El 6 d’abril de 1976 la guàrdia civil espanyola assassinava a trets el barceloní Oriol Solé Sugranyes (1948-1976). Era un activista llibertari, membre del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), com Salvador Puig Antich. Aquesta organització, activa durant els anys setanta, no lluitava solament contra el franquisme, sinó que s’inspirava en moviments que actuaven contra democràcies consolidades, com ara els situacionistes francesos. L’arrel anticapitalista i revolucionària anava més enllà de l’antifranquisme. De fet, Oriol Solé fou detingut l’any 1973 després d’atracar una sucursal de La Caixa, i va ser empresonat a la presó de Segòvia. Juntament amb més presos, va escapar-se’n en una fugida en massa, de 29 persones, la majoria d’ETA. És la famosa Fugida de Segòvia, convertida en film per Imanol Uribe. Tanmateix, la guàrdia civil va enxampar-lo i abatre’l quan era a punt de travessar la frontera. Com diu Ricard de Vargas Golarons, company seu de militància llibertària, es va morir ‘a cinc-cents metres de la llibertat’.

Exactament avui, doncs, fa quaranta anys que Oriol Solé va caure abatut a trets per la guàrdia civil. I precisament avui surt a la venda el llibre ‘Oriol Solé Sugranyes. 40 anys després’, que es presentarà a les sis de la tarda. Hi assistiran molts dels seus companys i familiars, inclosa la seva mare, Conxita Sugranyes, que té més de noranta anys, i s’hi projectarà un documentari fet per l’historiador Josep Maria Solé Sabaté, cosí d’Oriol Solé. L’acte començarà a les sis de la tarda al teatre de l’ACIDH (carrer de Milà i Fontanals, 49) de Barcelona.

‘Oriol Solé Sugranyes. 40 anys després’
El llibre que es presenta avui, ‘Oriol Solé Sugranyes. 40 anys després’ mostra les mil cares d’Oriol Solé Sugranyes. Editat per Descontrol, i coordinat per Ricard de Vargas Golarons, repassa múltiples facetes d’Oriol Solé Sugranyes. Des de la infantesa a l’evolució ideològica que va viure fins arribar al moviment llibertari, passant per les cartes que escrigué de la presó estant. El llibre aplega els testimonis de 26 persones que el van conèixer o estudiar. Hi trobem, per exemple, l’interessant capítol de 35 pàgines ‘Oriol Solé i el MIL’, de Sergi Rosés Cordovilla, segurament l’expert més rigorós sobre l’organització revolucionària i llibertària MIL. Però la majoria de testimoniatges són peces curtes, de tres pàgines o quatre, que ofereixen una visió calidoscòpica d’Oriol Solé. Hi trobem l’emotiu homenatge que li van fer l’any 2008 al lloc on el van matar, amb una narració del periodista Xavier Montanyà, que VilaWeb va publicar i avui recupera. També hi parlen amics d’infantesa (Oriol Solà o Dolors Ribot) i d’adolescència, com Laura Fusté. El prevere Pedro José Ynaranja i Nemesi Solà recorden els anys d’escolta d’Oriol Solé i expliquen com el veien des d’una perspectiva cristiana. Joan Calsapeu Layret recorda l’exili de Solé a França, on van coincidir amb el revolucionari Jean Marc Rouillan, que no podrà assistir a l’acte d’avui perquè un jutge francès no li n’ha donat permís. Però Rouillan sí que parla en un dels capítols del llibre, com també el seu germà, Jordi Solé Sugranyes, l’impressor del MIL, que comença el capítol així: ‘Les presons i la mort són conceptes inseparables en el MIL. Salvador/Metge, Oriol/Víctor, Santi/Petit, Emili/Pedrals, Jean-Claude/Cricri, s’han quedat pel camí. Totes aquestes morts han fet del MIL el grup antiautoritari a qui se li han dedicat més treballs, llibres, articles, documentals, pel·lícules i difusió mediàtica, i que avui encara en parlem.’ Jordi Solé parla de la influència sobre el MIL dels maquis, Che Guevara, els Tupamaros, els situacionistes del 68 i els obrers anticapitalistes de Barcelona. Hi ha més aportacions interessants. Per exemple, les de membres d’ETA, com Jesús de la Arena, que expliquen el seu viratge cap a l’anarquisme gràcies a persones com Santi Soler Amigó o Oriol Solé mateix. També hi escriuen militants del FAC i es recupera l’homilia que Lluís Maria Xirinacs va llegir a la parròquia de la Concepció de Barcelona tres dies després de la seva mort. Documents del MIL i les cartes que Oriol Solé va escriure des de la presó completen un llibre de 284 planes.

Acte d’homenatge a Barcelona
A l’acte d’homenatge d’avui –que durarà unes dues hores–, s’hi podrà adquirir el nou llibre. Hi haurà parlaments, la projecció del documentari i un recital de poesia en honor seu, amb peces de David Castillo, Ferran Garcia, José Agustín Goytisolo, Koldo Izaguirre i Lluís Maria Xirinachs, entre més.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.