S’ha mort Juan Antonio Ramírez Sunyer, el magistrat del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona que va engegar la repressió contra l’independentisme pel referèndum de l’1-O. La seva investigació és la base de la instrucció del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena contra els dirigents sobiranistes. La causa que investiga el referèndum i que fins ara havia instruït ha tingut algunes irregularitats importants, tal com al setembre va explicar VilaWeb en aquest reportatge.

Molt abans de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i que l’estat es querellés contra el govern per l’organització del referèndum, ja hi havia una investigació oberta de feia mesos. La dirigia Ramírez Sunyer. Aquest jutge investigava els preparatius del referèndum a l’ombra, en una causa secreta, donant instruccions a la Guàrdia Civil i a la policia espanyola. Després ho negava, i amb l’argument que no investigava el primer d’octubre va refusar que la CUP es personés en la causa. Però finalment va admetre que investigava els preparatius del referèndum d’ençà del 15 de maig de 2017.

Aquesta investigació neix arran d’una denúncia del partit ultradretà Vox contra Lluís Salvadó, Carles Viver i Pi-Sunyer, Carles Puigdemont, Carles Mundó, Oriol Junqueras i l’ex-jutge Santi Vidal, per unes declaracions d’aquest darrer en què, entre més coses, assegurava que la Generalitat havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans. El TSJC va desestimar l’admissió a tràmit d’aquella querella, però la va derivar al jutjat d’instrucció número 13 perquè decidís sobre els denunciats que no eren aforats, és a dir, Salvadó i Viver. Ramírez Sunyer no en va dubtar i va acceptar la querella per rebel·lió, sedició (mesos més tard, aquests delictes s’imputaren a part del govern), revelació de secrets, malversació, desobediència i prevaricació.

‘La causa es declara secreta i comencen a investigar allò que els rota. Apunten a totes les direccions i a tota l’activitat del govern, tot i que la querella presentada era per unes declaracions del jutge Vidal’, explica un dels advocats dels quaranta-dos investigats pel jutjat 13. Si inicialment eren unes investigacions per les declaracions de Santi Vidal, després van derivar en investigacions contra les estructures d’estat que suposadament es preparaven a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i, finalment, el jutge va centrar-se en el referèndum.

Irregularitats en el procés
El jutjat 13 va començar a gestar una gran causa i va delegar a la Guàrdia Civil que portés la investigació. Així és com el mes de maig, la Guàrdia Civil va començar a citar a declarar càrrecs de l’administració, funcionaris i alts càrrecs de la Generalitat. Per la caserna de la Travessera de Gràcia hi van passar el portaveu del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena; el director general de Comunicació del govern de la Generalitat, Jaume Clotet; el secretari general de Presidència, Joaquim Nin; el director d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells; i l’actual conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. Curiosament, tot i rebre la condició d’investigats, alguns no han estat citats a declarar mai.

Segons els citats, els interrogatoris de la Guàrdia Civil giraven entorn dels preparatius del referèndum, i per això la CUP, en un exercici de responsabilitat, va demanar de personar-se com a persona jurídica investigada. I ho va fer en un escrit carregat d’ironia al qual adjuntava les dates i els llocs on el partit faria actes de campanya del referèndum, amb la ‘finalitat que el jutjat completés la investigació i facilités la labor de la Guàrdia Civil’. Però el jutge Ramírez va denegar-ho adduint que no, que no investigava pas el referèndum: ‘Aquesta causa no té per objecte l’organització política o convocatòria d’un referèndum ni és una causa general contra els qui directament o indirectament hi tinguessin interès’, deia.

El jutge negava qualsevol investigació del referèndum, també per mitjà del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El compte de Twitter del TSJC fins i tot va fer un seguit de piulades negant aquesta possibilitat. En vista del desgavell, l’associació d’advocats Drets va presentar una querella en què acusava la Guàrdia Civil de ‘falsedat documental’ i ‘usurpació de funcions’ pels interrogatoris a alts càrrecs del govern a la comandància de la Travessera de Gràcia. Segons Drets, el jutjat d’instrucció número 13 podia investigar d’amagat el referèndum del primer d’octubre sense cap fonament i, alhora, la Guàrdia Civil actuar sense cobertura judicial.

Més d’un any més tard, el jutge Ramírez va admetre que, efectivament, la Guàrdia Civil investigava d’ençà del 15 de maig del 2017 tots els qui ‘poguessin haver intervingut en l’autorització, creació i desenvolupament de la web pactepelreferendum.cat’, per la qual cosa es va prendre declaració a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona durant el mes de juliol. Segons Drets, el jutjat ‘reconeixia que va faltar públicament a la veritat’ quan el 19 de juliol de 2017 va dictar una interlocutòria refusant que la CUP s’hi personés. I per això va estudiar de presentar una querella contra el magistrat i la secretària per prevaricació, falsedat documental i vulneració de drets fonamentals.

Però no són pas les úniques probables irregularitats de la instrucció del cas. El mes d’agost proppassat Ramírez Sunyer va enviar la causa de Lluís Salvadó i Josep María Jové al TSJC perquè són aforats. Però, segons que denuncien alguns advocats, el magistrat els va investigar il·legalment durant sis mesos, car van ser elegits diputats el mes del gener i fins al mes d’agost no es va inhibir. ‘D’ençà que van entrar el parlament, el jutge sabia que no era competent, però va continuar analitzant els correus electrònics i la documentació que els van requisar el 20-S… I això no ho podia fer’, diu un advocat coneixedor del cas.

També s’ha detectat que, quan es van ordenar les escoltes telefòniques, per error es van punxar uns altres números de telèfon, però així i tot van continuar punxats. Per coses com aquesta, és molt probable que en la primera setmana del judici oral surtin a la llum irregularitats que posaran en dubte la instrucció del cas. Un altre advocat, encarregat de la defensa d’un alt càrrec de la Generalitat investigat, no veu factible que es pugui eliminar la instrucció sencera, però opina que hi ha hagut clares vulneracions processals que poden invalidar alguns testimonis en el judici oral.

Degoteig d’investigats
Hi ha hagut quaranta-dues persones investigades: ‘Això és com el comptador de la Marató. No saps mai quan pujarà’, deia en to irònic l’advocat d’ERC Andreu Van den Eynde, que denunciava que els vulneraven el dret de defensa perquè no els deixaven consultar el sumari sencer. Les cartes són dolentes, però hem de jugar igualment. A banda els dotze càrrecs del govern detinguts el 20-S, també s’han investigat una dotzena d’informàtics de CTTI, personal d’empreses com T-Systems, la Fundació Puntcat, Unipost, Diplocat, una impremta de Sant Andreu de la Barca, Novoprint, entre més. Ramírez Sunyer va confirmar el mes d’octubre que havia deixat d’investigar pels delictes de rebel·lió i sedició la quarantena d’acusats. La decisió del jutjat va arribar després de més d’un any mantenint l’amenaça d’acusar-los d’aquests dos delictes.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb