Les cartes del judici es van aclarint: tots contra Laura Borràs

Que el judici a Laura Borràs s’ha convertit en un judici de tots contra Laura Borràs va quedant cada vegada més clar en el judici que tot just ha començat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per les suposades irregularitats en les contractacions a la Institució de les Lletres Catalanes. Hi ha un fet que avui el tribunal ha acceptat i que ho visibilitza prou: Borràs declararà al final del judici, i els altres acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol, just a l’inici. Ells dos ho faran dilluns vinent, quan reprendrà la vista oral després de la resolució de les qüestions prèvies que hi ha hagut avui al matí en una sessió força breu. La data en què ho farà Borràs encara no es pot indicar amb certesa però serà o bé a final d’aquest mes de febrer o el primer de març. Tot dependrà de com evolucioni el judici i les alteracions de calendari que hi hagi. Però és destacable que ella ho farà després de les declaracions dels altres acusats, de tots els testimonis i de la fase documental i de la pericial. Ha estat una concessió del tribunal a la petició de Gonzalo Boye i Isabel Elbal de poder declarar en darrer terme perquè, a efectes pràctics i arran del pacte (encara no declarat ni reconegut) entre els altres dos acusats i la fiscalia Borràs passava a ser l’única acusada. 

I si divendres passat hi va haver alguna reserva per part de les defenses d’Herrero (exercida per Marina Roig) i de Pujol (representant per Àlex Solà), avui no han posat cap pega a aquesta petició: els seus clients faran la declaració a l’inici del judici i Borràs, a l’acabament. Això hauria de permetre a la presidenta suspesa del parlament de poder preparar millor la seva declaració. Però no hi ha hagut més concessions per part de la sala presidida per Jesús María Barrientos, que no ha acceptat de suspendre el judici tal com demanava Boye per una situació d’indefensió sobre Laura Borràs per les maniobres de la fiscalia en l’inici del judici. 

Boye ha demanat explicacions novament sobre les diligències indeterminades per les quals la fiscalia havia fet requeriments d’informació sobre Borràs sense que la defensa en tingués cap coneixement. “És una mena de procés en paral·lel, i no sabem si són els únics que s’han fet. I això ens situa en un escenari de molta por com a ciutadans, perquè no sabem quants requeriments ha fet el ministeri fiscal, que hauria d’haver fet la petició a la sala”, ha dit l’advocat. Ha advertit que la fiscalia no podia fer aquests requeriments perquè, segons la llei, els fets estan judicialitzat des de fa cinc anys. Per a Boye era més important la constatació d’aquests requeriments que feia la fiscalia, perquè troba que són inquietants, més que no pas per la informació obtinguda, que ha qualificat d’innòcua. 

L’adverbi que ho canvia tot?

El tribunal no li ha donat pas importància, i ha inadmès les proves aportades per la fiscalia obtingudes mitjançant aquestes diligències precisament perquè no les troba rellevants. I també s’ha donat per satisfet amb les minses explicacions donades per la fiscalia sobre una altra qüestió sobre la qual la defensa de Borràs ha posat l’accent: Gonzalo Boye ha fet notar que una petita modificació en l’escrit de l’acusació de la fiscalia introduïda divendres passat pot tenir una repercussió molt gran en el judici i, segons ell, denota l’existència d’un pacte amb els altres dos acusats per a incriminar a Borràs. 

En l’inici de la tercera pàgina de l’escrit de qualificació de les fiscals, el segon paràgraf començava diuen: “En la reunió de la junta de govern de la Institució [de les Lletres Catalanes] celebrada el 20 de març del 2013 i ja presidida per l’acusada es va acordar com a objectiu a curt termini l’elaboració d’un portal web de referència en l’àmbit de les lletres catalanes, la unificació de les activitats impulsades o subvencionades per la ILC en un mateix espai i la presència intensiva i participativa de les seves activitats en les xarxes socials per a la promoció i el foment de la lectura amb l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.”

I afegia que “un cop aprovat aquest objectiu per la junta de govern”, Borràs va fer a Isaías Herrero —amb qui havia tingut amistat i relacions professionals prèvies— els primers encàrrecs per a tirar endavant aquests projectes. La modificació introduïda per les fiscals afegeix, en aquel paràgraf: “Amb anterioritat a la junta de govern del 20 de març del 2013, es va acordar…” Segons Boye, la introducció d’aquest element temporal introdueix tot un element de sospita sobre Borràs previ a aquella reunió de la junta, és a dir, insinua que va actuar amb premeditació. Però les fiscals no ho concreten més, i l’advocat demanava més informació, tot insinuant que serà un altre dia del judici que això es veurà, que ja serà o bé un testimoni o bé els altres acusats —ara havent pactat presumptament amb la fiscalia— que ho explicaran. 

Però aquesta indefinició genera indefensió a Borràs, es queixava Boye. Barrientos s’ha declarat satisfet per la informació aportada fins ara per la fiscalia i ha dit que la modificació que havia fet en l’escrit no afectava de manera essencial la seva defensa. I tampoc no ha acceptat que Lluís Puig pugui declarar com a testimoni com a conseller de Cultura; com que és a l’exili (en rebel·lia), la seva declaració en qualitat de testimoni està compromesa i, a més, ja declararan Santi Vila i Ferran Mascarell com a ex-consellers de Cultura. 

La guerra entre defenses ha rebaixat el to avui, però les posicions confrontades queden igual de clares. Boye i Elbal havien de presentar la dispensa del secret professional al Col·legi d’Advocats per a poder utilitzar la informació que van compartir amb Roig i Solà mentre encara preparaven conjuntament les defenses. Tenen encara uns dies, fins la setmana vinent, per a poder-la tenir. Dilluns, dia decisiu: Herrero i Pujol parlaran, i es veurà aleshores si efectivament són co-acusats o bé co-acusadors.