Les normes de repartiment dels jutjats de Barcelona sí que permetien adjudicar la causa de l’1-O al 13

  • L'advocat defensor que ha denunciat l'assumpció del cas per Ramírez Sunyer no va rebre del TSJC la documentació aprovada el maig del 2014

VilaWeb
Redacció
08.01.2019 - 14:42
Actualització: 08.01.2019 - 16:34

Les normes de repartiment dels casos als jutjats d’instrucció de la ciutat de Barcelona sí que permetien que el 2017 una causa acabés anant a parar al mateix jutjat que aquell dia o l’endemà estava de guàrdia. Així s’evidencia en el document que inclou la normativa facilitada pel TSJC, i que contradiu la versió d’un advocat defensor de la causa de l’1-O, que ha presentat dos escrits contra l’atribució a Instrucció 13 d’aquest cas. La querella es va presentar el 27 de gener del 2017, i Instrucció 13 va començar la guàrdia l’endemà. Això, segons les normes de repartiment del 2014 hagués impedit a aquest jutjat rebre la causa, però les normes del 2014 sí que ho permeten.

En anteriors normes i en les del 2010 i anteriors, en l’apartat 3.B de la base vuitena, s’establia clarament que ‘no es repartiran per torn al jutjat entrant ni al sortint de guàrdia assumptes pròpiament dits’. Després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Deganat de Barcelona no enviessin a l’advocat Ramon Setó les normes de repartiment del 2014, el lletrat, col·legiat a Tarragona, les va demanar al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB).

L’error de la denúncia
El passat 17 de desembre el secretari del col·legi, Jesús Sánchez García, va enviar a Setó un certificat amb les normes que li havia remès el Deganat dels jutjats de Barcelona el 25 de juny del 2014, però aquestes normes no eren les definitives aprovades per la Sala de Govern del TSJC més d’un mes abans, el 6 de maig, sinó una proposta que mantenia la prohibició d’atorgar casos als jutjats de guàrdia entrants i sortints del mateix dia que s’havien denunciat. No obstant això, aquest incís va desaparèixer completament en les normes realment aprovades.

L’ICAB va penjar a la seva web el document enviat pel Deganat de Barcelona i és el que encara té penjat i va remetre a Setó, que ha presentat el recurs de nul·litat i el governatiu en base a unes normes que finalment no es van aprovar.Setó va arribar fins a l’ICAB després de tres intents perquè el TSJC o el Deganat dels jutjats de Barcelona li remetessin les normes de repartiment, que no estan penjades a la web del CGPJ ni del TSJC.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any