govern estonià que ara facin comentaris que no ens vagin a favor no ens ha de sorprendre. No en tinguem cap dubte: estan pressionats. Quan arribi el moment clau, quan necessitarem la seva aportació, la tindrem.

jaume vall
jaume vall
31.05.2017  ·  08:56

Si el dia D hi ha urnes, els catalans anirem a votar. Serà la nostra victòria. De nou l’estat espanyol no tindrà sota control Catalunya. El que facin a partir de les 8’00h del matí, si es que s’atreveixen a actuar, ja no importarà.
Si el govern català té paraula i no s’arronsa, si la societat civil tenim coherència i no ens quedem a casa, ja està. El “no votarán” haurà perdut contra el “votarem”.
Per contra, si alguna excusa, la que sigui, provoca que no hi hagi urnes “d’aqui a 122 dies”, el rídicul i la vergonya seran enormes.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
31.05.2017  ·  10:17

No tinc tant clar que Espanya no sàpiga on va.
Sap perfectament on va i que vol vol.
I nosaltres seguim anant amb el lliri a la mà de una manera suïcida.
Tenim davant un estat poderós sense cap ètica i capaç de tot per no perdre Catalunya.

Albert Miret
Albert Miret
31.05.2017  ·  11:08

Ara imaginem-nos que ja som independents. Què faríem si un país gran, que forma part d’una gran unió de paísos i amb qui tenim acords comercials ens demanés que ens alineéssim amb ell contra l’exigència d’una part del seu país, de fer un referèndum d’independència?
És molt probable que la declaració oficial seria la del país amb qui comerciem en aquell moment, al menys mentre l’objectiu del país petit no es concretes.
Doncs això és exactament el que passa. Quan se’ls presenta el troglodita a exigir-los que facin una declaració a favor seu (a canvi de “favores margallísticos”), com que en poden rebre conseqüències poc desitjables, diuen que sí encara que no hi estiguin a favor. Però a la que canvia la cosa i aquell país petit es fa independent, llavors es recolza a totes, sobretot si han estat maltractats pel país gran com ho vam ser nosaltres i amb més raó si el nou país és més potent democràtica i econòmicament que el país que els extorquia.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
31.05.2017  ·  15:58

La Doctrina Margallo va donant els seus fruits: Espanya és la riota de mig món. Sóc feliç.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies